Coordenadas 132

Fecha de subida 6 de mayo de 2012

Fecha de realización mayo 2012

-
-
61 m
15 m
0
2,3
4,6
9,14 km

Vista 2077 veces, descargada 8 veces

cerca de Casa Motor de Don Pedro, Valencia (España)

En aquest tram recorrerem les terres, situades a ponent del terme de Picassent principalment. Aquestes, formen part de l’última i la penúltima etapa de transformació agrícola, en la que es van produir canvis canvis a partir dels anys 80 en les terres més altes i marginals de la comarca, aquelles en les que el desnivell es considerable i a les que era més difícil portar el reg. Avui en día, aquestes transformacions han sigut posibles amb l’aplicació del reg per degoteig, podent regar fins i tot amb un desnivell del 30%. Per a poder aconseguir-ho es van realitzar importants inversions per a que aquestes terres foren aptes per al cultiu, però avui en día el preu dels cítrics ha decaigut i per tant també la seua rentabilitat.
Però no sempre ha sigut així, al terme de Picassent hi ha nombrosos barrancs, com el Barranc Fondo, per el que iniciarem la ruta o el Barranc de Picassent, pel que creua el Pont Vell. Aquests, són barrancs en els que es produeixen evaquacions d’avingudes d’aigua, i que la major part de l’any romanen secs. Les infraestructures necesàries per a la introducció del reg, han tingut que anar sortejant barrancs i turons per tal de fer arribar l’aigua. Històricament, el reg sempre s’ha produit per gravetat, es a dir les séquies es situen per damunt de les parcel.les i l’aigua inunda els camps. El que significa tindre que construir séquies, assuts i motors en les cotes més altes per a fer arribar l’aigua a les més baixes . Les millores tècniques amb el pas del temps van permetre transformar mitjançant l’elevació d’aigua, els cultius i per tant el paisatge, posibilitant la introducció del taronger com a cultiu generalizat i aleshores molt rendible.
Abans d’aquest canvi, el botànic Cavanilles, senyala a la seua obra de 1795, com eren aquestes terres de Picassent, en les que la riquesa de la vinya, les oliveres i garrofers, poblaven els camps durant segles i dels que avui en día no queda pràcticament res. Va ser a la segona meitat del segle XIX, quan es produeix el moment de major esplendor de la vinya, per a pràcticament desapareixer arribat el segle XX amb la plaga de la filoxera.
Amb la posada en funcionament del Canal Xúquer-Túria al 1979, el terme de Picassent es conecta amb el sistema de regadiu del Xúquer mitjançant el canal. La finalitat d’aquest era poder abastir d’aigua a la ciutat de València, donar reforç als regs de les séquies del Túria i dotar d’un reg superficial als nombosos camps de cítrics que depenien de l’extracció de l’aigua del subsòl amb els motors. Encara que el terme de Picassent conté nombroses aigües subterrànies, per al reg dels cítrics, es necesita d’un abastiment d’aigua quasi permanent, i aquest només es podía aconseguir amb la construcció del canal. A més, la construcció i finalització d’aquest canal, signficà la desaparició de bona part dels motors.
El proçés de transformació paisajística a la zona, es una consequència de la generalització del regadiu que va sorgir a finals del segle XIX, i que significà la introducció a la comarca del taronger. La inversió de bona part de la burguesia valenciana a la segona meitat del segle XIX va ser a l’agricultura, les desamortitzacions havien allibertat terres, fins aleshores no utilitzades, en les que es van construir les eines fonamentals per a produir una agricultura dedicada majoritariament a l’exportació. La introducció dels primes pous de motor a vapor a les últimes decades del segle XIX a l’horta valenciana va fer posible el canvi. El primer motor de reg que es documenta a Picassent data de 1904, el Vapor de Romero. A partir d’aquest moment, comença el proçés de motorització, arribant a contar fins a 60 pous . Així, la taronja en el cas del nostre recorregut i la vinya, en el cas de la comarca de la Marina, van sorgir com a cultius dominants. A més, la consolidació de les infraestructures de transport i els mitjans tècnics necessàris, van potenciar el seu cultiu al tindre també la capacitat d’arribar al mercat internacional .
Aquestes transformacions han continuat fins ara, com veurem al nostre recorregut, però hi ha etapes que diferèncien i expliquen aquesta transformació del paisatge .
La primera etapa, comprés les tranformacions realitzades entre 1880-1950, que es van realitzar en les terres de l’entorn de l’horta, situades entre 40 i 100 metres d’altitud. Eren terres fèrtils i planes, en les que el treball d’anivellament per a introduir el reg eren mínims. A aquesta, corresponen les terres dels termes d’Alaquàs, Catarroja, Picanya i Paiporta, el que significà la desparació del secà.
La seguent etapa, inclou les transformacions realitzades entre 1950 i 1980, en les terres que estaven per dalt dels 100 metres d’altitud. Aquestes es van poder transformar, degut a l’ús generalitzat de potents tractors i màquinaria agrícola en general. Aquesta va ser l’etapa en la que es van produir majors transformacions al paisatge, només quedava a la comarca per transformar, aquelles terres més marginals i elevades amb forts desnivells , les que recorrerem a la ruta.
La ruta ens transportarà dins de les dues últimes etapes que s’han succeit al paisatge de la zona, aquelles zones en les que ha sigut més difícil fer arribar l’aigua i en les que podrem veure diferents elements de captació d’aigua, alguns en ús, com són els que depenen del sistema de regadiu fonamentat en Canal Xúquer-Túria, o d’altres que ja no s’utilizen com es el cas del Pantà d’Espioca.
Waypoint

TORRE D'ESPIOCA

La torre d’Espioca va ser construida pels muslmans al segle XI, aquesta formava part del sistema defensiu de l’horta de Valencia, protegint a més els accesos a la ciutat. La torre està construida en pedra i argamasa, sent de planta rectangular. El seu interior es distribueix en quatre altures, havent trobat restos ceràmics al nordest de la torre. D’aquesta, trobem nombroses referències a la Crònica de Jaume I (1233) i al llibre del Repartiment (1238). Sembla ser que quan Jaume I va arribar a Espioca en la seua primera incursió en terres valencianes, va arribar junt a la torre on deuría haver-se lliurat la batalla amb les forçes musulmanes, però Zaiyàn, últim rey moro de Valencia no es va presentar a la batalla. Accesibilitat: 2
Waypoint

PONT DE L’ANTIC CAMÍ DEL PLÀ SOBRE EL BARRANC DE PICASSENT

Aquest pont va ser construir entorn a 1940, està situat dins del traçat de l’antic camí del Pla, en l’actualitat es la carretera CV-4140) i que comunica el nucli urbà de Picassent amb el sudo-est del terme municipal. Es tracta d'un pont de tres trams realitzats amb formigó encofrat però seguint la mateixa morfologia dels ponts del segle XIX que es construien amb rajola i pedra. Els tres arcs de mig que es recolzen sobre murs mitgers i tallamars de formigó. També els tres àmpits, que coincideixen respectivament amb cadascun dels trams, estan cosntruits amb formigó encofrat, però tot i això reprodueixen les mateixes formes que si es tractara d'una cosntrucció amb pedra o rajola. Accesibilitat: 2
Waypoint

PANTÀ D'ESPIOCA

Construit al segle XVII, el trobem a una vaguada d’àmplies dimensions entre camps de taronjers, el camí d’Espioca creua de forma transversal, i limitada pel barranc del Toll Antic. Aquest embassament està fet amb masçons i morters de calç. Pel front els murs presenten una major alçada, apareixen reforçats amb contraforts, encara que actualment es troba reblida de sediments i la seua superficie de recepció plantada de tarongers. Apareix com a senyalització de la construcció i propietat, existeix al peu de mur un medalló, mancant d'inscripció, tallat en pedra i d'estil barroc. Malgrat que hi ha una estranya disposició de la presa (en forma d'arc obert en el mateix sentit que el corrent de l'aigua), ha sigut necessària la construcció de contraforts per tal d’augmentar la seua resistència. A més per la seua escassa alçada podem deduir que es tracta d'una presa per a acumular l'escás cabal que circulava pel barranc del Toll i poder aprofitar-lo per a regar una reduida superficie de terra. Accesibilitat: 2
Waypoint

MOTOR DE TERRABONA II

Aquest motor es va construir entorn al 1930, aquesta es una conctrucció de planta quadrangular alçada amb murs de maçoneria i coberta a dues vessants de teula àrab amb forjat de biguetes de fusta. Aquesta edificació tanca un pou artesà, protegit amb un àmpit de rajola, i la maquinària per a elevar l'aigua, que actualment ha desaparegut. També presenta al seu interior restes d'unes cambres destinades per a l'estada temporal de motorista, sobre tot en els mesos de millor oratge, que coincideix quan més feina tenien per a regar. Amb posterioritat es va ampliar adossant una nova crugía en un dels costats, que ha quedat integrada dins una de les vessants de la coberta que es va dedicar a habitatge per al motorista Aquest motor, que podem situar cronològicament en la dècada dels quaranta dels trenta del segle XX, empra com a energía l'electricitat. Per aquest motiu presenta a un angle de la construcció una torreta construida en rajola per a instal.lar-hi la comesa elèctrica. Accesibilitat: 2
Waypoint

MOTOR I BASSA DEL MAS DELS FORESSOS

Construit entorn al 1900, el motor, està format per un edifici de planta rectangular, construit amb murs de maçoneria i cantons reforçats amb rajola, i coberta de teula àrab a dues vessants. Aquest motor contenía en un passat una màquina a vapor, que s’utlitzava per a bombejar aigua del subsòl, com podem observar pel fumeral que hi ha al costat, que ecxpulsava els gasos i el fum de la combustió. Amb el temps, com a quasi tots el motors, es van electrificar. Es per açò que trobem adosada una torreta de comesa elèctrica. Es va situar al costat, també una caseta de quatre vessants per al motorista. La bassa també forma part del conjunt, lloc on es depositava l’aigua estreta pel pou , i una vegada estava del tot plena, s’obria una valvula per la mateixa presió, que feia que l’aigua eixiria per les canalitzacions per a regar el camp.
Waypoint

MOTOR DE PALLORFA O LLETUGA

Aquest conjunt, construit sobre el 1900, està format per un edifici de planta rectangular que possiblement substitueix un altre anterior. Presenta una torreta per a la comesa elèctrica pegada a l'antic fumeral, la qual cosa ens indica que ens trobem davant un antic motor a vapor que posteriorment va ser transformat en elèctric. El fumeral servia per a expulsar els fums i els gasos del procés de combustió. El fumeral, apartant-se de la tipologia més difosa en la comarca de base quadrada, s'assenta sobre una base octogonal, igual que el canó, de forma tronco-cònica, per impedir per la part superior l'entrada d'aire fred i facilitar així un corrent d'aire per inversió tèrmica, que presenta la mateixa secció. La base es remata amb una cornisa de denticles feta amb rajola. Es van difondre molt ràpidament en les zones d'expansió del regadiu, sovint localitzades als voltants dels grans regadius històrics, com és el cas de l'Horta de València, entre altres factors, per la propaganda feta a exposicions realitzades en terres valencianes, l'objectiu de les quals era donar a conèixer les noves tècniques que, en el camp agrícola, estaven ja sent utilitzades en altres zones d'Espanya i de l'estranger. Accesibilitat: 2
Waypoint

MOTOR CAMÍ DE TERRABONA

Construit el 1940. Aquest motor forma part d’una explotació agraria privada motiu pel qual es troba rodejat per un mur de rajola que tanca dins del seu perímetre un jardí i una construcción de carácter residencial . El motor a descriure és una edificació de planta rectangular alçada amb murs de rajola. La coberta, dividida en dos nivells, és plana i queda amagada per un ampit de rajola. Algunes de les obertures han estat recentment cegades. Es tracta d'un motor que des del primer moment ha emprat l'energia elèctrica per al seu funcionament, ja que la torre per a la comesa es troba integrada en la construcción ocupant una tercera part de la planta, mentre que la resta es destinataria a albergar la maquinària per a l'extracció de l'aigua. A un dels costats de la torre trobem un respirall per a facilitar l'expulsió de l'aire i evitar que rebenten les tuberies per causa d'un excés de pressió. Tal i com es pot veure a les fotografies, sembla que aquest pou està abandonat, ja que s'han construit altres dos al costat com a fruit de posteriors perforacions. Accesibilitat: 2
Waypoint

MAS D’ESPIOCA

Descripció Es tracta d’un conjunt format per una bassa on s’enmagatzema l’aigua i una sèrie de cossos d’una i dues crugies que han anat creixent a mesura que han creixcut les necesitats. En la part de darrere, trobem les restes d’un fumeral de rajola, que indica que l’energía utlitzada en un principi era l'aigua. Transmetent el moviment a una mola situada damunt el cacau sobre la planta baixa de l'edifici, a través d'un eix anomenat arbre. Hi ha dues moles : la inferior, que es fixà, i la superior que gira moguda pel rodet. Aquestes apareixen cobertes per un caixó de fusta. El gra es vessava dins un caixó de fusta en forma de piràmide invertida : la tolva. Des d'allí queia el gra en el forat central de la mola superior i per un forat frontal eixia convertit en farina En l'espai destinat a les moles en molts molins hi havia una grua per a poder alçar les moles, ja que cada cert temps es desgastaven i calia picar-les Es tracta d'un mecanisme d'acer amb un caragol que permet la seua elevació. Accesibilitat: 2
Waypoint

FESA DE LA SÉQUIA DEL ROMANÍ

Construida entorn a 1940, aquest edificació conté la funció de regular el pas de l’aigua que discorre sobre la derivació de la séquia sobre la que està construida. El conjunt, està format per dues feses i junt a elles es troba també la caseta del guarda, que en el passat s’encarregava de vigilar la destinació de l’aigua i el bon funcionament de la fesa. Trobem junt a la porta trobem dos plafons ceràmics, un d'ells amb el nom de la séquia, i l'altre amb el nom de la fesa Junt a les feses trobem la caseta del guarda de la séquia, que era qui tenia el control sobre les feses. Es tracta d'una construcció prou senzilla de planta rectangular amb coberta de teula alacantina a dues vessants. Aquestes feses representen un model prou recent, possiblement projectat a ran de la reforma de la séquia de 1940, que és el que s'ha vingut utilitzant fins l'actualitat Accesibilitat: 2
Waypoint

ESTACIÓ I TORRE DE LA LLUM DEL TRENET DE PICASSENT

Aquesta estació, va ser construida en 1895, en el moment en que va arribar la línia fins a Picassent. Es tracta d’un edifici de planta rectangular, situat de manera paral.lela a les víes. L’estructura de l’edificació es molt senzilla, es basa en un mur de càrrega de rajola, amb dos pilars que sustenten la coberta a dues vessants de teula àrab sobre estructura de fusta. En el seu origen, tal i com podem veure al seu projecte original, una de les meitats estava ocupada per la sala d'espera per a viatgers, mentre que l'altra es destinava a vivenda del personal de l'estació, amb els corresponents elements com ara cuina, rebost, cambra de bany, menjador, etc L'estació també tenia una altra dependència per al despatx de bitllets, amb accés directe des de l'andana. Accesibilitat: 3

Comentarios

    Si quieres, puedes o esta ruta