Girona es una ciudad y municipio, capital de la provincia homónima y de la comarca del Gironés, en la comunidad autónoma de Catalunya. Pertenece al ámbito de las Comarcas gerundenses (Comarques Gironines) y al Sistema Urbano de Gerona, según el Plan Territorial General de Cataluña. La ciudad está atravesada por los ríos Ter, Güell, Galligants y Oñar, a una altitud de 75 m sobre el nivel del mar. Su término municipal limita al norte con San Julián de Ramis y Sarriá de Ter, al este con Celrá, al sureste con Juyá y Quart, al suroeste con Fornells de la Selva, Vilablareix y Salt, y al oeste con San Gregorio. Es el centro del Área urbana de Gerona y del Sistema Urbano de Gerona.
Su Casco Histórico o Barri Vell es uno de los más evocadores de Cataluña, contando con elementos monumentales únicos en Europa. Se encuentra delimitado en el este por el llamado Paseo de la Muralla, el camino de ronda de las antiguas murallas carolingias (s. IX) y del bajo medievo (s. XIV Y XV). Entre sus monumentos destacan el Call (antiguo barrio judío, de los mejor conservados de España); así como las famosas y coloridas Casas del Oñar, y en lo alto la Catedral, de una grandiosa nave única, que es la más ancha del mundo en estilo gótico.4
La historia de la ciudad se remonta a los asentamientos de los íberos de la tribu de los indigetes en los poblados que rodean y cierran el Llano de Gerona. Hacia el 77 a. C. Pompeyo construyó un oppidum sobre la Vía Heráclea y los ocupantes romanos fundaron la originaria Gerona, denominada en latín Gerunda.
La nueva ciudad de Gerunda se repobló con los habitantes del poblado de San Julián de Ramis convirtiéndose en un importante centro de la región, con la articulación de un ager romano que rodeaba la urbe. Pese a que Gerunda se encontraba en el interior, alejada de la costa, disponía de una buena conexión con el puerto de Ampurias.
La ciudad tuvo su primer periodo de esplendor como diócesis de la Iglesia unida a la sede metropolitana de Tarragona, seguido de la ruralización que se desencadenó por todo el antiguo imperio romano a causa de la ruina general y la pérdida de peso de los ciudadanos.
La conquista musulmana enseguida afectó a Gerona imponiendo el nuevo poder musulmán un tributo personal y territorial, pero duró poco por su cercanía con el imperio carolingio. El historiador catalán Ramón Abadal i Vinyals lo considera como el inicio de un proceso que condujo al nacimiento de la Cataluña posterior, lo cual viene a demostrar la importancia que Gerona tuvo a lo largo del tiempo.
La organización carolingia del territorio convirtió a la ciudad en la sede del Condado de Gerona. Gerona, como sede condal, cumplió holgadamente con su papel y superó las etapas más difíciles del peligro musulmán. Las nuevas murallas reforzaron la plaza fuerte y ampliaron la superficie de la ciudad. En ese momento se da la época de máximo esplendor de la comunidad judía de Gerona con la escuela cabalística. Actualmente, la judería de Gerona, es una de las mejor conservadas de Europa y es una de las atracciones turísticas de Gerona.
Durante los siglos XV, XVI y XVII la ciudad continuó creciendo y se fueron realizando pequeñas ampliaciones y mejoras de las murallas para proteger a la ciudad de los diversos ataques a los que tuvo que hacer frente hasta finales del siglo XVII y principios del siglo XVIII por parte de las tropas francesas en el contexto de las numerosas guerras europeas.
A principios del siglo XIX sufrió una devastación debido a los combates y asedios que sufrió durante la Guerra de Independencia Española.
En 1856 se inauguró el actual Puente de Piedra, en sustitución de otro medieval, que era muy empinado y estrecho. Este nuevo puente, de la época de la reina Isabel II, es el puente histórico más importante y representativo de la ciudad.
Hacia 1889, el Estado mayor del ejército español suprimió la categoría de plaza fuerte que ostentaba Gerona y se permitió el derribo de una parte de las murallas del sur de la ciudad, Gerona empezó a tomar la forma que tiene hoy en día.
El 4 de febrero de 1939 las tropas franquistas ocuparon la ciudad, durante la Guerra Civil Española.
Manaies durante la Semana Santa.Gerona, Tiempo de Flores (Girona, Temps de Flors):12 se trata de una fiesta muy reciente, con un carácter promocional, turístico y comercial muy importante, que se celebra la tercera semana de mayo. Esta fiesta comenzó a celebrarse en 1955, como una simple exposición de flores en la iglesia de Santo Domingo de Gerona, organizada por la Sección Femenina de la FET y de las JONS. A lo largo de los años, la muestra fue evolucionando hasta convertirse en una muestra de creaciones florales en la iglesia mencionada. Hacia mediados de los años 90 del siglo XX, el ayuntamiento, presidido por Joaquim Nadal i Farreras, decidió convertir esta muestra focalizada en Santo Domingo, en una muestra que comprendiera a toda la ciudad. Se organizó, por tanto, una muestra floral repartida por toda la ciudad. Los monumentos de la ciudad se adornaban y se convenció a los propietarios de los patios particulares del Barrio Viejo para que los abriesen al público durante la muestra. Después de haber sufrido una gran transformación esa muestra se convirtió en la actual Girona, temps de flors. En la actualidad, los creadores florales llenan la ciudad de muestras florales clásicas o experimentales. Una gran cantidad de monumentos y espacios públicos destacados acogen las creaciones florales. Asimismo, los propietarios de patios y jardines particulares del Barrio Viejo, continúan abriéndolos y enseñándolos a los visitantes. Pese al cambio comercial y turístico que ha sufrido la muestra, sigue siendo un momento en el cual la ciudad abre sus puertas y se llena de flores.
Girona és una ciutat i municipi espanyol, capital de la província homònima i de la comarca del Gironès, a la comunitat autònoma de Catalunya. Pertany a l'àmbit de les Comarques gironines (Comarques Gironines) i al Sistema Urbà de Girona, segons el Pla territorial general de Catalunya. La ciutat està travessada pels rius Ter, Güell, Galligants i Onyar, a una altitud de 75 m sobre el nivell del mar. seu terme municipal limita al nord amb Sant Julià de Ramis i Sarrià de Ter, a l'est amb Celrà, al sud-est amb Juyá i Quart, al sud-oest amb Fornells de la Selva, Vilablareix i Salt, ia l'oest amb Sant Gregori. És el centre de l'Àrea urbana de Girona i del Sistema Urbà de Girona.
El seu Casc Històric o Barri Vell és un dels més evocadors de Catalunya, comptant amb elements monumentals únics a Europa. Es troba delimitat a l'est per l'anomenat Passeig de la Muralla, el camí de ronda de les antigues muralles carolíngies (s. IX) i del baix edat mitjana (s. XIV i XV). Entre els seus monuments destaquen el Call (antic barri jueu, dels més ben conservats d'Espanya); així com les famoses i colorides Cases del Onyar, i al capdamunt la Catedral, d'una grandiosa nau única, que és la més ampla del món en estil gótico.4
La història de la ciutat es remunta als assentaments dels ibers de la tribu dels indigetes en els poblats que envolten i tanquen el Pla de Girona. Cap al 77 a. C. Pompeyo va construir un oppidum sobre la Via Heraclea i els ocupants romans van fundar l'originària Girona, denominada en llatí Gerunda.
La nova ciutat de Gerunda es va repoblar amb els habitants del poblat de Sant Julià de Ramis convertint-se en un important centre de la regió, amb l'articulació d'un ager romà que envoltava l'urbs. Tot i que Gerunda es trobava a l'interior, allunyada de la costa, disposava d'una bona connexió amb el port d'Empúries.
La ciutat va tenir el seu primer període d'esplendor com diòcesi de l'Església unida a la seu metropolitana de Tarragona, seguit de la ruralització que es desencadenà arreu de l'antic imperi romà a causa de la ruïna general i la pèrdua de pes dels ciutadans.
La conquesta musulmana de seguida va afectar a Girona imposant el nou poder musulmà un tribut personal i territorial, però va durar poc per la seva proximitat amb l'imperi carolingi. L'historiador català Ramon Abadal i Vinyals ho considera com l'inici d'un procés que va conduir al naixement de la Catalunya posterior, la qual cosa ve a demostrar la importància que Girona va tenir al llarg del temps.
L'organització carolíngia del territori va convertir a la ciutat en la seu del Comtat de Girona. Girona, com a seu comtal, va complir folgadament amb el seu paper i va superar les etapes més difícils del perill musulmà. Les noves muralles van reforçar la plaça forta i van ampliar la superfície de la ciutat. En aquest moment es dóna l'època de màxima esplendor de la comunitat jueva de Girona amb l'escola cabalística. Actualment, el call de Girona, és una de les més ben conservades d'Europa i és una de les atraccions turístiques de Girona.
Durant els segles XV, XVI i XVII la ciutat va continuar creixent i es van anar realitzant petites ampliacions i millores de les muralles per protegir la ciutat dels diversos atacs als quals va haver de fer front fins a finals del segle XVII i principis del segle XVIII per part de les tropes franceses en el context de les nombroses guerres europees.
A principis del segle XIX va patir una devastació a causa dels combats i setges que va patir durant la Guerra d'Independència Espanyola.
El 1856 es va inaugurar l'actual Pont de Pedra, en substitució d'un altre medieval, que era molt empinat i estret. Aquest nou pont, de l'època de la reina Isabel II, és el pont històric més important i representatiu de la ciutat.
Cap 1889, l'Estat major de l'exèrcit espanyol va suprimir la categoria de plaça forta per a Girona i es va permetre l'enderroc d'una part de les muralles del sud de la ciutat, Girona va començar a prendre la forma que té avui en dia.
El 4 de febrer de 1939 les tropes franquistes van ocupar la ciutat, durant la Guerra Civil Espanyola.
Manaies durant la Setmana Santa.Gerona, Temps de Flors (Girona, Temps de Flors): 12 es tracta d'una festa molt recent, amb un caràcter promocional, turístic i comercial molt important, que se celebra la tercera setmana de maig. Aquesta festa va començar a celebrar-se en 1955, com una simple exposició de flors a l'església de Sant Diumenge de Girona, organitzada per la Secció Femenina de la FET i de les JONS. Al llarg dels anys, la mostra va ser evolucionant fins a convertir-se en una mostra de creacions florals a l'església esmentada. Cap a mitjans dels anys 90 del segle XX, l'ajuntament, presidit per Joaquim Nadal i Farreras, va decidir convertir aquesta mostra focalitzada a Santo Domingo, en una mostra que comprengués a tota la ciutat. Es va organitzar, per tant, una mostra floral repartida per tota la ciutat. Els monuments de la ciutat s'adornaven i es va convèncer als propietaris dels patis particulars del Barri Vell perquè els obrissin al públic durant la mostra. Després d'haver sofert una gran transformació aquesta mostra es va convertir en l'actual Girona, temps de flors. Actualment, els creadors florals omplen la ciutat de mostres florals clàssiques o experimentals. Una gran quantitat de monuments i espais públics destacats acullen les creacions florals. Així mateix, els propietaris de patis i jardins particulars del Barri Vell, continuen obrint-los i ensenyant-los als visitants. Malgrat el canvi comercial i turístic que ha patit la mostra, continua sent un moment en el qual la ciutat obre les seves portes i s'omple de flors.
Comentarios