Descarga

Distancia

13,64 km

Desnivel positivo

1.230 m

Dificultad técnica

Difícil

Desnivel negativo

1.230 m

Altitud máxima

2.655 m

Trailrank

55

Altitud mínima

1.667 m

Tipo de ruta

Circular

Coordenadas

1874

Fecha de subida

16 de abril de 2020
Sé el primero en aplaudir
Comparte
-
-
2.655 m
1.667 m
13,64 km

Vista 462 veces, descargada 7 veces

cerca de Tabescán, Catalunya (España)

Haig d’advertir que el traçat d’aquest itinerari està fet des de l’ordinador i que per tant, el recorregut del traçat pot no ajustar-se a l’indret exacte per on passa el camí. Per aquesta raó és molt important seguir més l’explicació que el traçat, principalment a partir del coll de la Ribereta i fins l’estany de Tavascan.
Les fotografies, els horaris i les anotacions son de les dues vegades que he fet aquesta ruta, l’1 de setembre del 2000 i el 30 de juny del 2013, a part d’altres anotacions d’excursions al pic de Mariola i al Montarenyo; la primera d’elles el 3 d’agost del 1977.

Aquesta, llarga i bonica excursió ens portarà a trescar per una zona de la vall de Cardós que queda una mica “en terra de ningú”, ja que té dos grans “competidors”; que son: a l’W els estanys de la Gallina i el refugi i cim del Mon-roig; i a l’E els estanys Blaus i el coll, cim, estany i refugi de Certascan i encara més a l’E, tenim el pic de Sotllo.
L' indret més proper i conegut és l’estany del Port de Tavascan.
A ponent d’aquest estany trobem l’estany de Mariola.
Aquest estany, situat a 2271 metres d’alçada, és un dels més grans del Pirineu i que sortosament es troba en el seu estat primitiu, és a dir, sense cap mena de resclosa. Té una superfície de 18 hectàrees i gairebé 50 metres de profunditat.
Aquest bonic estany està situat pràcticament a la ratlla fronterera i tota la seva capçalera N està tancada per la carena que arrenca al port de la Ribereta, situat a 2394 metres, puja al pic de Mariola, de 2663 m i després d’una llarga cresta arriba fins el pic de Montarenyo, de 2618 m, per a baixar després fins el port de Tavascan, de 2236 m, ja apartat de l’estany de Mariona.
Del coll de la Ribereta arrenca en direcció S una curta carena on hi ha el cim de la Roca Espana, de 2522m; i del pic de Montarenyo, també arrenca en direcció S una carena on hi trobem el Roc de l’Estany Xic, de 2491m.
Entre la Roca Espana, el pic de Mariola, el pic de Montarenyo i el Roc de l’estany Xic queda perfectament delimitada la conca de l’estany de Mariola.
En aquesta excursió recorrerem precisament la conca de l’estany de Mariola per dalt la carena fronterera i assolirem tres dels quatre cims que l’encerclen.
Tots tres, tot i estar a la mateixa carena, tenen característiques ben diferents.
La Roca Espana, com que queda una mica separada de la carena, té una vista impressionant de tot el vessant Sud, i el seu accés no és fàcil, però tampoc és gaire complicat, només cal tenir cura dels forts pendents d’herbei.
Mentre que el pic de Mariola impressiona a simple vista per la seva esvelta i elegant silueta que s’aixeca per sobre de l’estany del seu nom.
És un cim al que no hi ha cap via fàcil d’accés, ja que el vessant S, que cau a sobre l’estany i és força vertical; el vessant que cau a sobre el coll de la Ribereta (SW) és una gran paret força inclinada; i la cresta que l’uneix al Montarenyo (E) és molt llarga, tot i que no és difícil, és entretinguda i calen coneixements de saber “crestejar”, ja que ens veurem obligats a passar d’un vessant a l’altre per anar buscant els millors indrets per a progressar (per unir els dos cims esmerçarem més o menys 1h 30 mn en sentit Montarenyo-Mariola i una mica menys en sentit invers) i finalment la cresta que des del pic de Mariola segueix en direcció W, és a dir la carena fronterera, és molt trencada i també entretinguda fins el coll de Cerbi.
De tots els itineraris esmentats el més curt per assolir el cim és el del coll de la Ribereta.
Des de l’esmentat coll de la Ribereta el pic de Mariola ens presenta una vertical i ampla paret on no es veu cap via clara i fàcil d’accés, és per aquesta raó que pot presentar seriosos dubtes pujar-hi.
Però hem de fer un acte de “fe” i situar-nos a la base de la paret, ja que una vegada arribem al peu de la verticalitat veurem una amagada canal a la dreta (des del coll no es veu) que permet arribar a la carena grimpant amb relativa facilitat. En aquesta canal només hi ha un curt pas de grimpada que potser arriba a IIº grau i poca cosa més, a part del fort pendent.
Aquesta canal és una de les fotografies que acompanyen aquest escrit i que cal memoritzar bé o portar-la impresa, ja que aquest traçat està fet des de l’ordinador i per tant difícilment s’ajustarà a l’indret exacte de la canal, per aquesta raó el traçat en aquest punt és orientatiu i cal haver llegit la descripció i tenir ben present la fotografia de la canal en qüestió.
No hi ha gaire literatura sobre aquesta ascensió al pic de Mariola des del coll de la Ribereta, però no obstant he fet aquesta canal del coll de la Ribereta al Mariola en cinc ocasions, dues de pujada i tres de baixada; concretament el 3 d’agost del molt llunyà 1977 en que vaig pujar i baixar al Mariola des del coll; tornava a passar-hi el 21 d’agost del 1986 de baixada venint del Montarenyo; novament enfilava aquesta canal l’1 de setembre del 2000 després d’assolir la roca Espana i finalment la repetia de baixada el 27 de juny del 2010 venint també del Montarenyo.
D’aquestes excursions, les primeres, varen servir per a les guies del CEC “Pallars - Alt Urgell”, concretament l’itinerari nº 143 (Editorial Montblanc-Martín, any 1980) i la “Mont-roig – Certascan” en l’itinerari nº 91(Publicacions de l’Abadia de Montserrat, any 1996) i finalment en la guia “La Vall de Tavascan”, en l’itinerari nº 28; guia que va ser guardonada amb el XIX Premi “Sant Bernat” (Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la Unió Excursionista de Catalunya, any 1985).
Mentre que el pic de Montarenyo, amb dues cotes ben diferenciades és un cim arrodonit i fàcil, amb una gran pala esquiable a l’hivern,
A part de gaudir durant bona estona d’una ferma grimpada per la cresta; aquesta excursió també ens portarà per indrets molt bonics, ja que a part dels cims passarem per una part de la vall de la Roia i trepitjarem els estanys de Mollàs, Ribereta, Montarenyo i del Port de Tavascan, a part de gaudir, a vista d’ocell, de l’estany de Mariona des de diferents angles.
L’estany de Mariola l’he vist amb neu i sense, però la millor impressió, d’aquelles que no s’esborren mai, és la que vaig tindre a la primera vegada que vaig pujar-hi, concretament l’agost del 1977, era un dia d’estiu d’aquells que a primera hora sembla que el temps s’hagi paralitzat, amb una quietud total i absoluta, jo anava pujant i no acabava d’arribar-hi mai, tot i que em donava la sensació que ja hauria de ser-hi, fins que vaig tindre que aturar-me en sec perquè estava a punt de caure-hi a dins. No es movia res i la muntanya i l’aigua eren del mateix color gris, de tal manera que semblava que no hi havia estany, encara hi havia poca llum i el cim i la carena no es reflectien a l’aigua i semblava que no hi havia res entre la carena i la meva posició. Va ser una sensació inoblidable!
L’estany del Port de Tavascan també és molt bonic i a la seva capçalera hi ha una extensa prada.
El petit estany de Montarenyo també té el seu encant, sobretot si encerteu l’hora del millor joc de llums i contrastos que es produeixen a la tarda, quan l’aigua dels estanys es torna de color blau intens.
Els estanys de la Ribereta, estan enclotats i amagats sota les parets del Mariona i la Roca Espana, és un indret de poca passada i cal anar-hi pràcticament expressament, i aquesta excursió és una bona raó per a coneixel’s.
L’estany de Mollàs, és un petit estanyol, voltat de prades i proper a la cabana del Fangasal
També haig de fer esment de la panoràmica que es gaudeix des dels cims i la carena; vers el Sud la vista es perd més enllà de la vall de Graus i Tavascan; al Nord, si no hi ha la típica boira, la vista sobre Occitània també es perd perquè la vista ja no dona més de si; d’aquesta panoràmica podem destacar la vall de Coflens, amb els pobles de Salau i Coflens amb la carretera que puja fins els port d'Aula i també sobre la vall de Cors amb els pobles de Sant Lax (Lazàr) i Sèrac.
Sobre els cims que ens envolten els veiem pràcticament tots: Mont-roig, Ventolau, Flamisella, Certascan, Sotllo, pica d'Estats, Estanys, Baborte, Montsent de Pallars, el massís de la Maladeta, els Posets i el Perdiguero; amb la particularitat que l'Aneto no es veu des del Mariola, però si que és visible des de la Roca Espana i també des de la cresta i pic de Montarenyo.
Des dels cims, a part de valls i cims també veiem més estanys com els de la Ribereta, el pantà de Graus i els estanys de la Gallina, als peus del Mont-roig.

Per a situar-nos a l’inici d’aquesta excursió hem d'anar a la vall de Cardós i seguir la carretera fins el final on hi ha el poble de Tavascan, a la sortida mateix del poble segueix la pista al pla de Boavi, però a pocs metres i passada l’entrada a la central elèctrica subterrània hi ha la desviació a l'esquerra que porta a l'estació d'esquí de la Pleta del Prat, carretera asfaltada que seguim fins arribar a les bordes de Quanca.
Just passat el revolt que hi ha després d’aquestes bordes es travessa el riu de Tavascan, indret on deixarem la carretera a la Pleta del Prat i seguim la pista que surt a la dreta; que evidentment torna a travessar el riu de Tavascan per un altre pont.
És una pista de terra, amb algun sector (per sort) cimentat i en estat acceptable ja que més amunt hi ha les bordes de Noarre, on algunes estan rehabilitades.
Aquesta pista puja en fortes llaçades i després de superar una graonada arriba a un revolt molt característic a l’esquerra on hi ha la desviació que a la dreta porta a les bordes de Noarre i als estanys Blaus de Guerossos. Nosaltres seguim la pista a l’esquerra que comença una llarga flanquejada (ara l’estat ja no és tan bo), Així arribem a un nou revolt, aquesta vegada a la dreta i també molt característic, on a l’esquerra arrenca el camí a la pleta Palomera i al refugi i cim del Mont-roig.
Aquest punt donarà pas a l’inici de la nostra excursió. Hi ha un cartell indicatiu i una mica d’espai per aparcar.
La pista segueix per a apropar-se a sota la graonada de l’estany del Port de Tavascan, i que va ser una de les rutes de l’exili al final de la guerra civil.

Aparcat el vehicle, comencem la bonica caminada, força planera, per un bosc de bedolls i arribem a una palanca sobre el torrent del Port de Tavascan que dona pas a la Pleta Palomera; situada, elevada, a l’aiguabarreig entre els torrents del Port de Tavasvan i de la Roia de Mollàs.
Recordo que a l’esmentada pleta Palomera, l’any 1982 hi havia una cabana amb una placa que deia: “Cabana de l'Institut Català de Serveis a la Joventut de la Generalitat de Catalunya”, no tindria més importància si no fos perquè a l’any 1982 era tot un esdeveniment veure el nom de la restaurada Generalitat de Catalunya en algun indret.
Del darrere mateix de la pleta surt el camí molt marcat i senyalitzat, que després d’una forta pujada, comença una llarga flaquejada, tot esquivant les seques barrancades de la base del turó de l’Estany Xic.
El camí segueix ben marcat en travessar la torrentera d’Escobes, que baixa de l’estany de Mariola. El roc de l’Estany Xic, ja queda endarrere i comencem ara la flanquejada dels contraforts de la Roca Espana.
Seguidament guanyarem alçada per unes graonades de pendent sostingut.
El panorama es relaxa en arribar a la bonica pleta del Fangassal.
Una reconstruïda cabana de pastors ens serveix, si s’escau, d’improvisat refugi lliure; (si no ens agraden els ratolins que per la nit es passegen per la nostra cara, és millor no dormir-hi).
En aquesta pleta també hi ha un pluviòmetre, mig amagat entre l’arbrada de la part esquerra del camí.
A la cabana de la pleta del Fangassal hem d’abandonar el camí al refugi del Mont-roig, i per tant, sortir de les vies transitades, i hem de girar a la dreta per a enfilar-nos directament per les prades, seguint algunes traces de camí ramader.
A uns cent metres per damunt la cabana arribem al petit estany de Mollàs.
Les prades que l’envolten i la poca profunditat li confereixen una característica tonalitat verdosa.
A partir d’aquí la caminada va canviant lentament de modalitat. Ara començarem a entrar en el regne de l’alta muntanya.
A partir d’aquí ja no hi ha camí, però el terreny és obert i no tindrem cap problema per a seguir caminant.
Des de l’estany de Mollàs hem d’anar en direcció W a buscar la clotada del torrent que baixa dels estanys de la Ribereta.
Ens hi atansarem, primer guanyant poca alçada per les prades que envolten l’estany, i a mesura que ens hi anem apropant, anirem girant al N per tal de guanyar alçada més decididament. No hi ha camí evident, però hi ha molts rastres de camins oberts pel bestiar que pastura a les prades.
Finalment, sobre la cota 2150 metres aproximadament, arribarem al torrent i el creuarem. (també podem seguir pujant sense creuar-lo)
Seguim remuntant el torrent, ara pel seu marge dret (la nostra esquerra), primer ens apartem del torrent i després ens hi tornem a apropar, i així arribem a l’estany de la Ribereta de Baix, situat a 2210 metres d’alçada.
Indret bonic, solitari, paisatge grandiós, envoltat de crestes arreu; el torrent és la única sortida natural d’aquest indret.
Creuem la sortida d’aigües de l’estany i remuntem uns metres i immediatament arribem a un replà on hi ha uns aiguamolls i un diminut estanyol.
Seguim pujant i arribem a l’estany de la ribereta de Dalt, situat una mica a la dreta dels aiguamolls.
L’estany de la Ribereta de Dalt, situat a 2250 metres d’alçada, indret totalment enclotat sota les verticals parets que cauen del pic de Mariola, situat a sobre mateix de l’estany.
L’indret sembla no tenir sortida, ja que les parets hi cauen verticalment.
En teoria no cal arribar fins a tocar l’aigua de l’estany, però sempre ho acostumo a fer, en el meu cas, és com un ritual.
Tant si ho fem, com sinó, hem de girar gairebé 180 graus a la nostra dreta, ja que per aquí és l’únic lloc per on podem remuntar la graonada que tanca l’estany.
Forta pujada que ens situa dalt de l’esmentada graonada i una vegada a dalt veiem que s’obra una coma que mena fins el coll de la Ribereta.
La pujada per aquesta coma la farem amb neu, si som a la primavera, o per tartera, si ja hem arribat a l’estiu.
En arribar al coll de la Ribereta, de 2394 metres d’alçada, el panorama s’obra d’una forma sobtada i espectacular, i veiem el gran i bonic estany de Mariola davant nostre.
També veiem a un costat la paret del pic de Mariola, per on haurem de pujar, i per l’altre també veiem els forts pendents de la roca Espana, que haurem de pujar i baixar.
Però primer, gaudim del panorama que tenim per l’est, amb l’estany de Mariola, i per l’oest amb el Mont-roig.
Primer atacarem la pujada a la Roca Espana. Pujada que consistirà en anar a buscar la carena que arriba fins el coll; però els primers metres els farem diagonalment decantats a la nostra dreta, fins que arribem a l’esmentada carena; una vegada assolida,l’anirem grimpant fàcilment fins arribar a la base d’un marcat avant.cim.
No hi pujarem a aquest avant-cim, ja que el flaquejarem per sota. Aquí és on hem posar molta atenció, ja que tot i ser majoritàriament un glever, el pendent és molt pronunciat, i cal anar amb molta precaució, principalment si l’herba està mullada.
Així arribarem al collet que hi ha entre les dues puntes.
A partir d’aquest collet, acabem de crestejar per la carena, ara ja molt planera.
Pic de la Roca Espana de 2542 metres d’alçada. Tal com ja he comentat anteriorment, aquest cim, molt poc visitat, és un mirador extraordinari, ja que queda apartat de la carena principal, i és com una gran balconada sobre la vall de Graus.
Gaudim àmpliament de la vista i retornem al coll de la Riberata per on hi hem pujat, tornant a fer esment de la precaució durant la flanquejada de l’avant-cim.
Una vegada retornats al coll de la Ribereta ens enfrontem amb la pujada al pic de Mariola; pujada barrada per una gran paret.
Aquesta paret considero que és el punt clau de tota l’excursió.
Però aquesta paret amaga una canal a la dreta, que des del coll no es veu gens, només es pot intuir si arribem al coll sobre el migdia, ja que llavors la paret de la dreta de la canal al estar lleugerament separada de la paret principal fa ombra sobre aquesta i delata l’existència d’aquesta canal (he adjuntat una foto remarcant l’existència d’aquesta ombra “delatora”).
També haurem pogut observar aquesta canal mentre pujàvem per la coma del coll de la Ribereta, ja que poc abans d’arribar-hi, la canal és molt visible (també adjunto una foto marcant la canal des d’aquesta perspectiva).
El que si és visible des del coll és una canal, també situada a la dreta i a menys alçada, que sembla factible, però només ho és al començament, no hem de confondre-la per l’altre.
Així doncs, i tal com també deia al començament, hem de fer un “acte de fe” i començar a caminar pels pendents d’herbei que ens conduiran al peu de la paret; a mesura que anem pujant ja començarem a intuir la situació de la encaixonada canal que puja d’esquerra a dreta.
Els primers metres de pujada per la canal son per herbei, fàcil, però força inclinat, d’aquelles pujades que amb les mans t’ajudes agafar-te a les herbes per a poder progressar; després d’aquesta forta pujada inicial, la canal gira lleugerament a la dreta i perd una mica de verticalitat i poc després arribem a la zona de roca, per sort aquesta zona no és tant dreta com la del començament i aquí haurem de grimpar una mica per a seguir pujant; hi ha algun pas que podríem catalogar de II ón grau, però en general només és qüestió d’anar grimpant; més amunt la canal gira lleugerament a l’esquerra i abandona la zona de roca per a tornar a l’herbei i degut al pendent seguirem ajudant-nos de les mans per anar-hi pujant; d’aquesta manera deixem la canal i sortim a la carena. En sortir a la carena ens trobem amb la vista de l’estany de Mariola a sota mateix.
Sempre que he passat per aquest punt hi he deixat una fita, ja que s’agraeix trobar-la, sobretot si es fa de baixada.
Una vegada a la carena hem de seguir pujant, però per la dreta de la carena (NE) ja que per aquest vessant la pujada ja esdevé una fàcil caminada per herbei i roca, però amb poc pendent.
D’aquesta manera arribarem al pic de Mariola, de 2663 metres d’alçada. Cim d’una gran panoràmica i seguim amb l’estany del mateix nom a sota mateix.
Gaudim abastament de l’espectacle que ens ofereix aquest poc visitat cim i emprenem la marxa vers el Montarenyo.
Primer baixem sense gaires complicacions, però amb precaució pel llom de la carena fins que arribem a un coll de 2564 metres, que és on comença veritablement la cresta que haurem de recórrer.
És un recorregut relativament pla, però amb continues petites pujades i baixades i on normalment trobarem els millors passos al vessant N, però també haurem d’anar pel vessant S així com sempre que sigui possible caminar pel fil mateix de la cresta.
No és complicada però si entretinguda, com a màxim hi poden haver passos de Ier grau, però cal caminar amb precaució, ja que els pendents son molts pronunciats als dos vessants.
És qüestió de saber crestejar, buscant el millor pas a un vessant o a l’altre per veure per quin és més fàcil seguir.
Superades les primeres dificultats i a una cota de 2593 metres se’ns ajunta per l’esquerra un important estrep que divideix el vessant N en dues conques diferents.
Després arribem al punt més baix, som al port de Mariola de 2557 metres d’alçada i d’accés complicat, però no impossible pels dos costats. Ho dic per experiència pròpia, ja que l’agost de l’any 1982 anant del Montarenyo al Mariola, una tempesta de trons i llamps em va obligar a abandonar la cresta i baixar directament a l’estany per on bonament vaig poder.
A partir del port de Mariola la cresta va guanyant novament alçada i seguim superant les petites dificultats majoritàriament pel vessant N, però traient el nas al S quan ens convingui, anem sortejant petits “dits” fins que en arribar al peu de la pujada final les dificultats pràcticament desapareixen.
Cal fer un petit aclariment sobre el pic de Montarenyo, ja que és un cim molt llarg i planer que va en direcciól SW a NE, amb dues puntes ben diferenciades. La cota cimera que es dona per bona de 2618 metres com a cim del Montarenyo és la situada a l’extrem NE del cim, però en realitat no és el punt més alt, ja que aquest es troba a l’extrem SW del cim i té una alçada de 2623 metres. El que passa és que des de la cota 2618 és té més bona vista; per exemple es veu, al vessant N, el poble de Salau, situat a 848 metres d’alçada, és a dir pràcticament a 2000 metres per sota nostre! Entre una punta i l’altre hi ha gairebé 10 minuts baixant a un collet de 2603 metres que els separa.
Observem la gran panoràmica que ens ofereix el pic de Montarenyo i descansem tranquils perquè ara ja s’han acabat les dificultats, ja que la baixada a l’estany de Montarenyo des de la punta de 2618 m (NE) és una suau i tranquil•la caminada per una ampla pala que ens porta directament a aquest petit estany.
L’estany de Montarenyo, situat a 2278 metres d’alçada és un altre dels indrets molt bonics que ens ofereix aquesta contrada.
L’estany també mereix una aturada contemplativa. També podem baixar-hi passant per la collada de Montarenyo. Si optem per aquesta opció haurem de situar-nos a la punta de 2623 (SW) i des d’allí baixar a la collada situada a 250 metres i seguidament acabar de baixar a l’estany.
Després de gaudir de l’indret de l’estany, el vorejarem per la seva esquerra i en arribar a la seva sortida d’aigües veurem que un fort desnivell ens separa de l’estany del Port de Tavascan.
Seguirem baixant amb precaució per l’esquerra del torrent de Montarenyo, i una mica més avall, quan veiem que aquest marge es complica mentre que l’altre es converteix en un pendent herbós, travessem el torrent i seguim baixant pel marge dret.
D’aquesta manera arribem a la capçalera de l’estany del Port de Tavascan, situat a 2035 metres d’alçada.
Aquesta capçalera és una amplia i bonica zona de pastures. L’estany es pot vorejar pels dos marges, però el GR transfronterer passa pel seu marge esquerra, Així doncs, travessem primer el torrent de Montarenyo i seguidament el que ve de la coma del port de Tavascan i vorejant l’estany.
En arribar a l’altre extrem de l’estany hi ha un altre petit estany, una petita cabana i un pont de fusta i un cartell que ens indica el camí a l’estany de Mariola.
Seguim el ben marcat camí del GR que baixa una gran graonada fent amplies llaçades i arribem a la font de la Costa.
En aquest indret finalitza la pista que hem seguit a partir de Quanca.
Ara només ens queda seguir la pista que ens retornarà a l’inici d’aquesta gran excursió d’alta muntanya.

HORARIS:
De l'inici a la palanca i pleta Palomera: 10mn
de la pleta Palomera a la cabana i pleta del Fangassal: 30mn
De la pleta del Fangassal a l’estany de Mollàs: 20mn
De l’estany de Mollàs a l’estany de la Ribereta de Baix: 30mn
De l’estany de Baix a l’estany de la Ribereta de Dalt: 10 mn
De l’estany de Dalt al coll de la Ribereta: 25mn
Del coll de la Ribereta a la Roca Espana: 30mn
De la Roca Espana al coll de la Ribereta: 20mn
Del coll de la Ribereta al pic de Mariola (per la canal): 50mn
Del pic de Mariola a la punta SW (2623m) del pic de Montarenyo: 1h
De la punta SW a la punta NE (2618m): 10mn
De la punta NE a l’estany de Montarenyo: 20mn
De l’estany de Montarenyo a l’estany del Port de Tavascan: 25mn
De l’estany de Tavascan a l’aparcament de la Font de la Costa: 25mn
De la Font de la Costa a l’inici de l’itinerari: 25mn
TOTAL: 6h 40mn

També podeu veure aquest itinerari i d'altres al mur:
https://estanysicims.blogspot.com/2020/04/pleta-palomera-quanca-roca-espana-2542.html
O bé, prement directament aquí sota a: "veure més"

Ver más external

Parquing

Aparcament

Puente

Palanca i pleta Palomera

Refugio libre

Pleta i cabana del Fangassal

Lago

Estany de Mollàs

Río

Creuar el torrent de la Ribereta

Lago

Estany de la Ribereta de Baix

Lago

Estany de la Ribereta de Dalt

Collado de montaña

Coll de la Ribereta

Cima

Roca Espana

Riesgo

Inici de la canal

Riesgo

Canal

Foto

Final de la canal

Cima

Pic de Mariola

Collado de montaña

Port de Mariola

Cima

Pic de Montarenyo, punta SW

Cima

Pic de Montarenyo, punta NE

Lago

Estany de Montarenyo

Lago

Estany del Port de Tavascan

Lago

Estany Xic

Puente

Palanca i cabana

Parquing

Aparcament de la Font de la Costa

Comentarios

    Si quieres, puedes o esta ruta