Tiempo  una hora 49 minutos

Coordenadas 412

Fecha de subida 15 de agosto de 2017

Fecha de realización agosto 2017

  • Valoración

     
  • Información

     
  • Fácil de seguir

     
  • Entorno

     
-
-
802 m
526 m
0
1,3
2,7
5,37 km

Vista 1920 veces, descargada 88 veces

cerca de Gallicant, Catalunya (España)

El cim del Puiggraciós està situat a la confluència dels termes municipals de l'Ametlla del Vallès, el Figaró i Montmany i Bigues i Riells, tot ells a la comarca del Vallès Oriental, i és un contrafort als Cingles de Bertí, que es troben al nord-oest del mateix. Forma part dels 100 cims de la FEEC.

És un cim que és molt fàcilment accessible des del Santuari de Puiggraciós, amb un quart d'hora escàs es corona si sortim d'aquest punt. Però com que aquesta ascensió des del Santuari té gust de poc, proposo sortir de la fondalada de Montmany, col·locant així, un xic més de recorregut i de desnivell, i vertebrant l'excursió en els dos punts principals de la novel·la de Raimon Casellas "Els Sots Feréstecs", ubicada en aquesta contrada.

El punt d'inici, on es pot deixar el cotxe, és al final de la carretera BV-1489, sota la casa de l'Ullar de Montmany. En aquest punt s'acaba l'asfalt i comença la pista de terra que puja a Puiggraciós. L'entorn de l'Ullar (km 0.2) és lamentablement penós, ple de cotxes vells i abandonats. Seguim la pista principal, que puja al sud-est, endinsant-nos dins el bosc. En el dia de fer l'excursió m'he trobat una família de senglars creuant la pista, no és un fet extrany, però tampoc és habitual. La pista està marcada amb senyals grocs fins dalt el Santuari de Puiggraciós, però si volem fer drecera, deixem la pista en un relleix dins el bosc (km 0.6) per un camí que s'enfila a la dreta, en una bifurcació amb forma de Y. Anem deixant viaranys i arribem a un petit prat que voregem a l'esquerre, trobant de nou el camí. Més endavant, en un replà (km 1), veiem a la dreta un corriol que s'enfila en una zona que fa la pinta de ser d'antigues feixes, ja que anem pujant replanets com si fossin nivells. Arribem a una gran explanada, que voregem per la dreta i trobem una pista que mena a la pista que havíem deixat abans (km 1.2). La seguim en el mateix sentit de la marxa i no la deixem fins a dalt al Santuari de Puiggraciós (km 1.9).

Marxarem del Santuari per una pista paral·lela, al costat d'una font. Quan la pista tomba, després d'un cartell del PEIN dels Cingles de Bertí, hi ha el camí que a l'esquerra puja al cim de Puiggraciós (km 2.1). Aquest camí inicialment s'encara al Santuari, però ben aviat gira per creuar una cadena i pujar directament al cim de Puiggraciós. A mesura que guanyem alçada, el camí es va tornant més i més pedregós. El cim (km 2.8) es troba coronat per una torre de vigilància i les restes d'un poblat ibèric. Tot i que hi ha bones vistes, la vegetació no permet que aquestes siguin millors, ja que el cim, tot i la seva modesta alçada, es troba en un punt estratègic i permet observar fins a molta distància en tots els punts cardinals.

El descens el fem en direcció al Pollancre, una casa que es troba al vessant de ponent de la muntanya. Abans d'arribar-hi ens trobem un rètol de propietat privada (km 3.1), per la qual cosa prenen un corriol a la dreta que permet evitar la casa. En general es troba en bones condicions, però també hi ha alguna que altra branca que ens pot donar una mica la guitza. Retornem a la pista (km 3.3) i la seguim en sentit descendent fins al coll de can Tripeta (km 3.6), important cruïlla de camins des d'on podem anar al Santuari, a l'Ametlla del Vallès i a la Garriga per una banda, dalt els Cingles per una altra o baixar a Bigues i a Riells per una altra. Avancem un xic en el coll en direcció als Cingles i prenem el corriol, força degradat per les motos, que baixa a llevant cap a Montmany. Encara que sembli mentida, deixem el Vallès Oriental i entrem al Moianès, ja que aquesta zona pertany al municipi de Sant Quirze Safaja. Deixem un camí a l'esquerra que va al grau de Montmany (km 3.8) i seguim baixant fins a una altra cruïlla de pistes (km 4), on ens encarem vers els Cingles i, dins un frondós bosc, arribem a les ruïnes de la Rovira (km 4.4), una de les cases esmentades a la novel·la d'"Els Sots Feréstecs". Tornem a entrar al Vallès Oriental. Seguim baixant per la pista i passem per un parell d'interessants afloraments geològics (km 4.6 i 4.8) i arribem a l'església de Sant Pau de Montmany (km 4.9), que podem rodejar-la i pregar perquè no sigui massa tard per evitar-ne l'esfondrament. De nou a la pista principal, arribem de nou a l'Ullar (km 5.1) i al cotxe (km 5.4).

Índex IBP: 34.
Intersección

Trencall rere el Santuari de Puiggraciós

Després d'un rètol del PEIN dels Cingles de Bertí, un camí a l'esquerra torna enrera cap al Santuari però dins el bosc gira, creua una cadena, i s'encara al cim del Puiggraciós.
cima

Puiggraciós

El Puiggraciós és un modest cim de poc més de 800 metres d'altitud que es troba situat al costat dels Cingles de Bertí, dels que fa com una mena de contrafort. Des d'ell es domina tota la Vall del Congost, la plana del Vallès fins a Barcelona, el massís del Montseny i la serra de Sant Llorenç del Munt. En el cim hi ha una torre de vigilància utilitzada pels forestals i les restes d'un poblat íber.
Intersección

Trencall del Pollancre

Deixem la pista principal i seguim a la dreta per un corriol, ja que hi ha un senyal de propietat privada i un indicador de sortida. És un corriol relativament fressat, però que en algun punt hi ha alguna branca i algun tronc que compliquen el pas.
Collado de montaña

Coll de can Tripeta

Coll que uneix els Cingles de Bertí amb el Puiggraciós i que separa el Sot de Montmany, a llevant, que forma part de la conca del Congost, amb el Sot de Bellobir, a ponent, que pertany a la conca del Tenes. Des d'aquí podem baixar a Riells i a Bigues o a Montmany, enfilar-nos als Cingles o anar a l'Ametlla i la Garriga per Puiggraciós.
Intersección

Trencall baixant del coll de can Tripeta

Seguim en sentit descendent.
Intersección

Trencall a la Baga de la Rovira

Arribem a una pista. Seguir en direcció als Cingles en lleuger descens. Més endavant, la pista gira al nord, situant-se paral·lela a la cinglera, i s'endinsa al bosc.
Ruinas

La Rovira

La masia de la Rovira s'aixeca als peus dels Cingles de Bertí, sobre els límits del terme municipal del Figaró; mitja casa hi pertanyia i l'altra mitja ja era terme de Sant Quirze de Safaja. El nom d'aquesta antiga masia recorda els roures que eren i són abundants a les zones obagues de Montseny. Runes d'aquesta antiga casa, que a l'any 1322 ja surt a la documentació de l'arxiu parroquial i era una de les que formava el nucli de la feligresia de Montmany i, òbviament, també forma part de la novel·la dels Sots Feréstecs. Actualment són unes ruïnes que conserven algunes estructures dempeus. Tenia planta baixa i dues plantes. Coberta desapareguda (era a doble vessant, est-oest). Murs de pedra irregular, predominant les planes o quadrangulars (de mides diverses), lligada amb fang; cantonades diferenciades. Queden dempeus les murs nord i est; la resta està molt enderrocada.
Waypoint

Fàcies Muschelkalk superior

Trobem una successió semblant a les fàcies del Muschelkalk inferior però amb una potència d'uns 15 metres. Aquesta unitat també està formada per roques difícils d'erosionar però, a causa de la seva poca potència, no desenvolupen grans penya-segats.
Waypoint

Fàcies Muschelkalk mitjà

Alternança de lutites vermelles i verdes al costat del camí. En general, el Muschelkalk mitjà està format per roques fàcilment erosionables: lutites, gresos i guixos a la part basal. Aquesta unitat té una potència de poc més d'un centenar de metres. Els afloraments són escassos per estar generalment coberts de vegetació i es localitzen al costat de la carretera asfaltada o en el camí que la segueix. Els colors són dominantment rogencs i en alguns punts pot assemblar-se a les fàcies Buntsandstein.
Arquitectura religiosa

Sant Pau de Montmany

Sant Pau de Montmany és una antiga parròquia rural del municipi de Figaró-Montmany. El temple que ha arribat als nostres dies va ser construït entre els anys 1600 i 1606 en estil gòtic tardà. Té planta de creu llatina d'una sola nau, coberta amb volta de canó, amb absis poligonal, que junt amb les dues capelles del creuer estan cobertes amb voltes de nervis. Mesura 11'28 metres de llarg per 5'10 d'amplada, mentre que els braços laterals tenen una longitud de 3'20 metres i una amplada de 3. L'alçada aproximada de la nau és de 6'5 metres. Els arcs i els pilastres de les capelles laterals, així com els marc de la portalada, que és coronada per un frontó amb tríglifs i mètopes, són de pedra picada. A l'any 1910 fou definitivament abandonada al traslladar-se el culte al Santuari de Puig-Graciós.
Edificio de interés

L'Ullar de Montmany

Casal habitat documentat ja a l'any 1251, l'antiga masia de l'Ullar de Montmany (Uià segons la fonètica de la zona) és situada, un xic elevada, al bell mig del sot de Montmany, es troba en bon estat de conservació i és habitada. L'edifici està inclòs dins el catàleg d'edificacions d'interès històric i artístic del municipi de Figaró-Montmany. En els darrers anys s'han construït diverses edificacions que no respecten les tipologies constructives tradicionals i que presenten un greu impacte paisatgístic. A causa de que no es van emprendre mesures legals en el moment de la seva construcció bona part de les infraccions urbanístiques comeses ja han prescrit.
Intersección

Trencall sobre el Pla de Vera

En forma de Y. La pista principal segueix recte planera i més enllà tomba a l'esquerra. L'opció de la dreta proposa un camí que puja i que a la dreta se li van desprenent altres camins que ignorarem. Si ens passem no passa res, la pista principal està amb marques grogues i mena directament a Puiggraciós, la proposta que aquí es fa és una drecera.
Intersección

Trencall a la Baga de Puiggraciós

Ens trobem en un replanet. A la dreta, un corriol s'enfila fins a un altre replanet, i així successivament anirem pujant replanets fins arribar a una explanada que és un antic prat que voregem i seguim per la pista que hi ha al final a la dreta.
Arquitectura religiosa

Santuari de Puiggraciós

El Santuari de Puiggraciós fou edificat entre els anys 1701 i 1711 en un lloc molt proper on, segons la tradició, es va trobar la imatge de la Mare de Déu. Històricament ha format part de la parròquia de Montmany, però des de després de la Guerra Civil, concretament l'any 1946 i després d'un breu període en què va estar assignat a la parròquia del Figaró, es troba vinculat a la parròquia de l'Ametlla, des d'on l'accés és més fàcil, tot i que, administrativament, sí que és de Figaró-Montmany. L'església té la planta de creu llatina amb una cúpula al creuer. A la façana hi observem un portal allindat, una obertura circular i un campanar de cadireta. Es completa amb un cor i un cambril, de planta quadrada, que va ser acabat l'any 1771, i amb una casa, que originàriament era la de l'ermità que estava autoritzat a residir-hi, i que actualment és un petit monestir d'una comunitat benedictina depenent de Sant Pere de les Puel·les.

2 comentarios

  • Foto de jaume_pa

    jaume_pa 26-feb-2018

    He realizado esta ruta  verificado  ver detalle

    Molt facil de seguir, entorn molt maco.

  • Foto de lluiset35

    lluiset35 12-ago-2018

    He realizado esta ruta  verificado  ver detalle

    Feta l'excursió, però l'hem començat al Santuari. Tècnicament sense problemes malgrat un parell de dreseres obligatòries estan una mica tancades per les verdisses, però no són més problema. L'ha pogut fer el nostre petit de 5 anys.

Si quieres, puedes o esta ruta