• Foto de Alella
  • Foto de Club de Golf de Vallromanes
  • Foto de Mollet del Vallés

Tiempo  4 horas 2 minutos

Coordenadas 1706

Fecha de subida 15 de noviembre de 2014

Fecha de realización junio 2014

  • Valoración

     
  • Información

     
  • Fácil de seguir

     
  • Entorno

     
-
-
395 m
-9 m
0
9,0
18
36,03 km

Vista 952 veces, descargada 59 veces

cerca de Mollet del Vallès, Catalunya (España)

Ruta muy de senderos que nos lleva hasta Alella.

Salimos de Mollet del Vallés y vamos en dirección al puente peatonal que une Martorelles y Mollet del Vallés, tras cruzarlo vamos paralelos al Río Besós por el Plá de Can Bosquerons hasta llegar a Montornes del Vallés, pasamos por el Pla de Can Vilaró por caminos y transcritos paralelos al Club de Golf de Vallromanes para poco después empezar a comer senderos, sendas y trialeras fáciles y ciclables todas ellas hasta llegar a Alella, tras una pequeña visita por el centro del pueblo, salimos en dirección a la Sierra de Teià donde transcurridos por pistas fáciles en continua subida y así llegamos a la zona del Torrent de Can Gurri para bajar a Martorelles y regresar a Mollet del Vallés por el mismo puente peatonal.
L'actual municipi d'Alella es troba documentat per primer cop l'any 975, en un contracte de venda de terres de Premià, marcant-ne els límits de ponent. S'han trobat documents que daten de 993 on s'esmenta la parròquia de Sant Feliu d'Alella en una permuta de terres entre el matrimoni de Guillem i Guilla i el monestir de Sant Cugat del Vallès. La jurisdicció del poble d'Alella va ser propietat dels comtes de Barcelona, i per tant Alella va continuar sent poble de caràcter reial. En algunes ocasions, però, la corona va alienar els seus drets sobre aquestes terres, com en el cas de Pere III que va vendre les terres a Pere Desplà per 3000 florins (1353), encara que van tornar a les propietats reials confirmant-ne els privilegis Joan II, Carles I i Felip II. Aliena a totes les compravendes reials, al poble hi vivien els senyors de la Casa d'Alella, que gaudien de l'usdefruit de la tercera part dels delmes de la parròquia i n'exercien una mena de senyoria. La Casa d'Alella també era anomenada Casa del Terçó o de les Quatre Torres, i està documentada des del segle XVII. Els primers senyors que van gaudir d'aquests drets van ser els Banyeres, documentats des de finals de XIII.
A mitad de la década de los sesenta, unos entusiastas del golf afectos a Vallromanes y captados por una idea de don Alberto Durán Balet y don Antonio Riviere Manen, expusieron a don Luis Augusto Viñamata, Conde de Alba de Liste y a los propietarios de fincas, que colindaban a su Casa Palacio, la posibilidad de crear un club de golf. Acogida la idea con gran entusiasmo, y efectuados los primeros pasos para llevarla a la práctica, un grupo de promotores y empresarios se unió a la misma, creándose la Inmobiliaria Polideportiva Castell de Sant Miquel, con el fin de poner en marcha lo que acabaría siendo el Club de Golf Vallromanes. El 16 de Diciembre de 1968 tuvo lugar el acto fundacional de la Inmobiliaria, cuyos Presidente y Vice-Presidente fueron D.L.A. Viñamata y D. J. Balcells, respectivamente. Una vez resueltos los trámites jurídicos y administrativos propios, se tomó como primer acuerdo el nombramiento de Mister F.W. Hawtree, prestigioso arquitecto de campos de golf, para que iniciara bajo su batuta los trabajos necesarios, para convertir los campos y bosques de la zona circundante a la Casa Palacio-Torre Tavernera, en el deseado campo de golf. Torre Tabernera es una señorial mansión, edificada por el egregio Olegario D'ardena Taberner Montornés, Conde de Darnius, sobre el antiguo Castell Vell dels Montornés, que fue destruido durante la Guerra de Sucesión, que dio la corona de España a Felipe V de Borbón. En la fachada principal una inscripción grabada en piedra "VETUS HOC CASTRUM SIVE DOMOS ANTIQUA 1,718", nos permite fijar la fecha de la edificación de la casa. En su fachada como motivo ornamental, se encuentran seis retablos de 2,60 por 1,50, hechos de cerámica, al estilo Luis XIV de principios del siglo XVIII. Estos seis cuadros, se supone por la numeración que llevan, debían estar integrados en una colección de veinte, que rodeaban la casa dándole una especial prestancia. La importada de esta obra de arte, estriba en su situación cara al exterior, y el hecho de que por aquellas fechas las representaciones cerámicas se limitaban a imágenes de santos, no a los propietarios del Palacio, como en el caso que nos atañe. En 1968 las obras de restauración y ampliación de la Casa Palacio, fueron dirigidas por el Jefe de Ornato del Excmo. Ayuntamiento de Barcelona Sr. Ros de Ramis, que consiguió un perfecto y armonioso conjunto, que hoy alberga las instalaciones del club. D. Antonio Riviere Manén, primer Presidente, inauguró el mismo día 22 de septiembre de 1972, con la presencia del Capitán General de Cataluña, el Delegado de Deportes, los directivos de la Federación Catalana y Ayuntamiento de Vallromanes. Dicho presidente estuvo desde el año 1972 hasta el 1974, a continuación fue el Sr. D. Pedro Cuatrecasas Sabata de 1974 a 1985, posteriormente D. Agustí Montal i Costa de 1985 a 1987, D. Josep Mª Ayuso Gatell de 1987 a 1995, D. Alberto Duran Biosca de 1995 al 2003, D. Francisco Llovet Parellada de 2003 a 2011 y actualmente el Presidente es D. Luis Miguel Guerrero Gilabert desde el día 26 de mayo de 2011.
Tot i que al llarg dels anys han existit diverses teories per explicar els orígens del topònim del poble, la hipòtesi més acceptada el vincula a l'arbust de murtra, una espècie molt abundant a la zona i a tota l'àrea de la Mediterrània Existeixen diverses teories sobre l'origen del nom. Una d'elles relaciona la denominació de Martorelles amb l'abundància de marta a les nostres contrades, un petit mamífer de la família dels mustèlids. D'aquí ve el paral·lelisme del lexema del municipi amb el nom dels animals, marto/marta. En l'actualitat, aquesta teoria podria ser considerada com a part de les creences populars. Una altra hipòtesi de caràcter més científic i més recent és la que vincula el topònim amb la paraula "Martyretula", que en llatí vulgar vol dir "cementiris petits". Es creu que els cementiris als quals fa referència aquest mot serien les necròpolis ibèriques i el dolmen megalític que hi ha a la zona. De totes maneres, la teoria més acceptada per explicar l'arrel del nom de Martorelles és la que parla d'un arbust anomenat murtra, molt comú a tota la contrada. A més, a l'escut municipal apareix un ram d'aquesta espècie típicament Mediterrània com a símbol central, fet que reforça aquesta explicació.
El municipi de Mollet del Vallès ocupa un petit tros del sector central de la plana vallesana. Un territori amable, suaument ondulat, on el torrent Caganell travessa, d'extrem a extrem, el municipi fins a l'aiguabarreig amb el riu Besòs. Sota els camps i l'asfalt s'amaguen els orígens geològics de Mollet i Gallecs. Les roques tendres i toves que trepitgem (sorres, llims, argiles i algun nivell de conglomerats) ens relaten una llarga història d'una desena de milions d'anys. Moment en què per Mollet i comarca hi havia ramats d'hipparions, mastodonts, girafes, rinoceronts... Milions d'anys després, els humans posaven la petja sobre aquest territori. L'abril de 2009, sortia a la llum el vestigi humà més antic conegut fins ara a Mollet. Un enorme menhir de gairebé cinc metres de llargada i sis tones de pes, amb relleus i gravats d'excepcional vàlua, una de les troballes arqueològiques més importants dels darrers anys a Catalunya, una peça única de referència internacional. A aquest menhir neolític cal sumar-hi dos monuments megalítics més, avui desapareguts: la Pedra Salvadora i la Pedra de Gallicant.
Límite de Municipio / Provincia

2 comentarios

  • Foto de pepcapde

    pepcapde 05-nov-2016

    He realizado esta ruta  ver detalle

    Bona ruta, per algun tram de trialera que no coneixia. Nosaltres hem variat la tornada cap a Castellruf, en comptes de pujar pel camí de les vinyes hem pujat per un camí que hi ha abans, potser no tant desnivell però si més pronunciat!!

  • Foto de jaume castellsagues

    jaume castellsagues 10-mar-2019

    He realizado esta ruta  verificado  ver detalle

    Correcte, algun tram difícil

Si quieres, puedes o esta ruta