Ascensió a la Barcina

[CA] Ascensió a la Barcina

La Barcina es compta entre els cims més alts del Parc Natural dels Ports, amb 1.354 m. Al nord-est del Caro, el punt culminant del massís amb 1.447 m d'altitud, la Barcina té l'avantatge de no presentar un relleu tan abrupte i vertical, ans al contrari, es tracta d'una gran mola calcària força planera en la seva culminació que permet desplaçar-s'hi amb facilitat fent una agradable passejada amb finalitats bàsicament d'observació d’una inigualable panoràmica. L'aficionat a la botànica pot gaudir-hi especialment, ja que en aquesta zona es troben també algunes espècies endèmiques i altres d'extraordinària raresa. Cal no deixar passar l'oportunitat de visitar el Centre d'Informació del Parc Natural dels Ports, seu central de gestió d'aquest magnífic parc natural situat a Roquetes, de camí cap al punt de sortida de l'itinerari.
Ruta senyalitzada.

Per arribar al punt d'inici de l'itinerari des de Tortosa, situat a la carretera que puja al Caro, es pren la carretera T-341 fins a Roquetes, des d'on cal recórrer encara uns 20 km dirigint-se cap al massís dels Ports i el mont Caro primer per la carretera T-342 i, al cap de 3,5 km, seguint recte per la del Port (deixant la T-342, que va cap als Reguers). Un cop dalt, en una collada, a la dreta es trobarien el refugi del Caro i serveis de bar i restaurant. El punt de partida de l'itinerari, però, està situat al km 1,8 de la pista asfaltada que per l'esquerra puja al Caro, en la corba a la dreta que descriu just abans del coll del Vicari. Per aparcar el vehicle, hi ha poc espai: cal fer-ho en el revolt anterior o bé al mateix coll. És per això que també es proposa l'opció de començar a caminar des de baix de la collada (en aquest cas, cal comptar uns 3,5 km més de recorregut entre l'anada i la tornada).

0,00 km (1.265 m). S'inicia l'itinerari, doncs, en aquest revolt de la pista asfaltada que puja al Caro. Al minut, es passa un petit grau rocallós i, pujant, se segueix pel senderó de la dreta en direcció SE deixant-ne un altre que per l'esquerra entra al bosc.

0,60 km (1.307 m), 0 h 10 min. S'arriba a una petita carena havent vorejat i deixat a la dreta la mola del Boix, des de la qual ja es pot distingir tot el delta de l'Ebre. Se segueix cap a llevant per la dreta de les roques, sempre calcàries, que puntegen la carena. Passades aquestes roques, es baixen uns metres i es continua novament per la dreta. Amb l'ajuda de fites de pedra, es va trobant el millor camí i es canvia de vessant de la petita carena, cap a l'esquerra aquesta vegada, fins a un punt que el sender s'ajunta amb un altre que arriba planer per l'esquerra.

1,30 km (1.312 m), 0 h 22 min. El senderó fa un tomb a la dreta (SE) i continua planejant i deixant un caminet que baixa a l'esquerra. Uns metres més enllà, ascendint suaument cap a l’est amb l'ajuda d’unes marques de pintura, es troba el millor camí per travessar un promontori rocós. Cal continuar virant una mica a l'esquerra sense arribar a flanquejar la línia de carena, que aviat es fa més ampla, i, amb l'ajuda de les fites, s'avança desviant-se una mica a la dreta tot remuntant un altre bloc calcari.

1,59 km (1.354 m), 0 h 30 min. Cim de la Barcina, espectacular punt panoràmic obert a llevant des d’on es pot resseguir el riu Ebre fins a la seva desembocadura. Es veu clarament el delta de l'Ebre i s'identifiquen els pobles que l'envolten com Deltebre, Sant Jaume d'Enveja, Amposta, Vinallop, Tortosa, Roquetes, Bitem, Tivenys, Xerta i altres poblacions que destaquen a la plana entre el mateix massís dels Ports i la serra de Montsià. Si es gira en sentit contrari al de les agulles del rellotge, es contempla el relleu dels Ports distingint-se com a punts més significatius les rases del Maraco, les Foies, el pla de Terranyes, la mola de Catí i, al sud-oest, el Caro. Per tornar a l'inici de l'itinerari, cal desfer el camí. De tornada, si se segueix el camí més marcat, ja no es canviarà de vessant, sinó que es pot continuar recte sense remuntar la carena, ja que tots dos camins es retroben més tard, i d'aquesta manera es discorre per dins d'un bosc magnífic.

3,18 km (1.265 m), 1 h. Revolt de la pista asfaltada que puja al Caro abans del coll del Vicari. Fi del recorregut.

Més informació

[ES] Ascensión a la Barcina

La Barcina se cuenta entre los picos más altos del Parque Natural de Els Ports, con 1.354 m. Al noreste del Caro, el punto culminante del macizo con 1.447 m de altitud, la Barcina tiene la ventaja de no presentar un relieve tan abrupto y vertical, al contrario, se trata de una gran muela calcárea bastante llana en su culminación que permite desplazarse con facilidad dando un agradable paseo con fines básicamente de observación de una inigualable panorámica. El aficionado a la botánica puede disfrutar de la excursión especialmente, ya que en esta zona se encuentran también algunas especies endémicas y otras de extraordinaria rareza. No hay que dejar pasar la oportunidad de visitar el Centro de Información del Parque Natural de Els Ports, sede central de gestión de este magnífico parque natural situado en Roquetes, de camino hacia el punto de salida del itinerario.
Ruta señalizada.

Para llegar al punto de inicio del itinerario desde Tortosa, situado en la carretera que sube al Caro, se toma la carretera T-341 hasta Roquetes, desde donde hay que recorrer todavía unos 20 km dirigiéndose hacia el macizo de Els Ports y el Caro primero por la carretera T-342 y, al cabo de 3,5 km, siguiendo recto por la del Port (dejando la T-342, que va hacia Els Reguers). Una vez arriba, en un collado, a la derecha se encontrarían el refugio del Caro y servicios de bar y restaurante. El punto de partida del itinerario, sin embargo, está situado en el km 1,8 de la pista asfaltada que por la izquierda sube al Caro, en la curva a la derecha que describe justo antes del collado del Vicari. Para aparcar el vehículo, hay poco espacio: hay que hacerlo en la curva anterior o bien en el mismo collado. Es por ello que también se propone la opción de empezar a andar desde abajo del collado (en este caso, hay que contar unos 3,5 km más de recorrido entre la ida y la vuelta).

0,00 km (1.265 m). Se inicia el itinerario, pues, en esta curva de la pista asfaltada que sube al Caro. Al minuto, se pasa un pequeño grado rocoso y, subiendo, se sigue por el sendero de la derecha en dirección SE dejando otro que por la izquierda entra en el bosque.

0,60 km (1.307 m), 0 h 10 min. Se llega a un pequeño cordal habiendo bordeado y dejado a la derecha la muela del Boix, desde la que ya se puede distinguir todo el delta del Ebro. Se sigue hacia levante por la derecha de las rocas, siempre calizas, que puntean el cordal. Pasadas estas rocas, se bajan unos metros y se continúa nuevamente por la derecha. Con la ayuda de hitos de piedra, se va encontrando el mejor camino y se cambia de vertiente del pequeño cordal, hacia la izquierda esta vez, hasta un punto que el sendero se junta con otro que llega llanamente por la izquierda.

1,30 km (1.312 m), 0 h 22 min. El sendero gira a la derecha (SE) y continúa llaneando y dejando un camino que baja a la izquierda. Unos metros más allá, ascendiendo suavemente hacia el este con la ayuda de unas marcas de pintura, se encuentra el mejor camino para atravesar un promontorio rocoso. Hay que seguir girando un poco a la izquierda sin llegar a flanquear la línea del cordal, que pronto se hace más ancha, y, con la ayuda de los hitos, se avanza desviándose un poco a la derecha remontando otro bloque calcáreo.

1,59 km (1.354 m), 0 h 30 min. Cima de la Barcina, espectacular punto panorámico abierto a levante desde donde se puede seguir el río Ebro hasta su desembocadura. Se ve claramente el delta del Ebro y se identifican los pueblos que lo rodean como Deltebre, Sant Jaume d'Enveja, Amposta, Vinallop, Tortosa, Roquetes, Bitem, Tivenys, Xerta y otras poblaciones que destacan en la llanura entre el mismo macizo de Els Ports y la sierra de Montsià. Si se gira en sentido contrario al de las agujas del reloj, se contempla el relieve de Els Ports distinguiéndose como puntos más significativos las zanjas del Maraco, Les Foies, la llanura de Terranyes, la muela de Catí y, al suroeste, el Caro. Para volver al inicio del itinerario, hay que desandar el camino. De vuelta, si se sigue el camino más marcado, ya no se cambiará de vertiente, sino que se puede continuar recto sin remontar el cordal, ya que ambos caminos se reencuentran más tarde, y de esta manera se discurre por dentro de un bosque magnífico.

3,18 km (1.265 m), 1 h. Curva de la pista asfaltada que sube al Caro antes del collado del Vicari. Fin del recorrido.

Más información

[EN] Climb of La Barcina

La Barcina is one of the highest peaks of Ports Nature Reserve, at 1,354 m. To the north-east of Caro, the highest point of the massif at 1,447 m above sea level, La Barcina has the advantage of a less abrupt and vertical relief; in fact, it is a large limestone hill, quite flat at the top, which means it is easy to climb on a pleasant walk with basically for the purpose of observing the incomparable panorama. Amateur botanists will particularly enjoy it, since in the zone we find some local species and others that are extremely rare. We should not miss the opportunity to visit the Ports Nature Reserve Information Centre, the headquarters of the management of this magnificent nature reserve in Roquetes, on the way to the starting point of the itinerary.
Marked trail.

To reach the starting point of the itinerary, on the road that climbs up to Caro, from Tortosa we take T-341 to Roquetes, from where we still have to travel about 20 km to the starting point, heading for Els Ports and Mont Caro first by T-342, and, after 3.5 km, straight on along the Port road (passing T-342, that goes to Els Reguers). When we come to the end of the climb, at a pass, to the right we find the refuges and bar and restaurant. The starting point of the itinerary, however, is at km 1.8 of the tarmac track on the left that goes up to Caro, at the bend to the right it makes just before Coll del Vicari. There is not much room to park the car: we have to leave it the previous bend or at Coll del Vicari; that is why we also propose the option of starting the walk from below the pass (in this case reckon another 3.5 km of route between the outward journey and the return).

km 0.00 (1,265 m). The itinerary, then, starts at this bend in the tarmac track that climbs to Caro. After a minute we pass a small rock and, going up, we keep on along the path on the right to the south, passing another on the left that enters the wood.

Km 0.60 (1,307 m), 0 h 10 min. We come to a small ridge, having skirted and passed on the right the Mola del Boix, from where we can see the whole of the Ebro Delta. We keep to the right of the rocks, all limestone, that dot the ridge. Past the rocks we go down a few metres and continue to the right again. With the help of the milestones we find the best road and change to the other slope of the small ridge, to the left this time, to a point where the path joins another that comes in level on the left.

Km 1.30 (1,312 m), 0 h 22 min. The path makes a right turn and continues level, passing a small road that goes down to the left. A few metres further on, climbing gently and with the help of the paint marks, we find the best path to cross a rocky outcrop. We keep on, veering a little to the left without going along the line of the ridge, which soon broadens, and with the help of the milestones we head on, turning slightly to the right and climbing up another limestone block.

Km 1.59 (1,352 m), 0 h 30 min. We come to the top of La Barcina, a spectacular panorama opening up to the east: we can follow the line of the Ebro river as far as its mouth. We can see the delta clearly and identify the towns along the banks, such as Deltebre, Sant Jaume d'Enveja, Amposta, Vinallop, Tortosa, Roquetes, Bitem, Tivenys, Xerta and others down on the plain between Els Ports and the Montsià sierras. If we turn anticlockwise we can see the outline of Els Ports with Rases del Maraco, the basins, the Terranyes plains, the Mola de Catí and, to the south-west, Caro as the outstanding points.

To return to the start the itinerary we retrace our steps. On the way back, if we follow the more marked road, which does not change slopes, but continue straight on without climbing the ridge -the two roads meet again later- and in that way we go through a very pretty wood.

More information

Font: Generalitat de Catalunya, 09/02/07