Tiempo en movimiento  2 horas 16 minutos

Tiempo  4 horas 16 minutos

Coordenadas 1898

Fecha de subida 15 de enero de 2019

Fecha de realización enero 2019

-
-
1.262 m
982 m
0
2,8
5,6
11,17 km

Vista 93 veces, descargada 9 veces

cerca de Vehinat de Lliors, Catalunya (España)

Volver al macizo del Montseny para hacer senderismo, es sinónimo de éxito, sabes que realizaras una ruta con paisajes maravillosos, mezclándote con su naturaleza de bosques de hayas, en armonía con su silencio, su paz mientras caminas. Son tan bellas sus laderas que puedes visitarlas en cualquier estación del año, aunque bien es cierto, que en primavera y otoño adquiere esa belleza, un plus, por sus coloridos verdes, amarillos y ocres. Aunque en invierno te enamoras de sus muchos parajes, cuando ves cruzar los tenues rayos del sol, libremente entre sus ramas, ahora desnudas, las hojas que siguen invadiendo todo el terreno, ya no son ruidosas al pisarlas, están mustias por las últimas lluvias, congeladas por la escarcha, en todo el paseo te acompañan los acebos con sus frutos rojo carmín, y las fuentes con caños generosos, permiten correr sus aguas por las torrenteras y cascadas, hay si la diosa Gea supiera de esta hermosura y tranquilidad ,que poco tardaría en bajar para arrebatárnosla.
La excursión de hoy se inicia en el kilometro 26 de la carretera BV 5114 , bajando por un camino ancho, la zona es boscosa, de enormes hayas, pero hay una franja de ese bosque que los troncos son todos jóvenes, es el lugar donde en 1970 se estrello un avión inglés, muriendo todos sus pasajeros y tripulantes, 113 en total, el panorama tuvo que ser dantesco, en su memoria en un pequeño replano, hay un monumento, una gran roca con una cruz y una placa, recordando el horror que años atrás se vivió en estas laderas de la montaña, el recorrido continúa descendiendo y poco antes de las masías de Graners, giramos a la derecha buscando una senda un tanto perdida, hasta cruzar el Sot de la Cortinoia, allí por otro camino llegamos al refugio de Casa nova d’en Cortina, acondicionado para pernoctar, es el momento de realizar un descanso para comer algo, el paisaje nos enmudece, vemos toda la falda rocosa de Les Agudes que como centinela en su garita nos observa, sumidos en esta tranquilidad, el tiempo pasa volando, tenemos que continuar con nuestra ruta, lo mejor está por venir. Y lo encontramos en la fuente de Marianegra, de cuatro caños abundantes y banco de piedra, la ruta continua ahora por un sendero que serpenteante acompaña al curso del riachuelo, cada rincón es un delirio de admiración, pasmados nos quedamos al ver integrarse agua y tierra en una visión esplendida. Continuaremos por el torrente hasta arriba de una carena, limpio el soto bosque, de fácil andar y con caminos velados o y en algunos tramos perdidos, hasta la Font del Conill, de liviano chorro, mas adelante en el Sot de les Mines , vemos una barraca derruida y el conato de un túnel en la roca, pronto encontramos la carretera, será nuestra vía en el ultimo kilometro. Hemos andado juntos, Rosa S, Rosa C, Roser, Dolors, Carmen, Anna, Ana, Montse , Belen, Merche, Juan A, Juan V, Pablo, Juan Carlos, Carlos y Julian. SENDA VIVA.

Tornar al massís del Montseny per a fer senderisme, és sinònim d'èxit, saps que realitzessis una ruta amb paisatges meravellosos, barrejant-te amb la seva naturalesa de boscos de fajos, en harmonia amb el seu silenci, la seva pau mentre camines. Són tan belles els seus vessants que pots visitar-les en qualsevol estació de l'any, encara que bé és cert, que a la primavera i tardor adquireix aquesta bellesa, un plus, pels seus colorits verds, grocs i ocres. Encara que a l'hivern t'enamores dels seus molts paratges, quan veus creuar els tènues llamps del sol, lliurement entre les seves branques, ara nues, les fulles que continuen envaint tot el terreny, ja no són sorolloses en trepitjar-les, estan mústigues per les últimes pluges, congelades pel gebre, en tot el passeig t'acompanyen els grèvols amb els seus fruits vermell carmín, i les fonts amb canelles generoses, permeten córrer les seves aigües per les torrenteres i cascades, hi ha si la deessa Gea sabés d'aquesta bellesa i tranquil•litat ,que poc trigaria a baixar per a arrabassar-nos-la.
L'excursió d'avui s'inicia en el quilometro 26 de la carretera BV 5114 , baixant per un camí ample, la zona és boscosa, d'enormes hagis, però hi ha una franja d'aquest bosc que els troncs són tots joves, és el lloc on en 1970 s'estavello un avió anglès, morint tots els seus passatgers i tripulants, 113 en total, el panorama va haver de ser dantesc, en la seva memòria en un petit replano, hi ha un monument, una gran roca amb una creu i una placa, recordant l'horror que anys enrere es va viure en aquests vessants de la muntanya, el recorregut continua descendint i poc abans de les masies de Graners, girem a la dreta buscant una senda una miqueta perduda, fins a creuar el Sot de la Cortinoia, allí per un altre camí arribem al refugi de Casa nova d’en Cortina, condicionat per a pernoctar, és el moment de realitzar un descans per a menjar alguna cosa, el paisatge ens emmudeix, veiem tota la faldilla rocosa dels Agudes que com a sentinella en la seva garita ens observa, sumits en aquesta tranquil•litat, el temps passa volant, hem de continuar amb la nostra ruta, el millor està per venir. I ho trobem en la font de Marianegra, de quatre canelles abundants i banc de pedra, la ruta contínua ara per una sendera que serpentejant acompanya al curs del rierol, cada racó és un deliri d'admiració, esbalaïts ens quedem en veure integrar-se aigua i terra en una visió esplendida. Continuarem pel torrent fins a dalt d'una carena, netejo el soto bosc, de fàcil caminar i amb camins vetllats o i en alguns trams perduts, fins a la Font del Conill, de lleuger doll, mes endavant en el Sot dels Minis , veiem una barraca derruïda i el conat d'un túnel en la roca, aviat trobem la carretera, serà la nostra via en l'ultimo quilometro. Hem caminat junts, Rosa S, Rosa C, Roser, Dolors, Carmen, Anna, Ana, Montse , Belen, Merche, Juan A, Joan V, Pablo, Juan Carlos, Carlos i Julian. SENDA VIVA.
L'accident aeri del Montseny de 1970 succeí el 3 de juliol del mateix any quan un avió Comet 4 de la companyia Dan-Air, provinent de l'aeroport de Manchester i amb destí final a l'aeroport del Prat de Barcelona, es va estavellar contra el cim de les Agudes del massís del Montseny, prop d'Arbúcies.[1] En total van morir 113 persones (106 passatgers i 7 tripulants), dels quals 112 van ser identificats.[2] Es tracta de l'accident aeri més important ocorregut mai a Catalunya[. El vol de la companyia Dan Air va partir de l'aeroport de Manchester a les 16:08 del 3 de juliol de 1970. A causa d'alguns retards a la zona de París, l'aparell es va haver de desviar de la ruta prevista; tot i això, a les 17:53 el pilot ja va contactar amb el centre de control regional de Barcelona, i a les 17:59 l'avió ja s'apropava a la ciutat catalana i començava les maniobres de descens. Mentre l'aparell feia un gir cap a l'esquerra per situar-se als 140 graus, la tripulació va informar erròniament que estaven sobrepassant la balisa no direccional de Sabadell; el controlador no es va adonar de l'error a causa d'un altre avió que sobrevolava la zona (algunes fonts citen que va confondre Sabadell amb Berga[9]), i va autoritzar el pilot a continuar el descens fins al 2.800 peus (uns 850 metres). Aproximadament a les 18:05 l'aparell, quan volava a uns 3.800 peus d'altitud (uns 1.150 metres) es va estavellar contra els faigs de la falda nord-est del cim de Les Agudes del massís del Montseny el qual, aquella tarda, es trobava molt ennuvola. Finalment, els cossos dels 112 morts van ser enterrats en el cementiri d'Arbúcies en una cermonia en la qual van estar presents les banderes anglesa i espanyola. Tots dos paises analitzaven la caixa negra, que va ser traslladada a Londres. La recerca quedava baix secret de sumari. Però les vacances i vides de les 112 persones que aquell 3 de juliol sobrevolaven Barcelona es van quedar per sempre al Montseny.

Comentarios

    Si quieres, puedes o esta ruta