Tiempo en movimiento  una hora 41 minutos

Tiempo  2 horas 2 minutos

Coordenadas 4024

Fecha de subida 20 de enero de 2021

Fecha de realización enero 2021

  • Valoración

     
  • Información

     
  • Fácil de seguir

     
  • Entorno

     
-
-
431 m
2 m
0
7,4
15
29,42 km

Vista 85 veces, descargada 5 veces

cerca de Roses, Catalunya (España)

Circular des de Roses per gaudir de l'entorn del Cap de Creus, Cap Norfeu i punta Falconera.
Sortida des del passeig marítim de Roses direcció a la carretera de Montjoi. Fem primera aturada, per visitar el dolmén de la Creu d'en Cobertella, seguim cap el coll d'en Fraguem per pujar al pla de les gates, a l'alçada de Puig Rodo girem a esquerra direcció a Mas d'en Causa i dels benvolguts amics José i Donald (segueixen amb cura les feines de reconstrucció de la Masia) Lloc que esperm molt aviat gaudir i avituallar-nos. A uns 500 mts girem cap el coll del Pení i direcció la Socarrada i baixem al Cap Norfeu, aquí el descens ens permet gaudir d'unes vistes excel·lents al Cap Norfeu i el Golf de Roses. Girem a la dreta direcció al coll del Canadell, a la falda del Cap Norfeu, visitem la cova de l'Ermites. Reculem i baixem per sender a la Platja del Canadell (aquí queden les restes d'un forn de calç) Retornem a la pista principal antiga carretera de Roses a Cadaqués, per seguir vorajant la costa amb les seves màgnifiques cales Pelosa, Calitjàs, Montjoi, Rustella. Seguim carretera asfaltada, però a un parell de km, agafem trencant a l'esquerra passada la cala Murtra, per baixar a l'antiga cantera pel bosquet que enllaça amb l'antic assentament militar a Punta Falconera. Segim carretera reseguint les platjes de l'Almadrava i Canyelles petites i el Far de Roses, per conectar de nou amb el passeig Marítim. Punt de sortida i arribada de la nostre excurssió d'avui.
Waypoint

Antiga Cantera - carretera antiga de Roses a Cadaqués

Yacimiento arqueológico

Dolmén de la Creu d'en Cobertella

El dolmen de la Creu d'en Cobertella és el monument megalític més gran de Catalunya, amb una antiguitat d'entre 3.500 i 3.000 anys a.C. Està situat al paratge de la Casa Cremada, és bastit en terreny pla però en una zona elevada, a l'extrem d'un vessant que baixa cap a la rec de la Quarantena pel cantó de ponent. El megàlit pren el nom de la masia que l'envolta, el mas de la Creu d'en Cobertella És un megàlit d’inhumacions múltiples successives, reutilitzable des de la vora del túmul, del tipus sepulcre de corredor amb cambra de tendència trapezoïdal amb avantcambra . Està construït amb grans lloses de gneis granític, de densitat 2'6. La cambra està formada per 7 lloses laterals col·locades de manera que queden espais buits entre elles. La coberta, que fa 5'65 metres x 4'10 metres x 0'40 metres de gruix, es calcula que deu pesar unes 18 tones. La cambra amida interiorment 3’90 metres de llarg, per 3'20 metres d’ample, per 2’45 metres d’altura màxima. L'avantcambra està formada per dues lloses i coberta, i presenta una alçada menor que la de la cambra. Aquesta part del megàlit va ser reconstruïda. Del corredor que precedia l’avantcambra no es conserva res. Sabem de la seva existència gràcies a l'excavació arqueològica que va deixar al descobert les ranures d’implantació a la roca mare on es fonamentaven les lloses verticals del corredor. Els treballs en el dolmen de la Creu d’en Cobertella van començar l’any 1943 de la mà d’August Panyella i Miquel Tarradell. L’any 1957 Francesc Riuró reprèn els treballs i és en aquest moment quan es descobreix les empremtes del corredor. Tot el monument s'hauria atrinxerat en un túmul artificial de tendència circular, actualment desaparegut, que deuria ser un reompliment de terra i pedregam petit. Emmarcant el túmul, probablement es disposà una sèrie de pedres o blocs ajaguts que constituirien un anell de contenció exterior avui inapreciable. S'han identificat algunes cassoletes a les lloses de la cambra (a l'interior de la cambra i una a l'exterior de la llosa de capçalera). No hi ha consens entre els especialistes sobre si són rituals o d'origen natural. Davant de l'avantcambra, a uns 2 metres, hi havia un gran basi granític ritual. Era de forma circular molt irregular amb la concavitat repicada de forma quadrangular. Entre els anys 1983 i 1987 va desaparèixer i s'en desconeix el parador actual. Aquest dolmen forma part d'un conjunt megalític de tipologia variada en relació amb una àrea geogràfica centrada al paratge de la Casa Cremada.
Panorámica

Camí de les antigues Escombraries

Punto de observación de aves

Pla de les Gates - antic abocador de Roses clausurat

Collado de montaña

Roques Altes

Cima

Puig de la Malaterra

Fuente

Font de la Vic

Avituallamiento

Mas dels Arbres - José - Donald (actuals restauradors i propietaris)

A tocar el marge dret del rec dels Arbres, una de les torrenteres de la riera de la Trencada. El nom dels arbres, avui queda empobrit, ja que molts han mort i resten només rebrots d'om. El mas està format per diferents construccions que formen un conjunt heterogeni. Al costat de llevant al primer pis es conserva el forn en forma de cos sobresortint amb coberta de lloses de pissarra. La planta baixa de l'edifici principal era destinada a estables mentre que el pis superior era la vivenda. A ponent hi ha diferents cossos adossats a la casa. Són construccions de característiques arquitectòniques similars afegits en diferents etapes i que varen funcionar com a estables i magatzems. Encara que la masia és datada al segle xvii, el primer document registrat que es disposa respecte al mas dels Arbres data del 1843, segons consta en el Capbreu de Roses, on s'esmenta que l'heretat està en domini directe del comte d'Empúries. Altrament, el primer propietari documentat data de l'any 1844: Silvestre Puig i Sarola. L'any 1871 es registra el primer amillarament on es recull el número de bestiar i les vessanes de terreny. El mas fou abandonat en la postguerra i fins fa poc servia per estabular vacades. El procés de degradació és molt acusat en tota l'edificació. Es conserven els alts arbres vora la riera que li donen el nom. Cal esmentar que el pla de les Gates, on se situa el mas, ha sofert diferents vegades l'efecte del foc, darrerament els anys 1974, 1976, 1982, 1985, tot i que els terrenys de l'heretat solament van ser afectats l'any 1985, quan es cremà una hectàrea d'aquesta. Tots aquests focs han fet desaparèixer gairebé tots els arbres, perdent així la lògica del topònim de l'immoble.
Panorámica

Mar d'Amunt - al fons el Cap Cervera

Panorámica

Panoràmica del Cap Norfeu i al fons la Badia de jóncols i el Golf de Roses

Panorámica

Camí del Coll de les Forques

Collado de montaña

Coll del Canadell

Cueva

Cova de les Ermites

La cova de les ermites, coneguda també amb el nom dels eremites, es troba al vessant nord del Cap Norfeu, a tocar del camí que mena a la punta. La cavitat és de planta triangular amb una entrada ampla que es va fent estreta a mesura que s’enfonsa. La boca, de 7 metres, està tancada amb un mur fet de lloses de pissarra disposades planeres amb una obertura: la porta. Les parets de la cova estan retocades i en un punt fins i tot rebaixades com és el cas del costat nord en el que hi ha un banc i unes lleixes, tot excavat a la roca natural. Davant de la cova hi ha una terrassa artificial limitada que té per límit una feixa. En aquest espai hi ha les restes d’una barraca de planta quadrada feta també amb lloses de pissarra. Aquesta està ben construïda ja que les cantonades estan fetes de forma acurada amb pissarres retocades d’una mida més grossa que a la resta de l’edifici. A part del seu nom, no hi ha constància escrita sobre la utilització d'aquesta cova, situada al Cap Norfeu, com a vivenda d'ermitans. Malgrat que és un tema, com molts altres, poc estudiat, trobem algunes referències sobre el fenomen de l'eremitisme en el terme de Roses. El llibre Roses o a la recerca de la zona grisa els resumeix: [...] el 17 de maig de 1380, el bisbe de Girona, Bertran de Mont-rodon i de Sorribes, demanava al clergat de Santa Maria de Roses, Cadaqués, Palau-saverdera i Santa Creu de Rodes que escoltés en confessió els eremites que vivien en aquestes muntanyes -cosa que confirma, d'una banda, la seva presència i, de l'altra, el caràcter més o menys ampli del fenomen- i que no digués que no eren feligresos seus -una precisió indicativa que els ermitans, més enllà de viure aïllats geogràficament en un erm solitari, també eren socialment i religiosament abandonats. Pocs anys després, una dona -que ningú tendeixi inconscientment a identificar l'eremitisme amb una opció exclusivament masculina-, anomenada Francesca, exercia d'eremita a l'indret anomenat Panin, situat al terme de Cadaqués. Hi havia construït una cel·la i agençat un hort dels quals el rosinc Guillem Riba, propietari del territori, li feu donació el 25 d'abril de 1411, uns mitjans de vida que foren augmentats el 1418, quan s'hi afegí una vessana de terra situada a la Font. L'ocupació ermitana del lloc es mantenia encara el 1427. El 26 de novembre, s'assignaven aquelles possessions a un nou asceta, Guillem Savella, natural de Guimerà, una allunyada població de la Conca de Barberà, a Tarragona, una procedència que fa pensar en la possible atracció que podia exercir la serra de Rodes com a centre eremític. En una data tan tardana com és a mitjan segle XVIII -un moment en el qual les autoritats religioses tornaran a promoure aquest gènere de vida-, encara és possible de descobrir un altre cas de pervivència de l'eremitisme a Roses. El 17 de juliol de 1759, el bisbe dóna llicència a Felip Castelló Vila, mestre de minyons de Roses, per anar a fer d'ermità a la petita església de Santa Anna de Pontós. Al capdavall, no sembla que la cova de l'Ermita de cap Norfeu sigui una referència isolada en el panorama religiós de Roses i de tota l'àrea muntanyenca que li fa de rerepaís (des de l'Edat Mitja, per exemple, hi ha testimonis d'eremites a Sant Baldiri de Taballera i a la muntanya de Sant Pere de Rodes; i, en el transcurs dels segles XVII i XVIII, a Sant Sebastià de Cadaqués, Llançà, Sant Onofre de Palau-saverdera o Santa Elena de Selva de Mar). Ara sembla una mica més plausible poder afirmar el caràcter eremític de l'esmentada gruta. Qui sap si algun dia coneixerem el nom de l'ermità que l'habità.
Panorámica

Camí a la cova de les ermites

Playa

Platja Canadell

La Platja del Canadell està situada a 11 quilòmetres de la població de Roses, al Cap Norfeu, passada la zona de Montjoi. És una platja formada per pedres, poc freqüentada. La major part dels seus visitants són parelles que busquen una estona de tranquil·litat o bé persones a les quals els hi agrada fer esport, ja que és ideal per a la pràctica d'esports aquàtics. Compta amb un bon accés en cotxe, per mar o bé a peu fent senderisme. També permet el nudisme.
Playa

Cales Calitjàs, Pelosa i Oques

Cala Calitjàs Aquesta petita cala de 110m, envoltada de penyasegats i d’aigües transparents, es troba entre les cales de Montjoi i La Pelosa a uns 14 km del centre de la vila. S’hi arriba a peu desde la carretera de terra que va de Cala Montjoi a Cala Jòncols. La sorra és de grà mitjà de color grisós. L’aigua adquireix profunditat ràpidament. Cala Pelosa Cala que queda a recer del Cap Norfeu i que gaudeix de més tradició popular de Roses. Cala situada a 15 km de la vila, seguint la mateixa carretera costanera que porta a cala Jòncols. El fons marí adquireix desnivell considerable. Des de l'any 2009 gaudeix del certificat ambiental europeu EMAS i de l'internacional ISO 14.001.
Playa

Cala Montjoi

Cala àmplia i concorreguda, ideal per oferir refugi a les embarcacions i per a la pràctica del submarinisme. Situada a 12 km de Roses i s’accedeix per a la mateixa carretera costanera que porta a la cala Jòncols. El fons marí adquireix un fort desnivell.
Playa

Cala Rustella

Cala de petites dimensions i de difícil accés per terra. La manera més fàcil d’accedir és per mar. És verge i envoltada de penya-segats. Situada a uns 10 km de Roses.
Intersección

Esquerra

Panorámica

Passant a l'alçada de la Cala del Lledó

Picnic

Punta Falconera àrea de picnic

Panorámica

Punta Blanca - Punta Figuerassa

Playa

Plata de Canyelles Petites

La platja de Canyelles Petites o Canyelles és una platja residencial semiurbana que es localitza a la urbanització del mateix nom, a uns 3 km del nucli urbà de Roses, tot agafant la carretera que va des del Far a la platja de l’Almadrava. És una platja de sorra fina i color daurat, amb unes aigües transparents i de fons arenós, d’uns 350 metres de llargada per uns 25 metres d’amplada. Platja que gaudeix d’èxit entre els banyistes degut que es troba a recer de la Tramuntana.
Monumento

Far de Roses

El far de Roses és a la punta de la Poncella, un paratge dominat pel puig Rom i l'antic castell de la Trinitat. Ocupa el terreny del que va havia estat un antic destacament militar de costa ara situat a 200 metres per sota el castell, la bateria de sant Antoni. Està a 23,70 metres sobre el nivell del mar i a 12,40 metres de distància de la superfície del mar. El punt lluminós és a una alçada d'11,30 metres. El far de Roses es va inaugurar l'1 de setembre de 1864. La seva construcció es va aprovar per una Reial Ordre del 14 d'octubre del 1862, com consta a la memòria del "Proyecto de un faro de 4º orden para el golfo de Rosas". Les raons que aquest projecte addueix per l'emplaçament on es va construir el far són: Del minucioso reconocimiento practicado en la localidad, resulta que el mejor sitio para el establecimiento del faro que nos ocupa se halla en el cabo o punta en que está situada la batería del fuerte de la Trinidad (...). Todas las embarcaciones con rumbo a Rosas no deben tener más cuidado que el de dirigirse a la luz para encontrarse al instante en la bahía. (...) Por el lado opuesto, o sea por el Sur, el extremo del golfo lo indican las islas Medas en las que debe colocarse un aparato de 6º orden, resultando un alumbrado perfecto para toda la costa que ambas luces comprenden pues sus alcances se cruzan y no puede ninguna embarcación ocupar puesto alguno intermedia en esta zona sin descubrirlas siempre. El mateix document proposava que, ja que els fars de les illes Medes i de Cadaqués donaven llums fixes i blanques, les del far de Roses fossin vermelles. La preocupació per la higiene es fa del tot evident en l'ordenació arquitectònica de l'edifici. En efecte, encara es poden contemplar amb gran sorpresa del visitant tant el pati de la part posterior del far com la reixa de ferro, o una part important, que limitava originalment tot l'espai. En aquest espai exterior és on l'enginyer projecta instal.lar-hi, per mantenir la neteja de tot l'edifici així com per evitar el perill d'incendis, els quartons amb sostres a quatre vessants de totxana per als lleixius i les bugades, les comunes i la cisterna. També es preveu que les aigües residuals i les pluvials que no es necessitin per omplir la cisterna vagin a parar a un dipòsit d'aigües residuals. El terrat es prefereix amb un ampit de ferro que coroni la cornisa abans que un sostre de vessants perquè d'aquesta manera resultava més fàcil d'accedir-hi i fer-ne la neteja sovint. Actualment, l'ampit de ferro ha desaparegut, substituït per un mur d'obra. Al terrat s'hi accedia a través de la torre del far, que en relació amb la planta ocupa just el centre i que és quadrada en la part inferior fins a la coberta i, a continuació, de secció circular. Un dels elements distintius dels fars isabelins eren les escales de ferro fos o forjat.
Playa

Platja de la Punta

Situada al centre de la vila de Roses, és una platja de 500 metres de sorra molt fina i aigües poc profundes i transparents, ideal per a famílies i per a la pràctica d’esports nàutics. Comprèn l’espai des del nou port esportiu fins a l’espigó de la Riera Ginjolers.
Playa

Platja de la Punta

Situada al centre de la vila de Roses, és una platja de 500 metres de sorra molt fina i aigües poc profundes i transparents, ideal per a famílies i per a la pràctica d’esports nàutics. Comprèn l’espai des del nou port esportiu fins a l’espigó de la Riera Ginjolers.
Playa

Platja Nova

Situada al nucli urbà de Roses, és la platja que va des de l’espigó de la Riera Ginjolers fins al Rec d’En Forquilla. És una platja d’uns 450 metres, de sorra fina i aigües poc profundes i clares. Contigu a la platja trobem el Passeig Marítim amb vistes a la Badia de Roses.

7 comentarios

  • Foto de XinoXanu

    XinoXanu 20-ene-2021

    Very adventurous!

  • Foto de Xavier Pas a pas

    Xavier Pas a pas 20-ene-2021

    Thank You !

  • Foto de pilar.ortegahermosilla

    pilar.ortegahermosilla 20-ene-2021

    Una ruta molt maca :) i com sempre les fotos ....

  • Foto de Xavier Pas a pas

    Xavier Pas a pas 20-ene-2021

    Gràcies pels comentaris i valoració Pili, animat a agafar la bici !

  • Foto de carles-empordà

    carles-empordà 22-ene-2021

    Una bona ruta, pistes amples, pujada exigent i una baixada amb grans vistes per tornar pel litoral. Si la Fas a l'estiu pots parar a diverses platges totes elles espectaculars.

  • Foto de carles-empordà

    carles-empordà 22-ene-2021

    He realizado esta ruta  ver detalle

    Bona ruta combinada. Millor per fer a l'estiu i gaudir de les platgetes que trobes al camí, encara que les vistes, l'entorn i la tranquilitat es pot disfrutar tot l'any.

  • Foto de Xavier Pas a pas

    Xavier Pas a pas 22-ene-2021

    Gràcies per la valoració i el comentari. Una bona excursió sense cap dubte ! Salut i camins

Si quieres, puedes o esta ruta