• Foto de Camí - etapa 4- Beneixama- Banyeres de Mariola- Beneixama- tram Mariola-1-12-17(anada i tornada)
  • Foto de Camí - etapa 4- Beneixama- Banyeres de Mariola- Beneixama- tram Mariola-1-12-17(anada i tornada)
  • Foto de Camí - etapa 4- Beneixama- Banyeres de Mariola- Beneixama- tram Mariola-1-12-17(anada i tornada)
  • Foto de Camí - etapa 4- Beneixama- Banyeres de Mariola- Beneixama- tram Mariola-1-12-17(anada i tornada)
  • Foto de Camí - etapa 4- Beneixama- Banyeres de Mariola- Beneixama- tram Mariola-1-12-17(anada i tornada)
  • Foto de Camí - etapa 4- Beneixama- Banyeres de Mariola- Beneixama- tram Mariola-1-12-17(anada i tornada)

Dificultad técnica   Fácil

Coordenadas 2260

Fecha de subida 15 de marzo de 2018

Fecha de realización diciembre 2017

-
-
881 m
629 m
0
6,3
13
25,18 km

Vista 15 veces, descargada 0 veces

cerca de Beneixama, Valencia (España)

Caminada Beneixama -Banyeres de Mariola. El Camí sol.

Vaig arribar en cotxe fins a Beneixama i vaig iniciar el viatge a peu cap a Banyeres de Mariola.

Vaig eixir del poble de Benieixama, sols eixir em vaig trobar un panell on explicava la història dels molins de Beneixama, que eren molins fariners que es movien amb l'aigua del riu Vinalopó, i molien tota classe de cereals i llegums, vaig passar per davant del Molí Alt.

Més endavant vaig arribar a una mena de fàbrica restaurada, tal vegada utilitzada com a restaurant, gaudia d'unes cadenes molt grosses com les que utilitzaven els vaixells.

El paisatge estava pintat del verd clar amb el primer cereal de tardor que començava a omplir els camps.

Seguíem vorejant els camps fins que vam arribar a la pedània del Salze, un pal indicador ens desviava per una xarxa de senders, un seguia pel camí vell de Bocairent i l'altre pel camí de Xàtiva, nosaltres continuàrem per davant de l'ermita de Sant Vicent Ferrer fins arribar al poblet del Salze.

Deixàrem el poblet i seguírem, prompte ens trobàrem amb el riu Vinalopó, alguns xops despullats per la tardor ens convidaven a fer un mosset entre les fulles groguenques i el riu.

Pel camí vora el riu vaig trobar algunes fàbriques que aprofitaven la força de la corrent, així com algun salt d'aigua que brillava entre l'arbreda del riu Vinalopó, formant algun toll d'aigua clara.

Un panell ens recordava que anàvem seguint la ruta dels molins, d'altres panells ens recordaven el tipus de fauna i flora que hi vivia, com per exemple els pardalets: l'oriol; el pica-soques; la busquereta; o els capellanets. Era una etapa immensament rica, tant per la seua varietat natural, com per el patrimoni que anàvem trobant referit als molins; el molí Sol, on feien paper fi , especialment de fumar, i podíem encara contemplar el fumeral, o el molí Torró que feien farina.

En el nostre viatge vam poder veure algunes basses vora el molí. Ara entràvem en el raconet més preciós de tot l'itinerari, on la senda anava voreta del riu i la tardor pintava de daurat el paisatge. Els salts d'aigua li donaven blancor amb la bromera, i els antics ponts i molins un record del passat.

Vàrem arribar al molí de l'Ombria, una construcció gran vora el riu, aguantada per una estructura de ferro per evitar el seu enfonsament.

En deixar tanta màgia i bellesa vaig arribar a Banyeres de Mariola algunes sorpreses anaven apareixent al pas del caminant. La població estava coronada pel seu castell, a més tenia alguns racons bonics.

Primer vaig arribar a una plaça on hi havia un mural preciós en relleu de la llegenda de Sant Jordi i el drac, cap a les dues vaig anar a buscar l'ajuntament per poder segellar el carnet del Camí, finalment em van enviar a l'oficina de turisme, després de tenir ja el segell de l'etapa vaig pujar al castell. Era un vell castell Almohade del segle XII.

Però havia de tornar cap a Beneixama a peu , ara no vaig tornar pel molí de l'Ombria i vaig seguir per la via més directa, així vaig passar pel Molí del bessó o molí de la Farina, que va ser en temps passat fàbrica d'aiguardents i més endavant de cereals i pinsos, vora el casalici encara podíem veure la sèquia.

Deixàvem Banyeres, que anava quedant-se al nostre darrera, sempre mostrant-nos el castell com a fita i senyera.

El cel es va tapar i el vent prometia tempesta, havia d'afanyar-me per arribar si no volia mullar-me, anava passant per alguns indrets anteriorment vists; com el Salze i l'ermita de Sant Vicent. Encara vaig fotografiar un parotet immòbil a terra.

En arribar a Beneixama va començar a ploure. Quina aventura més bonica i quantes coses havia aprés en aquesta etapa d'el Camí.

Comentarios

    Si quieres, puedes o esta ruta