Coordenadas 1138

Fecha de subida 18 de junio de 2017

-
-
1.681 m
980 m
0
13
26
51,5 km

Vista 151 veces, descargada 1 veces

cerca de Tuixén, Catalunya (España)

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LES COMARQUES DE L´ALT URGELL I DEL SOLSONÈS: DES DE SORRIBES DE LA VANSA A FORNOLS DE CADÍ, CORNELLANA, TUIXEN I AL COLL DEL PORT I AL PORT DEL COMPTE I AL MIRADOR DE VILAMALA. RECORREGUT PARCIAL PEL PARC GEOLÒGIC I MINER DEL SOLSONÈS

ADVERTIMENT PREVI

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

També recomanem que es demani informació sobre l´estat dels diferents trams de les pistes forestals, per les quals s´ha de circular, en el recorregut de l´itinerari, per tal d´evitar problemes secundàries. En aquest cas, farem a peu l´accés a la mina de bauxita del Coll de Port, si s´escau).

Per d´altra banda, i a l´igual que en altres recorreguts semblants, recomanem tenir el màxim de cura i de respecte, entorn de la Natura que ens rodeja.

BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l´itinerari discorrerà, en la seva totalitat pel Sistema Pirinenc. I ho farà per tres de les seves sotsunitats.. Així, successivament, el recorregut de l´itinerari transitarà pel Mantell del Pedraforca Inferior, pel Mantell del Pedraforca Superior i finalment pel Mantell del Cadí.

D´aquesta manera, el recorregut s´iniciarà dintre dels afloraments mesozoics (del Triàsic, del Juràssic i del Cretàcic) que formen part del Mantell del Pedraforca Inferior, per on es circularà entre Sorribes (la Vansa) i el Coll del Port, tret d´alguns sectors situats per les immediacions de Cornellana de Cadí i del mateix Coll de Port. En aquests altres sectors, es circularà pel Mantell del Pedraforca Superior (amb afloraments del Cretàcic) i pel Mantell del Cadí., entre afloraments de materials cenozoics del Paleocè – Eocè. És a dir: la major part del recorregut transitarà pel primer mantell esmentat, pel Mantell del Pedraforca Inferior.
Per d´altra banda, tot i que el recorregut de l´itinerari transitarà per la comarca de l´Alt Urgell (entre la Vansa i el Coll de Port), als darrers recorreguts i a les darreres aturades s´entrarà a la comarca veïna del Solsonès, per on finalitzarà el recorregut d´aquest itinerari.

OBJECTIUS GENERALS

Es centraran en els aspectes geològics, geomorfològics i mineralògics que apuntarem a continuació, d´acord amb el sentit de la marxa del recorregut, anant d´Oest a Est i alhora de Nord a Sud.

1.- Observació a distancia dels Apilaments Antiformes de la Zona Axial, que veurem des del Coll de Port. Cal dir que en cap moment del recorregut de l´itinerari transitarem per aquesta zona, la qual quedarà situada al nord del recorregut de l´itinerari.

2.- Observació de l´estructura de la Zona Sudpirinenca, (i més concretament les seves unitats, com el Mantell del Pedraforca Interior, Mantell del Pedraforca Superior i el Mantell del Cadí). En conjunt, els anirem veient al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. Tot i això, la major part del recorregut, es realitzarà pel primer mantell esmentat..

3.- Observació dels afloraments del Mantell del Pedraforca Inferior, que nosaltres trobarem pels voltants de Sorribes (la Vansa) fins a la fi del recorregut al Coll de Port, llevat d´alguns indrets. Així, veurem afloraments dels materials mesozoics (del Triàsic, del Juràssic i del Cretàcic). En bona part dels indrets, aquests seran de caràcter carbonatat, fonamentalment calcari.

4.- Observació dels afloraments del Mantell del Pedraforca Superior, que nosaltres trobarem molt puntualment pels voltants de Cornellana i de Tuixén. Així, veurem afloraments dels materials mesozoics (exclusivament del Cretàcic), de caràcter eminentment carbonatat.

5.- Observació dels afloraments del Mantell del Cadí, que nosaltres trobarem pels voltants de Cornellana i també al Coll de Port. En aquests trams trobarem afloraments dels materials cenozoics, fonamentalment del Paleocè i de l´Eocè. Aquests afloraments, són de car

6.- Observació a distancia de la Depressió Geològica de l´Ebre (o Conca Geològica de l´Ebre), que veurem des del Port de Compte.

7.- Observació de les estructures de les unitats geològiques acabades d´esmentar i de les relacions existents entre elles.

8.- Reconeixement de diverses mineralitzacions situades al llarg del recorregut, que anem trobant d´acord amb el sentit de la marxa. En aquest itinerari, trobarem, d´acord amb el sentit de la marxa del recorregut.
8A) Mineralitzacions evaporítiques guixoses, situades entre els afloraments triàsics del Keuper. Les veurem a Fórnols del Cadí.

8B) Mineralitzacions bauxitíferes de rebliment de cavitats d´origen kàrstic, situades entre els materials carbonatats mesozoics. Les veurem al Coll de Port

9.- Reconeixement de les explotacions mineres, antigues i actuals, relacionades amb les mineralitzacions esmentades a l´apartat anterior.

10.- Observació dels impactes produïts per les explotacions anteriors, sobre el Medi Natural; així com de les possibles restauracions, si s´han dut a terme.

11.- Observació, al llarg del recorregut, dels diferents indrets relacionats amb el Patrimoni Geològic i Miner. Així, dintre del primer, cal fer esment de les mineralitzacions bauxítiferes de rebliment de cavitats d´origen kàrstic, entre altres indrets del recorregut de l´itinerari.

ANTECEDENTS

En relació a aquest recorregut, no hi ha cap antecedent global. Això si: hi ha diversos antecedents parcials nostres, especialment relacionats amb el Coll de Port. Entre aquests farem esment dels següents: MATA-PERELLÓ (1997a, 1997b, 2005, 2007, 2012 i 2013). Trets d´aquests, no en coneixem cap més. També farem esment dels treballs de MATA – PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (2012); així com del més recent de MATA – PERELLÓ, SANZ BALAGUÉ i FONT SOLDEVILA (2016).

Pel que toca al coneixement de les estructures geològiques que veurem en aquest itinerari hi ha l´antecedent local de BERASTEGUI et altri (1993); aquest antecedent es relatiu a un treball de l´IGME, relatiu a l´àrea recorreguda. Altres antecedents, de caràcter estructurals, i relatius al conjunt dels Països Catalans, són els següents: RIBA et altri (1976) i GUIMERÀ (1982); així com SGC (1990).

Finalment, i pel que fa a les mineralitzacions que trobarem al llarg del recorregut, ens referirem a: MATA-PERELLÓ (1991). Aquest treball fa referència al conjunt de les mineralitzacions de Catalunya.

Evidentment, totes aquestes referències bibliogràfiques, figuraran degudament relacionades, per ordre alfabètic, dintre de l´apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut d´aquest itinerari començarà a la població alt urgellenca de Sorribes (la Vansa) la capital del municipi de La Vansa, per on farem una primera aturada. Tot seguit, el recorregut es dirigirà cap a Fórnols del Cadi i cap a Cornellana. En aquest trajecte es farà una nova aturada. Cal dir que en aquest primer trajecte del recorregut d´itinerari, s´anirà circulant per una carretera blanca; és a dir, per una carretera asfaltada, però no numerada ni denominada.

Després, el recorregut anirà cap a la població de Tuixén. En aquest trajecte es farà una nova aturada i tot seguit s´arribarà a Tuixén, per on es farà una altra aturada. Seguidament, s´anirà cap al Sud, per la carretera local LV – 4012. Així ara, el recorregut es dirigirà cap el Coll de Port. A partir d´aquest indret es deixarà la comarca de l´Alt Urgell (per on s´ha estat circulant des del principi) i s´entrarà a la comarca del Solsonès. Des de l´indret anterior i seguint la darrera carretera esmentada, el recorregut començarà a baixar cap a la Coma. Tot i així, aviat es trobarà el trencall que es dirigeix cap al Port del Compte, des després d´arribar-hi i de travessar-lo, farem la darrera aturada, camí de Colldejou. En aquest darrer tram, es tornarà a circular per una carreteraa blanca, no numerada ni denominada.

Així, quest recorregut real serà d´uns 51´5 i es faran12 aturades al llarg de tot l´itinerari. El recorregut començarà a una alçada de 1026 metres (per les immediacions Sorribes). A partir d´aquí, el recorregut anirà pujant i baixant, arribant a una màxima alçada de 1616 metres, en passar per les instal·lacions d´esquí de Port de Compte, arribant finalment als 1388 metres a la darrera aturada, per les immediacions del Mirador de Vilamala.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba.

Per d´altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic, a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió utilitzarem un full de la CME ("Cartografia Militar de España"): concretament 254 (o de Gósol). Així, passarem a continuació, a fer una referència ordenada, de les diferents aturades que composen el recorregut del present itinerari.
_____________________________________________________________________

BIBLIOGRAFIA EMPRADA

BERASTEGUI, X. et altri ( 1993).- Tall geològic del Pirineu central. Servei Geològic de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya. Col·lecció 1:200.000. Barcelona.

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ,J.M. (1997a).- Itinerari geològico - mineralògic per l´Alt Urgell: de Tuixén a Tres Ponts. Inèdit, 8 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ,J.M. (1997b).- Recerca geològica i mineralògica per les comarques del Solsonès i de l´Alt Urgell: des de Sant Llorenç de Morunys al Coll del Port i a Tuixén. Inèdit, 11 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ,J.M. (2005).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Solsonès i de l´Alt Urgell: des de Solsona a Alinyà i a la Vansa. Inèdit, 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ,J.M. (2007).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Cerdanya, Alt Urgell i Solsonès: des de Martinet i Arenys de Bar a Toloriu, Tuixén i al Coll de Port. Inèdit, 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ,J.M. (2012).- Recorregut de recerca geològica, mineralògica i minera per les comarques del Berguedà, Alt Urgell i Solsonès: des de Vallcebre a Gósol, Josa del Cadí, Tuixén i al Port de Compte. Inèdit, 8 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ,J.M. (2013).- Recorregut de recerca geològica i geoambiental per la comarca del Solsonès: des de Solsona a la Llosa del Cavall, a Sant Llorenç de Morunys i al Port del Compte. Inèdit, 14 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1993).- Guia de Identificación de Minerales, adaptada fundamentalmente a la Península Ibérica. Parcir, Edicions Selectes. 205 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2012).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de l´Alt Urgell (amb una petita fillola per la comarca del Solsonès): des de la Vansa a Fórnols de Cadí, Cornellana, Tuixén i al Coll del Port. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016a).- Recorregut de recerca geològica i geoambiental per la comarca del Solsonès (amb una petita fillola per l¨Alt Urgell): des de Sant Llorenç de Morunys, a la Coma, al Coll de Port, al Port del Comte, al Coll de Jou i al Mirador del Clot de Vilamala. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de l´Alt Urgell i del Solsonès: des de Sorribes de la Vansa a Fornols de Cadí, Cornellana, Tuixen, al Coll del Port i al Port del Compte. Recorregut parcial pel Parc Geològic i Miner del Solsonès – Alt Urgell. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia Física dels Països Catalans. Edit Ketres, 254 pàgines. Barcelona

SGC (1990).- Mapa Geològic de Catalunya a escala 1:250.000, Servei Geològic de Catalunya (Inst. Cartograf. de Catalunya). Barcelona
  • Foto de P1 IMMEDIACIONS DE L´ESGLÉSIA DE SORRIBES (LA VANSA)
PARADA 1 - CONDICIONAL. ESGLÈSIA DE SORRIBES, (terme municipal de la Vansa - Fórnols, comarca de l´Alt Urgell). (Full 254). El recorregut d´aquest itinerari, el començarem en aquest indret, al poble de Sorribes, que n´és la capital del municipi de la Vansa – Fórnols. De fet és pròpiament la Vansa. Així, l´inici el farem a la seva església parroquial. En aquest indret, estem situats plenament dintre del Sistema Pirinenc i més concretament dintre del Mantell Inferior del Pedraforca. Així, es fan palesos per arreu els afloraments dels materials mesozoics, eminentment carbonatats. Aquests materials són Cretàcics. També es veuen afloraments dels nivells del Triàsic Superior, del Keuper. Per d´altra banda, des d´aquest indret es pot gaudir de la observació del riu de la Vansa, el qual es afluent del riu Segre. Cal considerar que aquest riu s´ha desbordant varies vegades durant els darrers anys. A ponent d´on ara som, es pot observar com aquest riu (que recull totes les aigües dels municipis de Tuixen i de la Vansa), en arribar a les immediacions dels relleus dels Arcs i del Serrat de Sanaüja, s´engorga entre els materials carbonatats del Mantell de Boixols (situant a ponent d´on som), donant lloc a un estret i alhora interessant congost, gairebé impenetrable. Aquest riuet, en arribar a les immediacions de Tres Ponts, surt del congost, poc abans d´arriar al Segre.
PARADA 2. COLL DE BANCS, (Fórnols del Cadí, terme municipal de La Vansa i Fórnols, comarca de l´Alt Urgell). (Full 254). Després de fer la parada anterior, cal continuar ara cap el Nord, per la carretera que condueix a la Seu d´Urgell, seguint una carretera blanca sense denominació. En arribar al Coll de Bancs, trobarem la carretera C – 462, per la qual continuarem. En arribar a aquest indret, després de sobrepassar una pedrera, podem fer una aturada. La realitzarem a uns 6´5 Km de l´anterior, aproximadament. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials mesozoics que formen part del Mantell del Pedraforca Inferior, per on estem ara situats. Així, haurem trobat, fonamentalment nivells de calcaries i de calcolutites cretàciques. També, com ara, hem trobat afloraments dels nivells argilosos y guixosos del Triàsic Superior, del Keuper. Aquests són els materials que apareixen a l´indret de la present aturada. En aquest trajecte, ocasionalment, també hem trobat afloraments dels materials carbonatats del Muschelkalk, Precisament, aquests són els materials que s´han explotat prop de la pedrera que hem trobat, poc abans d´arribar a l´indret de la parada.
PARADA 3. GUIXERA DE FÓRNOLS (Fórnols del Cadí, terme municipal de La Vansa i Fórnols, comarca de l´Alt Urgell). (Full 254). Després de fer la parada anterior, cal continuar ara cap el llevant, seguint la carretera comarcal C – 462, que haurem trobat al Coll de Bancs, procedent de la Seu d´Urgell i que es dirigeix cap a Tuixén. Seguint per aquesta carretera, en arribar al poble de Fórnols de Cadí, ens caldrà fer una fillola, baixant pel camí (transitable) que condueix cap al Molí de Fórnols. A uns 2 Km de poble abans esmentat, farem una nova aturada. Així, des de l´anterior, haurem efectuat un recorregut total d´uns 5´2 Km, aproximadament. Com al trajecte anterior, en aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials mesozoics que formen part del Mantell del Pedraforca Inferior, per on estem ara situats. Ara, fonamentalment nivells de calcaries i de calcolutites cretàciques. També, com ara, hem trobat afloraments dels nivells argilosos y guixosos del Triàsic Superior, del Keuper. Aquests són els materials que apareixen a l´indret de la present aturada. Es tracta d´un aflorament dels materials guixosos i argilosos del Keuper (Triàsic Superior), que pertanyen a la Formació Pont de Suert, i s´inclouen entre el Mantell Inferior del Pedraforca. Entre aquests materials predominen en aquest indret els primers. Cal fer esment de la presència dels següents minerals, entre els nivells de guixos: ANHIDRITA, GUIX (naturalment, és el més abundant), i HEMIHEDRITA. Aquests materials van ésser explotats per al benefici dels guixos, però sense gaire èxit.
  • Foto de P4 CARRETERA C - 462 A CORNELLANA
PARADA 4. CARRETERA A CORNELLANA (Fórnols del Cadí, actualment del terme municipal de la Vansa - Fórnols del Cadí, comarca de l´Alt Urgell). (Full 254). Des de l´indret anterior, caldrà tornar a Fórnols del Cadí. Després de sobrepassar aquest darrer poble, ens caldrà continuar cap a llevant. Després, poc abans de trobar el trencall de Cornellana (o Cornellana de Cadí) ens caldrà fer la present parada, sobre la mateixa carretera. Així, des de la parada anterior, haurem fet un recorregut d´uns 3´5 Km, aproximadament. Després de fer l´aturada anterior, hem continuat trobant afloraments dels materials esmentats a l´aturada anterior, els nivells carbonatats del Mantell Inferior del Pedraforca. Així, hem anat trobant afloraments dels materials triàsics del Keuper. Tot i així, molt prop de l´indret de l´aturada, s´hauran fet palesos també els nivells cenozoics del Mantell del Cadí, especialment a llevant d´on ara som. Aquests materials cenozoics pertanyen en aquest indret a l´Eocè. Es tracta dels nivells de calcàries de l´Ilerdià, fonamentalment. Tot i així, des d’aquest indret, es fa ben palès l’encavalcament dels materials Juràssics i Cretàcics del Mantell Superior del Pedraforca (que formen els relleus i el cim de Santaló, situat al nostre davant), sobre els materials terciaris eocènics del Mantell del Cadí (situats al NE, d´on ara som). Tot i així, uns i altres, presenten un clar cabussament cap al Sud. Cal dir que aquests materials carbonatats del Cretàcic Inferior, del Mantell del Pedraforca Superior, també encavalquen als materials mesozoics cretàcics del Mantell del Pedraforca Inferior. Finalment, cal dir que tots encavalcaments s´han produïts sobre làmines del Keuper, del Triàsic Superior, les quals es fan evidents per arreu
PARADA 5. CRUÏLLA A JOSA DEL CADÍ, CARRETERES C – 462 i C – 563, (antic terme municipal de Tuixén, i actualment del terme municipal de Tuixén - Josa del Cadí, comarca de l´Alt Urgell). (Full 254). Des de la parada anterior, caldrà continuar cap al proper poble de Cornellana, i després cap al de Tuixén, seguint sempre la carretera comarcal C – 462. Abans d’arribar a aquest darrer poble, arribarem a la cruïlla amb la carretera comar C – 563 (la qual es dirigeix cap a llevant, cap a Josa del Cadí). En arribar a la cruïlla, prop del pontet sobre el Riu de Josa, farem una aturada. Així, ara haurem realitzat un recorregut d´ 10´1 Km. En el recorregut, des de la parada anterior, es van tallant els materials terciaris de l´Eocè, que formen part del Mantell del Cadí, que hem trobat a l´indret de la parada abans efectuada. Després en sobrepassar el poble de Cornellana i en arribar al Torrent de Cornellana, es talla l’encavalcament vist a la parada anterior i es penetra al Mantell Superior del Pedraforca (que aquí forma els relleus i el pic de Santaló). En el trajecte fins a la vall del Riu Josa, es van tallant els nivells carbonatats del Juràssic i del Cretàcic Inferior, del darrer mantell. Tot i així, a l´indret de la parada, situat als peus de la població de Tuixén (situada lleugerament al Sud, d´on som), i al costat del Riu Josa, al trencall del camí que es dirigeix cap a Josa de Cadí i Gósol, es fa palès un encavalcament intern, entre els mateixos materials del Mantell Superior del Pedraforca. Així, el sector del Moixó, situat al SE de Tuixén (i al mateix costat del poble), que hem seguit des de la parada anterior, encavalca al sector del Santaló (situat al NW de Tuixén). I entremig dels dos, el Riu de Josa, de direcció en aquest indret, de NE-SW, va seguint el pla d´encavalcament, per on afloren molt minsament els nivells tous del Keuper, constituïts per nivells de guixos i d´argiles.
PARADA 6. RIU DE LA MOLA (de l´antic terme de Tuixén, ara del terme municipal de Tuixén i Josa del Cadí, comarca de l´Alt Urgell). (Full 254). Després de realitzar l´aturada anterior, cal continuar per la carretera que anem seguint (la C – 462, procedent de la Seu d´Urgell). Així, ara ens aproparem al poble de Tuixén. Després d´arribar –hi, ens caldrà sobrepassar-lo, continuant encara un parell de quilòmetres per tal d´arribar al Riu de la Mola. Aquí coincidint amb una corba de la carretera, caldrà fer la present parada. Així, des de l´anterior, haurem recorregut uns 2´5 Km, aproximadament. Cal dir que en aquest indret trobarem un camí que procedeix de Gósol, del Berguedà, el qual passa per l´alt Coll de la Mola. En aquest trajecte, haurem estat circulant per la zona d´encavalcaments esmentada a la parada anterior. Així, en arribar a Tuixén, haurem vist els afloraments dels materials cretàcics del Mantell del Pedraforca Superior. Poc després, en arribar a l´indret de la present aturada, els continuarem veient. Aquí, ara, trobarem els afloraments dels materials carbonatats del Juràssic i del Cretàcic, els formen part del Mantell Inferior del Pedraforca, es quals es veuen encavalcats pels del Mantell Superior del Pedraforca, situat al Nord, tot constituint els relleus del Moix.
  • Foto de P7 MIRADOR DEL COLL DE PORT
  • Foto de P7 MIRADOR DEL COLL DE PORT
  • Foto de P7 MIRADOR DEL COLL DE PORT
PARADA 7. COLL DE PORT, (termes municipals de Josa i Tuixén i la Coma, comarques de l´Alt Urgell i del Solsonès). (Full 254). Després de realitzar l´aturada anterior, cal continuar per l´antiga carretera local LV – 4012 (per l´actual C – 462), pujant cap el Coll de Port. En arribar-hi, haurem passat de la comarca de l´Alt Urgell a la del Solsonès. En aquest indret farem una nova aturada, a uns 7´5 – 8 Km Km de la parada anterior. En aquest recorregut, pujant cap el Coll de Port, hem anat trobant afloraments del Mantell del Pedraforca Inferior. Això es farà força evident en arribar a les corbes del Roc de l´Escloper, la ruta s´introdueix ja dintre d´aquest, que aquí es troba representat per nivells calcaris, gresosos i calcolutítics del Cretàcic Superior. Així, aquests materials mesozoics del Mantell Inferior del Pedraforca, els anirem trobant fins a l´indret de la parada. Tot i així, en aquest indret estem a la zona de contacte entre aquest darrer mantell (que aquí constitueix la Serra del Verd, especialment cap a llevant) i el Mantell de Cadí (que aquí constitueix la Serra del Port de Compte). Aquest contacte, es realitza per encavalcament del primer sobre el segon. Després, en arribar a l´indret de l´aturada, es podrà gaudir d´un immillorable lloc d´observació. Així, d´aquest indret, mirant cap al Nord, es pot gaudir d´una bona observació dels dos mantells acabats d´esmentar: entre el Mantell del Pedraforca Inferior Fonamentalment amb els relleus dels voltants de Tuixén i el Cadinell) i el Mantell del Cadí (amb la Serra del Cadí). Molt més cap al Nord, i en dies extraordinàriament clars, es pot gaudir d´una bona visió dels relleus de la zona axial (dels anomenats Apilaments Antiformes de la Zona Axial; això sí, molt llunyans. Per d´altra banda, al mateix coll es produeix el contacte entre els dos mantells esmentats. Mentre que al Nord i al l´Este del mateix afloren els materials carbonatats mesozoics del Mantell del Pedraforca Inferior, al Sud i a ponent afloren les calcàries eocenes del Mantell del Cadí. Així, el port es situa clarament a la zona de contacte, per on es troba l´encavalcament.
  • Foto de P8 BAUXITES DEL PORT DE COMPTE
PARADA 8. MINA DE BAUXITA DE LES IMMEDIACIONS DEL COLL DE PORT (termes municipals de Tuixén i de la Coma i la Pedra, comarques de l´Alt Urgell i del Solsonès, respectivament). (Full 254). Després de la parada anterior, cal fer un brevíssim recorregut a peu. Així cal agafar un caminat que surt del Port cap al Sud. Aquest camí (situat a l´esquerra de la carretera) és ascendent. En arribar al pla, cal agafar un corriolet que va cap a la carena. Al costat del caminet es troba una antiga explotació, on farem aquesta darrera aturada. Així, haurem recorregut uns 0´8 Km des del coll. En aquest breu recorregut, hem anat trobant en tot moment uns afloraments de calcaries mesozoiques del Juràssic. Aquestes calcàries pertanyen al Mantell Inferior del Pedraforca, on estem situats. Dintre d’elles hi ha mineralitzacions de rebliment de cavitats d’origen kàrstic. Es tracta d´una mineralització d´Al – Fe, des del punt de mira del seu quimisme. Entre els minerals d´alumini presents, cal fer esment dels següents: BOEHMITA (com a bauxita), DIASPOR (bauxita), HIDRARGIRITA (bauxita) i CAOLINITA. També hi ha presència d´ALOMOGEL. I entre els minerals de ferro, cal esmentar la presència de GOETHITA (en forma de limonita) i HEMATITES (molt abundant, és el mineral que comunica el seu color roig a la bauxita, i a tot el conjunt). Finalment, cal dir que en aquest indret es va realitzar una cata de reconeixement, però els resultats no van ésser gaire positius. Finalment, cal dir que sobre aquestes mineralitzacions es va realitza una tasca de reconeixement.. Els resultats no van ésser gens positius, donades les característiques de les mineralitzacions associades a rebliments kàrstics, molt difícils de reconèixer, recercar i fins i tot d´explotar..
  • Foto de P9 MIRADOR DEL PORT DE COMPTE
  • Foto de P9 MIRADOR DEL PORT DE COMPTE
  • Foto de P9 MIRADOR DEL PORT DE COMPTE
PARADA 9. MIRADOR DEL PORT DE COMPTE, (terme municipal de la Coma, comarca del Solsonès). (Full 254). Després de realitzar l´aturada anterior, cal continuar per la carretera C - 462 (antiga carretera local LV – 4012), baixant cap a la Coma. Tot i així, en trobar la carretera blnca i sense numeració, que es dirigeix cap a les instal·lacions de Port del Compte, ens caldrà agafar-la. Així arribarem a l´estació hivernal. Després, ens caldrà continuar per la carretera, per tal d´arribar a l´indret on hi ha les antenes de televisió (a poc més de 1´5 Km del Port de Compte). En aquest indret farem una nova aturada, la darrera del recorregut d´aquest itinerari, a poc més de 10´9 Km de l´anterior. En aquest recorregut haurem estat circulant, entre els materials cenozoics del Mantell del Cadí, que hem trobar al Coll de Port, a la darrera aturada. Així, ara, en aquest indret es poden veure fàcilment les calcàries amb alveolines, al costat de la carretera, on ens trobem ara situats. Aquestes calcàries pertanyen a la Formació Cadí (o Formació Àger), de l´Eocè Inferior Des d´aquest indret, mirant cap a llevant, es pot veure l´explotació de guixos de Guixers, situada entre afloraments dels guixos eocènics, dintre del Mantell del Cadí. Es una interesant explotació de guixos, molt ben portada, amb un limitat impacte ambiental. Per d´altra banda, mirant cap al Sud d´on ara som, es pot veure (en primer terme) la Depressió de Sant Llorenç de Morunys, de caràcter erosiu, ja que es troba sobre uns afloraments de les calcolutites gris – blavoses. Més cap el Sud, es poden veure els relleus de la Serra de Bastets, en franca discordança progressiva amb els materials de la Serra de Busa. En ambdós indrets, hi afloren els nivells detrítics del conglomerats oligocènics. Aquests materials, a la Serra de Bastets, són clarament pretectònics; mentre que a la Serra de Busa, són en bona part posttectònics. I alhora es pot veure com a la darrera serra, dibuixen un sinclinal: l´anomenat Sinclinal de Busa.
  • Foto de P10 EXPLOTACIÓ DE LA FONT DELS BOSC
PARADA 10 - CONDICIONAL. ANTIGA EXPLOTACIÓ D´ÀRIDS DE LA FONT DEL BOSC, (terme municipal de la Coma, comarca del Solsonès). (Full 254). Després de realitzar l´aturada anterior, cal continuar per la blanca (sense denominació ni numeració) que des del Port de Compte condueix cap al Coll de Jou. Poc després de fer l´anterior aturada, en farem una altra, a uns 0´8 Km, més enllà. En aquest breu recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials esmentats a l´aturada anterior. Així, es fan palesos ocasionalment els nivells de les calcàries de l´Eocè, riques amb alveolines. Tot i això, sovint es troben recobertes per terrenys de l´Holocè, de depòsits de vessant. Aquí, es pot veure com aquests materials detrítics es troben inclinats cap a la carretera. Per d´altra banda, observant aquests materials, es pot veure com la major part dels clastes són procedents dels afloraments de les calcàries que hem vist abans, de l´Eocè. Precisament, en aquest indret han estat explotats aquests materials detrítics, tot i que molt malament.
  • Foto de P11 FONT DEL COLL DE JOU
PARADA 11. FONT DEL COLL DE JOU, (terme municipal de la Coma, comarca del Solsonès). (Full 254). Després de realitzar l´aturada anterior, cal efectuar un nou recorregut per la carretera blanca, procedent del Port de Compte. Així, ben aviat arribarem al Coll de Jou, per on farem una nova aturada. Així, aquesta la farem a uns 2´3 Km de la parada anteriorment efectuada. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials esmentats a es aturades anteriors. Així, fins prop d´aquí, hem trobat nivells de calcàries cenozoiques de l´eocè Inferior, molt riques amb alveolines. Aquestes calcàries pertanyen a la Formació Cadí i es situen dintre del Mantell del Cadí. Tot i així, molt sovint, aquestes calcàries es troben recobertes per materials detrítics de l´Holocè, tot formant part dels típics depòsits de vessant, els quals es fan palesos per arreu. Ara, en arribar a aquest indret, es comencen a veure materials detrítics, que pertanyen fonamentalment a la Formació Berga. Aquests materials fossilitzen l´encavalcament del Mantell del Cadí (situat al ord, per on hem estat circulant) sobre els materials cenozoics que reblen la Depressió Geològica de l´Ebre, situada al Sud d´on ara ens trobem situats. Tot i així, aquests materials cenozoics es troben replegats, formant part del denominat Avant – país plegat. Per d´altra banda, en aquest indret, prop del contacte acabat d´esmentar, eix una font ben coneguda per arreu:
  • Foto de P12 MIRADOR DE VILAMALLA
  • Foto de P12 MIRADOR DE VILAMALLA
  • Foto de P12 MIRADOR DE VILAMALLA
PARADA 12. CORVA DEL CLOT DE VILAMALLA, CARRETERA A SOLSONA, L – 4218B, IMMEDIACIONS DEL Km 22, (Vilamantells, terme municipal de Guixers, comarca del Solsonès). (Full 292). Després de realitzar l´aturada anterior, cal fer un breu recorregut per la carretera local L – 4218B, fins arribar a les immediacions de l´antic Km 22, per on farem una nova aturada, a uns 1´5 Km de la parada anterior, per sota de Creu de Codó.. En aquest recorregut, hem trobat afloraments dels nivells superiors dels conglomerats oligocènics, els quals reblen la Depressió Geològica de l´Ebre, on ara som. Aquí , aquests relleus donen lloc a la Serra de Canalda, situada a ponent d´on som. Aquests materials es situen, en part, dintre de l´anomenat Avant País Plegat, que jas hem esmentat anteriorment. Des d´aquest indret, es pot gaudir d´una bona observació dels materials oligocènics situats a llevant. Aquests materials formen part de la Serra de Bastets (al Nord) i de la Serra de Busa (al Sud). Així es pot veure la discordança progressiva, que hi ha entre ambdues serres. També, des d´aquest privilegiat indret es pot veure el Sinclinal de Busa, que a l´altra banda del riu es veu continuat pel Sinclinal del lord, de dimensions molt més reduïdes

Comentarios

    Si quieres, puedes o esta ruta