Mudernu
364 2 59

Coordenadas 2228

Fecha de subida 19 de mayo de 2012

  • Valoración

     
  • Información

     
  • Fácil de seguir

     
  • Entorno

     
-
-
1.345 m
-3 m
0
26
52
103,27 km

Vista 11939 veces, descargada 275 veces

cerca de Barcelona, Catalunya (España)

Un gran recorregut que comença a la costa, creua el Montseny i acaba a Vic: mar i muntanya en una jornada inoblidable.

LA RUTA:
Està planificada a l'antiga: sense mapes, sense GPS però fent un petit estudi del Meridià Verd, dels GR's coincidents (fins a 4 en aquest recorregut) i del Google Earth.
Perquè s'ha de tenir en compte la poca o nul·la senyalització del traçat en sentit Sud a Nord, accentuada a partir de La Roca del Vallès. D'aquí que ben bé cada waypoint sigui un detall que ens ajudi a no dubtar en cas de bifurcacions o encreuaments.
La seva dificultat es deu bàsicament a la distància, ja que tot transcorre entre pistes en bon estat; si bé arribar fins a La Roca o Cànoves no suposa molt de temps tenint en compte la distància que haurem recorregut, la pujada fins al Pla de la Calma ja és tota una altra història.
Tanmateix, recomano estudiar el temps i escollir un dia de sol i mosques a ser possible, ja que el Pla de la Calma -suposo que el nom ho diu tot- pot ser un niu de boira segons quan i no ens permetrà gaudir del paisatge, ja que amb prou feines ens hi veurem (com es dedueix d'alguna fotografia).
És llarga i soferta, però totalment gratificant!

TEMPS Aproximat:
- de donar pedals -> menys de 8 hores
- total -> unes 10 hores
Sempre per a algú en forma i anant al gra per no refredar-se en excés, fent les parades imprescindibles.

***** EL WAYPOINT DEL KM.86, DE TÍTOL "Abandonem la carretera i cap amunt", MARCA LA VERDADERA RUTA, LA QUE S'HA DE SEGUIR, I QUE VAIG DESCOBRIR A POSTERIORI. PER TANT, EN AQUELL PUNT, CREUAREM IMMEDIATAMENT LA CARRETERA I ENFILAREM PEL CAMINET DE L'ESQUERRA, QUE, COM S'INSINUA A LES IMATGES PER SATÈL·LIT, ENS ACABA PORTANT AL MATEIX PUNT (UNA PISTA DE TERRA) TAL COM SI HAGUÉSSIM SEGUIT PER LA CARRETERA LA RUTA INDICADA *****

***** Això es deu a què la primera vegada que vaig fer la ruta no vaig saber veure aquesta variació, que un cop marcada als mapes de Wikiloc no es pot variar. De totes maneres, si hi ha algun dubte, a l'altra ruta Figaró - Matagalls - Vic es repeteix aquest itinerari en la seva part final amb algunes variacions també vàlides (com aquesta), per si algú necessita confirmació *****
Per a uns, el final. Per a nosaltres, l'inici de l'aventura després d'haver escalfat una estoneta arran de mar. Seguirem per la carretera riera amunt fins a Teià, de manera lògica, fins el passeig del poble, que seguirem fins al final. No hi ha marques del MV encara.
Tot i que hi ha una marca de recorregut cap a la dreta, nosaltres a l'esquerra. L'ascensió, tot i que revirada, no té pèrdua, és la pista principal. Després d'un quart d'hora, arribem al creuament amb les marques del GR2. Seguim per la pista cap a la dreta.
Per fi! Una marca del Meridià, que ja semblava que no existia. És una gran ruta pensada en sentit Nord a Sud, però tot i això no hagués costat gaire senyalitzar-la en ambdós sentits de la marxa. Després de La Roca del Vallès, aquest aspecte s'accentuarà ja fins al final.
Si està oberta, podem demanar un mapa de la ruta, només fins a La Roca, per això.
Abandonem i ens oblidem de les marques "vermell i blanc": el GR92 continua cap a la dreta, i nosaltres iniciem un divertit descens cap a la Roca!
Fem una ullada al senyal, que no se'ns passi!
Baixarem fins a la plaça entre els carrers del poble, tot ben senyalitzat.
A partir d'aquí desapareixen una bona estona els senyals del MV, i quan els tornem a trobar, serà sempre en sentit contrari, és a dir, els veurem un cop passats el pilons. Apareixeran uns altres senyals amb un homenet i una bicicleta però aconsello tenir la ruta clara al cap i no distreure's amb ells.
Punt que pot confondre, perquè tenim cartellets d'aquells amb noms i distàncies cap a la dreta, però ni cas: nosaltres hem de seguir de front.
Pujada exagerada i girem a l'esquerra camí amunt! Preneu com a referència el pont que queda davant a la dreta i que passa per sobre de l'auropista.
Abans d'entrar-hi ja haurem retrobat algun senyal del MV -en sentit contrari-. També començarem a trobar noves marques de GR que podem seguir -fins a nou avís!- perquè són més evidents.
Arribem a una intersecció i ens ve una pista de la dreta, que agafem seguint els "vermell i blanc", enlloc de seguir de front. Curiosament, si mirem el pal amb les indicacions per darrera, veurem pintada la fletxa verda del MV.
En un caminet amb arbres de cementiri... pollancres crec que se'n diu.
El caminet de baixada a la carretera es va fent estret estret fins a tenir forma de sender els últims 10 metres, que ens entra a la carretera. No cal baixar de la bici, però no sortir llançats que venen cotxes! Seguim pel nostre carril a la dreta i ja veiem que el GR creua la carretera uns 50 mts més endavant.
Les marques GR creuen la carretera i s'endinsen per un camí a l'esquerra. Les abandonem definitivament i seguim per la carretera, per poc temps.
Després de la carretera, excepte el primer quilòmetre -aprox-, ja veiem que el Meridià va seguint un rumb Nord bastant clar. En aquesta bifurcació sota les fulles d'una curiosa fila d'arbres, deixem una masia a la dreta i nosaltres seguim per l'esquerra en una pujadeta curta però exigent.
Podem parar al parc del poble a fer el bocata, on hi tenim també una font de pressió assassina.
Seguim de front i deixem pista a la dreta.
Aquí tenim indicacions i tot: seguim per l'esquerra cap a Vallforners.
Creuem la Masia i comencem a patir durant una bona estona!
20 metres després d'aquest senyal -en sentit contrari, com sempre- ens trobarem la Font de l'Avi amb aigua fresca.
Acaba l'ascensió -per fi- i trobem la Masia de Casanova de Vallforners a l'esquerra.
En aquesta intersecció virem a l'esquerra sense dubtar. Hi trobarem un mapa amb diversos recorreguts, marques, etc.
Trobem una intersecció amb senyals cap a Tagamanent i cap a Vallformic: nosaltres girem cap a la dreta. Trobem de nou marques de GR5 que seguim fins a Vallformic; també hi són les del MV, però sempre d'esquenes a nosaltres, a l'altra banda dels pals.
Una referència més, així com el Corral de Puigventós, que jo no vaig poder veure per fer tot aquest tram entre la boira...
És la inscripció d'entrada al camí, però nosaltres ni cas i cap amunt!
No seguim de front, 180º a l'esquerra i seguim pujant.
Però nosaltres seguim de front; crec recordar que hi ha un senyal cap a Sant Segimon.
Aquí no hi ha cap senyal però el camí principal gira de manera evident cap a la dreta per creuar la vall i tornar per l'altra banda de la mateixa cap a l'esquerra per arribar al monestir de Sant Segimon, que veurem "allà al davant" perquè és ben a prop. De camí cap a aquest monestir, si fos necessari, podem desviar-nos-hi un moment perquè hi ha una font. En bici no perdrem gaire temps. Nosaltres però, seguint pel MV, tornem a seguir de front en un camí poc evident a l'inici però que veiem més clar uns metres més enllà.
Després d'haver passat una estranya barrera de ferro, arribem a aquest punt de desició (on trobem dos pals -ara metàl·lics- del MV). Agafem la pista de la dreta o seguim de front pel que s'endevina un sender? Totes les rutes marquen fer el tram per la pista, però suposo que és perquè fan la ruta original, de Nord a Sud, en pujada. En el nostre cas, aquest tram el trobem de baixada, i si som amants del BTT el normal és que l'agafem. A més, són només 900 metres, en canvi la pista uns 2'3 kms. No ho dubteu! També hi ha muntanyetes de pedres típiques dels caminants, no ens podem perdre de cap manera, i ja veieu que al final del tram tornem a entrar dins la pista original.
Aquest punt sembla una placeta i deixem una pista (el camí de sobrevia) a la dreta.
Trobem bifurcació, i nosaltres tirem per la dreta, on de seguida es fa evident un descens vertiginós, també per la qualitat del terreny. Velocitat i llargs salts ens esperen!
Encara que desde el Google Earth sembla que hi hagi vàries opcions i caminets, en directe és tot més senzill i evident; baixem sense por per la pista més lògica i a gaudir!
Abans d'arribar a la casa -espectacular, per qui la vulgui veure- qué té cadenat i és una propietat privada, ja veiem una fletxa vermella que ens indica cap a la dreta; seguim el sender fins que veurem a sota la carretera, per després desembocar-hi. Seguidament la creuarem per abandonar-la novament tot creuant/saltant un cadenat.
Hem arribat a la carretera, com deiem, i després d'avançar uns metres en la direcció que ja duiem al sender, la creuem immediatament. Ja apreciem un caminet paral·lel a la carretera que, després de saltar un cadenat, va pujant cap amunt molt lleument i continua fins a trobar la pista de després. ***** Aquest punt de la ruta, al mapa, continua uns metres per la carretera. NO EN FEM CAS! Es deu a que la primera vegada que ho vaig fer no sabia que, per aquest caminet, podria arribar al mateix lloc al que acaba arribant la ruta marcada al mapa *****
I trobem un divertit descens estretet fins a la propera intersecció, amb noves marques de GR, per cert. Ja queda poc!
En aquesta placeta amb un gran arbre al mig, seguim de front, on pocs metres més enllà trobarem -com sempre, en sentit contrari- la marca del MV.
Podem seguir de front i cap avall, en un revirat tram molt divertit fins a tornar a trobar la mateixa carretera que creuem. Desapareixen definitivament les marques de MV -i d'un altre GR-, que giren a la dreta cap al Santuari de Puig d'Agulla, d'on continua el llarg camí cap a Dunkerke...
A partir d'aquí, a les cases de Vilalleons, que cadascú arribi cap a Vic com més li agradi. Si estem cansats o no ens volem complicar la vida, podem seguir la carretera. També hi ha rutes on a la sortida d'aquest poble es pot anar a parar a Sta. Eugènia de Berga i d'allà cap a Vic. El que jo proposo aquí, que va sortir de la improvizació del moment quan vaig trobar-me un ciclista, és seguir aquest corriol fins a una pista més gran per, just després de la segona Masia, tornar a entrar en un corriol que baixa per l'esquerra del camí entre els arbres (no es veu al Google). Aquest corriol segueix fins a un camí on la teoria diu que s'ha de seguir de front; jo em vaig equivocar i vaig girar cap a l'esquerra fins al següent waypoint.
Trobem el lletrero a la nostra esquena cap a la casa de colònies i agafem aquesta pista que travessa la finca i per la qual seguim, amb lògica, fins a Santa Eugènia de Berga. D'allà cap a Vic es pot fer per la carretera, ben recta, com vaig fer jo, o encara hi ha d'altres alternatives, que cadascú es pot fer a la carta: tots els camins porten a Vic! El meu creuament de la ciutat té com a destinació l'estació de tren, punt de tornada cap a casa. Dormireu bé aquesta nit!

11 comentarios

  • Foto de Ignasi82

    Ignasi82 01-jun-2014

    Hem fet aquesta ruta avui, i ens ha agradat molt! Dureta per la distància, però força rodadora i molt gratificant. Gràcies :)

  • Foto de Mudernu

    Mudernu 26-jun-2014

    Doncs gràcies a tu per fer-me'n partícep, me n'alegro molt de que us hagi agradat i us hagueu animat, hi ha molta gent (fins i tot de botigues especialitzades en btt) que ni coneixen això del Meridià Verd.
    Aquesta ruta va patir un intent fallit perquè no sabíem ben bé per on anàvem. Hi vaig tornar, en una jornada que va tenir sol, núvols, boira, calor, fred, una altre cop sol... recordo arribar al pla de la calma sense veure-hi més enllà de 15-20 mts i amb la gebrada enganxada als braços, tot sense GPS i amb un mini roadbook fet per mi mateix.
    Per això, la barreja de duresa, llargària, hores, mar, muntanya i diverses condicions meteorològiques que t'hi pots trobar, fa que arribar a Vic d'una sola peça et deixi un somriure a la cara.
    A seguir donant pedals!

  • Foto de Ignasi82

    Ignasi82 26-jun-2014

    Moltes gràcies a tu per tot l'esforç per descobrir i compartir la ruta! Nosaltres també vam tenir força èpica fent la ruta, perquè se'ns va posar a ploure unes quantes vegades, i al final quan ja estàvem fluixets de forces, vam haver de posar la directa ben enfangats pels corriols per arribar a Vic i agafar l'últim tren de tornada a Barcelona. Al final ens van sobrar 15 minuts i tot, que vam aprofitar per fer una cervesa i un bon entrepà de botifarra de la terra :)

  • Foto de Ignasi82

    Ignasi82 26-jun-2014

    He realizado esta ruta  ver detalle

    En quant a dificultat tècnica, moderada, però difícil pel que fa a la distància i desnivell acumulat.

  • Foto de Mudernu

    Mudernu 08-jul-2014

    ***** Aquest punt de la ruta, al mapa, continua uns metres per la carretera. NO EN FEM CAS! Es deu a que la primera vegada que ho vaig fer no sabia que, per aquest caminet, podria arribar al mateix lloc al que acaba arribant la ruta marcada al mapa ***** /outdoor-trails/barcelona-vic-pel-meridia-verd-2857447#wp-2857492

  • Foto de vilaps

    vilaps 25-ago-2015

    Hi han fonts i llocs per beure aigua i recarregar a partir de la Roca?

  • Foto de Ignasi82

    Ignasi82 25-ago-2015

    No me'n recordo si hi havia aigua, ho sento... Sé que nosaltres en portàvem força als bidons i al camelbak.

  • Foto de Mudernu

    Mudernu 29-ago-2015

    Bon dia i perdó pel retard!
    Vagi per endavant que en una ruta com aquesta és bàsic anar ben carregats de líquids varis pel que pugui ser, com diu l'Ignasi, però en cas de necessitat, hi haurà llocs on comprar beguda a la plaça del poble de La Roca (on potser buscant també hi pugui haver una font, tot i que ho ignoro); tindrem també la font a la plaça de Cànoves (una font que si no han suavitzat llença una canonada d'aigua que ni els d'antidisturbis), i una mica més tard en plena pujada cap al pla de la calma hi ha la Font de l'Avi, que raja bona aigua però que no sé si deu mantenir el cabal a l'estiu, millor no refiar-se d'aquesta opció. Més endavant, ja a Collformic hi ha un restaurant on si tinguéssim necessitat hi podríem parar també.
    D'allà cap al final no trobarem pobles pròpiament dits, sinó masos o cases. De totes maneres, en general ja farem baixada cap a Vic, on sempre hi haurà temps per beure una gerra de cervesa ben freda...

  • xevibarcons 28-ene-2016

    Bona tarda, ting ganes e fer aquesta ruta pero seria en sentit contrari es a dir vic-barcelona. com seria? mes forta?
    esta indicar be per anr-hi...jo soc de la vella escola i no faig servir mai ni traks, i gp's. teniu algun mapa o "full de ruta"?
    si es aixi que m'el pasario?. i si no d'on podria treura el cami a seguir?.
    moltes gracies.

  • Foto de Mudernu

    Mudernu 09-feb-2016

    Bona tarda, i perdó pel retard, la meva feina em fa viatjar i perdo la noció del temps...

    Jo també he pensat en fer-la en sentit contrari alguna vegada, però tinc l'avantatge que la conec; dic això perquè començant desde Vic, recomano fervorosament usar com a referència el final de l'altra ruta que hi ha aquí penjada, la de Figaró - Pla de la Calma - Vic, ja que com que també acaba a Vic i vaig fer-la a posteriori, vaig poder corregir algun error respecte a aquest recorregut.
    Hauríeu de complir la ruta fins al waypoint 4 començant pel final, que posa "PISTA PRINCIPAL DRETA, DE FRONT". A partir d'aquest punt i fins a Barcelona, ja podeu seguir la ruta tal qual.
    Tot això era important perquè la primera vegada que ho vaig fer, per arribar a Vic, em vaig fer un embolic, ja que també ho vaig fer sense GPS ni res, i aquest tram on arribo a una granja i tal és totalment prescindible i és una volta que vaig donar innecessària.

    La resta de la valoració: home, és durillo igual perquè la pujada del km. 86 al 79 (segons el mapa, clar, en sentit contrari) és molt forta, és pendent i en pujada es farà lenta i prolongada. Ara bé, com a contrapartida en molt poc temps ja haurem coronat; després ens quedarè el pla de la calma que és un trencacames en ambdós sentits, i d'allà fins a la Roca és una baixada de molts quilòmetres; l'últim ascens de la serralada litoral... res que uns bikers entrenats no puguis fer, a més com ja serà amb sol de tarda, l'arribada a la costa en alçada segur que recompensa, i d'allà serà baixada i pla fins a Bcn.

    Quant a la senyalització: millor dur una mica de ruta, o anotacions en algun punt, jo ho vaig fer així. El Meridià Verd té la seva pròpia senyalització (apareix en alguna foto de les que vaig penjar), però... n'hi ha mooooolt poques i en molts trams no n'hi ha directament, amb això em refereixo a que estem acostumats (almenys parlo per mi) a seguir PR's i GR's, que estan molt treballats, però el Meridià... ni de conya! Com a punt positiu, només està senyalitzat de dalt a baix, és a dir, en el sentit en el que el voleu fer vosaltres (jo havia d'anar mirant enrere), ja que és una ruta pensada de dalt a baix.

    I res més, qualsevol dubte o aclariment, torna a escriure i farem memòria!

  • Foto de tinyent

    tinyent 08-abr-2016

    He realizado esta ruta  ver detalle

    Molt bona ruta. L'any passat em vaig quedar al plà de la calma perquè se'm va fer tard i havia de tornar, ara ja l'he feta completa. L'entorn ja el conec d'altres rutes, però la baixada des del Montseny fins a Vic no la coneixia i m'ha sorprés gratament.
    Gràcies per compartir-la!

Si quieres, puedes o esta ruta