Tiempo en movimiento  3 horas 51 minutos

Tiempo  5 horas 8 minutos

Coordenadas 2467

Fecha de subida 25 de mayo de 2020

Fecha de realización mayo 2020

-
-
459 m
86 m
0
3,4
6,8
13,59 km

Vista 253 veces, descargada 13 veces

cerca de El Canyet, Catalunya (España)

Bonica excursió que ens portarà des de Badalona fins a l’ermita de Sant Pere de Reixac i de tornada ens enfilarem dalt de la carena i anirem fent tots els turons que anem trobant
El primer serà el turó de Donadéu, on hi ha una torre d’alta tensió, després arribarem al poblat ibèric del turó de les Maleses, i a partir d’aquí “aniran caient” un darrere l’altre, fins arribar al turó de l’Home, on abandonarem la carena per a tornar al punt d’inici
És una excursió fàcil, però amb un notable desnivell de gairebé 700 metres, i tota l’estona anirem, o per pistes o per camins, més o menys fresats, però en cap moment deixarem de caminar per llocs evidents.
També combinarem zones força transitades, amb d’altres poc freqüentades; i durant bona part de la caminada gaudirem de grans vistes, que en dies clars ens permetran veure el Pirineu, amb el Puigmal, com a cim destacat (si està nevat, encara serà més fàcil distingir-lo).

Per a començar aquesta excursió ens situarem al darrere del complex hospitalari de Can Ruti, d’allí arrenca el conegut i transitat camí a la font de l’Amigó. Camí que seguirem fins la mateixa font.
Indret ombrívol i enclotat, amb la font que normalment sempre raja, molt o poc. Tot i que fa molt poc que caminem, el lloc convida a seure al banc de pedra i a fer un glop de l’aigua refrescant .
Farem bé, doncs el camí que arrenca del darrere de la font, puja de valent, encara que poca estona, perquè aviat arribem al coll de la Malesa; una important cruïlla de pistes i camins.
Nosaltres travessarem la pista que passa pel collet i seguirem el camí de l’altre costat.
Aquest camí va vorejant una antiga pedrera, i arribem a una cruïlla; si giréssim a la dreta ens enfilaríem al turó de les Maleses; turó pel que passarem més endavant.
Ara, però seguim recta, i acabem de vorejar la pedrera, i el camí entra a la obaga, i comença una forta i llarga davallada que ens deixa al davant de l’església romànica de Sant Pere de Reixac.
Sant Pere de Reixac era l'església parroquial de l'antic nucli de Reixac i està inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La construcció ja és documentada l’any 963, i l’any 1581 es va agregar al monestir de Sant Jeroni de la Murtra.
És un racó bonic i tranquil! Òbviament , aquí hi farem una aturada per a contemplar l’església i per a descansar una mica; doncs encara ens queda una mica més de baixada, i després haurem de remuntar tot el que hem baixat .... i més!
Reprendrem la marxa retrocedint uns metres per a seguir un camí que passa a tocar de l’ermita.
Seguim baixant fins arribar a les portes de Montcada i Reixac; la primera casa és Can Fontanet de Baix; aquí deixem el camí i girem decididament a la dreta per a seguir-ne un altre que ens apropa al torrent de Reixac; en arribar al llit de la riera hem de girar a l’esquerra per a seguir un curt corriol que ens deixa dalt d’una pista.
Pista que seguirem pocs metres, ja que hem d’estar atents al traçat, perquè a la nostra esquerra arrenca un discret camí que haurem de seguir molta estona.
Aquí, podríem dir que s’ha acabat “la bona vida”, ja que aquest camí empren una forta i sostinguda pujada.
L’església de Sant Pere de Reixac, ens servirà de referència, ja que en començar la pujada, en prou feines es veu la punta del campanar que sobresurt per sobre els arbres; i a mesura que anem pujant, el campanar anirà “emergint”, després veurem l’església, i més amunt, veurem tot el conjunt; a part de Sant Pere, també començarem a tenir una vista de tot el Vallès i dels pobles, polígons i infraestructures viaries i ferroviàries que hi ha en aquesta zona; al fons, això si, la muntanya de Montserrat ... per compensar!!
Després d’una forta i llarga pujada arribem al capdamunt de la carena, i ara l’anirem seguint.
A estones és una mica planera, i en d’altres torna a enfilar-se.
Arribem a una cruïlla, on hi ha un camí que baixa a la dreta, que no hem de seguir, i dos que surten recta. Hem de seguir el que segueix més directament pel carenar; si seguim l’altre, una mica a la dreta del primer, també arribarem al mateix lloc, però fent una mica de marrada.
Nova pujada, seguida d’un altre sector una mica més pla, per a tornar a pujar de valent, fins arribar al final d’una pista que porta a una torre d’alta tensió que hi ha en aquest indret.
Seguim la pista uns metres, i la deixem momentàniament per a fer una curta anada i tornada al turó de Donadéu, tot seguint una pista secundària, ja que en aquest turó hi ha una nova torre d’alta tensió. Si no fos per aquesta torre, segurament, l’indret estaria cobert de vegetació i el seu accés seria impossible.
Dalt del turó de Donadéu, la vista que es té sobre el Vallès és molt amplia, així com també es veu Barcelona i Montjuïc, així com ja s’entreveu el poblat ibèric del turó de les Maleses.
La panoràmica, però queda parcialment limitada, ja que en un sector del turó la vegetació no permet tenir la vista dels 360 graus.
Tornem a la cruïlla anterior i seguim la pista pocs metres més, ja que seguidament arribem a una nova cruïlla, on hem de deixar la pista per a seguir un bonic camí que arrenca a la dreta.
Primer ens trobem amb una nova torre d’alta tensió, i després el camí va carenejant i ens deixa a un extrem del poblat ibèric del turó de les Maleses.
Poblat llarg i estret, amollant-se a la forma de la muntanya. La punta per la que hem sortit, és potser la que té més bona vista, ja que és com la proa d’un vaixell encarada al nord, amb grans vistes; és un dels punts des d’on es veu el Pirineu.
Visitem el poblat ibèric, tot seguint el camí que el travessa de punta a punta, i continuem caminant per costat oposat al que hem arribat (que és el camí principal d’accés al recinte).
Seguim aquest camí i a la primera cruïlla hem de seguir el de l’esquerra i a la propera també a l’esquerra i així arribem al coll de Lliçà, on ens trobem amb una pista.
Hem de seguir-la deu metres a la dreta, perquè immediatament surt un camí a l’esquerra que hem de seguir.
Aquest camí, després d’una curta pujada, ens deixa dalt del turó de la Coscollada, on hi ha una torre de vigilància forestal.
Si haguéssim seguit la pista, també hi hauríem arribat, però fent una mica de volta.
Aquest camí, després d’una curta pujada, ens deixa dalt del turó de la Coscollada, on hi ha una torre de vigilància forestal.
Si haguéssim seguit la pista, també hi hauríem arribat, però fent una mica de volta.
En aquest turó hi trobem una torre de vigilància forestal, i normalment un pila de ciclistes que hi descanses després de la pujada que hi ha, tant per un costat com per l'altre.
Evidentment és un indret amb molt bona vista, llàstima de les torres elèctriques i dels seus cables que entorpeixen la vista del poblat ibèric de les Maleses i del massís de Montserrat. Però la vista sobre Barcelona, el seu port i la muntanya de Montjuic és fantàstica.
El punt més alt del turó de la Coscollada no és exactament on hi ha la torre, és a tan sols uns metres, però està una mica emboscat, i només queda a terra la base d’una antiga pilona.
Ara seguirem la pista, en direcció a la Conreria durant una bona estona. Aviat deixarem, a la dreta, el trencall de pistes, que ens tornaria a la font de l’Amigó, i seguim recta.
Finalment arribem al coll de la Jeia d’en Pujol, on hi ha un dipòsit d’aigua, i a l’esquerra ja veiem la primera casa de la urbanització de la Conreria.
Seguim per la pista una mica més, i ara haurem d’estar atents al traçat i al punt d’interès, ja que arribarem al poc definit coll de Fra Rafel.
Allí, haurem d’abandonar la pista, per a seguir un poc definit corriol a la dreta.
La poca definició d’aquest corriol només dura els tres o quatre primers metres, en que la vegetació sembla que l’hagi desdibuixat una mica; però a continuació el corriol es converteix en un camí perfectament marcat, amb una forta pujada inicial, i que després va planejant pel llom de la carena.
Nova atenció al traçat i al punt d’interès que ens assenyala el curt rastre de corriol que ens separa del camí per l’esquerra per arribar dalt del turó de Fra Rafel.
Un gran mirador de 360 graus, un altre indret, on en dies clars, es veu el Pirineu. Turó poc visitat, però amb magnifiques vistes, i amb unes pedres a mode de seient, molt apropiades per a descansar i gaudir de la panoràmica.
Deixem el turó pel costat contrari al que hem vingut, per a seguir un nou rastre de corriol que ens retorna immediatament al camí principal.
Camí que seguint fins una punta, on hi ha unes roques, que, de nou, son un gran mirador.
D’aquestes roques, surt, o sortia, un camí que baixava directament a la pista que hi ha més avall; però aquest camí a quedat esborrat per la vegetació; així que a pocs metres de les roques, girarem a l’esquerra, per a continuar seguint un corriol que ens condueix fins el GR de la Conreria., després d’alguns trams de forta baixada.
Arribats al GR, girarem a la dreta i ens portarà a la pista que he esmentat abans.
Una vegada a la pista, girarem a la dreta, i immediatament a l’esquerra per a seguir una pista secundària, que mena fins una torre d’alta tensió; allí la pista es converteix en corriol que segueix fins arribar dalt del turó de l’Home.
Nou gran mirador de tota la zona, on destaca el convent de la cartoixa de Santa Maria de Montalegre als nostres peus.
Nova aturada panoràmica; per seguir després el corriol que baixa per l’altre costat, i que després d’una forta baixada inicial ens deixa al final de la carretera de la urbanització del Mas Ram; indret on hi ha també un bon mirador.
Anar a aquest mirador i al final de l’esmentada carretera del Mas Ram, no és estrictament necessari, ja que el nostre camí i la carretera, van uns metres paral•lels i separats per pocs metres.
Això és important, perquè novament hem d’estar atents al punt d’interès, ja que en aquest mateix indret, arrenca, a la dreta, un camí que baixa, tot seguint el traçat d’una línia de baixa tensió.
Aquest camí ens portaria directament a la font del Pop o de Beu-i-tapa; però, novament hem d’estar atents al punt de interès que hi ha més o menys a mitja baixada, perquè hem d’abandonar el camí que baixa per a seguir-ne un de menys definit, que arrenca a la nostra dreta, just en el punt on hi ha un reduït bosquet de pins.
Aquest nou camí, menys transitat i per tant, la vegetació a estones sembla que se’l vulgui menjar, és molt bonic, i planeja una mica elevat, per uns terrenys que antigament deurien estar plens de vinyes, de les que encara es conserven els bancals, i les restes d’una antiga cabana de vinya.
Finalment aquest bonic camí desemboca en una pista, que seguirem per la dreta i amb una mica de pujada.
Si la seguíssim a l’esquerra baiaríem directament a la carretera de Can Ruti.
Seguim, doncs, la pista per la dreta, i en el proper revolt pronunciat a la dreta, la deixarem per a continuar per un nou bonic camí que segueix planejant. Segurament aquest camí és la continuació de l’altre i que durant un tros la pista va esborrar.
Ara passarem pel costat d’una petita cova, que també deuria ser una aixopluc en mig de les vinyes. Hem d’estar atents al punt d’interès, perquè potser ens la passarem per alt.
Seguim planejant, i seguint les sinuositats de la muntanya, fins que arribem a una cruïlla, on hem de deixar el camí, per seguir el de l’esquerra, que tot baixant ens porta a un collet, que és un nus de camins i pistes.
Abans, però, haurem deixat el camí que ens portaria a la font del Goig.
A l’esmentada cruïlla farem una curta anada i tornada per tal de pujar al turó d’en Seriol.
És un turó d’alçada molt modesta, però que ens ofereix una gran vista panoràmica del complex hospitalari de Can Ruti, i sobre les ciutats de Badalona i Barcelona.
Abans hi havia un camí que baixava directament fins a Can Ruti, però tot i que hi ha l’inici, la resta està esborrat per la vegetació; així que tornarem sobre les nostres passes fins el collet anterior.
Ara seguirem la pista que en pocs minuts ens deixa de nou al punt inicial.

HORARIS:
De Can Ruti a la font de l’Amigó: 15mn
De la font de l’Amigó al coll de les Maleses: 05mn
Del coll de les Maleses a Sant Pere de Reixac: 50mn
De Sant Pere de Reixac al turó de Donadéu: 1h
Del turó de Donadéu al poblat ibèric del turó de les Maleses: 15mn
Del poblat ibèric al turó de la Coscollada: 10mn
Del turó de la Coscollada al turó de Fra Rafel: 25mn
Del turó de Fra Rafel al turó de l’Home: 15mn
Del turó de l’Home al turó d’en Seriol: 40mn
Del turó d’en Seriol a Can Ruti: 05mn
TOTAL: 4h

També podeu seguir aquest itinerari i d'altres, al mur:
https://estanysicims.blogspot.com/2020/05/badalona-can-ruti-font-de-lamigo.html

O bé, prement directament aquí sota a: "veure més"

Ver más external

fuente

Font de l'Amigó

Collado de montaña

Coll de la Malesa, seguir recta

Intersección

Seguir recta

foto

Bosc d'Inyorra

Arquitectura religiosa

Sant Pere de Reixac

Intersección

Seguir per la dreta

Intersección

Seguir recta i després a l'esquerra

Intersección

Torrent de Reixac. Camí a l'esquerra

Intersección

Pista. Seguir per la dreta

Intersección

Corriol a l'esquerra

Intersección

seguir recta i després a l'esquerra

Intersección

Final de pista

Intersección

Anada i tornada al turó de Donadéu

cima

Turó de Donadéu

Intersección

Seguir per la dreta

cima

Poblat ibèric del turó de les Maleses

Intersección

Seguir per l'esquerra

Intersección

Coll de Lliçà. Primer seguir per la dreta i després per l'esquerra

cima

turó de la Coscollada

Collado de montaña

Coll de la Jeia d'en Pujol

Intersección

Coll de Fra Rafel. Corriol a la dreta

Intersección

Corriol a l'esquerra

cima

Turó de Fra Rafel

foto

Mirador

Intersección

Pista. Primer seguir a la dreta i després a l'esquerra

cima

Turó de l'Home

Intersección

Seguir per la dreta

Intersección

Seguir per la dreta

foto

Antiga cabana de vinya

Intersección

Pista. Seguir per la dreta

Intersección

Seguir recta

Cueva

Petita cova

cima

Turó d'en Seriol

2 comentarios

  • Caroline Marsh 06-sep-2020

    Good directions, in several places the trail is very steep, rocky and overgrown - it's took us nearly 5 hours inc stopping to eat. Great views.

  • Foto de jspdetera

    jspdetera 06-sep-2020

    Moltes gràcies Caroline Marsh pel teu comentari i valoració

Si quieres, puedes o esta ruta