Anna

Anna es una població situada prop de Xàtiva i coneguda per la seva riquesa acuífera. Tant per l interior del poble com pels voltants, la presència del aigua es permanent, donant la sensació de que la vida del poble gira al voltant de l aigua.
Deixem el cotxe a un carrer del poble, al costat de la ruta que seguiré. Tot just començat el camí em trobo amb una primera area d esbarjo on hi ha el gorgo Gaspar, petit salt d aigua, suposo que per anar fent boca del que trobarem. Si seguim baixant, anem a parar a l antiga fàbrica Miguelín, eix econòmic al seu dia del poble, i actualment en estat ruinós. Aquesta fàbrica aprofitava l aigua de la zona per generar la seva pròpia energia, d aqui el seu emplaçament. Una mica mes endevant, es troba el salt de la Canal, d una certa alçada i amb una quantitat d aigua mes que respectable, el pas es fa pràcticament a tocar del salt, i per tant es inevitable mullar se una mica. Seguint el camí, trobem una trialera a ma dreta que ens porta un altre vegada a tocar del poble i per una pista anem a trobar l accès al gorg de la escalera. Al final d una passadís trobem unes escales que ens porten al gorg, un gorg gran que acaba amb un salt d aigua imponent i que en un altre moment de la ruta veure des del seu final.
Desfem camí per tornar al poble i travessar lo i veient de pas el safareig barroc i el Palau dels Cervellon, els dos llocs mes coneguts dintre del poble.
Sortint del poble trobem el cami de les fonts que ens porta fins el gorg Catalan, acondicionat com a piscina pel poble i seguint el camí, s arriba a la Fuente Negra, en un entorn molt maco. A partir d aqui es segueix una pista fins a arribar a un punt on s ha de travessar el riu, descalç en aquest cas. Es comença aqui la pujada mes forta del dia, tampoc massa exagerada i veiem al fons el poble d Estubeny, abans de tombar cap a la dreta, on desseguida veurem Anna. Ja molt prop del poble, a menys d 1 km., pasem el riu novament, aquesta vegada calçats, i ens desviem desseguida a la dreta. Seguirem un cami que ens portarà al punt culminant del día, el salt de la Escalera, que al inici de la ruta hem vist des de la seva part superior. Es un tram de cami malmés per les pujades del riu, s aprecien per arreu les consequencies del pas de les aigues en alguns dels aiguats que deu haver hagut per la zona, però tot i això es pot arribar fins el salt.
Ja al salt, val la pena assaborir el lloc on ens trobem. Després d una estona de relax, tornem al poble passant per salt de la canal un altre vegada. Abans de marxar, val la pena apropar se en cotxe fins l Albufera, el lloc on comença tot, on l aigua brota.....
Ruta fácil, senzilla i sense perdua tot i que jo vaig triar el track d algú que ho havia penjat al wikiloc i diria que l havia fet a ma i amb errors, però be, no te massa pèrdua.