Tiempo  8 horas 40 minutos

Coordenadas 8655

Fecha de subida 17 de abril de 2018

Fecha de realización septiembre 2017

-
-
406 m
49 m
0
15
31
61,29 km

Vista 280 veces, descargada 13 veces

cerca de Tortosa, Catalunya (España)

Dia d'oliveres complet pasant per camps i més camps d'oliveres mil·lenàries, pista de terra i asfalt sense desnivells forts que van en ascens constant des dels primers kl. fins a la l'arribada a st.Mateu

Tortosa és una ciutat, municipi i capital de la comarca del Baix Ebre. És a més seu del bisbat de Tortosa i constitueix un important centre agrícola, comercial i industrial. Lo municipi el formen la ciutat de Tortosa i les localitats de Jesús, Campredó, Bítem (estes tres constituïdes en entitats municipals descentralitzades), los Reguers i Vinallop. La ciutat de Tortosa és a la vall baixa del riu Ebre que la travessa. 2.049,30 hectàrees formen part del Parc Natural dels Ports, de les quals 73,01 pertanyen a la RNP de les Fagedes dels Ports.
Tortosa és cap de partit judicial (fins al 1923 fou districte electoral, juntament amb Roquetes i Gandesa, i escollia 1 diputat a Corts des del 1846) i en l'actualitat hi tenen la seua seu la major part dels serveis territorials de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l'Ebre en configurar-se la seua àrea d'influència com un àmbit territorial. És una ciutat rica en monuments històrics que testimonien de la seua importància per a les diferents civilitzacions que l'han cobejada i en especial per a la Corona d'Aragó.
foto

Tortosa

Tortosa és una ciutat, municipi i capital de la comarca del Baix Ebre. És a més seu del bisbat de Tortosa i constitueix un important centre agrícola, comercial i industrial. Lo municipi el formen la ciutat de Tortosa i les localitats de Jesús, Campredó, Bítem (estes tres constituïdes en entitats municipals descentralitzades), los Reguers i Vinallop. La ciutat de Tortosa és a la vall baixa del riu Ebre que la travessa. 2.049,30 hectàrees formen part del Parc Natural dels Ports, de les quals 73,01 pertanyen a la RNP de les Fagedes dels Ports. Tortosa és cap de partit judicial (fins al 1923 fou districte electoral, juntament amb Roquetes i Gandesa, i escollia 1 diputat a Corts des del 1846) i en l'actualitat hi tenen la seua seu la major part dels serveis territorials de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l'Ebre en configurar-se la seua àrea d'influència com un àmbit territorial. És una ciutat rica en monuments històrics[1] que testimonien de la seua importància per a les diferents civilitzacions que l'han cobejada i en especial per a la Corona d'Aragó.
foto

Tortosa 1

Més de dos mil anys d'història conformen el ric patrimoni de Tortosa, capital de comarca del Baix Ebre. Declarada Conjunt Historicoartístic, hi trobem gran varietat d'edificacions com la Suda de Tortosa, una impressionant fortalesa elevada 59 m que domina la ciutat i el riu Ebre, i la catedral de Santa María de Tortosa, ...
foto

La Galera

La Galera és una vila i municipi de la comarca del Montsià L'edifici més destacat és el de la torre medieval de la Galera. Es va construir el 1340 com a torre de guaita i la seva construcció va ser sufragada per la Vila de Tortosa. Es tracta d'un edifici de planta rectangular i amb una altura considerable. El 1684 se'n va reformar l'interior per convertir-la en l'església parroquial, dedicada a Sant Llorenç. Les obres de reforma del temple van quedar en suspens durant la Guerra de Successió, període durant el qual va servir com a caserna militar. La benedicció de la nova església va tenir lloc el 15 d'agost de 1711. Des del segle XVII, es van instal·lar a la Galera mestres terrissers gràcies als quals aquest ofici s'ha convertit en una tradició a la localitat. En l'actualitat, només queda un cantirer en actiu a la Galera i al Montsià, Joan Cortiella Garcia, descendent d'una de les nissagues de terrissaires locals
foto

St.Joan del Pas

Sant Joan del Pas és un poble del municipi d'Ulldecona altres topònims utilitzats són simplement el Pas o el Molí del Pas, aquest darrer relacionat amb la presència d'un molí antic de l'ordre de l'Hospital. El seu poblament sembla estar relacionat amb la seua posició estratègica en relació al riu. Està documentat ja al segle XIV i pot identificar-se amb els Hostalets, antiga posta de camí. Per Sant Joan del Pas hi transcorria l'antiga via Augusta i, abans, la via preromana de Via Heràclia. En realitat, el riu es pot travessar fàcilment per dos llocs que coincideixen amb els dos subnuclis que formen el barri: la Raval i els Rajolars.[3] Hi ha l'església de Sant Joan Baptista (refeta el XVIII i restaurada el XX)
foto

Traiguera

Traiguera és un municipi del País Valencià a la comarca del Baix Maestrat. Hi ha tres nuclis de població: Traiguera, Font de la Salut i Masia Avenc. La vila de Traiguera s'orienta cap al sud, aprofitant la pendent de la muntanya, mentre pel migdia els carrers i les cases aprofiten la inclinació del terreny tallat bruscament. El seu costat nord també està tallat per un esperó, on encara es conserven restes de muralla medieval i un portal que tancava el recinte emmurallat (s. XIII - XIV). El nom de Traiguera segons molts filòlegs, se'l considera relacionat amb el forment o blat, ja que la vall on és el poble ha estat gran productora d'aquest cereal. Traiguera és una planta gramínia de l'espècie Aegilops geniculata, semblant al blat, anomenada també blat bord i blat de perdiu.[1] El cultiu de la traiguera com a aliment es va abandonar després de l'edat mitjana. Sembla que el nom també es relaciona amb escaiola. Traiguera va ser identificada també per Thiar Julia, citada pel geograf Ptolemeu dins la Ilercavònia. El riu Cérvol passa a 5 km a l'est del poble i configura la seua conca hidrogràfica. No és un riu amb cabal constant, ja que depén de les riuades caigudes durant l'any; encara que hi ha dos zones amb aigua durant tot l'any com "la peixera".
foto

La Jana

Oliveres milenarias en el Pou de Mas la varietat es Farga però també ya altres com Morruda i Cuquello Museu natural d'oliveres mil·lenàries Pou del Mas (La Jana) Aquest museu, situat també al costat de la Via Augusta, alberga en menys d'una Ha 21 oliveres mil·lenàries, entre les quals destaquen la Farga del Pou del Mas, amb gairebé 8 m de perímetre de tronc i l'Olivera de les Parelles que ha obtingut el Premi AEMO a la millor olivera monumental d'Espanya 2014.
foto

Finca oliveres

St.Mateu
foto

St.Mateu

La Perdí Sant Mateu, la capital històrica del Maestrat, està situada a 65 km al nord de la capital de província. El relleu del seu terme municipal és suau en la seva zona central i més muntanyenc en els seus laterals, amb muntanyes que en alguns casos superen els 800 m d'altura. Un passadís central travessa el terme municipal de nord a sud drenant les aigües dels barrancs i rierols de Benifarquell, Palau, Coma i Piquis cap a la rambla de Cervera. El clima és típicament mediterrani, amb estius calorosos i hiverns suaus, i afavoreix una vegetació característica de bosc mediterrani.

Comentarios

    Si quieres, puedes o esta ruta