-
-
626 m
183 m
0
10
20
40,45 km

Vista 2632 veces, descargada 50 veces

cerca de Caudiel, Valencia (España)

Una vegada a Caudiel vam començar a rodar per la via verda en direcció cap a Sagunt. Està molt be senyalitzada i no hi ha pèrdua. La pendent es en sentit de baixada, així que es molt fàcil de fer quasi no s'ha de pedalejar i a nosaltres ens venia molt bé, teníem el temps un poc justet. Però va començar a bufar el vent de llevant, justament en sentit contrari a la nostra marxa i vam haver de començar a pedalejar un poc mes fort.
Al poc de temps vam travessar el primer túnel, 220 metres de longitud, amb l'entrada repleta de vegetació, té il.luminació atomàtica. Després, vam tindre uns 6-7 Km on vam poder gaudir de successius canvis de paisatge, fruiters, hortes i arbres nobles, així com de molt bones vistes.
Un poc mes avant ens apareix el túnel mes llarg del trajecte (520 m) amb molt bona il.luminació. A l'eixida, el camí ens du cap al poble de Jérica on destaca la seua església amb la torre mudèjar.
Travessem el poble i anem direcció a Navajas. En este tros vam poder veure l'embassament del Regajo. Vam passar damunt de 4 ó 5 ponts sobre el riu Palancia i 2 ó 3 túnels, també amb il.luminació.
Al poc de temps vam arribar a Navajas. Era el lloc previst per a dinar, eren les 14:30h. Vam dinar en el restaurant d'un càmping que ara no recorde el nom, però està en la mateixa via verda.
Un bon plat de paella i un sepionet a la planxa de segon ens van servir per a reposar forces i poder continuar.
A les 15:30h vam rependre la via verda, si, feia molta calor, però no podíem deixar passar mes temps. Ara el vent bufava amb mes força i amb mes temperatura.
Vam tornar a passar algun túnel mes i mes ponts. Vam travessar el poble d'Altura, vam veure a Segorbe a la nostra esquerra. Un poc mes avant, el camí ens va endinsar en tot allò que ens va deixar l'incendi que es va produir este estiu a Soneja, açò va ser el pitjor del viatge, quin paisatge mes desolador, tot negre, sense colors que t'alegren la vista, que pena.
A partir de Soneja, hi havia trams de la Via Verda que els compartíem amb altres vehicles, la via creuava camins rurals on sempre teníem preferència, que meravella.
Deixem a l'esquerra el poble de Sot de Ferrer amb la seua ermita de Sant Antoni. Des d'ací, vaig haver de continuar amb la roda punxada, no podíem perdre temps canviant la càmera, així que cada 5 minuts paràvem i la unflàvem. Sort que sols van ser 2 vegades.
Entre arbres fruiers arribem a Algimia de Alfara, punt on teníem que agarrar el tren cap a València. Vam arribar 5 minuts abans que arribara el tren. Justet, justet, però ahí estàvem

Ver más external

Comentarios

    Si quieres, puedes o esta ruta