Tiempo en movimiento  3 horas 12 minutos

Tiempo  7 horas 31 minutos

Coordenadas 2179

Fecha de subida 9 de febrero de 2019

Fecha de realización febrero 2019

-
-
557 m
190 m
0
3,2
6,4
12,84 km

Vista 178 veces, descargada 10 veces

cerca de Vallirana, Catalunya (España)

Recorrido por las calcáreas Muntanyes de l'Ordal donde abundan restos de elementos constructivos relacionados con su aprovechamiento (hornos de yeso y cal), así como simas (avencs).
Destaca también el elevado número de barracas de viña (o cabañas de piedra seca). Han sido catalogadas y algunas restauradas por el Grup de Recerca del Centre Excursionista de Vallirana (C.E.V.).
Todos los textos en catalán de los waypoints son copia de la información que aparece en el mapa de patrimonio cultural de la Diputación de Barcelona, que a su vez ha obtenido en gran medida del C.E.V. y Expeleoindex.
Especial precaución al acercase a las simas / avencs HP-2 y HP-4.
parquing

Final Carrer de l'Argentina (Vallirana)

Fácil aparcamiento
árbol

Roure de Sant Silvestre (caído)

Pels voltants de l'any 2009, el conegut roure de l'ermita de Sant Silvestre, situat a la petita esplanada que hi ha sota l'ermita, a l'entrada dels horts de can Bogunyà, va caure degut al fort vent. S'havia plantat en motiu de la restauració de l'ermita a finals del segle XVIII. Les restes de l'arbre es conserven en els magatzems de l'ajuntament.
Arquitectura religiosa

Ermita de Sant Silvestre

L'Any 1991 va tenir lloc una excavació arqueològica a l'ermita de Sant Silvestre de Vallirana, a iniciativa conjunta de l'Ajuntament i del Centre Excursionista de Vallirana. Mitjançant l'excavació en extensió de la zona de l'absis i la sagristia, i la realització d'un sondeig a la nau i un altre a l'accés exterior al temple, es van poder determinar tres fases diferents. La fase més antiga correspon a les restes d'un altar rectangular que estava situat al centre de l'absis. D'aquest mateix moment es va localitzar una sitja i alguns enterraments situats en la nau. En la segona fase, l'altar central és amortitzat i se'n construeix un de nou al fons de l'absis, associat a un paviment de lloses que durarà fins a finals del segle XVIII. La darrera fase correpon a la gran reforma de l'any 1793, en la que es construeix la sagristia adossada a la banda sud de l'absis i s'ubica l'altar en el límit amb la nau. El paviment de lloses és substituït per un paviment de rajoles i algunes de les fosses documentades a la nau són buidades (ossos dipositats a una ossera del temple). També es construeix una porta nova i es reforma la coberta, adquirint l'aspecte actual. La primera referència documental relacionada amb el temple és de l'any 904. L'ermita fou entregada al monestir de Sant Cugat pel bisbe Teuderic de Barcelona, convertint-se en una cèlul·la dependent de l'església de la Santa Creu (situada a la vall del castell de Cervelló). De fet, l'ermita apareix mencionada en una donació del monjo Oldeguer a la casa de la Santa Creu l'any 915. L'edifici forma part de les confirmacions de béns del monestir de Sant Cugat ratificades en diferents moments històrics: l'any 986 (rei Lotari), el 1002 (papa Silvestre II), el 1007 (Joan XVIII), el 1023 (Benet VIII) i el 1098 (Urbà II). A partir del segle XIII, amb l'aparició de l'església de Sant Mateu al costat de la masia de can Julià, l'ermita deixa de ser el temple principal del terme de Vallirana. El rei Jaume I confirma la donació de l'ermita al monestir de Sant Cugat el 1234. L'any 1508 hi ha constància que l'edifici funcionava com a capella eremítica. Tal com indica la data del portal, a finals del segle XVIII (1793), l'edifici fou completament reformat. L'any 1809, l'ermita feia les funcions d'església donat que durant la guerra del Francès, el temple parroquial fou incendiat i destrossat. L'ermita va ser transferida a la finca de can Bogunyà. L'any 1851, Josep Bogunyà demana llicència per celebrar-hi missa major per la festa del sant, apareixent com a capella pública. Des de finals del segle XIX, la capella va quedar abandonada. Durant el segle XX, els propietaris tapiaren l'ermita en diverses ocasions per evitar el vandalisme creixent que patia. En el mes d'octubre del 2014, l'ajuntament de Vallirana i la propietat de la finca de can Bogunyà signaren un conveni urbanístic de cessió d'ús dels terrenys on s'ubica l'ermita per 75 anys. El consistori és el responsable de l'arranjament del seu entorn i de la rehabilitació de l'edifici.
Puente

Balsa y Acueducto dels Horts de can Bogunyà (queda a la izquierda)

La bassa sempre ha alimentat els horts de can Bogunyà, molt propers a la masia, de la que depenen. L'aigua arribava a la bassa mitjançant un petit aqueducte que encara es pot observar des del camí que va a la font de can Bogunyà , situat a pocs metres de l'estructura damunt del torrent.
Waypoint

Túnel de desagüe. Cruce barranco.

Túnel de desaigüe excavat al terreny natural de la zona, a la riba del torrent. Presenta una secció d'arc primitiu o d'ametlla, amb una gran pedra apuntada disposada a mode de dovella central que es repeteix a l'interior. De fet, tot el túnel està bastit en pedra desbastada de diverses mides disposada en sec. Hi ha pedres de mida petita utilitzades per regularitzar les filades. Del interior surt un tub que connecta amb el torrent. A l'exterior, aquest tub està integrat dins d'una estructura rectangular bastida en pedra i maons, arrebossada i amb sortida lliure al cabal del torrent.
fuente

Rebosadero

Es tracta d'una estructura de planta rectangular, adossada al marge del camí, dins de la llera del torrent. Presenta una obertura d'arc de mig punt bastida en pedra. Al seu interior hi ha una altra obertura rectangular i bastida en maons, que alberga el canal per on arribava l'aigua. A la part inferior del mur de tramuntana hi ha un petit forat de desaigüe encarat a una estructura rectangular colmatada. Segons la informació aportada pels veïns de can Bogunyà, el sobreeixidor omplia una bassa propera desapareguda que s'utilitzava per regar unes feixes de la zona.
fuente

Font de Can Bogunyà

En una banda hi ha la font, formada per una pica rectangular i un brollador amb canal de pedra, amb la part superior reformada amb maons. Per una banda, la font està delimitada per un mur de pedra d'una sola filada (destaca una pedra carejada, probablement reaprofitada), mentre que a l'altra banda hi ha un banc corregut amb respatller. El conjunt està bastit en pedra sense treballar lligada amb abundant morter de calç.
Ruinas

Forn de guix de Can Bogunyà

Els forns de guix estaven destinats a l'obtenció d'aquest material mitjançant la combustió a baixa temperatura de la pedra de guix de la zona, que s'extreïa d'alguna pedrera propera al forn. Normalment estaven excavats i construïts en un terreny en pendent, de manera que la càrrega es feia per la part superior (prop del lloc d'extracció de la pedra) i el foc per la inferior. Tot i que no es pot assegurar, és probable que el guix que s'extreïa de la mina de can Bogunyà (o el Polvorí), situada al seu costat, fos tractat en aquest forn durant un temps.
Mina

Mina de guix de Can Bogunyà - Polvorín

Cavitat artificial de grans dimensions , aproximadament uns 220 metres de longitud i té un desnivell total d'uns 16 metres, tot i que aquestes dades poden ser variables donat que la part final de l'estructura està ensorrada. Presenta una gran boca d'accés i està formada per dues galeries que s'originen des d'aquesta entrada i es comuniquen entre sí. La galeria de la dreta és més llarga i ampla que l'altra i, en el seu tram final, es bifurca en dos corredors. Tant les parets com el sostre de la cavitat evidencien restes d'enderroc i, alguns trams, estan emblanquinats. A l'entrada al corriol des del camí hi ha un edifici de planta rectangular amb la coberta enderrocada, que probablement servia per albergar la guarnició de soldats que protegia el polvorí. Durant la guerra Civil, l'exèrcit republicà l'utilitzà de polvorí per guardar-hi bombes i munició. Probablement engrandiren l'entrada per poder donar accés als camions carregats amb aquests materials. Pels voltants del 20 de gener del 1939, el polvorí fou explosionat per evitar que caigués en mans de les tropes nacionals davant la retirada republicana. Sembla que va estar explosionant durant uns quants dies fins que es va cremar tota la munició. Un cop acabada la guerra, el polvorí fou saquejat per recuperar la ferrallada i poder vendre-la, tot i que la Guàrdia Civil ho va prohibir. Molt probablement, el polvorí també es va utilitzar com a cova xampinyonera (l'emblanquinat de les parets interiors així ho fa sospitar). Con iluminación es fácil caminar por su interior.
Ruinas

Barraca / Cabana de pedra seca (1)

A continuación dejamos la pista y entramos a la izquierda en sendero. A Vallirana, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser la principal activitat agrària a Vallirana fins a finals del segle XIX. En general, cada família tenia la seva vinya (sobretot en el cas de les masies), tot i que amb l'arribada de la fil·loxera a França, la demanda de vi va experimentar un increment considerable, que es traduí en la proliferació del cultiu de vinya arreu del terme. Posteriorment, amb el pas de la fil·loxera per Catalunya, el sector va entrar en una forta crisis que finalment es va poder superar empeltant altres varietats de raïm, reconvertint els cultius i creant els cellers cooperatius, tant en auge durant la primera meitat del segle XX. Les vinyes valliranenques van perviure fins ben entrada la segona meitat del segle XX, abans de l'aparició de les urbanitzacions residencials. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. La pedra que les basteix era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.
Ruinas

Cabaña / Barraca de pedra seca (derruída)

Se llega siguiendo un sendero tapado que arranca en la cercana curva de la ruta seguida. Queda a la izquierda. Barraca de pedra seca de grans dimensions, del tipus aèria aïllada i orientada al nord. Presenta una planta circular i amida uns 2 m d'alçada per 2 m de diàmetre. Malauradament, la construcció té tant la coberta com la porta d'accés enderrocats. A l'interior hi ha un cocó a nivell del terra
Intersección

Entrada en amplio sendero

Intersección

Entrada en pista

fuente

Font de dalt del Mas de les Fonts (abrevadero)

Font aïllada construïda al marge del camí, prop de la font natural del Mas de les Fonts. Presenta una planta rectangular i té forma d'abeurador. Està bastida damunt d'un basament de pedra i compta amb un únic broc per on brolla l'aigua (tub metàl·lic encastat i reformat). Compta amb un desaigüe circular situat a l'extrem inferior est de l'estructura que desemboca en un canal excavat al sòl. La font està bastida en pedra irregular de diverses mides i està completament arrebossada.
fuente

Font del baix del Mas de les Fonts

Font aïllada i natural que brolla del marge del camí, en un dels plecs de la roca mare de la zona. Presenta una obertura irregular amb un tub encastat a la roca per on brolla l'aigua. Sota hi ha una pica de planta irregular excavada al sòl i delimitada amb pedres sense treballar. Des de la pica neix una canalització excavada al sòl que marxa cap al camí. Una de les dues bandes està delimitada per la pròpia roca. Probablement, aquesta fou la primera font bastida a la zona.
Ruinas

Forn de calç del Mas de les Fonts

Solo se aprecian restos entre la vegetación, a la izquierda. Restes d'un forn de calç simple excavat en un talús del terreny natural de la zona. L'estructura està força enderrocada, sobretot per la part de la boca d'entrada. Tot i això és de planta circular. S'observen les parets rubefactades per l'acció del foc i conserva algunes filades de pedra sense treballar i de mida gran, a la part superior. L'estructura està molt afectada per l'abundant vegetació de la zona.
Collado de montaña

El Corral de la Vicenta, junto al Coll de la Creu d'Ardenya

Masia aïllada de planta rectangular, formada per tres cossos adossats i en força mal estat de conservació. Tenia la coberta de dues vessants, tot i que en l'actualitat està enrunada, i estava distribuït en planta baixa i pis, tot i que ha perdut els forjats del pis superior i l'enderroc cobreix els de la planta baixa. Presenta obertures rectangulars, el portal d'accés amb llinda de fusta. Conserva un forn per coure a l'extrem de tramuntana de l'edifici. És de planta circular, està bastit en pedra i maons i presenta una obertura d'arc de mig punt bastida en maons, per on s'accedia al seu interior. La construcció està bastida en pedra de diverses mides i maons, lligat amb abundant morter de calç. Era un hostal que acollia viatgers La cooperativa Forest Baix ha iniciat la recollida de resina de pi a la zona del Pla de l’Ardenya. Aquesta iniciativa és molt interessant en tractar-se d’una proposta pionera a la comarca, la qual combina la possibilitat de generar ocupació amb beneficis per al medi ambient.
Riesgo

Avenc de les Runes

Al costat de la runes del Corral de la Vicenta, a l'inici del Pla d'Ardenya. Petit avenc de 13 metres de desnivell i 16 metres de recorregut, situat en una zona litològica de calcàries. Presenta una boca arrodonida, amb un petit replà lateral situat a 1 metre de l'accés. El pou té 11 metres i la base, disposada en pendent, es situa finalment a -13 metres.
Riesgo

Avenc HP-2

Avenc de 13 metres de desnivell amb un recorregut de 13 metres, situat en una zona litològica de calcàries. Està format per un únic pou de forma cilíndrica i 13 metres de desnivell.
Riesgo

Avenc HP-4

Avenc de 12 metres de desnivell amb un recorregut de 22 metres, situat en una zona litològica de calcàries. Està format per un únic pou de forma cilíndrica d'11'5 metres de desnivell.
cima

Penya Esquerdada

Un sendero poco claro en su arranque se inicia a la izquierda. El nom amb el que és coneguda la zona prové del fet que s'hi documenten diversos avencs, dos d'ells de més de 50 metres de profunditat.
Riesgo

Esquerdes del Mas de les Fonts

-Esquerda 4 : de 8 metres de desnivell amb un recorregut de 10 metres, situada en una zona litològica de dolomies. Es tracta d'una petita cavitat formada per una galeria descendent que acaba en un pou de 4 metres. -Esquerda 1 : de 38 metres de desnivell i 95 metres de recorregut, situada en una zona litològica de dolomies. Es tracta de l'esquerda més coneguda del conjunt d'esquerdes del Mas de les Fonts. La boca superior dóna accés a un pou de 36 metres, mentre que la boca inferior te més amplada i és de fàcil accés. Després de baixar a una petita sala, un pas estret comunica amb un pou de 20 metres. A la base forma una galeria descendent de 18 metres de recorregut fins a fer-se impracticable. Aquest sector de galeria comunica amb la base del pou de 36 metres.
Waypoint

Bassa de la Llacuna

Está unos metros a la izquierda
Riesgo

Avenc del Marge

Está a la derecha de la pista, y no visible desde ésta por la vegetación. Petit avenc de 8 metres de desnivell i 29 metres de recorregut, situat en una zona litològica de dolomies. Es tracta d'un embut artificial que desemboca en un petit ressalt estret, on un conducte inclinat condueix fins a una petita sala de planta allargada, obturada per enderrocs. A l'anterior ressalt hi ha una gatera d'uns 3 metres que connecta amb la part alta d'un altre ressalt, on un pas estret desemboca en una petita sala rodona de sostre baix sense continuació. La base és de planta allargada. La continuació es fa per un conducte vertical molt estret, que fineix a 8 metres de fondària en una petita sala allargada. Petit avenc de 8 metres de desnivell i 29 metres de recorregut, situat en una zona litològica de dolomies. Es tracta d'un embut artificial que desemboca en un petit ressalt estret, on un conducte inclinat condueix fins a una petita sala de planta allargada, obturada per enderrocs. A l'anterior ressalt hi ha una gatera d'uns 3 metres que connecta amb la part alta d'un altre ressalt, on un pas estret desemboca en una petita sala rodona de sostre baix sense continuació. La base és de planta allargada. La continuació es fa per un conducte vertical molt estret, que fineix a 8 metres de fondària en una petita sala allargada.
Waypoint

Avenc Marcel

Situado junto a una apoyo de la torre eléctrica. La primera exploració de la cavitat es va dur a terme durant el mes de desembre de 1982. Prèviament, els treballs de la fonamentació d'una torre elèctrica l'havien posat al descobert. El SIEP del CE Poblet va realitzar la primera entrada explorant el pou d'entrada, un passadís i una galeria horitzontal. Poc després, els treballs de la torre elèctrica van tapar completament la boca d'entrada. L'any 1989 es van iniciar els treballs per tornar a obrir l'entrada però, a causa de la duresa del terreny, només es va aprofundir uns 20 centímetres. L'any 1991, l'avenc es va tornar a explorar per part d'espeleòlegs del SIES d'Esplugues, l'ACE de Mataró i el GIRES de Sant Esteve de Sesrovires. * Jaciment paleontològic: en general, l'avenc consta de dues zones ben diferenciades: una xarxa vertical i un conjunt de vies remuntants enllaçades per galeries horitzontals intermèdies. Les restes òssies estaven disseminades per tota la cavitat, tot i que la majoria es van recuperar al llarg de la Via dels Ossos, entre els blocs i les esquerdes. Aquestes restes corresponen a diferents mamífers prehistòrics. D'entre aquests, destaquen les restes de tigre de dents de sable (Homotherium latidens) i, sobretot, les del linx ibèric (Lynx issiodorensis), la datació de les quals situa el jaciment entre els 1,5 i 1,6 milions d'anys. Segons aquesta troballa, l'existència del linx ibèric es rebaixa en mig milió d'anys d'abans del que es pensava fins ara.
panoramica

Mirador

Waypoint

Avenc del Marge del Moro

Se accede por sendero hasta mirador rocoso. A continuación hay que bajar por una canalillo entre rocas. Avenc de 37 metres de desnivell i 112 metres de recorregut. La primera exploració fou realitzada per Rafael Amat i Carreras, juntament amb gent del veí Mas de les Fonts, el dia 16 de novembre de 1924. * Jaciment paleontològic :en les diverses prospeccions efectuades a la cavitat s'han recollit restes òssies de diverses espècies de fauna. Les restes més destacades corresponen al linx ibèric, tot i que es van documentar un total d'11 espècies de mamífers diferents, d'entre les que destaca el gat savatge (Felis silvestris). Les restes del linx corresponen a 4 individus diferents i es recolliren peces dentaries, diversos ossos i dos cranis en bon estat de conservació. Aquest dada, juntament amb el fet que el linx ibèric va tenir presència a la zona fins pràcticament el segle XIX, fa pensar que aquests cranis correspondrien a una espècie evolucionada del mateix lynx. Tot i això hi ha altres restes de l'espècie que cronològicament són molt anteriors i han estat datades dins del Plistocè superior.
Riesgo

Avenc del Fus

Intersección

Entrada en sendero

Intersección

Entrada en pista : Camí de Begues a Vallirana

Intersección

Entrada en sendero

Waypoint

Pedrera de l'Home Mort. Torrent del Salt del Bou.

panoramica

Vista al Espadat de Baix

fuente

Font del Ginebre

Font aïllada construïda al marge del camí, en plena vall d'Arús. Presenta una planta rectangular i està formada per un mur vertical bastit en pedra, rematat amb una filada de pedres disposades a cantell. Al bell mig del mur hi ha un broc metàl·lic encastat per on brollava l'aigua. La pica on queia l'aigua està formada per una pedra més o menys ovalada, adossada al mur. Al seu costat hi ha una llosa de pedra encastada. Unes escales adaptades al desnivell del terreny donen accés a la font des del camí.
Ruinas

Barraca / Cabana de pedra seca (2)

Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-est. La seva planta és de ferradura i presenta una porta d'accés rectangular amb la llinda plana. No ha estat restaurada. La barraca és recta de la banda dreta i circular de l'esquerra, amb la porta ubicada al costat dret també.
fuente

Font del Salt del Bou (abrevadero)

Font aïllada construïda al marge del camí, en plena vall d'Arús, i adossada a un mur de pedra que reforça aquesta via. Presenta una planta rectangular i té forma d'abeurador. Està formada per un mur vertical que compta amb dos tubs metàl·lics per on brollava l'aigua. Un d'ells està protegit amb una llosa de pedra plana superior encastada al mur. A la part superior del mur hi ha una inscripció gravada amb el nom de la font. La pica on queia l'aigua és rectangular i allargada i està delimitada per dos contraforts laterals. La construcció està bastida en pedra i es troba completament arrebossada. Unes escales de pedra força destacables donen accés a la font des del camí.
Ruinas

Barraca / Cabana de pedra seca (3)

Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada orientada a l'est. La planta és circular i presenta una porta d'accés rectangular amb la llinda plana. Hi ha un cocó l'interior. A l'exterior compta amb dos paravents laterals i un banc adossat al frontal esquerre.
Waypoint

Forns de calç de la Vall d'Arús

Forn de calç doble situat al marge dret d'un camí, prop de l'aiguabarreig de diversos torrents. Està format per dues cambres de planta circular comunicades mitjançant una obertura d'arc de mig punt. La primera cambra, excavada al terreny natural de la zona, està força enderrocada. Conserva una banqueta bastida en pedra irregular de diverses mides, damunt de la que hi ha lloses de pedra planes. Les parets estan rubefactades per l'acció del foc. La segona cambra està bastida amb pedra de diverses mides lligada amb morter de calç, amb les parets vidrades per l'alta temperatura que soportava. És probable que la pedra que es coïa en aquest forn fos extreta de la pedrera del torrent del Salt del Bou (no localitzada).
Intersección

Entrada en pista

Waypoint

Forn de calç triple (arriba)

Se retrocede y se sigue por sendero incómodo junto a barranquillo.
Intersección

Cruzar barranco de la derecha para acceder al Forn triple

Waypoint

Forn de calç triple (interior)

Forn de calç triple situat al marge dret d'un petit torrent. Està format per tres cambres de planta circular, excavades al terreny natural de la zona. Les parets estan rubefactades per l'acció del foc i l'alta temperatura que soportaven. La primera i la segona cambra estan enderrocades per la banda de la boca d'accés. La segona i la tercera es comuniquen mitjançant una obertura d'arc de mig punt que conserva una de les impostes originals de pedra.
Puente

Pont de la Cocona (Fondo de la Guixera)

Se puede acceder a la base del puente desde la zona de la cantera. Precaución con rocas húmedas. Es tracta d'un pont aïllat format per un sol arc de mig punt adovellat, de petites dimensions. Presenta un arc de descàrrega per alleugerar el pes damunt de l'obertura. Amida uns 5 metres d'alçada per uns 7 metres de longitud. La construcció està bastida en pedra de diverses mides, disposada de manera regular i lligada amb morter de calç. El tauler està format pel mateix camí que el travessa. El nom cocona (derivat de cocó) fa referència a un bassal o clot format per l'erosió de la roca a causa de l'acció de l'aigua. Observacions: A la llera del torrent, al costat del pont, hi ha un destacable clot natural obert a la roca i ple d'aigua.
Waypoint

Posible cantera del puente y vista

Waypoint

Tramo de pista

Waypoint

Cabana / Barraca de Cal Guardabosc

Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-est. La seva planta és circular i està molt enderrocada, però si pot veure un contrafort per tot el voltant força ample. També s'observa un cocó.
Intersección

Sendero izquierda abajo

Puente

Pont de Can Bogunyà

Restes d'un pont aïllat completament enderrocat. Només es conserven restes de l'estrep o cappont de la banda nord-est de l'estructura. S'observa l'arrencada d'un d'arc de mig punt bastit en pedra, amb l'intradós arrebossat. De fet, tota l'estructura està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera regular, i lligada amb morter de calç. És força probable que en origen, el pont salvés el desnivell del torrent donant accés a la masia de can Bogunyà. Segons els veïns de la zona, el pont va caure a finals de la dècada dels anys 70 del segle XX.

2 comentarios

  • Foto de MrTerri

    MrTerri 28-feb-2020

    Ruta molt amena, gràcies per compartir

  • Foto de Carlos IM

    Carlos IM 28-feb-2020

    De nada Mr.Terri! ...me alegra saber que disfrutaste.

Si quieres, puedes o esta ruta