Tiempo en movimiento  3 horas 52 minutos

Tiempo  6 horas 43 minutos

Coordenadas 2610

Fecha de subida 7 de septiembre de 2019

Fecha de realización septiembre 2019

-
-
1.097 m
888 m
0
3,7
7,5
14,92 km

Vista 90 veces, descargada 0 veces

cerca de Ribera de Cardós, Catalunya (España)

Vall de Cardós és un municipi de la comarca del Pallars Sobirà. Anteriorment anomenat la Vall de Cardós, el 1989 va canviar el nom traient l'article. La vila de Ribera de Cardós exerceix de cap de municipi. El nom d'aquest municipi no és del tot apropiat a la realitat geogràfica, ja que la Vall de Cardós és força més extensa i abraça dos termes municipals més: Esterri de Cardós i Lladorre. El nom aprovat per l'Institut d'Estudis Catalans és el de Ribera de Cardós.

L'actual terme municipal és fruit de la fusió dels antics termes municipals d'Estaon i Ribera de Cardós. La capitalitat del municipi està exercida per la vila de Ribera de Cardós. El municipi ocupa una part important de la Vall de Cardós, de la qual pren el nom, i inclou els pobles d'Ainet de Cardós, Anàs, Bonestarre, Cassibrós, Estaon, Lladrós, Ribera de Cardós i Surri.

El terme municipal de Vall de Cardós està situat en el centre del terç nord de la comarca del Pallars Sobirà, i té l'accés des de la població de Llavorsí.
Arquitectura religiosa

Esglesia de Santa Maria de Ribera de Cardós

Santa Maria de Ribera de Cardós és una església parroquial romànica de la vila de Ribera de Cardós, pertanyent al terme municipal de Vall de Cardós, a la comarca del Pallars Sobirà. Formava part de l'antic terme de Ribera de Cardós. Està situada en un pla a la dreta de la Noguera de Cardós, a llevant de la vila de Ribera de Cardós, un xic separada del nucli de població. És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. Santa Maria de Ribera de Cardós es troba als afores del nucli urbà, davant d'una gran plaça centrada per una creu moderna, precedint el cementiri que s'estén darrere la capçalera. Possiblement en origen era de tres naus rematades a l'est per tres absis semicirculars dels quals actualment només en resta el lateral nord, decorat a l'exterior per arcuacions cegues que descansen sobre petites mènsules i il·luminat per una finestra de doble esqueixada. L'antic absis central fou substituït al segle XVIII per una capçalera irregular. Actualment l'església presenta una nau flanquejada per capelles cobertes amb volta d'aresta. La portada romànica d'arc de mig punt es troba als peus de la nau, a la façana de ponent. Consta de tres arcs en degradació el més extern marcat per una sanefa de dents de serra. Al capdamunt trobem tres arcs cecs sota un fris d'escacats i una mica més amunt hi ha un rosetó envoltat pels mateixos elements decoratius. Aquesta portada fou descoberta no fa massa anys sota una gruixuda capa d'arrebossat. En el mur de la façana es veuen traces de murs perpendiculars que possiblement devien formar un atri. Al costat septentrional de l'església s'aixeca un magnífic campanar romànic de quatre pisos. A l'exterior els pisos són separats per arcuacions cegues i petits frisos dentats i escacats, i al pis superior per un de més ample d'entrecreuats. Als dos pisos inferiors s'obren espitlleres, al tercer una finestra de mig punt i al quart una finestra geminada partida per dobles columnes amb capitell, i una petita rosassa al mig dels dos arcs lleugerament apuntats. La construcció és coronada per uns merlets esglaonats que presenten espitlleres. El 839, l'acta de Consagració de la Seu d'Urgell menciona "Sancta Maria Cardonensis" a favor de la qual tenen documentades deixes comtals en el segle XII. L'actual fàbrica amb forta empremta mudèjar és dels segles XI i XII, objecte de nombroses modificacions en els segles posteriors i especialment en el curs del segle XVII.[2] En el Diccionari Nomenclàtor de pobles i poblats de Catalunya, es diu que fou dels templers
Waypoint

Casc Antic de Ribera de Cardòs

L'antic municipi de Ribera de Cardós era un terme municipal de la comarca del Pallars Sobirà que va ser incorporat el 1972, juntament amb Estaon al nou terme, creat en aquell moment, de Vall de Cardós. El municipi fou creat el 1812 a partir de les disposicions de la Constitució de Cadis. En un primer moment, fou creat d'una banda l'ajuntament de Ribera de Cardós, i de l'altra els de Cassibrós i Surri, que el 1847 eren agrupats a Ribera de Cardós en no assolir cap dels tres ajuntaments el mínim de 30 veïns (caps de casa) que marcava la nova llei municipal d'aquell any i, en canvi, sí que els obtenien ajuntant-los tots tres.
fuente

Font del Castell

Castillo

Castell de Ribera de Cardós

El castell de Ribera és esmentat el 1281, quan el comte de Pallars Sobirà Arnau Roger I, que s’havia revoltat amb altres nobles contra Pere II, hagué de cedir al sobirà el domini directe de la Vall de Cardós (entre molts altres que li pertanyien). Els tres llocs foren, com tota la vall, dels comtes de Pallars fins a la conquesta de la comarca pel nou duc de Cardona i marquès de Pallars, que mantingué la jurisdicció en els seus descendents fins a la fi de l’Antic Règim (segons Rocafort, Surri havia passat el 1830 als vescomtes de Castellbò, però a l’inici del segle XVIII consta encara del domini dels ducs de Cardona, marquesos de Pallars). Un element històric de la vila era el Castell de Ribera de Cardós, del qual romanen poques restes, en el turó que hi ha al nord, damunt de la vila. També es conserva, ara traslladada a la vila, la Creu de terme del Forat de Cardós, antigament situada a l'indret que el seu nom indica, punt d'entrada a la Vall de Cardós.
Edificio de interés

Camí de la Línia de Defensa dels Pirineus a la Vall de Cardós

La Vall de Cardós va ser protagonista dels diferents conflictes bèl·lics que esdevingueren al voltant dels Pirineus durant el segle XX. El punt d’informació sobre la Guerra Civil i la postguerra situat a Ribera de Cardós dóna a conèixer aquests fets i els elements patrimonials que en resten. De la Guerra Civil espanyola s’incideix en l’arribada de l’exèrcit franquista a la vall, l’estancament del front i la repressió indiscriminada encetada pels militars sollevats, que provocà l’exili de molts dels seus habitants. S’hi destaca el paper de la vall com a zona de pas per a aquells qui fugien de l’Europa ocupada pels nazis durant la Segona Guerra Mundial i, finalment, s’incideix en els búnquers que el règim de Franco manà construir als Pirineus per fortificar la frontera un cop acabada la Guerra Civil, dels quals es conserva una mostra destacada a la Vall de Cardós. L’any 1939, quan encara no havia acabat la Guerra Civil, Franco ordenà fortificar els Pirineus i planificà la construcció de més de 10.000 búnquers. Les justificacions d’aquestes costoses construccions foren diverses: el 1939, per prevenir un retorn dels republicans; durant la Segona Guerra Mundial, per aturar un possible atac alemany o aliat o, fins i tot, les activitats del maquis. Als voltants de Ribera de Cardós es poden visitar diverses construccions d’aquesta línia fortificada. Mitjançant un recorregut senyalitzat que parteix del Punt d’informació sobre la Guerra Civil i la postguerra a la Vall de Cardós s’ha dissenyat un itinerari a peu que permet fer una visita als búnquers propers al poble i gaudir d’un indret amb un gran valor paisatgístic.
Intersección

Intersección

Arquitectura religiosa

Cementiri de Surri

Arquitectura religiosa

Esglesia de Santa Coloma de Surri

Santa Coloma de Surri és l'església parroquial del poble de Surri, en el terme municipal de Vall de Cardós, a la comarca del Pallars Sobirà, dins de l'antic terme de Ribera de Cardós. Està situada dins del nucli de població, en el seu sector nord-est. Es tracta d'una església gran, de nau única, amb un campanar de torre de planta quadrada, però aixamfranat, que acosta la planta a la forma vuitavada. Està cobert de la mateixa manera que molts temples pirinencs, amb una coberta piramidal força punxeguda. Església d'una sola nau dividida en tres trams i volta d'aresta, rematada a l'est per un absis semicircular. A costat i costat de la nau s'obren capelles. A ponent, a la plaça Major, es troba la porta d'arc de mig punt, a la qual s'accedeix per una escalinata semicircular. Per damunt d'aquesta s'obre un òcul. Remata la façana una petita espadanya situada sobre el pinyó de la coberta de llicorella a dues vessants. A la dreta de la façana està situada la torre campanar. El 836, a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell, es cita la parròquia de Santa Coloma de Surris com a sufragània de Santa Maria de Ribera. L'església actual fou construïda al segle XVIII en substitució de l'antiga parroquial romànica de la qual encara queden algunes restes
fuente

Font de la Plaça de l´Esglesia

Waypoint

Surri

Surri és un poble del terme municipal de Vall de Cardós, situat a la comarca del Pallars Sobirà. Des del 1847 formava part de l'antic municipi de Ribera de Cardós. Surri és molt a prop (uns 750 metres per carretera), damunt i al nord-oest del seu cap de municipi, Ribera de Cardós, enlairada en un replà del contrafort sud-est de la Serra d'Aurati. El poble té l'església de Santa Coloma, sufragània de Santa Maria de Ribera de Cardós, que substituí la primitiva, romànica, de la qual només susbsisteix un interessant paviment fet amb còdols, actualment a l'entrada d'una casa particular. Surri també tenia les esglésies de Sant Joan Baptista, Sant Feliu i un petit oratori dedicat a Sant Miquel.
Ruinas

Polvorín Linea dels Pirineus

Ruinas

Polvorín Linea dels pirineus

Ruinas

Polvorín Linea dels pirineus

Ruinas

Barracons Militars

Ruinas

Bunker linea del Pirineu Ribera de Cardos

Ruinas

Bunker

Ruinas

Bunker del Fons de la Vall

Puente

Pont del Riu Estaon

Arquitectura religiosa

Ermita de Sant Feliu

Sant Feliu de Surri és una antiga ermita, romànica, del poble de Surri, en el terme municipal de Vall de Cardós, a la comarca del Pallars Sobirà, dins de l'antic terme de Ribera de Cardós. Les seves restes estan situades a uns 600 metres al nord-nord-est de Surri, a prop i al nord-est de la Central del Pubill, al damunt, sud-oest, de les Feixes de Pubillero.
Waypoint

Bonestarre

Bonestarre és un poble del terme municipal de Vall de Cardós, situat a la comarca del Pallars Sobirà. Abans del 1972 pertanyia al terme d'Estaon. Està situat en el Vallat d'Estaon a 1.078,4 metres d'altitud, a prop i al sud-est d'Anàs, de la parròquia del qual depenia, al sud-sud-est d'Estaon i al nord-nord-oest de Surri i de Ribera de Cardós. És a l'esquerra del Riu d'Estaon, just al damunt i al nord-est d'on el Riu d'Anàs s'uneix al d'Estaon. És originària de Bonestarre la família pallaresa Amill, que dóna nom a molts indrets dels entorns, com la Mola d'Amill, un fill de la qual va ser el resistent austriacista de la Guerra de Successió Ermengol Amill i Moliner. Bonestarre disposa de l'església de Santa Maria, sufragània de Sant Romà d'Anàs, de la qual depenien la capella de la Mare de Déu del Roser de Casa Amill. Al nord del poble hi havia la capella romànica de Santa Maria de la Llata, ara en ruïnes, que depenia de la parroquial d'Anàs.
Arquitectura religiosa

Esglesia de Santa Maria de Bonestarre

Santa Maria de Bonestarre és l'església del poble de Bonestarre, a la comarca del Pallars Sobirà, dins de l'antic terme del mateix nom. És una església d'origen romànic, tot i que transformada en època moderna. Eclesiàsticament, és sufragània de la parròquia de Sant Romà d'Anàs. Església d'una sola nau dividida en quatre trams, amb capella, laterals i sense absis. La façana està orientada a migdia sota el pinyó de la coberta, en la qual s'obren, a costat i costat, estretes espitlleres, al centre la porta d'arc de mig punt i a sobre d'aquesta un òcul i una finestra. A la dreta s'aixeca una torre campanar amb xapitell. Les parets de pedra són arrebossades. La coberta és de llicorella a dues vessants
fuente

Font

Puente

Puente del Riu d´Estaon

Waypoint

Cabra Morta

Waypoint

Anás

Anàs, és un poble del terme municipal de Vall de Cardós, situat a la comarca del Pallars Sobirà. Abans del 1972 pertanyia al terme d'Estaon. Està situat en el Vallat d'Estaon a 1.078,4 metres d'altitud, a prop i al nord-oest de Bonestarre, al sud d'Estaon i al nord-oest de Surri i de Ribera de Cardós. És a l'esquerra del Riu d'Estaon, just al damunt i al nord-est d'on el Riu d'Anàs s'uneix al d'Estaon. Anàs té l'església romànica de Sant Romà, que tenia categoria parroquial, i de la qual depenia la de Bonestarre. Anàs, situat a prop de l'extrem sud-oest del Vallat d'Estaon, és quasi del tot agrupat en un coster que mira cap a llevant. Només la Casa del Masover és una mica separada a ponent del poble. L'agrupació de cases deixa tres carrers principals i un parell d'eixamplaments en forma de petita plaça, amb alguns carrerons sense continuïtat més, irregulars tant d'amplada com de traçat. Entre les cases hi ha alguns trossos de conreu. L'església de Sant Romà és quasi a l'extrem nord-oest del poble.
Arquitectura religiosa

Esglesia de Sant Romà

Sant Romà d'Anàs és l'església parroquial romànica del poble d'Estaon, en el terme municipal de Vall de Cardós, a la comarca del Pallars Sobirà, dins de l'antic terme d'Estaon. És una petita església d'una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular sense decoració. Té un senzill campanar d'espadanya. Petita església d'una sola nau, actualment amb coberta de fusta que imita una antiga volta de canó d'obra, que segons Sarraté Forga fou la primera que es construí a la vall de Cardós. A l'est remata la nau un absis semicircular totalment llis en el qual s'obre una petita finestra. A banda i banda de la nau hi ha una petita capella. Sobre el pinyó de la façana de ponent, s'aixeca una espadanya amb dos arcs de mig punt sota la qual es troben un òcul i la porta. L'edifici és construït en un tosc aparell de pedra pissarrosa i granítica sense desbastar i coberta per un llosat a dues vessants de llicorella
Intersección

Intersección Camí de Bonestarre

Riesgo

Galeria de Pressio de Llavorsi nº 5

Puente

Pont de Bonestarre

panoramica

Mirador del Pui de Bellero

Edificio de interés

Poblat Medieval Fortificat

Arquitectura religiosa

Esglesia de Sant Martí del Pui

Sant Martí del Pui és una antiga església romànica, actualment en ruïnes, prop del poble d'Ainet de Cardós, a la comarca del Pallars Sobirà, dins de l'antic terme del mateix nom. Està situada en el vessant sud-oest del Pui de Sant Martí, a prop i al sud-oest del poble d'Ainet de Cardós. En aquest lloc hi havia hagut un poblat, que en documents antics és esmentat com a ciutat, on tingué la seu la parròquia de Sant Martí de Ribera l'Aigua, que correspon[1] a les restes ara anomenada de Sant Martí del Pui.
panoramica

Mirador Pui de Sant Martí

Intersección

Intersección

Waypoint

Ainet de Cardós

Ainet de Cardós és un poble del terme municipal de Vall de Cardós, de la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia fins al 1972 a l'antic terme d'Estaon. És a 3 kilòmetres al nord de Ribera de Cardós, al mig de la Vall de Cardós. Es troba a 960 metres d'altitud, a la vora dreta del riu Noguera de Cardós, en un lloc envoltat de muntanyes, com el Pui Tabaca, al nord-oest, o el Pui de Sant Martí, al sud-oest. A l'altra banda del riu, davant del poble, es dreça el Pui de la Solana. La Roca Isarna domina el poble pel costat nord-oest. Ainet de Cardós té l'església de Santa Eugènia, sufragània de la de Sant Pere de Lladrós. A més, dalt d'un turó al sud-oest del poble, el Pui de Sant Martí, hi ha les restes de l'antiga església parroquial de Sant Martí del Pui, que encara funcionava com a tal el segle XIV. Tot fa suposar que aquesta era l'església de Sant Martí de Ribera l'Aigua, documentada fins al 1314. Diverses campanyes de prospeccions arqueològiques en el lloc han posat de manifest l'existència en aquell lloc d'un poblat fortificat, que en algun document és anomenat ciutat.
Arquitectura religiosa

Esglesia de Santa Eugènia d'Ainet de Cardós

Santa Eugènia d'Ainet de Cardós és l'església del poble d'Ainet de Cardós, a la comarca del Pallars Sobirà, dins de l'antic terme del mateix nom. És una església del segle XVIII, situada en el sector meridional del poble. És sufragània de la parròquia de Sant Romà d'Anàs. És una església gran, d'una sola nau, amb un campanar quadrat amb els cantells arrodonits, coronada per una teulada en piràmide, característica de les zones de muntanya.
Puente

Pont de la Noguera de Cardoós

Waypoint

Lo Rengar de Prats

Riesgo

Pas Arranjat de la Vall de Cardós

Arquitectura religiosa

Esglesia de Sant Andreu de Cassibros

Sant Andreu de Cassibrós és l'església romànica del poble de Cassibrós, en el terme municipal de Vall de Cardós, a la comarca del Pallars Sobirà, dins de l'antic terme de Ribera de Cardós. Està situada en el lloc més alt del poble, al nord-est de Cassibrós. Té la categoria de sufragània de Santa Coloma de Surri. Petita església sense absis, té una nau pel lateral de la qual s'hi accedeix. A sobre de la porta hi ha un petit òcul, sota el pinyó de la coberta -a dues vessants feta amb llicorella-. Al nivell del teulat s'hi aixeca una espadanya -amb la data de la reforma de l'església gravada; "1826"- amb dos arquets de mig punt.
Waypoint

Cassibrós

Cassibrós, antigament anomenat Cassibrós dels Eclesiàstics, és un poble del terme municipal de Vall de Cardós, situat a la comarca del Pallars Sobirà. Des del 1847 formava part de l'antic municipi de Ribera de Cardós. És a prop al nord-est de Ribera de Cardós, a l'esquerra de la Noguera de Cardós, arrecerat entre dues carenes que formen una raconada on s'estén el poble. El poble té la petita església de Sant Andreu en el punt més elevat. Era sufragània de Santa Maria de Ribera de Cardós. L'accés al poble es feia travessant el curs del riu pel Pont de Cassibrós, notable exemplar romànic fet en una sola gran arcada. Cassibrós es troba en una raconada orogràfica a l'esquerra de la Noguera de Cardós, en un lloc arrecerat, obert només a ponent. Les cases del poble s'ordenen de forma irregular en dos carrers sinuosos, i el conjunt del poble és en un petit coster, amb l'església en lloc una mica enlairat al nord-est de la major part del poble.
fuente

Font de Cassibrós

Puente

Pont Medieval de Cassibrós

El Pont de Cassibrós és una obra de Vall de Cardós (Pallars Sobirà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Pont romà sobre la Ribera de Cardós, d'una sola arcada de mig punt. Formen l'arc lloses pissarroses primes i molt llargues disposades radialment com a dovelles. La resta d'aparell, també de pissarra, és de dimensions més reduïdes, i està tot travat amb morter. La construcció s'assenta directament sobre la roca que emergeix a costat i costat del riu. Formava part de l'antic camí de Cassibirós.
geotesoro

Geocaching

Intersección

Intersección

Picnic

Picnic dels Minairons

Puente

Pont Noguera de Cardos

Observación de fauna salvaje

Museu de les Papallones

El museo de las Mariposas de Cataluña1​ es un museo situado en Cataluña, en España. Fue inaugurado en 2002 en Sort pero fue trasladado a Ribera de Cardós en 2018. El museo se dedica a dar a conocer todas las especies de mariposas que se puedan observar en estado natural en Cataluña y a explicar sus relaciones con el medio ambiente en el que viven. El museo fue inaugurado el 21 de julio de 2002, tras un acuerdo entre el ayuntamiento de Sort y los promotores del museo, Alfons Dolsa y Maria Teresa Albarrán. Actualmente esta ubicado en Ribera de Cardós después de un acuerdo entre los propietarios del fondo científico, los entomólogos Alfons Dolsa y Maria Teresa Albarrán, para ubicarlo en un lugar más accesible, a pie de carretera enmedio de uno de los valles más conocidos del Pirineo de Lleida, Vall de Cardós El museo contiene el fondo científico creado por Alfons Dolsa y Maria Teresa Albarrán, resultado de 47 años --desde 1971-- de investigación en la distribución de las especies de mariposas diurnas de Cataluña. Este fondo contiene más de 25.000 ejemplares. Actualmente se han incorporado varias donaciones y depósitos de colecciones particulares de mariposas. En el nuevo museo también se incorporará una extensa biblioteca especializada en lepidopterologia, con muchas obras clásicas y modernas sobre el tema, además de una extensa recopilación de trabajos científicos.
fuente

Font de la Plaça Major

parquing

Parking Ribera de Cardos

Comentarios

    Si quieres, puedes o esta ruta