Vista 10294 veces, descargada 265 veces
cerca de Castellfollit de la Roca, Catalunya (España)
Vista 10294 veces, descargada 265 veces
cerca de Castellfollit de la Roca, Catalunya (España)
[CA] Cinglera de Castellfollit de la Roca
Castellfollit de la Roca és un dels onze municipis que integren el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. El poble, d'uns 1.000 habitants, se situa damunt d'una cinglera basàltica d'uns 40 m d'alçada i prop d'1 km de llargada. A la base de la cinglera, vora el riu Fluvià, trobem una frondosa vegetació de ribera amb freixes, pollancres, verns i salzes.
Ruta senyalitzada.
L'itinerari comença a la carretera N-260z, prop de la cruïlla amb la d'Oix (GIV-5221). Es pot deixar el vehicle a l'aparcament del restaurant que hi ha al costat del pont.
Aquesta ruta està senyalitzada amb plaques del parc natural com a itinerari 13.
0,00 km (264 m). Aparcament. Seguint les indicacions es pugen els esglaons que porten cap al barri del Cós travessant la carretera GIV-5221. A dalt les escales es tomba a la dreta i es segueix cap al SE, més endavant per un sender que baixa entre cases fins trobar de nou la carretera N-260z, que cal travessar. Es continua baixant per les escales que ressegueixen la fàbrica de Can Medilló fins trobar una pista, que es pren a l’esquerra (E) durant 110 m.
0,46 km (240 m), 0 h 5 min. Es gira a la dreta (S) i es creua el riu Fluvià per una passarel·la sinuosa que ofereix una vista espectacular de la cinglera des de pràcticament la seva base. A l'altra banda, el camí continua enmig d'horts separats per murs de pedra seca. Més endavant, es tomba a mà dreta (O), es travessa el riu Turonell per un pontarró i es remunta pel Camí Vell, un carrer empedrat que duu fins a la porta de l'església de Sant Salvador, cremada durant la Guerra Civil i actualment restaurada i emprada com a sala cultural. Des d'aquí, s'accedeix al mirador de la plaça de Josep Pla per la seva esquerra.
1,02 km (291 m), 0 h 20 min. S'arriba al mirador, des d'on es pot gaudir d'una bella panoràmica sobre la vall del Fluvià. El paviment i el mobiliari urbà d'aquesta plaça són fets de basalt. L'itinerari continua cap a ponent pel carrer de l'Església i després pel Major o pel de la Plaça (ambdós són paral·lels) fins a la plaça Nova, des d'on es continua recte pel carrer Nou (allunyant-se de la cinglera) per accedir a la plaça de Sant Roc.
1,44 km (300 m), 0 h 25 min. Plaça de Sant Roc, on hi ha l'Ajuntament i un campanar. Es davalla cap a la dreta en direcció N per la carretera i, al final de la vorera, per unes escales que salven el desnivell de la cinglera. Al peu de les escales es creua de nou la carretera N-260z. En travessar el pont sobre el Fluvià, es torna a l'aparcament d'on s'ha sortit.
2,00 km (264 m), 0 h 35 min. Aparcament, punt de partida i final de l'itinerari.
La cinglera basàltica
Des d'un punt de vista geològic i paisatgístic, la cinglera de Castellfollit de la Roca és un dels indrets més interessants del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Es va originar per la superposició de dues colades de lava. La primera, de 350.000 anys d'antiguitat, prové de la zona de Batet, des d'on es va escolar per la vall del Fluvià fins a Sant Jaume de Llierca. La segona, que no ha estat datada, procedeix de la vall de Begudà, des d'on es va escolar per la vall del Turonell i va recobrir la colada més antiga.
La presència d'un paleosòl (sòl antic format per materials al·luvials i piroclàstics, de colors més clars), aproximadament a un quart de la base de la cinglera, permet explicar que en aquesta zona es van emplaçar dues colades i indica que entre l'emissió d'una i la de l'altra va passar prou temps perquè el riu pogués sedimentar tots aquests materials.
La lava, en solidificar-se, dóna lloc a una roca de gran duresa: el basalt. En el procés de refredament, la lava es contrau, s'esquerda i pren diferents formes o hàbits de retracció. Es poden observar, a la base de la cinglera, nivells amb hàbit lenticular (formació de lloses) i, a la part superior, nivells amb hàbit prismàtic (columnes hexagonals més o menys ben formades).
El Fluvià i el Turonell, en un lent procés erosiu, han solcat els seus llits en els contactes entre les colades de lava i el relleu preexistent. Aquest procés ha posat al descobert, a la base de les colades, una antiga terrassa fluvial sobre la qual es van emplaçar els corrents de lava.
[ES] Riscal de Castellfollit de la Roca
Castellfollit de la Roca es uno de los once municipios que integran el Parque Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. El pueblo, de unos 1.000 habitantes, se sitúa encima de un riscal basáltico de unos 40 m de altura y cerca de 1 km de longitud. En la base del riscal, junto al río Fluvià, encontramos una frondosa vegetación de ribera con fresnos, chopos, alisos y sauces.
Ruta señalizada.
El itinerario comienza en la carretera N-260z, cerca del cruce con la de Oix (GIV-5221). Se puede dejar el vehículo en el aparcamiento del restaurante que hay junto al puente.
Esta ruta está señalizada con placas del parque natural como itinerario 13.
0,00 km (264 m). Aparcamiento. Siguiendo las indicaciones se suben los peldaños que llevan hacia el barrio de El Cós atravesando la carretera GIV-5221. Al final de la escalera se gira a la derecha y se sigue hacia el SE, más adelante por un sendero que baja entre casas hasta encontrar de nuevo la carretera N-260z, que hay que atravesar. Se continúa bajando por las escaleras que recorren la fábrica de Can Medilló hasta encontrar una pista, que se toma a la izquierda (E) durante 110 m.
0,46 km (240 m), 0 h 5 min. Se gira a la derecha (S) y se cruza el río Fluvià por una pasarela sinuosa que ofrece una vista espectacular del risco desde prácticamente su base. Al otro lado, el camino continúa en medio de huertos separados por muros de piedra seca. Más adelante, se gira a mano derecha (O), se cruza el río Turonell por un puentecillo y se remonta por el Camí Vell, una calle empedrada que lleva hasta la puerta de la iglesia de Sant Salvador, quemada durante la Guerra Civil y actualmente restaurada y utilizada como sala cultural. Desde aquí, se accede al mirador de la plaza de Josep Pla por su izquierda.
1,02 km (291 m), 0 h 20 min. Se llega al mirador, desde donde se puede disfrutar de una bella panorámica sobre el valle del Fluvià. El pavimento y el mobiliario urbano de esta plaza son hechos de basalto. El itinerario continúa hacia poniente por la calle de la Església y después por la Major o por la de la Plaça (ambas son paralelas) hasta la plaza Nova, desde donde se sigue recto por la calle Nou (alejándose del risco) para acceder a la plaza de Sant Roc.
1,44 km (300 m), 0 h 25 min. Plaza de Sant Roc, donde está el ayuntamiento y un campanario. Se desciende hacia la derecha en dirección N por la carretera y, al final de la acera, por unas escaleras que salvan el desnivel del risco. Al pie de las escaleras se cruza de nuevo la carretera N-260z. Al atravesar el puente sobre el Fluvià, se vuelve al aparcamiento de donde se ha salido.
2,00 km (264 m), 0 h 35 min. Aparcamiento, punto de partida y final del itinerario.
El riscal basáltico
Desde un punto de vista geológico y paisajístico, el riscal de Castellfollit de la Roca es uno de los lugares más interesantes del Parque Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Se originó por la superposición de dos coladas de lava. La primera, de 350.000 años de antigüedad, proviene de la zona de Batet, desde donde se deslizó por el valle del Fluvià hasta Sant Jaume de Llierca. La segunda, que no ha sido fechada, procede del valle de Begudà, desde donde se deslizó por el valle del Turonell y recubrió la colada más antigua.
La presencia de un paleosuelo (suelo antiguo formado por materiales aluviales y piroclásticos, de colores más claros), aproximadamente a un cuarto de la base del riscal, permite explicar que en esta zona se emplazaron dos coladas e indica que entre la emisión de una y de la otra pasó suficiente tiempo para que el río pudiera sedimentar todos estos materiales.
La lava, al solidificarse, da lugar a una roca de gran dureza: el basalto. En el proceso de enfriamiento, la lava se contrae, se agrieta y toma diferentes formas o hábitos de retracción. Se pueden observar, en la base del riscal, niveles con hábito lenticular (formación de losas) y, en la parte superior, niveles con hábito prismático (columnas hexagonales más o menos bien formadas).
El Fluvià y el Turonell, en un lento proceso erosivo, han surcado sus lechos en los contactos entre las coladas de lava y el relieve preexistente. Este proceso ha puesto al descubierto, en la base de las coladas, una antigua terraza fluvial sobre la que se emplazaron las corrientes de lava.
Font: Generalitat de Catalunya, 1/9/2015
Si quieres, puedes dejar un comentario o valorar esta ruta
aseques 17 abr. 2017
He realizado esta ruta Ver más
Información
Fácil de seguir
Entorno
Fácil
Molt agradable per fer, si aneu amb nens petits potser millor portar motxilla per la part de la pujada
Shedir 11 dic. 2017
He realizado esta ruta verificado Ver más
Información
Fácil de seguir
Entorno
Fácil
Molt bona ruta!