Coordenadas 268

Fecha de subida 11 de mayo de 2016

-
-
932 m
508 m
0
6,6
13
26,56 km

Vista 163 veces, descargada 6 veces

cerca de Sant Ponç, Catalunya (España)

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I GEOAMBIENTAL PER LES COMARQUES DEL SOLSONÈS I DEL BERGUEDÀ: DES DE SANTA SUSANNA A LA MINA D´ARAM DE SANT PONÇ, LINYÀ, NAVÉS, LA VALL D´ORA I A SANT PERE DE GRAU D´ESCALES

ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., (i també dels de RECERCA GEOAMBIENTAL), si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se els itineraris passant per totes les parades i filloles del mateix. En cas contrari, de no disposar d´aquest temps, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Com de costum, creiem oportú de recomanar, que alhora d´efectuar el recorregut de l´itinerari es cerqui la informació més àmplia possible sobre l´estat dels trams del recorregut a realitzar, tant per pistes forestals, com per carreteres en mal estat de conservació. En aquest recorregut, farem diversos trams per camins de terra en no gaire bon estat de conservació (com el de la Vall d´Ora fins a Sant Pere de Grau d´Escales i fins al Mirador dels Presidents.

També, per altra banda, en qualsevol cas, i en tot moment (tant dintre del recorregut de l´itinerari, com fora d´ell), recomanem tenir el màxim respecte per al Medi Natural que ens envolta.

BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut del present itinerari discorrerà per dues de les tres unitats geològiques que constitueixen Catalunya: concretament per la Depressió Geològica de l´Ebre, i pel Sistema Pirinenc. Així, dintre de la primera, ho farà en bona part per un dels sectors que la constitueixen (MATA-PERELLÓ, 1985): concretament per la seva Depressió Central, tot i que també recalarà pels sectors corresponents als denominats Altiplans Septentrionals. Tot i així, ho farà pels indrets centrals de la primera, pels indrets on es troba replegada per diferents alineacions que la creuen d´Est a Oest. Aquests sectors poden situar-se dintre de la denominada Zona de l´Avant-país Plegat. En aquest tram del recorregut, s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics de l´Oligocè. Concretament dels materials detrítics de la Formació Solsona.

Per d´altra banda, dintre de la segona unitat geològica, pel Sistema Pirinenc, el recorregut del present itinerari discorrerà exclusivament pels sectors corresponent a la Zona Sudpirenenca, la seva sotsunitat més meridional. En aquest tram del recorregut, es trobaran materials detrítics cenozoics de la Formació Berga, fonamentalment. Els veurem en els darrers trajectes del recorregut.

Així, el recorregut començarà per les immediacions de Santa Sussanna, dintre de la comarca del Solsonès, per on no es farà cap aturada. Tot seguit es dirigirà cap a Linyà, Navès, la Vall d´Ora i Sant Pere de Grau d´Escales. Sempre dintre de la comarca abans esmentada. Tot i així, s´entrarà breument al Berguedà (per on no farem cap aturada), per entrar tot seguit a la comarca del Solsonès. Així, la major part del recorregut es farà per aquesta comarca lleidatana de la Catalunya Central.

OBJECTIUS GENERALS

Els objectius fonamentals que es pretenen aconseguir en aquest itinerari, es poden concretar en els següents aspectes generals:

1.- Observació i descripció dels materials terciaris eocènics i oligocènics de la Depressió Geològica de l´Ebre, que constitueixen el subsòl dels sectors meridionals de la comarca del Solsonès, pels indrets per on transcorre l´itinerari. En concret ens referirem als materials de la Formació Solsona (de caràcter eminentment sorrenc i gresenc) i als de la Formació Berga (constituïts exclusivament per trams de conglomerats).

2.- Observació de les estructures locals d´aquests materials cenozoics acabats d´esmentar al llarg del recorregut de l´itinerari. Aquestes estructures es troben situades dintre de la Zona de l´Avant-país Plegat.

3.- Observació a distancia dels materials mesozoics (del Triàsic, Juràssic i Cretàcic), els quals formen part del Mantell del Cadí i del Mantell Inferior del Pedraforca, ambdós de la Zona Sudpirinenca.

4.- Visió de les relacions existents entre la Zona Sudpirenenca i la Depressió Geològica de l´Ebre (o més exactament entre la denominada Zona de l´Avant-país Plegat).

5.- Observació de les discordances progressives existents entre els materials cenozoics de la Formació Berga. Aquestes es veuran per les immediacions de Sant Pere de Grau d´Escales, per sota de Busa, entre altres indrets.

6.- Observació i reconeixement de les explotacions dels materials geològics, que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari.

7.- Observació dels impactes produïts sobre el Medi Ambient, i sobre el Medi Natural, per part de les explotacions abans esmentades

8.- Observació dels diferents elements relacionats amb el Patrimoni Miner i amb el Patrimoni Geològic, que anirem trobant al llarg de tot el recorregut del present itinerari. Dintre d´aquest darrer, cal fer esment del relacionat amb les Discordances Progressives, de les que ja hem parlat anteriorment.

ANTECEDENTS

Existeixen diferents antecedents bibliogràfics parcials en relació al recorregut d´aquest itinerari. Així, entre aquests, farem esment dels següents: MASACHS et altri (1981), MATA-PERELLÓ (1998, 1999, 2010 i 2013). Aquests itineraris coincideixen tant sols en els primers trams, amb el que ara presentem. També cal parlar dels recents itineraris de MATA – PERELLÓ i SANJUAN OLIVER (2013); i de MATA – PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (2014a i 2014b), coincidents parcialment amb el que ara presentem.

Per d´altra banda, i pel que fa a les mineralitzacions existents, a la comarca del Solsonès, ens remetin als treballs de mateix autor d´aquest itinerari, concretament a: MATA-PERELLÓ (1991 i 1994). I finalment, pel que correspon als treballs geològics de caràcter general, ens hem de referir necessàriament a les publicacions de: GUIMERÀ et altri (1992), i RIBA et altri (1976). I també als treballs de l´IGME (1975 i 1982).

Tots aquests treballs acabats d´esmentar, figuren relacionats per ordre alfabètic a l´apartat de REFERÈNCIES BIBIOGRAFIQUES.

RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut del present itinerari, s´inicia a la localitat solsonenca de Santa Sussana, per on no es farà cap aturada. Tot seguit es circularà per la carretera local sense numeració que es dirigeix cap a l´embassament de Sant Ponç, per on es faran les primeres aturades, una d´elles a la Mina d´aram de Can Cogul, del terme solsonenc de Clariana del Cardener.

Després, seguint per aquesta mateixa carretereta aviat s´ a la població de Linyà, després, s´arribarà ben aviat a la població de Navès. A partir d´aquí es continuarà per la carretera autonòmica C – 26 (Tram de Solsona a Berga). Des d´aquí s´anirà cap a llevant, fins arribar al trencall de la carretereta que remunta el riu de l´Aigua d´Ora, passant per diverses localitats del terme de Navès (així com per alguns enclaus del terme berguedà de Montmajor). Per aquesta carretera s´arribarà a Sant Pere de Grau d´Escales. En aquest tram es realitzarà diverses aturades, al llarg del recorregut.

Poc després, ens caldrà agafar el camí – carreter que es dirigeix cap a Llinars de l´Aigua d´Ora, però nosaltres en arribar al Mirador dels Presidents, farem la darrera aturada, finalitzant el recorregut en aquest indret.

Aquest recorregut , serà d´uns 26´56 Km. En aquest curt recorregut es faran 7 aturades al llarg de tot el trajecte. Es començarà a una alçada de 585 metres, per les immediacions de Santa Sussanna. Tot seguit, es baixarà lleugerament fins arribar a l´Embassament de Sant Ponç, fins a una alçada de 511 metres. Després, a partir d´aquí es pujarà fins als 660 metres, prop de Linyà. Després es baixarà de nou fins als 519 metres en arribar a al Riu d´Ora. Finalment, a partir d´aquest lloc, la resta del recorregut s´anirà pujant, fins arribar a una alçada de 890 metres, per les immediacions de la darrera aturada, més amunt de Sant Pere de Grau d´Escales.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Com ja es habitual, s´estructurarà en una sèrie d´estacions (parades o aturades), en les qual es faran descripcions geològiques o mineralògiques, segons s´escaigui.

En cada parada s´indicarà el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000 on es troba l´indret. Per això, s´utilitzarà la cartografia editada per l´"Instituto Geográfico y Catastral de España". En aquest cas, el recorregut de l´itinerari passarà per part dels dos següents fulls: 292 (també anomenat de Sant Llorenç de Morunys) i 330 (o de Cardona).

Així doncs, la relació general i ordenada, de les aturades que composen el recorregut d´aquest itinerari, és la següent:

_____________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÂFIQUES

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia catalana, S.A., Barcelona

IGME (1975).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 330 (Cardona). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid

MASACHS, V. et altri (1981).- Itineraris geològics per Anoia, Bages, Berguedà i Solsonès. Pub. Caixa d´Estalvis de Manresa, 205 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1984).- Depressió Central o Depressió de l´Ebre, Revista Dovella, nº 36, pp 85-89. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991b).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII. 442 pàgines, Institut d´Estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1994).- Inventari Mineralògic de la comarca del Solsonès. Xaragall, 14, 30 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1998).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Bages i del Solsonès: des de Súria a Cardona i a Solsona. Inèdit 12 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1999).- Recerca geològica i mineralògica per les comarques del Bages i del Berguedà, des de Cardona al Coll de Port. Inèdit. 15 pàg. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2010).- Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques del Bages i del Solsonès: des de Callús i Sant Mateu de Bages cap a Súria, Cardona i Solsona. Inèdit. 12 pàgines. Manresà

MATA-PERELLÓ, J.M. (2013).- Recorregut de recerca geològica i geoambiental per les comarques del Bages, del Solsonès i del Berguedà: des de Cardona a Sorba, Linyà, Navés, la Vall d´Ora i Llinars de l´Aigua d´Ora. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANJUAN OLIVER, J. (2013).- Recerca geològica i geoambiental per les comarques del Berguedà i del Solsonès: des de Berga i el Santuari de Queralt a Llinars, Guixers i a Sant Llorenç de Morunys. 16 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2014a).- Recorregut de recerca geològica i geoambiental per la comarca del Solsonès: des de Solsona a la Vall d´Ora i a Sant Pere de Grau d´Escales. Inèdit. 8 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2014b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Solsonès: des de Solsona i Olius, cap a Besora i a Busa. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. (1967).- Resultados de un estudio sobre el terciário continental de la parte Este de la Depresión Central Catalana. Acta Geológica Hispánica, t.. 2, Vol.1, pp. 3-8. Barcelona

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografía física dels Països Catalans. Edit Ketres, 205 pàgines. Barcelona
PARADA 1 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DE L¨EMBASSAMENT DE SANT PON¨Ç, (Sant Ponç, terme municipal de Clariana de Cardener, comarca del Solsonès). (Full 330). El recorregut de l´itinerari el començarem per les immediacions de Santa Sussanna, a tocar de la carretera autonòmica C – 55. Des d´aquest indret, ens caldrà agafar la carretera local blanca, sense numeració, que es dirigeix cap a l´Embassament de Sant Ponç. En arribar-hi, farem la primera aturada, després de recórrer uns 3Km des de l´inici del recorregut. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials oligocènics de la Formació Solsona. Es tracta de nivells eminentment continentals, generalment d´origen fluvial, de tonalitats ocres. Així, els gresos i les calcolutites tenen aquestes tonalitats, com a conseqüència de la presència de ferro amb valència tres (constituint els minerals de la limonita) entre els sediments. Sovint, entre aquests materials es fan palesos paleocanals, com el situat a la carretera que des de l´embassament condueix a Linyà. Des d´aquest indret, es fa ben palesa la presa de l´embassament, Aquest es troba siuat sobre el riu Cardener.
PARADA 2. MINA D´ARAM DE CAN COGUL, (Sant Ponç, terme municipal de Clariana de Cardener, comarca del Solsonès). (Full 330). Després de realitzar la parada anterior. cal continuar cap a llevant per la carretera que ens ha portat fins aquí. Així, ens anirem apropant al llogaret de Linyà, però abans trobarem per la dreta el trencall de Can Cogul. Des d´aquí, ens caldrà trobar un corriol ascendent per l´esquerra de la carretera, per tal de pujar fins a l´antiga Mina d´Aram de Can Cogul, on farem la present aturada. Aquest trencall, el trobarem a uns 100 metres després del camí de Can Cogul. Després, des de la carretera ens caldrà caminar uns docents metres, pujant. Finalment, cal dir que aquesta aturada la farem a uns 0´5 Km des de l´anterior, aproximadament. En aquest recorregut trobat afloraments dels nivells de gresos pertanyents inicialment a la Formació Solsona. Així, inicialment haurem trobat nivells de gresos i de calcolutites de tonalitats ocres. Aquests son els materials que es troben a l´indret de la present aturada. Molt sovint, entre aquests materials (a les dues formacions esmentades) es fan palesos els paleocanals. Aquests tenen uns materials més detrítics, fonamentalment amb gresos i fins i tot amb paleocanals. Aquests és fan molt més palesos a la Formació Solsona, com succeeix a l´indret de l´aturada. Precisament en aquest lloc, a la base d´un d´aquests paleocanals, es fa ben palesa una mineralització cuprífera associada a "red-beds". Entre els minerals presents cal parlar de la MALAQUITA, força abundant. Tanmateix hi ha indicis d´ATZURITA. Aquesta mineralització es troba associada a la presència de matèria orgànica dintre de la base del paleocanal. Precisament, a l´esmentada base es troben uns nivells de tonalitat grisenca, la qual cosa denota la presència d´aquesta matèria orgànica. Inicialment, en els processos de reducció, es van forma els sulfurs de coure, que posteriorment es van oxidar en presencia dels carbonats del ciment dels paleocanals i de les calcolutites passant a carbonats de coure. Cal fer esment de que cap a la primera meitat d´aquest segle, es va intentar l´explotació d´aquests materials cuprífers, tot i que en cap moment va gaudir de cap mena d’importància..
PARADA 3. CARRETERA C – 26, IMMEDIACIONS DEL TRENCALL DE SANTA LLUCIA I LINYÀ, (Santa Llucia, terme municipal de Navés, comarca del Solsonès). (Full 328). Després de realitzar la parada anterior. cal retornar a la carretereta, per tal de continuar primer cap al llogaret de Linyà i posteriorment cap el de Santa Llucia. En arribar a aquest darrer lloc, trobarem la carretera C – 26 (procedent de Solsona, la qual es dirigeix cap a Berga). En trobar-la ens caldrà anar cap aquesta darrera població. Tot i així, a menys de 50 metres del trencall farem una nova aturada, a uns 6 Km de l´anterior. Aquest recorregut l´hem fet entre afloraments dels materials cenozoics de la Formació Solsona, la qual es troba per arreu. Així je, vist els nivells de calcolutites i gresos ocres. Tot i així, en aquest indret, es fa palès un espectacular paleocanal, entre aquests materials.
PARADA 4 - CONDICIONAL. CARRETERETA A SANT PERE DE GRAU D´ESCALES, IMMEDIACIONS DEL TRENCALL DE TENTELLATGE, (la Vall d´Ora, terme municipal de Navès, comarca del Solsonès). (Full 282). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar cap a llevant per la carretera C – 26. Així, aviat arribarem a Navès. Després, caldrà continuar per l´esmentada carretera. Quasi en arribar al pont sobre el riu de la Vall d´Ora es trobarà una carretereta que es dirigeix cap el veïnat de la Vall d´Ora i posteriorment cap a Sant Pere de Grau d´Escales. En aquesta carretera, en arribar al trencall de Tentellatge, es pot fer una nova aturada, si s´escau, a uns 10´5 Km de l´anteriorment realitzada. En bona part d´aquest recorregut, hem anat remuntant el riu de la Vall d´Ora, que ja hem trobat a l´inici del recorregut de l´itinerari, pels voltants de les poblacions de Cardona i de Sorba. Aquest riu desemboca al Cardener, molt prop de la primera població acabada d´esmentar. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials anteriorment esmentats. Aquests materials amb gresos i calcolutites ocres, pertanyen a la Formació Solsona, de l´Oligocè. Aquests són els materials que apareixen per l´indret de l´aturada.
PARADA 5. CARRETERETA A SANT PERE DE GRAU D´ESCALES, TRENCALL DE BUSA, (la Vall d´Ora, terme municipal de Navès, comarca del Solsonès). (Full 282). Des de la parada anterior, ens cal continuar per la carretereta local que va ascendint per la vall del riu de l´Aigua d´Ora. Més endavant, en arribar a la cruïlla d´on surt el trencall que es dirigeix cap a Busa, podem fer una nova aturada, a uns 4 Km de l´anteriorment realitzada. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials esmentats a les aturades anteriors. Aquests materials són també els que apareixen a l´indret de la present aturada, situat per sota del faralló de Busa. Des d´aquest indret, mirant cap al Nord es poden veure els relleus tabulars de la Serra de Busa. Així, es pot veure com tenen unes litologies eminentment detrítiques.
PARADA 4. IMMEDIACIONS DE SANT PERE DE GRAU D´ESCALES, (la Vall d´Ora, terme municipal de Navès, comarca del Solsonès). (Full 292). Des de la parada anterior, cal fer un nou recorregut per la carretereta que ara s´encamina cap a Sant Pere de Grau d´Escales. Poc abans d´arribar-hi, haurem trobat, per la dreta, el camí que puja cap al poble de Llinars de l´Aigua d´Ora. En arribar a Sant Pere, farem una nova aturada, després d´un recorregut aproximat d´uns 3 Km, des de la parada anteriorment efectuada. En aquest trajecte, hem continuat trobant afloraments dels materials cenozoics dels que hem parlat a les aturades anteriors. Aquests materials són ara eminentment detrítics i pertanyen inicialment a la Formació Solsona; tot que cada cop són més detrítics i ja els podem incloure en el Complex de la Formació Berga. Tots aquests materials cenozoics son de l´Oligocè. En aquest indret, els materials es troben força verticalitzats, en contraposició amb els situats més amunt, a la Serra de Busa, que apareixen en una posició lleugerament horitzontal. Entre uns i altres es fa evident una clara discordança.
PARADA 7. MIRADOR DELS PRESIDENTS, IMMEDIACIONS DE SANT PERE DE GRAU D´ESCALES, (la Vall d´Ora, terme municipal de Navès, comarca del Solsonès). (Full 292). Des de la parada anterior, cal retrocedir lleugerament, fins trobar el camí que ascendeix cap a llogarret de Llinars de l´Aigua d´Ora. Es tracta d´un camí no gaire bo, inicialment molt ascendent, que en menys de 1 Km arriba a l´indret del Mirador dels Presidents. En aquest lloc, situat per sobre de Sant Pere de Grau d´Escales, farem una nova aturada. En aquest breu recorregut, hem anat trobant els materials esmentats a l´aturada anterior, fonamentalment els materials detrítics del Complex Al·luvial Superior de Berga, que ara apareixen a la vora del camí. Es pot veure que predominen els materials fragmentats de calcàries mesozoics i paleozoiques, tot i que predominen les primeres. Des d´aquest indret, mirant cap el SSW es pot veure clarament la Discordança Progressiva, que hem esmentat a l´aturada anterior. Així, en primer terme es veuen els nivells verticalitzats i en ocasió quasi amb cabussament invertit (formant part dels sectors més orientals de la Serra de Bastets); mentre que més amunt es veuen els materials detrítics en posició gairebé horitzontal, a la Serra de Busa. FOTOGRAFIES 9 i 10. Des de l´indret de l´aturada es pot fer una magnífica observació de l´ermita de Sant Pere de Grau d´Escales, des de dalt.

Comentarios

    Si quieres, puedes o esta ruta