• Foto de Btt - Roses - Pau - Vilajuïga - Castell de Carmençó - Llançà - Roses. Fet 7. 19-01-2013
  • Foto de Btt - Roses - Pau - Vilajuïga - Castell de Carmençó - Llançà - Roses. Fet 7. 19-01-2013
  • Foto de Btt - Roses - Pau - Vilajuïga - Castell de Carmençó - Llançà - Roses. Fet 7. 19-01-2013
  • Foto de Btt - Roses - Pau - Vilajuïga - Castell de Carmençó - Llançà - Roses. Fet 7. 19-01-2013
  • Foto de Btt - Roses - Pau - Vilajuïga - Castell de Carmençó - Llançà - Roses. Fet 7. 19-01-2013
  • Foto de Btt - Roses - Pau - Vilajuïga - Castell de Carmençó - Llançà - Roses. Fet 7. 19-01-2013

Tiempo  5 horas 31 minutos

Coordenadas 1976

Fecha de subida 19 de enero de 2013

Fecha de realización enero 2013

-
-
403 m
6 m
0
16
33
65,94 km

Vista 3197 veces, descargada 87 veces

cerca de Roses, Catalunya (España)

Ruta en Btt feta el 19-Gener-2013 per L’Alt Empordà. De 68 km i 1.385 metres de desnivell + .
Avui hem volgut pedalar per la propera i a l’hora poc coneguda zona de l’Alt Empordà, entre les Serres de Pau, de La Guerra, de L’Estela, de Terrols i del Mal Bosc.
Hem començat a les 9 sortint de Roses en direcció a Pau, Vilajuïga, Castell de Carmençó ( desprès faré un copia i enganxa del Wiquipèdia ). Seguim ruta en direcció a La Valleta, Vilamaniscle, Llançà, Far de S’Arenella i finalment Roses. Eren les 2 i poc quan arribàvem novament als cotxes.
Bon dinar assessorats com sempre pel nostre amic Xiqui , i cap a La Bisbal ..
Bona ruta i bona sintonia ....
Salut i fins la propera.

* Va per tu Jordi ....
El castell de Quermançó, o castell de Carmençó, és una fortificació aïllada situada a uns 24 km al nord de Vilajuïga, dalt d'un puig encinglerat, inaccessible per ponent i migdia. Els altres vessants, defensats per albarranes tenen pendents accentuats. És producte d'aquests fets el «''quer''» del seu topònim. És un important exemple del que van ser els castells catalans medievals de defensa, capaç de resistir l'envestida de qualsevol multitud molt superior als pocs que cabrien dins el seu perímetre.
El castell fou possessió dels comtes d'Empúries. Ponç I, que havia instal•lat l'arxiu diplomàtic del comtat en aquell castell, pel seu testament de 1078 deixà el castell de Quermançó (castellum de Chermançó) als seus fills Hug i Berenguer. L'any 1085, és esmentat el castro Karmanzono en un acord pactat entre el comte Hug II d'Empúries i el comte Guislabert II de Rosselló; sembla que el comte rossellonès adquirí uns certs drets sobre Quermançó. De Dalmau Berenguer de Quermançó, documentat des del 1099, que possiblement era fill de Berenguer, vescomte de Peralada i senyor de Quermançó, Rocabertí i altres llocs de l'Empordà i nét de Ponç I d'Empúries, arrenca el llinatge dels vescomtes anomenats, després, de Rocabertí.
L'any 1121 es pactà una altra convinença entre els comtes Ponç II d'Empúries i Gausfred III de Rosselló semblant a la signada l'any 1085 on són esmentats els drets que el comte rossellonès tenia a Empúries; un dels bens era precisament el castro Carmanzono. S'hi esmenten les albergues rebudes in omnis honor de castello Chermenzono. L'any 1128, el comte d'Empúries Ponç Hug II s'enfrontà amb tots els seus veïns, el bisbe de Girona, el senyor de les terres frontereres del comtat de Besalú, potser el comte de Roselló, el senyor de Peralada...El comte Ramon Berenguer III de Barcelona intervingué i imposà la seva autoritat superior obligant el comte Ponç Hug II a sotmetre's. El senyor del castell de Quermançó, Berenguer Renard de Peralada morí sense fills cap a l'any 1131 i el castell passà novament a la casa d'Empúries.
Nova revolta de Ponç Hug II l'any 1138 i enèrgica intervenció de Ramon Berenguer IV que el sotmeté i obligà a comprometre's a destruir i despoblar el castell de Quermançó. L'any 1154, un tercer pacte entre el comte d'Empúries i el comte de Rosselló, molt semblant als anteriors, on s'hi esmenten els castells de Quermançó, Rocabertí i d'altres. Durant les guerres amb els francesos de final del segle XIII, aquest castell fronterer tingué un paper important. Continuà resistint després del primer moment de la invasió francesa l'any 1285. El 1288 fou fugaçment ocupat per un exèrcit francès al servei de Jaume II de Mallorca que envaí l'Empordà i fou enderrocat.
Malgrat aquestes destruccions, es continuen trobant notícies del castell. L'any 1292, en un informe fet pel rei Jaume II s'afirma que calien uns 12 homes per a defensar el castell de Quermançó. Al final de la guerra civil del XV, any 1472, fou ocupat per partidaris de Joan II. En aquesta época encara depenia del duc de Cardona en tant que comte d'Empúries tot i que sembla que en algun moment restà lligat a la corona.
Restà abandonat fins a la Guerra de la Independència. El 1808, les tropes napoleóniques reconstruïren i referen alguns dels elements defensius del castell. En la seva retirada del 1814, el mariscal Suchet el féu explosionar. El 1880, alguns benedictins expulsats de França vingueren i arreglaren un xic el castell de Quermançó i s'hi establiren.

Comentarios

    Si quieres, puedes o esta ruta