Coordenadas 309

Fecha de subida 30 de julio de 2019

-
-
2.013 m
981 m
0
2,6
5,2
10,49 km

Vista 55 veces, descargada 0 veces

cerca de Tírvia, Catalunya (España)

Georuta que va d’oest a est per la Coma de Burg. Aquesta vall s’encaixa en el flanc nord del Sinclinal de Llavorsí, format per pissarres, lutites i calcàries del Silurià (444 a 416 milions d’anys) i Devonià (416 a 360 milions d’anys) que es troben en una posició invertida, és a dir, la part més antiga dels materials és la que es troba a la part alta de l’estrat/ muntanya.
Waypoint

Parada 0: Inici

Tirvia
panoramica

Parada 1: Flanc Nord del Sinclinal de Llavorsí

Comencem el recorregut a Tírvia i anem amb el cotxe fins a Farrera, passant per Burg, tot seguint la carretera que travessa materials devonians del flanc nord del Sinclinal de Llavorsí. El talús d’aquesta ofereix un bon tall de les pissarres on s’observen múltiples estructures de deformació menor com les que veiem a les següents imatges, però la carretera és molt estreta i és difícil aturar el vehicle.
Waypoint

Parada 2: Estrucutres de deformació

Uns 300 o 400 metres després de Farrera, per la pista que puja a coll de So, el tall de carretera ens permet seguir observant les pissarres devonianes. En aquests materials hi destaquen nombrosos filonets blancs de quars que dibuixen unes “salsitxes” causades per fases de deformació posteriors a la seva formació. Si aquestes vetes durant la deformació s’han estirat i allargat formant una morfologia que recorda una tira de salsitxes que els geòlegs en diuen procés de “boudinage” i formació de “boudins”. En canvi, si la veta durant la deformació s’escurça, es formen una sèrie de plecs. A més a més, aquesta parada ens ofereix una magnífica vista del flanc nord del Sinclinal de Llavorsí. El sinclinal limita al nord amb el Dom de la Pallaresa format per materials cambroordovicians mitjançant una franja de pissarres negres del Silurià. Per alguns científics, aquest contacte és un encavalcament anomenat d’Estaron, tanmateix, el fet que no hi hagi una omissió important de la seqüència estratigràfica o de materials no afavoreix aquesta interpretació.
Waypoint

Parada 3: Bordes de Burg

Deixem el cotxe al creuament amb la pista principal que ens portarà a les Bordes de Burg, des d’on s’obté una vista dels cims de la Zona Axial del Pirineu situats al batòlit de Maladeta com ara el Peguera (2983 m), el Bassiero (2898 m), el Pui Pla (2817 m) o Pui de Linya (2868 m). Aquest batòlit és una intrusió d’una gran bossa magmàtica de fa uns 300 milions d’anys que en tenir una densitat menor que les roques que l’envoltaven va ascendir cap a zones més superficials de l’escorça fins a cristal·litzar abans de sortir a la superfície formant roques ígnies intrusives com ara granits i granodiorites. Aquestes roques d’aspecte més blanquinós són molt resistents a l’erosió. És per això que formen aquests cims tan alts i relleus escarpats, la majoria dels quals estan situats dins el Parc Nacional d’Aigüestortes.
Lago

Parada 4: Estanys

Seguim l’itinerari a peu per un camí que va seguint el riu fins als estanys de Burg de Farrera. Aquests s’han format per l'obturació del cordó morrènic que se situa a l'oest. El cordó morrènic és un conjunt de sediments transportats per una glacera que, a mesura que aquesta retrocedia per un augment de la temperatura mitjana i el gel s’anava enretirant, quedaven dipositats una sèrie de materials que es caracteritzen per tenir una matriu fina amb blocs de roques desordenats amb diferent mida i litologia. En aquesta parada, el que observem és un cordó morrènic frontal que es mostra com una petita elevació tancant l’estany gran a l’oest. Aquests estanys de 20m de fondària aproximadament estan quasi colmatats (la columna d’aigua no excedeix els 40 cm en els punts més profunds) i presenten una taxa de sedimentació d’un mm l’any aproximadament. Aquests ambients són ideals per realitzar estudis paleoambientals, ja que contenen un bon registre de restes d’organismes fòssils com ara el pol·len. Aquests estudis dedueixen quines condicions climàtiques i ambientals hi havia en una zona a partir de conèixer quines espècies i amb quina abundància hi habitaven. Els estudis realitzats en aquest llac han permès acotar com va ser l’era glacial ja que conte un registre de fins a 10.600 anys, pràcticament tot l’Holocè. Aquesta informació és útil per conèixer la història del planeta i el seu funcionament, les fluctuacions de biodiversitat en un indret o bé, comprendre els ritmes de canvi climàtic i estudiar quin està sent l’impacte antròpic en aquests.
panoramica

Parada 5: Sinclinal

Seguim pujant intentant triar el millor camí pel mig del bosc fins a arribar a l’últim pla abans de pujar cap al Coll de Màniga o al Cap del Ras de la Font Negra. Quan arribem al pla, tenim una vista de la cinglera del Cap del Ras de la Font Negra on s’observa un plec dels materials devonians. En aquest cas podem dir que és un plec sinclinal perquè presenta els materials més recents al nucli. Aquest plec però està invertit, és a dir, presenta la superfície axial inclinada i els dos flancs amb la mateixa inclinació. A partir d’aquí es pot escollir pujar el Pic de la Màniga format per esquists de l’Ordovicià amb mineralitzacions ferruginoses, on antigament es van explotar diversos filons situats a un collet i on avui en dia resten les escòries i antigues mines. O bé, pujar al Cap Ras de la Font Negra format per calcàries del Devonià.. Des dels dos cims obtindreu una vista tant de la vall de Burg com de la vall de Conflent, i si hi ha bona visibilitat es pot arribar a veure la serra del Cadí.

Comentarios

    Si quieres, puedes o esta ruta