Tiempo  8 horas 50 minutos

Coordenadas 11920

Fecha de subida 17 de abril de 2018

Fecha de realización septiembre 2017

-
-
194 m
22 m
0
20
41
82,0 km

Vista 185 veces, descargada 8 veces

cerca de Vila-real, Valencia (España)

Últim dia amb la intenció d'arribar a menjar si és possible paella a València.
L'etapa a la primera part tendeix a baixar i es majoritàriament plana amb bon ferm i mes a partir de Puçol on utilitzarem el carril bici que ens portarà fins l'Ermita de Vera i la casa de menjars el Famos enmig de l'Horta Nord de València

Vila-real és un municipi del País Valencià de la Plana Baixa. El cens de l'INE del 2012 li assignà 51.357 habitants. És la catorzena població valenciana per nombre d'habitants i la tercera al nord de l'àrea metropolitana de València, només superada per Castelló de la Plana i Sagunt. Se situa com a segona ciutat amb més població de la província de Castelló. Durant la primera meitat del segle XX es va dedicar al cultiu de la taronja. En l'actualitat, té una important indústria de taulells
L’església de San Jaume, últim testimoni d’una població que vas ser abandonada, Benicalaf, i que des de 1856 pertany a la Vila de Benavites. Va ser construïda entre el 1609 i el 1612. Es de planta rectangular, d’una sola nau, dividida en tres trams i capçalera. A cada tram hi ha xicotetes capelles, emmarcades amb pilastres. La volta és de mig canó amb llunetes als costats, sustentada per arcs de mig punt. Als peus de l’església es troba el cor en alt. Xavier Rojo es l’autor de les pintures al fresc i del programa iconogràfic que segueixen el Concili de Trento, s’interpreten com una exaltació de la Contrareforma i de l’Eucaristia. En elles es poden veure representades: la Trinitat, l’Esperit Sant, La Verge Maria, els apòstols, Crist en Majestat damunt la bola del món i amb una balança a les mans... L’església ha sigut saquejada i ha tingut diversos usos com magatzem o corral d’animals, es per això que presenta un estat ruïnós. El retaule, com el mobiliari està desaparegut, no es conserva el sòl, els esgrafiats es desprenen de la paret, les pintures al fresc es conserven en molt mal estat, presenten humitats, despreniments... En 1988 el temple passà a titularitat municipal i des de el 1982 l’expedient de l’església està incoat per a convertir-la en BIC. De nou altre testimoni del abandó del nostre patrimoni...
Sagunt L'església parroquial d'El Salvador de Sagunt (camp de Morvedre, País Valencià) està situada en el carrer València núm. 19 del barri homònim. Construïda al segle XIII amb un gòtic primerenc i reformes fins al segle XVIII. El municipi fa de capçalera de la comarca del Camp de Morvedre. Situat a la vora del riu Palància que, després de vorejar el casc de la ciutat, s'aboca en un con al·luvial, més pròpiament que un veritable delta, puix que el seu pendent és de 5,7 per mil en els últims 4 quilòmetres, superior al normal dels deltes. La costa és baixa i sorrenca, coberta de dunes. La seua vegetació clímax es pot donar hui per desapareguda i hagué d'estar dominada per l'alzina. En l'actualitat hi ha alguns boscos de pins en les muntanyes més properes al mar. Entre les espècies, les que més abunden són el romaní i el llentiscle, en les forests; i el senill, la voga i la trencadalla, en les marjals costaneres. El medi climàtic és mediterrani. Al seu terme està el cim del Picaio.[1]
Els orígens del barri de Nolla es remunten al 1860, quan l'industrial català Miquel Nolla i Bruixet va instal·lar una indústria a l'antiga Alqueria dels Frares: Mosaics Nolla, que va ocupar una superfície de 19.000 m². En la dècada dels 70, estes instal·lacions es van derrocar i es va construir un grup de cases. Actualment, en este barri, es troba situada la indústria Scheneider Electric, dedicada principalment a la producció d'elements elèctrics
El Famós Enple epicentre de l'horta valenciana, et erigiste gairebé com un monument al principi del segle XIX, on aquests senzills i il·lusionats agricultors van trobar en tu un punt de trobada i reunió on poder comentar els avatars del dia acompanyat en aquestes improvisades tertúlies amb un got de vi i algun que un altre aliment.     El destí i la fèrria voluntat de Joan Baptista Navarro Dols, que amb una visió anticipada tenir la preclara idea de construir una taverna de venda de vi al detall, als agricultors de la zona donada la manca d'aquest servei.
ERMITA DE VERA Any Construcció: s.XV Camí de Vera El petit caseriu de Vera compon un pintoresc conjunt d'arquitectura popular a l'horta d'Alboraya format per l'antiga alqueria, el molí i l'ermita pròpiament dita, definits per diferents volums independents. L'accés a l'ermita i al molí contigu està protegit per un mateix atri o porxo suportat amb dues columnes octogonals de factura medieval. Sobre la cobertes de l'ermita sobresurten una senzilla espadanya i una petita cúpula de teula sense esmaltar. L'interior posseeix un revestiment neoclàssic de línies molt senzilles i es cobreix amb una volta de canó amb arcs formers, comptant amb diverses petites capelles laterals i un cor de fusta als peus. Inicialment sota l'advocació de la Mare de Déu del Rosari, des de 1854 està dedicada a la Immaculada. Antiga propietat dels marquesos de Malferit, va ser adquirida per l'Ajuntament en 1984, havent-se realitzat entre els anys 2003 i 2004 un complet projecte de restauració des de la Universitat Politècnica València

Comentarios

    Si quieres, puedes o esta ruta