Tiempo  11 horas 53 minutos

Coordenadas 5035

Fecha de subida 13 de julio de 2015

Fecha de realización julio 2015

  • Valoración

     
  • Información

     
  • Fácil de seguir

     
  • Entorno

     
-
-
2.060 m
911 m
0
7,0
14
27,9 km

Vista 3080 veces, descargada 118 veces

cerca de Gombrèn, Catalunya (España)

Ruta extraordinària i gegantina que recorre les terres llegendàries del comte Arnau i camina per tres cims de més de dos mil metres d'altitud, el Tossal de Meians, el Pla de Pujalts (o Costa Pubilla) i la Covil.

He valorat aquesta ruta de molt difícil perquè a mi em va costar molt acabar-la; tanmateix la gent habitual a la muntanya suposo que la trobarà de moderada a difícil. Ara bé, cal tenir en compte que és molt llarga i hi ha força desnivell.

La ruta comença a l'aparcament que hi ha a l'esquerra de l'entrada de Gombrèn venint de Campdevànol. Segueix un tram de carretera asfaltada, passa pel km 0 (està al costat de l'església de Sant Pere de Gombrèn) i avança fins que al final de la petita recta asfaltada que acomiada Gombrèn s'hi aprecia un rètol que indica la direcció del Santuari de Montgrony, que ja es veu, lluny i elevat des del petit municipi ripollès.

Se segueix la indicació del rètol i sense pèrdua es va seguint la drecera que puja tranquil·lament cap a Montgrony. De seguida es troba l'oratori de Sant Francesc, amb la imatge del sant i amb les primeres vistes de Gombrèn. Passat l'oratori el sender fa marrades fins que a l'esquerra s'hi veu una casa. És Pomarell, una casa gran encara habitada. Cal passar per darrere de la casa i agafar la pista que la segueix. Al final de la pista hi ha una drecera que s'enfila sense cap dificultat fins al Castell de Blancafort o de les Dames, en estat totalment ruïnós. De fet, cal molta imaginació per intuir que havia estat un castell. Des del cim del castell hi ha unes vistes excepcionals de Gombrèn i de les muntanyes ripolleses.

Es desfan uns metres de caminada i la ruta continua paral·lela a la carena uns set-cents cinquanta metres. És una zona sense un camí gaire marcat, però sense cap pèrdua. De cop s'arriba a un collet verdós i poc abans d'arribar-hi s'hi observen les runes devorades per la natura d'una casa, és la casa de can Rogall (o Rogai) o de Bellampart. Visitades les runes es torna al collet i s'agafa la drecera que baixa cap a ponent fins al Molí de la Foradada. En aquest tram potser cal el GPS perquè s'hi troben molts caminois; però si teniu facilitat per orientar-vos heu d'anar sempre cap a l'oest i arribats a uns prats cal baixar-los fins al Molí.

Una vegada s'ha visitat externament el Molí cal seguir la pista que travessa la riera del Garfull i que acaba a la carretera asfaltada de Montgrony. Un cop a la carretera cal seguir-la cap al nord, direcció a Montgrony. Un revolt després trobem un senyal indicador del Gorg dels Banyuts. Es baixa a la dreta una vintena de metres per observar el saltant (és molt més bonic en època de pluges) i es desfan aquests vint metres per retornar a la carretera i, de seguida, un trencant a l'esquerra ens indica Castellar de n'Hug. Cal agafar-lo. És el camí de la Baga Llisa, una pista estreta que aquest recorregut segueix uns 350 metres aproximadament. Després d'aquesta distància el camí gira noranta graus a l'esquerra, moment que el recorregut aprofita per pujar pel bosc esbiaixadament cap al nord-oest, a vegades travessant senders petits, a vegades travessant intuïcions; però sempre sense cap possibilitat de pèrdua.

S'acaben les dreceres intuïtives i s'arriba a un prat i a un caminoi que porta davant mateix de l'ermita de Sant Joan de Mataplana, avantsala del Castell més famós de la lírica trobadoresca, el Castell de Mataplana. Mentre l'església està molt ben conservada, el castell és una ruïna tot i que s'hi poden intuir les cel·les existents i convida els caminants a passejar-se una estona per la història més cruenta i austera per a la pagesia senzilla i humil; la del feudalisme i els seus comtes satànics.

Se surt per davant del castell i s'agafa direcció oest, baixant prats i prats fins arribar al Torrent de l'Espluga que s'ha de travessar i reprendre el camí de la Baga Llisa que puja dissimuladament fins al Coll del Pla de l'Espluga.

A partir d'aquí només s'ha de tirar recte, travessant la carretera asfaltada i algun tram de bosc net fins que es trepitja el camí que ve de l'Espluga, un mas gran que queda a tocar a la dreta. Trobat el camí, cal seguir-lo amunt sempre ben protegits per la Serra de Taforc amb els seus Escapadors de Dalt i Roques de l'Espluga màgics.

A partir d'aquí el camí comença a pujar decidit i quan ja sembla que s'arriba a les Roques de l'Espluga s'ha de girar a la dreta per anar a buscar el Pla de la Bassa, primer i els Plans extensos i verdíssims de la Pera pasturats per les vaques que barren el pas al silenci amb els seus esquellots folklòrics, després. I aquí es produeix el gran primer moment del dia: s'aixeca el cap i allà, al cel, s'eleven els objectius d'avui: el Tossal de Meians i més a l'est l'insuperable Pla de Pujalts. Segurament, en aquest punt val més no mirar gaire enlaire i gaudir més dels ramats que s'acompanyen per aquestes verdors solemnes.

Superats els Plans de la Pera el camí segueix una pista fins que troba una drecera a l'esquerra que surt a una masia molt gran: les Viles Grosses (aquí cal advertir que si no es troba la drecera no passa res perquè de seguida es troba la pista que puja a les Viles Grosses).

Se segueix el camí que puja de les Viles Grosses i al primer revolt de dretes es comença a pujar prats enllà, sempre recte, es troba un corral de bestiar que se supera i s'arriba a uns prats verds que es presenten amb una eloqüència paisatgística important de les muntanyes del Ripollès i del Berguedà. Un lloc sensacional per reposar i per agafar força forces perquè com cantava Serrat "el camí fa pujada i me'n vaig a peu".

Reposats i ben airejats, afortunadament, el camí-sender pujarà fins a les Fontetes de Meians, a sota de l'Emperadora, el Coll de la Bona i el Tossal de Meians que d'oest a est presenten als caminants la Serra de Montgrony.

La font és a l'esquerra del Pla dels Cóms, pla que presenta un desnivell de 300 metres, cosa que indica la dificultat que ve a partir d'ara. I d'ara fins al Coll de la Bona només cal pujar amunt; no hi ha pèrdua, hi ha trams de dreceres i hi ha tramps de prats amunt sempre amb el cim de l'Emperadora a l'esquerra i el Tossal a la dreta. No hi ha cap problema de localització del Coll de la Bona; però és tot un problema arribar-hi pel seu desnivell extremadament desmesurat.

I a partir d'ara no hi ha cap més dificultat que l'esgotament físic perquè només cal seguir un filat que va fent carena i va deixant enrere un búnquer, el Tossal de Meians (un rètol de fusta en diu Roca dels Llamps), el Pla de Pujalts (100 cims i objectiu principal del recorregut) i la Covil, tres cims que amb més de dos mil metres d'altitud tenen unes vistes envejables de les muntanyes berguedanes amb el Pedraforca inconfusible i dels Pirineus gironins amb el Puig Dòrria, el Puigmal, el Taga, el Puig Estela... uns paisatges entabanadors capaços de ressuscitar l'alè difunt dels caminants. Tanmateix, entre cim i cim hi ha uns desnivells que si no hi fossin la ruta també seria meravellosa.

Passat el cim de la Covil (últim 2.000 de l'etapa) se segueix la Carena dels Amorriadors i es baixa fins al Coll Pan on més ramats de vaques peixen torturades per eixams de mosques que els tapen el cap i els ulls amb el seu volar molest i constant. D'aquí cal seguir la pista que va cap a la Berruga fins que es veu que baixa de cop i cap a l'esquerra. En aquest punt, no s'ha de seguir el camí de l'esquerra, sinó que s'ha d'anar a la dreta i prats enllà, primer, i senders confusos després van descendint -a vegades entre senyals penjats als arbres, a vegades entre fites- i descendint fins a uns gairebé 1.500 metres, fins al Pla de Feners, al damunt dels cingles espectaculars de Feners. Ara el camí avançarà amb un descens molt suau fins als Plans de Monegals on nosaltres hi vam trobar un ramat de cavalls esponerosos.
Es travessen el plans de Monegals i se segueix la pista que s'enlaira, suaument, però s'enlaira fins al Coll Roig. En aquest coll vermellós hi ha un rètol que indica el camí del Santuari de Montgrony i que cal seguir sense pèrdua, ara sí, baixant. Cal anar en compte perquè al cap d'uns deu minutets de caminada un altre rètol desvia la caminada a la dreta per un sender que surt a una pista principal on un altre rètol regala un centenar de metres més al recorregut per anar a visitar el Forat de Sant Ou, protegit amb una barana de fusta per evitar ensurts als més agosarats.

Es desfà aquest centenar de metres i sense cap altra dificultat que seguir el camí i els indicadors s'arriba al Refugi Forestal de les Planelles i al Mal Pas, un pas equipat també amb baranes de fusta que protegeixen els caminants del Torrent de Sant Ou que recorre per sota. És un pas, però, que no representa cap problema, malgrat que el nom sembla presagiar-ne.

Superat el Mal Pas, la caminada arriba a Montgrony, primer a l'ermita molt ben conservada i restaurada de Sant Pere de Montgrony, des d'on es pot ullar per última vegada el Pedraforca, gran company d'aquesta ruta, i després, per les escales, al Santuari de la Mare de Déu de Montgrony, esculpit dins la pedra. Un santuari petit, però acollidor i encantador, pretext d'una cinglera de Montgrony en forma de penya-segats convençuts.

Se segueixen les escales que baixen del Santuari i quan s'arriba a l'aparcament del Santuari cal girar a l'esquerra i passar-hi per sota, seguint el camí que mena a la Font de la Mare de Déu o de la Llet i al Coll de Pardinella amb el seu dolmen, de dimensions petites i de condicions precàries. Es deixa enrere el dolmen i sud enllà es baixa cap al Coll de la Cirera i seguint ara els senyals vermells, ara les fites, s'arriba sense problemes a Gombrèn, inici i acabament d'aquesta ruta.

Els Senyderistes ilusos us animem a fer-la i a anar-hi amb temps, paciència i ganes; ganes de pujar, ganes de baixar, ganes de plorar, ganes de riure, ganes de patir... ganes de GAUDIR, com sempre!!!

AMUNT QUE FA BAIXADA!!!


foto

Gombrèn.

Arquitectura religiosa

Oratori de Sant Francesc a mig camí del mas Pomarell.

Ruinas

Castell de les Dames.

Collado de montaña

Collet de Bellampart.

foto

Molí de la Foradada i la Roca del Gall.

Lago

Gorg dels Banyuts.

Castillo

Ermita i Castell de Mataplana.

foto

Pla de la Bassa i Plans de la Pera (més amunt).

Collado de montaña

Les Viles Grosses i pujada a les Fontetes de Meians.

fuente

Les Fontetes de Meians i pujada al Coll de la Bona.

Collado de montaña

Coll de la Bona.

panoramica

Búnquer de la Serra de Montgrony.

cima

Tossal de Meians (2.051.1 m) o Roc dels Llamps.

cima

Pla de Pujalts (2056,1 m) o Costa Pubilla.

cima

La Covil (2002 m).

panoramica

Carena dels Amorriadors.

panoramica

Pla de Feners.

panoramica

Plans de Monegals.

Collado de montaña

Coll Roig.

foto

Forat o Avenc de Sant Ou.

refugio

Refugi forestal de les Planelles (a cinc minuts dels Mal Pas).

Riesgo

El Mal Pas.

Arquitectura religiosa

Sant Pere de Montgrony.

Arquitectura religiosa

Mare de Déu de Montgrony.

fuente

Font de la Mare de Déu o de la Llet.

Ruinas arqueológicas

Dolmen de Pardinella (Coll de Pardinella).

5 comentarios

  • Foto de DACAMA

    DACAMA 24-jul-2015

    He realizado esta ruta  ver detalle

    Gran ruta i molt completa on visitem 3 cims de més de 2000m surtin de 900m, castells en ruïnes i castells molt ruïnosos com el castell de les Damas, ermites , el santuari de la mare de Déu de Montgrony i fins i tot un mini dolmen entre altres coses i tot en un mateix track, això si, molt llarg i cansat.

    Gràcies LORRI per volgué que t'acompanyi en aquestes extraordinàries rutes.

  • Foto de jordisent

    jordisent 11-jul-2016

    Hola . En aquesta ruta, durant el recorregut hi ha algun lloc per agafar aigua? Gracies

  • Foto de Família Senglana

    Família Senglana 11-jul-2016

    Hola Jordisent,

    Recordo que hi havia una "font" amb molt poca aigua en el punt que vam batejar "Les Fontetes de Meians". T'aconsello, sincerament, que portis molta aigua a la motxilla. A l'hora de la veritat, a l'hora de fer els cims no hi ha fonts. I, a punt, d'acabar hi ha el restaurant de Montgrony on podreu beure i menjar; tanmateix porteu aigua si hi voleu arribar. L'aigua a la motxilla és obligatòria en aquesta ruta.

  • Foto de jordisent

    jordisent 12-jul-2016

    Ok gracies.ja em proveire be. ¡¡¡¡

  • tonibp 04-ene-2019

    He realizado esta ruta  verificado  ver detalle

    Realment es un itinerari força interessant , entretingut i també exigent per resseguir sense gps, sobretot si no coneixes gaire la zona.
    Però es una ruta que val la pena destinar temps per gaudir de la mateixa, ja que es molt completa tant a nivell excursionista, esportiu, històric i cultural.
    Un molt bon pack. per aconsellar els companys.

Si quieres, puedes o esta ruta