Descarga

Distancia

59,08 km

Desnivel positivo

1.314 m

Dificultad técnica

Moderado

Desnivel negativo

1.306 m

Altitud máxima

1.060 m

Trailrank

34

Altitud mínima

112 m

Tipo de ruta

Solo ida
  • Foto de Reus-coll de la Batalla-Antenes-Serra del Pou de Gel-la Mussara-camí dels Masos-coll d'Alforja-Alforja-Reus
  • Foto de Reus-coll de la Batalla-Antenes-Serra del Pou de Gel-la Mussara-camí dels Masos-coll d'Alforja-Alforja-Reus
  • Foto de Reus-coll de la Batalla-Antenes-Serra del Pou de Gel-la Mussara-camí dels Masos-coll d'Alforja-Alforja-Reus
  • Foto de Reus-coll de la Batalla-Antenes-Serra del Pou de Gel-la Mussara-camí dels Masos-coll d'Alforja-Alforja-Reus
  • Foto de Reus-coll de la Batalla-Antenes-Serra del Pou de Gel-la Mussara-camí dels Masos-coll d'Alforja-Alforja-Reus
  • Foto de Reus-coll de la Batalla-Antenes-Serra del Pou de Gel-la Mussara-camí dels Masos-coll d'Alforja-Alforja-Reus

Tiempo

6 horas 26 minutos

Coordenadas

4783

Fecha de subida

4 de enero de 2021

Fecha de realización

enero 2021
Sé el primero en aplaudir
Comparte
-
-
1.060 m
112 m
59,08 km

Vista 71 veces, descargada 2 veces

cerca de Reus, Catalunya (España)

Itinerari per a pujar al poble de la Mussara i després anar a trobar el camí dels Masos fent un recorregut amb impresionants vistes del Baix Camp. La idea inicial era també passar per Arbolí però al final se’ns ha fet tard i hem decidit baixar directament al coll d’Alforja i retornar abans a Reus. Es la primera sortida llarga de l’any, feta el 3 de gener amb un intens fred hivernal però per sort amb el vent que ha anat afluixant i no ha molestat gaire a les cotes altes.
Tot i que qualifico el recorregut de tècnicament moderat cal dir que és exigent físicament pel desnivell acumulat (1.300 m aprox..) i perque cal empènyer la bicicleta en alguns llocs i fer trams a peu amb la bici al costat (una mica de “bike-trekking”) es podría qualificar de difícil si aquests trams es fan damunt de la bici. És inevitable sobretot el tram de fer a peu pel camí de les Tosques (uns 20-25 min.) ja que per anar a trobar el camí dels Masos des de la Mussara les opcions més factibles són la descrita o bé baixar des del poble pel camí de la Font com si anéssim a buscar el camí de les Torres i fins trobar la pista dels masos, en tot cas potser será més curt però tampoc gaire millor, en fi, queda per investigar en una altra ocasió.

Recorregut
Sortim de Reus i pugem a Almoster pel camí dels Cinc Ponts, camí que darrerament faig servir bastant per anar a la part d’Almoster ja que el camí de la Selva va quedar molt afectat al seu pas per la riera degut a les obres i escolleres que s’hi van fer (i el trencant alternatiu passant per davant d’una finca el propietari també el va acabar tancant amb una cadena)..
Des d’Almoster es puja pel camí del Picarany fins el mas del Víctor, aquí ja anem entrant una mica en calor i finalment es surt al camí vell de Reus a Prades (GR-172) que seguim fins el coll de la Batalla.
Des del coll enfilem la pujada com si anéssim a les vinyes però avui agafem el sender de l’esquerra que puja de valent i té trams espatllats, es pot fer algun tram dalt de la bici i on no es pot toca empényer a estones cara amunt. Passem sota una pilona eléctrica i enllacem amb les marques del sender GR-172 que puja del coll de la Batalla. Té algun tram més complicat amb roques al mig i algun esglaó on cal baixar si no ets molt pro.
Arribem als voltants de l’ermita de la Immaculada o del Mas de l’Anguera i agafem una pista que va pujant i ens du a la carretera de la Mussara. Ara toca anar pujant per aquesta durant 6,8 Km passant prop de les Antenes i fins arribar al Coll, a la cruïlla de carreteres. Abans parem a menjar un entrepà als plans de Nebot, prop de la carretera on hi ha una mica d’herba i toca el sol.
Arribats al Coll es deixa l’asfalt i es puja per la pista dels Motllats fins la carena on hi ha la cruïlla de la Creu de Noguers (tot i tenir aquest nom, no hi ha cap creu, sembla que si hi va ser en el passat). Deixarem a la dreta el trencant de camí que puja als Motllats i seguim recte per la carena seguint el GR-7 per pista, a estones planers, a estones baixant lleugerament i altres trams també pujant. El darrer tram d’aquesta carena abans d’arribar al pla de l’Agustenc s’anomena la Serra del Pou de Gel per l’existència d’un antic pou situat més avall.
Trenquem per un sender a mà esquerra amb un primer tram pedregós i més tècnic però després millora, s’eixampla a l’alçada d’una bassa forestal i després es baixa sense problema. El mas del pou del Gel o de la Neu i el mateix pou, avui dia enrunats, es troben més avall entre la bassa i la carretera, apartats uns quants metres a l’esquerra del camí, enmig del bosc esclarissat, s’intueixen uns murs i per veure’ls haureu d’anar–hi expressament, cal fixar-s’hi molt bé perque si no passa totalment desapercebut. Pel que es coneix i segons la informació que he trobat, aquest va ser un dels 2 pous de gel del terme de la Mussara i el més proper al poble. Segons he consultat tenia un diàmetre d’uns 8 metres i uns 6,5 metres de fondària mesurats no fins la sola sino fins les restes dels materials que es devien enfonsar de la cúpula. L’altre pou de neu conegut com la nevera del mas d’en Grau, figura en documents amb data del 1720, i es localitzaria al mas d’en Grau però d’aquell no en queda cap rastre actualment.
Arribem a la carretera just davant del trencant que porta al poble de la Mussara, hi anem per la carretera.

A la Mussara com sempre toca fer unes fotos del poblet en runes i gaudir amb la gran panorámica sobre el Baix Camp i les muntanyes llunyanes, avui es veía perfecte la franja del Delta de l’Ebre endintsant-se al mar, la serra de Montsià treient el cap, els Ports amb el Mont Caro al fons de tot, etc…
Retornarem uns metres i agafarem el camí que ens durà entre les restes de les antigues cases en runes fins el Refugi de la Mussara que avui trobem tancat. Haurem de deixar el café amb llet per una altra ocasió…

Retornem a la carretera i fent uns metres d’aquesta trobem el trencant a mà dreta del camí de les Tosques (PR-C-88). Prenem aquest antic camí de bast que baixa fins a Vilaplana i encara conserva l’empedrat en molts punts però que amb els anys es troba bastant espatllat i irregular amb moltes pedres sortides o que han caigut i trams amb solcs i esglaons. Per tant paciència, avui només en farem un tram curt (600 metres aprox..) gairebé per obligació per tal d’anar a trobar el camí dels Masos, dir-vos que caldrà fer a peu gairebé tot aquest tros de camí de les Tosques per a evitar córrer riscos i no prendre mal, entre una cosa i l’altra hem estat gairebé 20 minuts caminant.
Just abans d’un tomb pronunciat, deixem el camí empedrat de les Tosques i agafem un senderó a la dreta (del mas de Mestret) bastant tapat, que no ens permet ciclar per la vegetació dels costats del camí que s’enganxa al manillar però que s’hi pot passar a peu sense gaire problema i un cop s’obre es pot baixar el darrer tram dalt de la bici , aquest són uns 5 minuts més.
Aquest senderó acaba al camí dels Masos, camí ample / pista que discorre per la Cingla, s’anomena així l’ampli replà o feixa de terreny lleugerament inclinat i generalment conreable que hi ha damunt dels cingles però que es troba a la vegada al peu d’un altre cingle. Aquest camí servia per a comunicar els diferents masos que hi havia per tot aquesta part de de la Mussara, posteriorment es va obrir una pista que enllaça aquest camí amb la carretera dels Castillejos. Segons l’escriptor i toponimista Ramon Amigó a “Els Topònims del Terme Municipal i del Poble de la Mussara” el camí dels masos original sortia del poble i baixava pel costat de la Font del poble (encara queden restes d’aquesta i de la cisterna) passava per les Roquines i arribava a la Cingla. Un cop a la Cingla l’anava recorrent tot passant pel costat de diferents masos, finalment baixava cap a Alforja per la rasa de l’Esquerrer.
A partir d’ara l’anirem seguint, es de bon fer en gairebé tot el recorregut, bastant planer, o amb suau davallades i algunes pujades, això si recomanable fer-lo amb terreny sec i mai després de pluges perque passa per un terreny molt argilós. Avui hem trobat diversos tolls la majoria ben glaçats que es podien anar esquivant.
El camí dels Masos ens regalarà unes magnifiques vistes cap el Baix Camp, veureu la costa, Reus, Tarragona, el Cap de Salou, part del camí fet en la pujada, el mas de Borbó, el Puig d’en Cama, les cingleres de la Mussara i les antenes, la Punta de les Airasses, situada damunt de l’antic poble… i a mesura que avanceu tota la resta de vista que s’estèn sota nostre cap a Vilaplana, o més enllà cap a urb. Portugal i les barrancades i cingles que cauen sobre el sector d’Alforja.
Damunt nostre al costat dret quedarà la Punta del Sec que es troba una mica abans i propera a l’antic campament militar dels Castillejos, en aquest punt a l’esquerra surt un tros de pista que porta a la Mola i si ens fixem anirem veient les restes d’antics masos abandonats, Mas d’en Roig, Mas d’en Voltes, Mas de l’Esquerrer, Mas d’en Blai i per sota d’aquests, al costat esquerre, el Racó de les Guilletes, del terme d’Alforja.
Més enllà passem pels plans de la mola de Mas d’en Rei i les pròpies edificacions del Mas d’en Rei i anirem pujant per la pista fins sortir a la carretera dels Castillejos (TV-7092) passant pel costat del Mas d’en Bruno.
Descartada la visita a Arbolí perque anem curts de temps seguirem la carretera per l’esquerra baixant fins el coll d’Alforja.

Del coll d’Alforja prenem el camí de Puigcerver i el deixem de seguida per agafar el que baixa a Alforja, baixada molt rápida i divertida on cal vigilar amb la grava en alguns punts.
D’Alforja ja només queda tornar a Reus pels camins més habituals passant pel costat de l’Urb. Portugal i l’Aleixar.


Temps de recorregut en moviment: 4h 54 min.


Bibliografia:

Amigó, Ramon (1963). Els Topònims del Terme Municipal i del Poble de la Mussara. Instituto de Estudios Tarraconenses “Ramon Berenguer IV”.Tarragona.

Amigó, Ramon (2002). El Tràfic amb el Fred al Camp de Tarragona (segles XVI-XIX). Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona.

Comentarios

    Si quieres, puedes o esta ruta