Coordenadas 1480

Fecha de subida 31 de mayo de 2018

Fecha de realización mayo 2018

-
-
1.120 m
334 m
0
4,0
8,1
16,11 km

Vista 78 veces, descargada 3 veces

cerca de Beuda, Catalunya (España)



Zona: Prepirineu oriental-Prelitoral Nord / Alta Garrotxa.
Comarca: Alt Empordà i Garrotxa.
Data de realització: Maig 2018.

En resum: Pujada al Santuari del Mont des del petit poble de Beuda. La pujada, llarga, passa per Falgars i per un parell d'oratoris. La baixada, més curta i més inclinada, passa pel monestir de Sant Llorenç de Sous i per la Font de Rocapastora.

Inici: A l'aparcament asfaltat de Beuda, a tocar de la carretera GIV-5234.

Terreny i dificultat [Moderada]: Trams de caretera asfaltada, de corriols ben marcats i de pistes forestals. Sempre hi ha marques per seguir el camí. Bona pujada en quant a desnivell i algun tram pedregós de baixada. El bosc mediterrani deixa pas a les pinedes de pi roig (amb algun roure i trams de fageda) a cotes més altes.

Aigua i Sol: Hi ha tres fonts que ragen (Maig 2018): la primera és una font municipal a tocar de l'església de Sant Feliu de Beuda. Passat Falgars, hi ha la Font de Falgars, amb un abeurador. La tercera es troba de baixada i és la Font de Rocapastora, que queda a tocar de la carretera. A excepció dels trams de carretera, es pot dir que hi ha força ombra durant tot el recorregut.




Sortida creuant el petit poble de Beuda per la part dreta de l'església i anant a buscar seguidament la carretera que se segueix pràcticament fins passat el Collet de Can Jou. És una carretera petita i asfaltada gairebé sense trànsit. Seguint un corriol ben marcat s'arriba a la Font de Can Posada, una font que no raja i sembla un pou. Abans d'arribar a la font cal destacar, com a curiositat, que en el tram proper a les cases de la font és possible sentir olors de certes plantes riques en propietats psicoactives (THC).

Seguint amb la ruta ja per pista forestal, es passa per les restes d'un gran i antinc forn de calç abans de tornar a la carretera asfaltada. Passada la Font del Noguer, que no raja i també sembla un pou, cal desviar-se seguint el corriol que puja a l'esquerra. Aquí comença la pujada de veritat i que no relaxarà ja fins al cim.



El corriol puja de valent entre alguns trams còmodes i alguns de rocosos passant per un parell d'oratoris. Abans d'arribar a la casa de Falgars es fa un últim tram de 1km d'asfalt. A tocar de Falgars hi ha la capella de l'Anunciació i passada aquesta s'arriba a la Font de Falgars. Una font que raja (sembla neta) i va a parar a uns abeuradors plens de salamandres petites i tritons palmats.



El camí segueix pujant fort i el paisatge canvia: pins i alzines deixen pas al faig i al pi roig alhora que les finestres entre la vegetació deixen veure ja unes bones vistes. S'arriba per fi a la zona del cim creuant una pineda coberta d'una catifa d'herba verda que s'agraeix. Al cim, a part del Santuari de la Mare de Déu del Mont i d'un restaurant, hi ha una escultura de Jacint Verdaguer, una taula informativa, una creu de ferro i força bancs per seure. Molt bones vistes de la Garrotxa. Hi ha força gent i cotxes, doncs la carretera arriba fins al mateix santuari.

Baixada per corriol anant a buscar el monestir de Sant Llorenç de Sous. El lloc es troba en silenci, en ruïnes i alhora reformat. Val la pena la visita. Un cop feta la visita al monestir, cal tornar a fer un tram de carretera asfaltada per trobar la Font de Rocapastora, una font que raja d'una aixeta clavada a la roca (també sembla neta). Després d'uns 200 metres passada la font cal desviar-se pel corriol que baixa a la dreta de la carretera. A base de seguir un corriol que baixa fent zig-zag s'arriba ràpid de nou a Beuda.

  • Foto de Font de Falgars
Font que raja i té un abeurador. Es troba un cop passat Falgars.
  • Foto de Sant Llorenç de Sous
Sant Llorenç del Mont o monestir de Sant Llorenç de Sous fou una abadia benedictina de l'antic comtat de Besalú, dins els límits del bisbat de Girona, situada a l'extrem més meridional de l'actual terme municipal d'Albanyà (Alt Empordà). Les seves ruïnes es troben en el pla de Sous (855 m), a la falda de la muntanya del Mont. Fou centre del poble de Sous, actualment deshabitat, pertanyent a l'antic municipi garrotxí de Bassegoda, que fou incorporat el 1988 al d'Albanyà i, per tant, a la comarca de l'Alt Empordà. A les seves ruïnes es construí, a principi del segle XIX, l'església parroquial de Sant Llorenç de Sous.
  • Foto de Sant Feliu
Construcció romànica del segle XII, de planta irregular, més estreta en la part davantera que en la del darrere. Al costat sud s'hi va annexionar posteriorment la sagristia. La part més destacable del temple és a ponent, on hi ha la porta d'entrada i tres finestres simètricament situades, una damunt la porta i les altres, menys enlairades, a cada un dels extrems i a l'alçada de les naus laterals. El campanar era originàriament una espadanya de doble obertura, convertit en torre sobrealçada i amb teulat a dues vessants. Guarda una campana datada de l'any 1754, fosa a Torredonjimeno (Jaén). L'accés al campanar es fa mitjançant una escala de pedra adossada al mur del costat nord.
  • Foto de Placa Salve Regina
Una placa amb la inscripció ''Salve Regina'' que es troba de baixada i en una zona rocosa sense vegetació.
  • Foto de Pedró de Sant Macies
Una estructura de pedra amb creu de ferro que queda amagada a la dreta del camí de pujada en una intersecció de camins.
  • Foto de Oratori de Sant Miquel
Oratori que es troba de pujada al Santuari de la Mare de Déu del Mont.
  • Foto de Mare de Déu del Mont
La Mare de Déu del Mont és un santuari marià del bisbat de Girona, sobre el pic culminant de la serra del Mont (també coneguda com el Mont o, popularment, la Mare de Déu del Mont), a l'extrem meridional de l'antic municipi de Bassegoda, actualment agregat al d'Albanyà (Alt Empordà). La seva Mare de Déu és considerada la patrona de l'Empordà i del Bisbat de Girona.
  • Foto de Intersecció camí baixada
Punt on es troben el corriol de pujada, el de baixada i el que porta al Santuari del Mont.
  • Foto de L'Anunciació
La Capella de l'Anunciació de Falgars és un edifici del municipi de Beuda (Garrotxa) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La capella de planta rectangular és bastida a pocs metres del gran casal de Falgars. La façana principal de l'edifici mira a migdia, disposant d'un petit porxo amb arc de mig punt rebaixat, finestra rectangular, a nivell del primer pis i petit campanar d'espadanya d'una sola obertura, amb campana.
  • Foto de Collet de Can Jou
Collet que es troba a la carretera GIV-5234, abans d'abandonar-la desviant-se a l'esquerre.
  • Foto de Forn de calç
Restes d'un antic forn de calç que es troben a tocar del camí.
  • Foto de Font de Rocapastora
Font que raja i es troba a tocar de la carretera. Es troba de baixada, passat el monestir de Sant Llorenç de Sous.
  • Foto de Font municipal
Font municipal del poble de Beuda, a tocar de l'església de Sant Feliu.
  • Foto de Aparcament
Aparcament sobre asfalt que es troba al poble de Beuda, a tocar de la carretera GIV-5234.
  • Foto de Font del Noguer
Font que no raja. Es troba propera a Can Noguer.
  • Foto de Font de Can Posada
Font a tocar de Can Posada. No raja.
  • Foto de Falgars
L'origen de Ca'n Falgars és una peça de terra concedida en alou pel monestir de Sant Pere de Besalú en l'any 1209; fou concebuda per administrar un gran patrimoni forestal. Dos-cents anys més tard (vers la meitat del segle XV) trobem els Falgars entre els remences que recolzen l'emancipació agrària. Blai Falgars figurava entre els homes que en nombre d'un centenar es tancaren dins la Força de Girona per defensar a la Reina Joana i el seu fill Ferran; aquest, esdevingut Ferran "El Catòlic" ennoblirà a la família.
  • Foto de Faig gros
Un gran exemplar de faig que es troba de pujada.
  • Foto de El Mont (1.125m)
La serra del Mont o simplement el Mont és un massís muntanyós del Prepirineu, fronterer entre les comarques de l'Alt Empordà i la Garrotxa, a l'extrem meridional de l'antic municipi de Bassegoda, actualment agregat al d'Albanyà (Alt Empordà), i al nord del de Beuda (Garrotxa). Sobre el pic més alt hi ha el santuari de la Mare de Déu del Mont i per això la serra i el seu pic culminant popularment són sobretot coneguts amb el nom de la Mare de Déu del Mont.

Comentarios

    Si quieres, puedes o esta ruta