Tiempo  un día 7 horas 2 minutos

Coordenadas 3454

Fecha de subida 20 de julio de 2020

Fecha de realización julio 2020

-
-
3.144 m
1.464 m
0
7,2
14
28,68 km

Vista 88 veces, descargada 1 veces

cerca de Areo, Catalunya (España)

Ruta molt maca, compromesa i solitària (excepte la baixada), que ens portarà a fer els 4 dels 3 mil del massís de la Pica (Pica d'Estats, Verdaguer, Punta Gabarró, Rodó de Canalbona) per uns paisatges d'alta muntanya on grimparem en més d'una ocasió.

La ruta comença al pàrquing de la Farga, a l'inici de la pista de Vallferrera (es va imposar la prudència, i tot i portar un SUV vam decidir no fer la pista fins la Molinassa, encara que hi havia cotxes baixos al pàrquing de la Molinassa). El GR-11 ràpidament es separa de la pista, retallant les curves, passant pel costat d'una borda (borda del Gavatxó). El GR i la pista tornen a coincidir a la zona del Pla de la Selva, on hi ha una àrea de pícnic i un petit pàrquing. Seguim un trosset la pista (està senyalitzada amb marques de GR i indicacions cap al pla de Boet - Refugi de Vallferrera) i ràpidament apareix un trencall a mà dreta, per pujar a través d'un bosc fins al pàrquing de la Molinassa.

Des del pàrquing ja es veu el refugi de Vallferrera, al qual arribem travessant un parell de ponts de fusta. Des d'allà surt un camí que guanya altura a través d'unes curves molt marcades. A l'alçada d'una curva cap a l'esquerra, surt un trencall evident (hi ha una creu, indicant que el GR no és cap allà i unes pedres al terra) que agafarem. Aquest trencall ens porta a un camí a través del bosc, amb zones poc marcades, paral·lelament al torrent del barranc d'Areste (els mapes i les senyals diuen que el camí s'agafa des de més amunt, nosaltres no ho vam fer i el tros dins el bosc tot i ser en alguns trams una mica complicat de seguir no té pèrdua).

El bosc s'aclareix i veiem, a la llunyania, un pont sobre el riu. Hi arribarem seguint les fites però, NO el creuarem. Seguirem remuntant el riu, seguint les fites. El camí ens portarà a creuar un parell de cops el riu, del qual mai ens separarem gaire. Tot i que en aquest tram el camí pot ser difícil de seguir, en cas de dubte pujarem al costat del riu, deixant-lo a la nostra dreta (la majoria del camí). El camí planeja i al fons es veu una forta pujada que ens conduirà a l'estany d'Areste, d'on emana el riu que hem estat seguint tota l'estona. Envoltarem l'estany deixant-lo a la nostra esquerra, anant sempre molt a prop de la riba. Un cop haguem arribat a l'altre cantó, veurem un petit turonet davant nostre, que passarem deixant-lo a mà dreta (a l'est), per arribar a un estany més petit. L'envoltarem i seguirem remuntant la vall, que queda tancada al fons pel port de Canalbona. Cap al final de la vall es veu l'altra sortida natural d'aquesta vall, un coll al vessant oest precedit per una forta pujada.

Arribats aquí vam decidir fer nit als peus del coll (ens vam separar del riu i vam buscar i fabricar un petit mur de roques).

L'endemà ben d'hora al matí vam enfilar cap al coll, sense seguir cap camí, però tenint clar l'objectiu. Un cop dalt estem entre les agulles del Canalbona, que sortejarem pel vessant oest, intentant no perdre alçada fins arribar a la falda del Canalbona, que no pujarem i salvarem per la vall enfocada a l'oest, on encara quedava una gran congesta de neu a la part baixa (es podia travessar sense problemes per la part baixa sense grampons, però millor dur-los perquè la situació nivològica és canviant d'un any a un altre). Un cop creuada la congesta, enfilem una pujada que ens deixarà al port de Riufred, sobre l'estany Occidental de Canalbona.

Des del coll seguim el camí (com la tendència del dia, sense marques clares, algunes fites disperses i rastres discontínues) fins al collet Franc. Des d'aquí s'agafa una carena molt còmoda que corona el Rodó de Canalbona, el primer tresmil del dia (coronat per una gran fita). Des d'aquí perdrem la menor altura possible per un camí que va envoltant la punta Gabarró (altres rutes fan la cresta integral fins dalt el cim). Nosaltres vam seguir el camí fins que vam veure el vèrtex dalt del cim i vam decidir atacar-lo per la via ràpida, pujant fins dalt del nostre segon tresmil.

Aquí comença la part difícil de la ruta, fent la cresta fins la pica d'Estats. Una cresta amb alguns passos difícils (una xemenia i un diedre de grau II) molt aeris però amb bona roca i sense massa exposició. Arribem en 15 minuts dalt la Pica d'Estats (tercer tresmil del dia i punt culminant de la ruta i de Catalunya), amb una gran afluència de gent que puja per la ruta típica dels estanys i coll de Riufred. Des de la Pica baixem al coll i pugem al Verdaguer, el quart i darrer tresmil de la ruta.

Ara comença l'altre tros compromès de la ruta, la baixada per la cresta de la Pica fins al port de Sotllo. El camí més fàcil transcorre per la cara nord (vessant francès) marcat bona part amb fites, on haurem d'anar en compte de seguir sempre el camí que ens sembli més adequat a les nostres capacitats i de no tirar pedres a la gent que està fent la ruta típica per la Cometa d'Estats (i, en cas de tirar-ne, avisar). Un cop al port de Sotllo el camí ja és més fàcil (tot i que encara ens queda un bon tros) i no té pèrdua, només cal seguir la corrua de gent. Baixem el port de Sotllo per la tartera, arribant als estanys d'Estats i de Sotllo. Travessem la zona de les mulleres del Sotllo (amb unes fustes per tal de conservar aquest fràgil ecosistema humit) i seguim perdent altura, amb el Monteixo imponent sempre a la vista. Abans de les cadenes hi ha un trencall que indica cap al Pla de la Farga. El podríem haver agafat, però el camí no estava massa marcat i vam decidir no arriscar-nos i seguir la ruta normal fins al refugi de Vallferrera.

L'únic tram difícil està equipat amb unes cadenes que ens ajudaran a superar un ressalt de roques (sobretot si està humit). D'allà ja només hem de seguir el camí fins al refugi que, degut a la seva situació, no veurem fins a tenir just al davant. Des del refugi només ens queda tornar al cotxe que tenim al Pla de la Farga (vam preguntar a tothom que trobàvem si ens podia baixar en cotxe, però no vam tenir sort). Així doncs, no vam tenir més remei que desfer el camí (un de nosaltres sí que va tenir sort i al Pla de la Selva el van recollir, juntament amb les motxilles) fins a tornar a arribar al cotxe, posant punt i final a la ruta.

En resum, una ruta molt maca, força circular, solitària, que puja a la Pica i els tresmil del massís (es pot allargar pujant al Sotllo i el Montcalm sense complicacions) per una ruta poc concorreguda però que comparteix l'últim tram amb la famosa via Gabarró.

S'ha de vigilar amb l'aigua; el primer dia anem tota l'estona al costat d'un riu mentre que el segon, al estar a més altura, no en trobarem amb tanta facilitat.

Es pot fer un dia si es comença a caminar molt d'hora, sortim de la Molinassa i es fa nit a Alins o pels voltants.

Tot i que no els vam fer servir, és prudencial portar grampons (sobretot si es fa a la primavera o es pretén baixar per la cometa d'Estats).
Collado de montaña

Port de Riufred

Coll anterior al coll Franc, situat sobre l'estany occidental de Canalbona
Lago

Estany Occidental de Canalbona

Estany situat als peus del port de Riufred i del collet Franc. És l'últim punt d'aigua de la pujada (tot i que no ve de pas, en cas de necessitat baixarem a reomplir les cantimplores).
Collado de montaña

Coll Franc

Coll molt proper al port de Riufred, situat sobre l'estany Occidental de Canalbona i sota el pic del rodó de Canalbona
Cima

Pic Rodó de Canalbona

Primer tresmil del dia, que pot passar desapercebut (a nosaltres se'ns va passar) ja que queda eclipsat per la punta Gabarró i la Pica que tenim davant nostre. Coronat per una gran fita de pedres
Collado de montaña

Port de Sotllo

Coll fronterer, amb el Sotllo a l'oest, el Verdaguer i la Pica per la cresta a l'est, al nord la baixada cap a la cometa d'Estats i al sud la ruta típica d'ascensció des de la vessant catalana pels estanys d'Estats i del Sotllo. El coll presenta una bicèfalia, sent més concorregut (el camí passa pel de més a l'oest)
Cima

Pic Verdaguer

El germà petit de la Pica d'Estats, moltes vegades oblidat tot i ser el segon pic més alt de Catalunya. Al cim hi ha una placa amb el nom i l'alçada del pic
Cima

Pica d'Estats

Cim més alt de Catalunya, fet que fa que normalment estigui molt concorregut. Una gran creu metàl·lica, plena de banderes corona el cim. També hi trobarem diferents plaques, una estació meteorològica i, fins i tot, una moreneta
Cima

Punta Gabarró

Segon tresmil del dia, coronat per un vèrtex geodèsic escapçat. Aquí comença la cresta fins la Pica, amb alguns passos complicats. Hi ha un parell de cotes secundàries properes cap al sud-est, amb no suficient prominència com per ser considerats pics.
Lago

Estany de Sotllo

Segon estany, situat sota l'estany d'Estats. També és un bon lloc per acampar, banyar-se, omplir aigua... Té una petita cabana lliure al nord
Lago

Estany d'Estats

Estany superior, on molta gent que fa la via més "clàssica" acampa per passar la nit. Si tenim bona meteorologia i anem bé de temps ens hi podrem banyar (o sucar els peus). Els diferents rius que hi arriben ens serviran per tornar a omplir les cantimplores d'aigua
Lago

Estany d'Areste

Primer gran estany de la ruta. Situat dalt d'una forta pujada, recull l'aigua del Barranc d'Areste
Refugio

Refugi de Vallferrera

Refugi guardat a l'estiu, lliure a l'hivern, amb una font al costat i on podem comprar alguna cosa per beure o menjar en cas de necessitat
Parquing

La Molinassa

Pàrquing al final de la pista. Ens deixa a 15 minuts del refugi (es veu des d'allà). Molts caps de setmana d'estiu s'omple del tot i cal aparcar al mig de la pista.
Picnic

Pla de la Selva

Zona de pícnic, on la pista s'eixampla i poden aparcar alguns cotxes (més per quedar-se a l'àrea de pícnic que no pas per anar a fer una excursió, només aparcar-hi en cas de necessitat). Hi ha un parell de taules de fusta i un gran prat
Parquing

Pla de la Farga

Primer pàrquing de la pista, on s'arriba després d'uns pocs quilòmetres en molt bon estat. Hi ha un planell indicatiu de l'evolució de l'ós al Pirineu
Intersección

Trencall proper al refugi de Vallferrera

Tot i que els diferents mapes marquen que el trencall es troba més amunt (i hi ha un pal indicatiu) nosaltres, seguint altres ressenyes, vam agafar el camí per aquí. No presenta pèrdua, tot i que ens alguns trams sembla que desaparaeixi, però és qüestió de quedar-se prop del riu, travessant el bosc per les zones menys denses
Collado de montaña

Coll

Coll sota l'agulla sud de Canalbona, la primera pujada forta del segon dia.
Pernoctación

Bivac

És problement el millor punt de la ruta per partir-la en dos si volem dormir prop d'un punt d'aigua. En cas de tenir més temps l'altre lloc bo seria a l'estany occidental de Canalbona, a quasi 300 metres més amunt (i, en conseqüència, més fred). Vam construir un paravent on caben quatre persones còmodament.
Riesgo

Cadenes

Pas equipat amb cadenes, que ens serviran sobretot en cas de trobar la roca humida.
Refugio libre

Cabana de Sotllo

Refugi lliure al nord de l'estany de Sotllo. No es fa servir gaire, ja que molta gent acampa o fa bivac i a l'hivern queda fàcilment colgat de neu.
Puente

Pont

Pont abans del refugi de Vallferrera que salva el torrent que baixa del barranc d'Areste,
Puente

Palanca

Palanca de fusta que hi ha just després d'abandonar la pista i agafar direcció al refugi de Vallferrera.
Puente

Pont

Pont que no creuarem, ja que ens duria cap al Port vell (fronter amb França)

2 comentarios

  • Foto de LuciaNasa

    LuciaNasa 30-jul-2020

    Hola! Queremos hacer la Pica por la vía Gabarró la semana que viene. La haremos en dos dias vivaqueando en el Estany D’Estats y nos preguntábamos cuánta agua tendremos que llevar. Se puede coger agua por el camino? Y otra cosa, que tal el tramo de Punta Gabarró a la Pica? Y, por último, siguen siendo necesarios crampones y piolet, no? Muchas gracias.

  • Foto de PauMata_22

    PauMata_22 30-jul-2020

    Bon dia,

    El que comentes sobre l'aigua es pot agafar aigua tant al refugi de Vallferrera (hi ha una font) com als estanys d'Estats i de Sotllo (ves als afluents superiors, on hi hagi aigua en moviment, no beguis directament del llac). Igualment, el camí per Areste passa pel costat d'un riu.

    El tram final de la via Gabarró (entre la punta Gabarró i la Pica) tot i tenir passos complicats no tens la sensació d'exposició. Potser s'han de fer servir les mans en un parell o tres de passos, però la roca és molt bona. Són de grau II, màxim II , la gràcia és saber triar bé el camí (en alguns trams està marcat).

    Fa una setmana, per passar per la cometa d'Estats (el camí típic que baixa des del coll de Sotllo per anar a la Pica des del coll de Riufred) s'havia d'utilizar grampons ja que encara hi havia grams llengües de neu.

    Molta sort a la ruta :)

Si quieres, puedes o esta ruta