Tiempo en movimiento  2 horas 22 minutos

Tiempo  3 horas 4 minutos

Coordenadas 5893

Fecha de subida 27 de enero de 2021

Fecha de realización enero 2021

  • Valoración

     
  • Información

     
  • Fácil de seguir

     
  • Entorno

     
-
-
375 m
0 m
0
11
22
43,28 km

Vista 114 veces, descargada 8 veces

cerca de Roses, Catalunya (España)

Sortida des de Roses per l'antiga carretera de Roses a Cadaqués (direcció a Jóncols) fem aturada per admirar el dólmen de la Creu d'en Cobertella i el Menhir de Mas Marès, seguim pista per l'antiga carretera de les escombraries fins el Mas d'en Causa i Mas dels Arbres, girem direcció a Mas Romanyac i el Mas de la Llobatera per sender arribem al Mas de Perafita i baixem a la dreta per la carretera de l'aigua (pista ample) arribem a cadaqués per la riera de Sant Vicenç. Creuem la població pel casc antic i sa Riba fins la platja de sa conca i fem pista direcció al Far de Cala Nans. Aquí les vistes són una maravella. Un cop admirem el Far i les vistes, retornem per un corriol a prop del rec fondo que uneix amb el camí de punta prima (la vegetació en el corriol es densa, però s'ha fet sense problema fins enllaçar amb el camí de punta prima) a l'alçada del Mas d'en Baltre girem a l'esquerra i seguim antiga carretera de Roses a Cadaqués, pista de terra més ample i rocallossa direcció jóncols sense arribar-hi girem a la dreta per pujar al coll de Canadell i Cap Norfeu, resseguim la costa, per les magnífiques cales Oques, Pelosa, Calitjàs, Montjoi, Rustella i Murta, aquí agafem trencant pista de terra a l'esquerra fins Punta Falconera. Seguim les platges de l'Almadrava, Canyelles per la carretera que voreja fins Plaça Catalunya punta de sortida i d’arribada.
Playa

Platja de la Punta

Situada al centre de la vila de Roses, és una platja de 500 metres de sorra molt fina i aigües poc profundes i transparents, ideal per a famílies i per a la pràctica d’esports nàutics. Comprèn l’espai des del nou port esportiu fins a l’espigó de la Riera Ginjolers.
Yacimiento arqueológico

Dolmen de la Creu d'en Cobertella

El dolmen de la Creu d'en Cobertella és el monument megalític més gran de Catalunya, amb una antiguitat d'entre 3.500 i 3.000 anys a.C. Està situat al paratge de la Casa Cremada, és bastit en terreny pla però en una zona elevada, a l'extrem d'un vessant que baixa cap a la rec de la Quarantena pel cantó de ponent. El megàlit pren el nom de la masia que l'envolta, el mas de la Creu d'en Cobertella És un megàlit d’inhumacions múltiples successives, reutilitzable des de la vora del túmul, del tipus sepulcre de corredor amb cambra de tendència trapezoïdal amb avantcambra . Està construït amb grans lloses de gneis granític, de densitat 2'6. La cambra està formada per 7 lloses laterals col·locades de manera que queden espais buits entre elles. La coberta, que fa 5'65 metres x 4'10 metres x 0'40 metres de gruix, es calcula que deu pesar unes 18 tones. La cambra amida interiorment 3’90 metres de llarg, per 3'20 metres d’ample, per 2’45 metres d’altura màxima. L'avantcambra està formada per dues lloses i coberta, i presenta una alçada menor que la de la cambra. Aquesta part del megàlit va ser reconstruïda. Del corredor que precedia l’avantcambra no es conserva res. Sabem de la seva existència gràcies a l'excavació arqueològica que va deixar al descobert les ranures d’implantació a la roca mare on es fonamentaven les lloses verticals del corredor. Els treballs en el dolmen de la Creu d’en Cobertella van començar l’any 1943 de la mà d’August Panyella i Miquel Tarradell. L’any 1957 Francesc Riuró reprèn els treballs i és en aquest moment quan es descobreix les empremtes del corredor. Tot el monument s'hauria atrinxerat en un túmul artificial de tendència circular, actualment desaparegut, que deuria ser un reompliment de terra i pedregam petit. Emmarcant el túmul, probablement es disposà una sèrie de pedres o blocs ajaguts que constituirien un anell de contenció exterior avui inapreciable. S'han identificat algunes cassoletes a les lloses de la cambra (a l'interior de la cambra i una a l'exterior de la llosa de capçalera). No hi ha consens entre els especialistes sobre si són rituals o d'origen natural. Davant de l'avantcambra, a uns 2 metres, hi havia un gran basi granític ritual. Era de forma circular molt irregular amb la concavitat repicada de forma quadrangular. Entre els anys 1983 i 1987 va desaparèixer i s'en desconeix el parador actual. Aquest dolmen forma part d'un conjunt megalític de tipologia variada en relació amb una àrea geogràfica centrada al paratge de la Casa Cremada.
Yacimiento arqueológico

El menhir del mas Marès

El menhir del mas Marès és una construcció prehistòrica que va ser trobada per la zona de la masia de la que pren el nom. Es tracta d’un gran bloc de granit amb forma d’estela que mesura uns 70 centímetres d’ample i té un gruix que va des dels 30 als 40 centímetres. El menhir té una altura visible de gairebé dos metres. No s’han trobat fillols relacionats amb aquest menhir. Aquests haguessin determinat el punt exacte on estava plantat. Actualment el menhir està dempeus al marge de la carretera que porta a Montjoi, a l'altura del mas Marès. Al megàlit va ser redreçat durant la celebració de la Xa festa megalítica, l'any 2006. Aquest va ser trobat durant la preparació dels terrenys per la reintroducció del cultiu de la vinya en aquesta àrea del municipi. Els menhirs sembla ser que tenien una funció de fita i probablement delimitaven o indicaven àrees d’inhumació ja que sempre es troben relacionats amb sepulcres megalítics. Aquest menhir està en relació directe amb la zona megalítica del paratge de la Casa Cremada i les coves-dolmen dels guills d’en Romualdo. La cronologia és del 4000 al 2000 a.C.
Panorámica

Camí de les escombraries

Cima

Roques Altes

Cueva

Cova del Puig de la Malaterra

Fuente

Font de la Vic

Waypoint

Mas d'en Causa

Edifici civil situat a la plana que s'estén entre els vessants del puig Alt i del puig de l'Àliga. És un edifici que presenta gran part de les parets perimetrals i les compartimentacions interiors amb diferent grau de conservació. De la teulada no es conserva res i de l'estructura del primer pis tampoc es conserva quasi res. Està format per nombrosos espais que configuren una planta molt complexa. Les parets estan construïdes amb pedres planeres disposades horitzontalment i lligades amb morter. L'eix longitudinal de l'edifici s'orienta en sentit EW. La façana principal dóna a migdia. Davant de la masia s'estén una extensa zona sense vegetació, envoltada per una paret de pedra seca que es conserva parcialment. Es distingeix un edifici principal que anava cobert amb teulada a dos vessants. Al centre de la façana es conserva part de l'escala exterior per accedir al primer pis. És una escala de tres trams que dóna a una petita terrassa. A sota d'aquesta hi ha un pas cobert amb volta de semicercle que dóna als espais de la planta baixa que presenten diversos armariets encastats al parament. En altres punts de les parets conservades s'observen portes, finestres i altres elements arquitectònics així com restes d'un enlluït. El sector de llevant està ocupat per espais probablement destinats a l'ús agropecuari. Aquí la roca mare aflora superficialment i s'aprofitada per recolzar-hi parets i arcs. La part de davant de la masia per aquest costat conserva un espai descobert delimitat per una paret baixa, que conserva un magnífic paviment de lloses. A la façana de ponent s'observen dues portes i tres finestres originals i una de posterior. En aquest sector s'extén l'horta, delimitada per una paret de pedra seca. A uns 500m en direcció a migdia hi ha una font.
Waypoint

Mas dels Arbres

Edifici civil situat a la plana que s'estén entre el puig Alt i el puig de les Àligues, a tocar el marge dret del rec dels Arbres, una de les torrenteres de la riera de la Trencada. El mas està format per diferents construccions que formen un conjunt heterogeni. La masia o casa principal es localitza al sector sud. Està construïda sobre una zona de pendent, que baixa cap a la riera. A l'exterior, davant de la façana principal que dóna a migdia, hi ha unes terrasses comunicades amb escala, que marquen els diferents nivells funcionals. La superior correspon a la casa i la inferior a diferents estances addicionals. És un edifici de dues plantes cobert amb teulada de dues aigües feta amb rajoles, encara que originàriament la coberta era de lloses de pissarra. Una reminiscència d'això és la part de la teulada que surt enfora de la línia vertical de la façana, que és feta amb lloses de pissarra. Sobre el teulat hi ha una xemeneia. L'edifici presenta diverses finestres, tant a la façana com als paraments laterals, de forma rectangular. La porta principal té un arc de descàrrega. A l'interior es conserva part de l'embigat. Al costat de llevant al primer pis es conserva el forn en forma de cos sobresortint amb coberta de lloses de pissarra. La planta baixa de l'edifici principal era destinada a estables mentre que el pis superior era la vivenda. A ponent hi ha diferents cossos adossats a la casa. Són construccions de característiques arquitectòniques similars afegits en diferents etapes i que varen funcionar com a estables i magatzems. L'espai de davant del mas fins a la riera està delimitat per una paret de pedra seca amb merlets. A uns 20m al nord del conjunt hi ha una construcció isolada (més moderna) feta amb pedres i rajoles, que probablement fou utilitzada com a paller. En direcció a l'est hi ha l'era i unes petites construccions de paret seca.
Waypoint

Mas Romanyac

Masia situada al planell que s'estén als peus del puig de l'Àliga i del puig de Pení, a l'esquerra de la capçalera de la riera Romanyach. És un edifici de planta rectangular amb baixos i primer pis, cobert amb teulada de dos vessants. La façana principal se situa al costat de tramuntana i presenta una porta i diverses finestres petites. A davant i al costat de ponent hi ha un tancat fet amb paret baixa. El teulat conserva una part original, però quasi tot ha estat restaurat. Els altres paraments es caracteritzen per tenir poques obertures: dues petites finestres a migdia, una amb lloses encastades al parament, que configuren dues superfícies horitzontals, una a llevant i dues finestres a ponent. En aquest costat hi ha una porta que es correspon amb un cos de la masia afegit modernament. Al costat de migdia hi ha l'era, una esplanada delimitada per una línia de lloses verticals clavades al terra. En aquesta zona s'observa l'aflorament de la roca mare. En una de les roques hi ha un petit dipòsit retallat a la roca, de forma rectangular que enllaça amb un petit regueró de recorregut sinuós. L'horta se situa a migdia i conserva la paret de pedra seca que la delimita. A uns 300 m al NE del mas es troben les restes de tres bordes de dimensions reduïdes emplaçades a banda i banda d'una petita riera limitada per parets de pedra seca.
Panorámica

Corriol al Mas de la Llobatera - Vistes al Mar d'Amunt

Waypoint

Mas de la Llobatera

El mas de la Llobatera es troba als peus del vessant occidental del puig Pení, al fons d’una vall estreta a la que s’hi accedeix per un camí que surt de vora el mas Romanyach. La masia té diverses fases constructives al voltant d’una part que sembla la més antiga. El conjunt tenia dues alçades i és de planta rectangular. Actualment no en queda res de la coberta. La façana principal dóna a sud-oest i conserva dues portes i un arc de mig punt. A les parets d’aquest edifici encara s’hi conserven els arrencaments de volta, tant del primer com del segon pis. A tocar del mas es conserva part d’un passadís cobert amb lloses de pissarra planeres delimitat per parets de pedra seca, una de les quals és la que tanca l’era de la masia. Aquest espai està situat a la part alta, a ponent de l’edifici, i està delimitat per lloses planeres arrenglerades. Una paret de feixa fa la funció de mur de contenció de la terrassa artificial. A les dependències de la banda de tramuntana hi ha les restes d’un forn. Pels voltants del mas s’hi conserven diferents estructures que conformarien les diferents àrees de treball com ara el corral, els estables, etc. Actualment es troba deshabitada.
Panorámica

Carretera de l'Aigua

Waypoint

Carrer Dr Callís - Plaça Dr Trèmols

Panorámica

Sa Riba - Es Portal

Playa

Punta des Baluard - Port d'Alguer

Playa

Platja de Sa Conca

Panorámica

Costa de S'enrocada

Panorámica

Camí del Far - Rec Fondo

Playa

Plaja de Sa Sabolla

Monumento

Far Cala Nans

El far de Calanans fou projectat, com d'altres, en temps d'Isabel II, en regular el pla general d'enllumenament de costes i ports de l'estat, l'any 1847. Tanmateix, no es construí fins anys més tard i fou inaugurat el 1864. La construcció fou atribuïda a l'enginyer J.M.Faquinetto, autor del far de Cap de Creus. És situat a 42º 16'10 de lat. N.i 9º 20'30 de lg.E. Inicialment era considerat de sisè ordre, el seu senyal era llum fixa amb un abast de 10 milles i amb un alçat de focus de 35,50 m sobre el mar i 7,30 m sobre terreny. El feia funcionar un torrer. L'any 1904 hi hagué un pla de reforma que no s'arribà a realitzar. L'any 1926 fou modernitzat i passà a ser considerat de tercer ordre. Hom substituí la llanterna prismàtica de llum fixa per una de circular d 1,80 m de diàmetre amb mecanisme giratori que produïa grups de tres ocultacions (dues llums curtes seguides d'una de llarga), cada 15 segons, amb el mateix abast. Des dels anys 60 el far és automàtic i no hi ha personal adscrit, els farers de Cap Creus són els encarregats del seu manteniment. Actualment el far de Calanans és objecte de renovació, hom restaurarà l'edifici. G.Rahola iJ.Rahola (op.cit) expliquen que "la plaça de torrer del far de Calanans era envejada pels farolers(sic)del cos de l'estat i s'ocupava pels torrers més vells o més antics d'aquell cos administratiu, que la prenien com una jubilació anticipada. "I afegeixen en nota: "durant tota la nostra joventut, era torrer del Mar de cala Nans, el cadaquesens del cos de farolers, en Sebastià Alfaras, que vivia amb la seva família al susdit far, Segons el periòdic cadaquessenc "So Ixent" núm 154 de 16 de novembre del 1929, que dóna la nova del'obit del susdit torrer, aquest prestà servei al far de cala Nans, durant 44 anys En realitat, darrere d'ell hi visqueren encara els torrers Hija del i Obregón." (pàgs. 484-485). En caure l'activitat marítima i comercial del port de Cadaqués, al primer terç del segle xx, aquest fanal va perdre el seu valor estratègic i va ser relegat a un cert abandonament. L'any 1982, atès el seu estat ruïnós, es va voler enderrocar i substituir per un altre de nou. L'oposició dels veïns de Cadaqués ho va impedir.
Panorámica

Es Cucurucuc de terra i de Sabolla

Waypoint

Barraca de pedra seca - Camí de punta prima

Waypoint

Mas d'en Baltre

Situat al sud del nucli urbà de la població, per la pista de terra que condueix des de la cala des Llaner Gros de Cadaqués fins a la cala Jòncols de Roses, seguint el mateix itinerari que el GR-92. Situat poc abans del trencall que porta al puig de sa Planassa. Es tracta d'un mas format per diverses construccions aïllades i edificat damunt la roca geològica de la zona. L'edifici principal és de planta rectangular distribuïda en tres pisos d'alçada, amb la coberta a dues vessants sobre els murs més llargs. Presenta un ràfec de dents de serra i, per sota, resseguint tot el carener, una línia de pintura d'un color blau, representatiu de la població de Cadaqués. La façana principal, orientada al sud, presenta un cos de planta rectangular adossat d'una sola planta, el qual presenta una terrassa al nivell del primer pis, on es localitza la porta d'accés a l'interior. Aquesta terrassa es troba coberta amb un embigat de fusta sustentat per tres pilastres de planta quadrada, amb els capitells motllurats. Al costat oest de l'edifici principal hi ha una altra terrassa enllosada, amb el mateix sistema de coberta que l'anterior. Totes les obertures són rectangulars, de mida no gaire gran, i presenten ampits i llindes monolítiques formades per una prima llosa de pissarra. La façana oest presenta una fornícula amb l'ampit motllurat, actualment sense imatge. A escassos metres al sud-oest hi ha un altre edifici de planta rectangular i coberta a dues aigües, originàriament utilitzat com a pallissa o magatzem. Entre aquest i la casa principal hi ha una gran era que combina l'enllosat de pedra amb el substrat geològic de la zona. Vers l'est, a l'altra banda del camí, hi ha les restes d'altres construccions del mas enrunades. Tot l'edifici principal es troba arrebossat i pintat de blanc. Destaca un motiu decoratiu de ferro, localitzat a un dels extrems del carener de la teulada que, segons tradició popular, s'utilitzava per espantar les bruixes i els mals esperits.
Intersección

Intersecció a esquerra

Collado de montaña

Puig d'en Manyana - Pla de la Figura

Panorámica

Camí de la Cruïlla - Badia de Roses

Fuente

Font de la Regollossa

Panorámica

Carretera de Roses a Cadaqués

Playa

Cala Canadell

Collado de montaña

Cap Norfeu

Playa

Cala Calitjàs - Pelosa -Oques

Árbol

Camí de Mas Girald direcció a Punta Falconera

Panorámica

Cala Lledó

Panorámica

Punta Falconera

Monumento

El Far de Roses

El far de Roses és a la punta de la Poncella, un paratge dominat pel puig Rom i l'antic castell de la Trinitat. Ocupa el terreny del que va havia estat un antic destacament militar de costa ara situat a 200 metres per sota el castell, la bateria de sant Antoni. Està a 23,70 metres sobre el nivell del mar i a 12,40 metres de distància de la superfície del mar. El punt lluminós és a una alçada d'11,30 metres. El far de Roses es va inaugurar l'1 de setembre de 1864. La seva construcció es va aprovar per una Reial Ordre del 14 d'octubre del 1862, com consta a la memòria del "Proyecto de un faro de 4º orden para el golfo de Rosas". Les raons que aquest projecte addueix per l'emplaçament on es va construir el far són: Del minucioso reconocimiento practicado en la localidad, resulta que el mejor sitio para el establecimiento del faro que nos ocupa se halla en el cabo o punta en que está situada la batería del fuerte de la Trinidad (...). Todas las embarcaciones con rumbo a Rosas no deben tener más cuidado que el de dirigirse a la luz para encontrarse al instante en la bahía. (...) Por el lado opuesto, o sea por el Sur, el extremo del golfo lo indican las islas Medas en las que debe colocarse un aparato de 6º orden, resultando un alumbrado perfecto para toda la costa que ambas luces comprenden pues sus alcances se cruzan y no puede ninguna embarcación ocupar puesto alguno intermedia en esta zona sin descubrirlas siempre. [1] El mateix document proposava que, ja que els fars de les illes Medes i de Cadaqués donaven llums fixes i blanques, les del far de Roses fossin vermelles. La preocupació per la higiene es fa del tot evident en l'ordenació arquitectònica de l'edifici. En efecte, encara es poden contemplar amb gran sorpresa del visitant tant el pati de la part posterior del far com la reixa de ferro, o una part important, que limitava originalment tot l'espai. En aquest espai exterior és on l'enginyer projecta instal.lar-hi, per mantenir la neteja de tot l'edifici així com per evitar el perill d'incendis, els quartons amb sostres a quatre vessants de totxana per als lleixius i les bugades, les comunes i la cisterna. També es preveu que les aigües residuals i les pluvials que no es necessitin per omplir la cisterna vagin a parar a un dipòsit d'aigües residuals. El terrat es prefereix amb un ampit de ferro que coroni la cornisa abans que un sostre de vessants perquè d'aquesta manera resultava més fàcil d'accedir-hi i fer-ne la neteja sovint. Actualment, l'ampit de ferro ha desaparegut, substituït per un mur d'obra. Al terrat s'hi accedia a través de la torre del far, que en relació amb la planta ocupa just el centre i que és quadrada en la part inferior fins a la coberta i, a continuació, de secció circular. Un dels elements distintius dels fars isabelins eren les escales de ferro fos o forjat.
Playa

Platja de la Punta

8 comentarios

Si quieres, puedes o esta ruta