-
El nom original llatí de la població fou Ausa, com ho testimonien les monedes romanes i ibèriques que s'han conservat. La via romana més antiga documentada epigràficament a la península és la que enllaçava els poblats d'Iluro i d'Ausa, construïda entre el 120 aC i el 110 aC.[3] En l'època visigòtica fou anomenada Ausona.
Durant els segles VIII i IX, Vic formà part de les marques que separaven les forces franques de les islàmiques. La ciutat fou destruïda el 788 durant una incursió musulmana. Posteriorment, només un dels barris (Vicus, barri en llatí) seria reconstruït, amb el nom de Vicus Ausonensis. D'ací en derivaria el nom de Vic quan Guifré el Pilós repoblà la part alta de la ciutat el 878 i va cedir el control de la part baixa al bisbe perquè s'hi fes la seu. A partir d'aquell moment, la ciutat seria governada conjuntament pel comte de Barcelona i el bisbe de Vic.
En el concili de Toluges del 1027, l'abat Oliba, bisbe de Vic, pactà amb els nobles i bisbes presents l'acord de Pau i Treva, que establia unes dates anuals en què la guerra era prohibida.
Durant el segle XVIII, la ciutat fou el primer focus de la rebel·lió contra la política centralista del rei Felip V, i va sorgir un grup molt actiu d'austriacistes, coneguts com els vigatans. Fins i tot es va arribar a despenjar el retrat del rei al consistori municipal. Aquest conflicte va desembocar en la Guerra de Successió Espanyola, que acabaria comportant que Catalunya perdés les seves llibertats.[4] Al llarg de la guerra, però, per evitar problemes, canviarien de bàndol depenent de l'exèrcit que apareixia a la rodalia de la ciutat,[5] que finalment va ser presa el 30 d'agost de 1713, després que el diputat militar Antoni de Berenguer i de Novell l'abandonà quan el general Feliciano de Bracamonte s'hi acostava amb tropes borbòniques.[6]
A primers del segle XX, Vic tenia 9.500 habitants.
Durant la Guerra Civil Espanyola Vic va disposar d'un aeròdrom que fins al maig de 1938 va allotjar la 2a esquadrilla de bombarders Polikàrpov R-Z Natatxes. Per altra banda, la guerra també va afectar la indústria vigatana, que es va reconvertir a finals de 1937 quan diversos tallers van començar a muntar i reparar caces Polikàrpov I-15. Aquesta infraestructura va atreure l'atenció feixista, que acabaria bombardejant la ciutat 3 cops i un altre els afores. Els bombardejos de Vic es van cobrar desenes víctimes civils ja que la ciutat no tenia defenses antiaèries, només sirenes d'alarma i refugis antiaeris. La ciutat cauria a mans franquistes durant l'ofensiva contra Catalunya el vespre del dia 1 de febrer, després de durs enfrontaments amb les tropes republicane
manucc3 19 ene. 2015
He realizado esta ruta Ver más
Información
Fácil de seguir
Entorno
Moderado
fácil de segui, muy bonita en todos los aspectos y nada dura. Gracias Alfons por la ruta.
JoanRigat JRHcx 6 ago. 2015
He realizado esta ruta Ver más
Información
Fácil de seguir
Entorno
Moderado
Molt bona Ruta i poc transitada fins el Carrilet. Llarga però sense ser exigent. Reseguint la Ruta del Ter desde Sau fins Girona
TOÑOBUBU 10 nov. 2016
Hace años la hice en todo-terreno y me gustaria hacerla en bici. Realmente merece la pena por el paisaje y tego la suerte de tenerla cerca de casa.
biker of Bronx 14 jun. 2017
La he realizado este pasado sábado, pero he cogido unas variantes para pillar el menor tramo posible de carretera. Es algo más largo pero se pasa por unos senderos muy chulos que la hacen más entretenida al principio hasta enlazar con el camino que bordea el pantano de Susqueda. Me salieron 60kms justo hasta el bar justo delante del enlace con la via verde que viene de Olot y hasta Girona 84kms.
modesto martos gallego 17 mar. 2018
Bonita ruta ,
Xduch 2 jun. 2018
He realizado esta ruta verificado Ver más
Información
Fácil de seguir
Entorno
Moderado
Ruta molt Recomenable