-
-
65 m
2 m
0
3,1
6,2
12,31 km

Vista 28 veces, descargada 0 veces

cerca de Niño Perdido, Valencia (España)

Caminada de les Alqueries a Vila-real ( Plana Baixa)


De les Alqueries a Borriana



10/3/19 Vam eixir de l'estació de les Alqueries, i per camins entre tarongers vam arribar a la partida de la Bota de Borriana, vam seguir per la vora la sèquia Major que nodria part de la plana del taronger de Borriana la qual agafava l'aigua del Millars. Aquesta senda tenia el seu atractiu per anar vora la sèquia Major i estar voltada de tarongers. Vam arribar al conjunt del molí de l'Hospital, tot i que malmès, encara brillava entre la vegetació i les parets les lletres que ens explicaven la funció del molí, per la transformació de l'arròs.



Arribem a Borriana

Vam arribar a Borriana, ens endinsàvem en l'entramat urbà, vam passar per davant del templet i de l'església de Sant Josep, vam arribar a la plaça del Pla, allí havíem quedat amb Joan Garí, escriptor de Borriana, coneixedor i amant del seu poble, ens va fer un recorregut pel nucli històric de Borriana, la capital de la Plana Baixa.

Iniciàvem la visita per la plaça Major, amb una bona perspectiva del campanar, la torre anomenada el Templat. Segons ens va dir va ser enderrocat a la guerra Civil i restaurat després de la guerra. Ens vam apropar a l'absis de la basílica del Salvador, era la part més antiga de l'església que no havia tingut tantes modificacions, i conservava encara l'estil gòtic inicial. A la part de sota d'un arc vam veure un fèretre de pedra, tots ens vam preguntar les despulles de quin gran noble s'amagarien sota la pedra dura. En un lloc tan privilegiat havia de ser un personatge molt important. Segons ens va contar quan el van obrir van traure els ossos d'un gos. Tot va quedar en un enigma que no vam saber resoldre.

De l'interior del temple ressaltaven les vidrieres de l'absis, en contrast amb l'altra part més moderna d'estil barroc, després de gaudir dels colors i la llum de l'antigor vam seguir la visita.



En el nostre recorregut per Borriana vam veure algunes cases d'estil modernista, recordaven la importància que va tindre Borriana en un moment de bonança econòmica, que donava a principis de segle XX l'exportació de taronja pel port de Borriana. Joan Garí ens va parlar de la importància històrica de Borriana, però també de la destrucció de part del seu patrimoni. Vam seguir gaudint dels edificis, del treball en forja, de les portes de fusta treballades i d'algunes façanes amb ornaments. Finalment vam arribar al punt on havíem començat. Ens vam acomiadar de Joan Garí, nosaltres vam esmorzar a la plaça del Pla, i alguns ens vam quedar als bancs de la plaça Major, després vam refer els carrers fins arribar al riu Anna, que travessava Borriana, vam davallar al llit del riu, que estava sec i després vam seguir el camí dels Bandejats i el Camí del Cedre. Una arteria entre Vila-real i Borriana que cosia les poblacions en mig dels tarongerars. Vam passar per on hi havia l'antic molí del Cedre, de l'edifici no quedava absolutament res, sols l'explanada vora la sèquia. El sol calfava fort i el notàvem a tot el cap, l'asfalt cremava sota els peus i la calor ens xuclava les forces i el grup s'estirava com una llonganissa. En davallar el pont de l'autopista una ombra recollia el grup que recuperava les forces tot fent petar la xerrada.

Vicent i Oriol trigaven una mica i ens vam començar a preocupar. Però també van arribar a l'ombra miraculosa.



Vila-real

Havíem arribat a Vila-real vam creuar la via per l'escala elevada de ferro, el cansament ens va portar directament al bar per dinar i beure alguna cosa fresca. Vam dinar al restaurant Caprici, vam escriure al llibre i vam segellar amb l'encuny de l'associació Socarrats de Vila-real al carnet d'El Camí. Per la vesprada Fermí Font i Josep Pasqual ens van fer la visita de Vila-real. Ens van parlar del projecte de valoració de la sèquia Major i també del traçat de les muralles. Vam veure la torre Motxa, que era una de les torres de la muralla que tancava el recinte en un dels quatre punts de la quadricula. Vam veure el molí de la Vila, edifici medieval recentment restaurat, però tot i això desplaçat a un racó de la plaça, quan era l'element més important. ( A l'enllaç podreu veure fotos i del molí abans de la restauració). També ens van contar com era la plaça Major, que antigament era totalment porxada, i es va obrir la plaça i es van enderrocar alguns dels arcs, amb un procés de degradació i destrucció de part dels arcs que tancaven la plaça. Vam passar també per l'Arxiprestal de Sant Jaume, en aquest cas vam veure com la plaça i el campanar que eren del poble Primo de Ribera els dóna al clero. Vam anar pels carrers cèntrics i plens de comerços. En passar per davant del Casino Republicà sempre em venen molts records del meu treball en la restauració de l'edifici pels anys 90. Vam tornar resseguint l'avinguda de la Murà i acabant als Lluïsos, on ens vam acomiadar dels nostres guies Fermi Font i Josep Pasqual. Vam anar a l'estació per agafar el tren i tornar cap a casa.

Comentarios

    Si quieres, puedes o esta ruta