Tiempo  8 horas 10 minutos

Coordenadas 1830

Fecha de subida 6 de agosto de 2017

Fecha de realización julio 2017

  • Valoración

     
  • Información

     
  • Fácil de seguir

     
  • Entorno

     
-
-
1.969 m
1.388 m
0
5,2
10
20,63 km

Vista 828 veces, descargada 33 veces

cerca de Tahús, Catalunya (España)

Bonica ruta per les sempre tranquiles i solitàries Valls d’Aguilar en la que tot seguint els camins vells enllaçarem els pintorescos pobles i les respectives esglésies i bordes de la Guàrdia d’Ares, Taús i Els Castells així com les ermites romàniques de Sant Martí (s.XI) i de la Mª de Déu de la Guía fins enfilar-nos al cim de les Piques (1971m), gran mirador de la contrada. Tancarem el cercle resseguint les herbades carenes de la Serra de Taús i la Serra de Planavall tot passant pel Tossal Alt (1823m), el Tossal dels Pallers (1703m) i la Collada de les Saleres.

***RECORREGUT: Aparcament / Picnic-La Guàrdia d’Ares-Església de Sant Esteve de la Guàrdia-Castell de la Guàrdia-Borda del Rei-Borda del Pedregat-Les Pedrisses-Ermita de Sant Martí-Taús-Església de Sant Julià de Taús-Coll de la Cirera-Moli del Grau-Els Castells-Coll del Serrat de Rocaplana-Coll de les Iglésies-Ermita de la Mª de Déu de la Guía-Bordeta de Santa Maria-Prat de Salanques-Coll entre la Serra de Mollet i la Serra de Taús-Les Piques (1971m)-Coll entre la Serra de Mollet i la Serra de Taús-Cota Secundària (1913m)-Serra de Taús (1923m)-Coll Estremer-Tossal Alt (1832m)-Serrat de Planavall-Tossal dels Pallers (1703m)-Collada de les Saleres-La Guàrdia d’Ares-Aparcament / Picnic.

***CRONICA: Des de la C-14 prenem un trencall indicat cap a “Noves de Segre”, un cop a Noves seguim la carretera LV-5134 (estreteta i revirada) fins poc abans d’arribar a la Guàrdia d’Ares, on trobem un aparcament habilitat amb taules de picnic on s’hi forma un bon mirador natural. Despres de gaudir de la vista des del mirador natural iniciem la caminada seguint la carretera apenes 250m fins l’entrada del poble de la Guàrdia d’Ares, situat alrededor d’un turo. Just a l’entrada prenem un carrero cimentat a l’esquerra que puja revoltant el turo per la seva cara N fins arribar a la part alta d’aquest, on trobem l’església de Sant Esteve de la Guàrdia (s.XII). Des de l’esglesia fem una breu “anada-tornada” seguint uns metres mes al NO i despres al N passant entre les diverses ruïnes que coronen el turo fins el punt on hi estava el Castell de la Guàrdia (documentat des de l’any 1078), on en el seu punt culminant hi trobem una estelada i del que resten alguns murs i poca cosa mes. Retornem fins l’esglesia i ara prenem un carrero que davalla a l’O/NO passant entre les cases fins sortir a una petita plaçeta amb font i safareig just en el punt on trobem la carretera i un indicador. Seguim les indicacions cap a “Taús” tot seguint un carrer (senyals grocs) que davalla lleugerament al SO, encara vorejant algunes cases. Ben aviat deixem enrere el poble i el carrer esdeve un cami pel qual seguim davallant (SO, senyals grocs) fins sortir mes avall a la carretera (indicador). Travessem la carretera i seguim per un sender (senyals grocs) delimitat per murs de pedra seca que davalla al S entre mates de boix i, abans d’arribar a una granja, cal estar atents a deixar aquest cami i seguir un altre corriol menys evident a la dreta (senyals grocs) que travessa una zona oberta d’antigues feixes amb tendencia a l’O fins sortir novament a la carretera (indicador), que tornem a travessar (senyals grocs) i a l’altre banda pugem un breu tram d’escales i seguim un curt tram mes a l’O per un cami herbat deixant la carretera uns metres a la nostra esquerra i avall fins sortir poc despres a la carretera de nou. En aquest punt si no ens volem complicar la vida lo millor es seguir la carretera sense pasar per la Borda del Rei fins conectar de nou amb el track abans d’arribar a la Borda del Pedregat (no es gaire tram d’asfalt), pero natros volem pasar pel recorregut original, aixi que seguim la carretera de baixada apenes uns metres fins trobar un nou indicador a la dreta, punt on deixem la carretera i seguim la continuacio del cami vell (O/NO, senyals grocs) entre murs i marges de pedra seca fins sortir de seguida a la Borda del Rei, en bon estat. Deixem la borda a la nostra esquerra i seguim el cami (senyals grocs), a partir d’aquí envaït per la vegetacio i ocupat tambe per un torrent que te el cami totalment enfangat i fa que aquest tram, tot i que nomes son uns 400m, es faci llarg i desagradable (com ja e dit abans aquest tram es evitable seguint la carretera). Acabat aquest tram tornem a sortir a la carretera (indicador), que travessem i seguim uns metres mes travessant un prat (O, senyals grocs) fins arribar a un torrent, el travessem per un pont i seguim a l’altre banda per un cami poc definit (alguns murs de pedra seca) pero per terreny obert entre prats (O/NO, senyals grocs) deixant a certa distancia i a la nostra esquerra la Borda del Pedregat. El cami (senyals grocs) continua travessant gairebe de pla les extenses zones de pastura i camps de Les Pedrisses a l’O fins acabar desembocant mes endavant en una pista secundaria, que seguim a la dreta (NO, senyals grocs) cap al poble de Taús, que veiem davant nostre. No triguem a sortir a la pista principal (indicador), que travessem i seguim a l’altre banda per un cami herbat (senyals grocs) que delimita els camps i fent drecera ens retorna a la pista mes endavant (indicador). Tornem a travessar la pista i baixem per un corriol (NO, senyals grocs) que ens porta a travessar el riu de Taús i a l’altre banda remunta un xic fins arribar a l’ermita de Sant Martí (s.XI). Al costat de l’ermita travessem un cop mes la pista i pugem per un cami herbat (NO, senyals grocs) que aviat desemboca en un cami mes “oficial”, que seguim a l’esquerra fins arribar de seguida a la plaça i safareig del poble de Taús (indicador). Des de la plaça seguim les indicacions cap a “Els Castells” tot seguint el carrer que surt a l’esquerra (O, senyals grocs), que de seguida pasa per sota de l’esglesia de Sant Julià (s.XVIII), a la que ens acabem d’apropar. Reprenem el carrer (NO, senyals grocs) i aviat sortim del poble i seguim per un cami herbat entre feixes que davalla un xic fins travessar la Llau de Fontmitjana i despres comença a pujar suaument per sender fressat (O/NO, senyals grocs) tot travessant el vessant de la muntanya. Poc despres el sender es redreça al N i, tot resseguint el vessant de la muntanya en lleuger descens, ens porta a travessar el Barranc de les Canals, passat el qual el sender (senyals grocs) tomba a l’O i puja una mica fins arribar al Coll de Cirera. En travessar el coll el sender continua a l’O/NO entre mates de boix i, mes endavant, tomba al N i s’encamina cap a l’engorjat barranc que forma el riu dels Castells. Arribats al peu del riu el travessem per un pont de pedra en un punt on s’hi forma un petit saltant d’aigua i trobem les ruïnes del Molí del Grau i, un cop a l’altre banda del riu, seguim un cami herbat (senyals grocs) que puja suaument amb tendencia al SO fins el poble de Els Castells. Arribats a un carrer del poble el seguim de baixada fins arribar a una cruïlla indicada on seguim cap a “Junyent” per l’estret carrer de la dreta, que s’enfila al N/NO amb algun tram esglaonat tot revoltant el poble. Mes amunt pasem al costat d’algunes cases en estat ruinos i seguim pujant fins la part alta del poble, des d’on seguim un cami herbat (senyals grocs) que segueix pujant al NO tot resseguint un barranquet i deixant una gran zona de feixes ben arranjades a la nostra dreta. Mes amunt el cami es redreça al N i aviat ens fa travessar el Coll del Serrat de Peçaplana, des d’on se’ns obre a la vista una extensa zona de verds pastures. En aquest coll obviem una pista que trobem i seguim un corriol (senyals grocs) que continua paral·lel a la pista i uns pocs metres per sota de la mateixa i va travessant comodament les verds pastures amb tendencia al N fins la cruïlla de camins indicada del marcat Coll de les Iglésies. Tornem a rebutjar la pista i pugem per un vell cami (NE, senyals grocs) que inmediatament ens porta a l’ermita de la Mª de Déu de la Guía, documentada des de l’any 1758 (tot i que de ben segur es força mes antiga ja que es romànica), en bon estat per fora i una mica atrotinada per dins. Des de l’ermita seguim pujant (NE) per un cami herbat (senyals grocs) entre extenses pastures tot passant al costat de les ruïnes de la Borda de Santa Maria fins travessar la Llau de la Meuca, des d’on el cami herbat tomba a l’E i de seguida es dilueix entre les verds pastures del Prat de Salanques (hi ha una cabana relativament a prop i a la dreta). Seguim travessant aquesta pleta (E) i despres els senyals grocs ens conviden a pujar (N) fent un parell de llargues llaçades per un vessant herbat fins un coll que separa la Serra de Mollet (esquerra) i la Serra de Taús (dreta). Des del coll deixem els senyals grocs (que travessen el coll i baixen al N), obviem una pista i encetem una “anada-tornada” a l’esquerra (NO) tot remuntant l’ample i herbada carena sense una senda definida (terreny obert i herbat) fins assolir el cim de Les Piques (1971m), un petit promontori rocos coronat per un vertex geodesic des d’on gaudim d’una extensa panoramica de 360º. Desfem el cami fins el coll on iniciavem “l’anada-tornada” abans esmentada i començem a remuntar la carena a l’E sense cami definit (terreny obert i herbat) i de seguida assolim una cota secundaria formada per un amuntegament de blocs (1913m). A partir d’aquí iniciem la travessa de la Serra de Taús tot resseguint la seva ample, planera i herbada carena a l’E/SE, sense cami definit pero podem escollir anar per on vulguem. Una lleugera pujadeta per la comoda carena ens porta al poc destacat punt culminant de la Serra de Taús (1923m), des d’on davallem (E/SE) suaument i sempre gaudint de bones vistes fins un coll on trobem un tancat pel bestiar, on seguim per una senda de roderes a l’E/SE tot planejant. Poc despres, quan la senda de roderes tomba cap a la dreta, la deixem i seguim davallant en la tendencia que portem (E/SE) per l’ample i pelada carena sense cami fins arribar al Coll Estremer. En el coll seguim un cami herbat a l’esquerra (NE) que davalla suaument i aviat ens porta a abastar una pista, que seguim a la dreta (E) i, tot seguit, la deixem per la dreta tot fent drecera. Acabada la drecera reprenem la pista en un revolt de dretes, punt on la tornem a deixar i anem a l’esquerra (SE) i sense cami per terreny obert i herbat fins una amplia collada herbada previa al Tossal Alt, que veiem davant. Des d’aquesta collada seguim una nova senda de roderes que s’enfila una mica (E) pel costat O del Tossal Alt fins el seu arrodonit i ample cim (1832m) on gaudim d’una bona panoramica. Davallem suaument a l’altre banda (SE) per la senda de roderes tot resseguint l’ample i herbada carena del Serrat de Planavall fins que se’ns incorpora per la dreta un altre cami (poc definit d’inici), punt on deixem la carena i trenquem a la dreta tot davallant al S per aquest cami cap al poble de la Guàrdia d’Ares, que veiem encara a força distancia. Ben aviat arribem a un collet on rebutgem una pista i remuntem apenes uns metres al S fins assolir el tambe arrodonit cim del Tossal dels Pallers (1703m), que a l’igual que molts dels cims de “vaques” d’avui no te ni fita cimera. Davallem (S) a l’altre banda per un llom herbat que mes avall ens porta a una pista, que seguim de baixada (S) tot passant per la Collada de les Saleres fins sortir a la carretera just davant del poble de la Guàrdia d’Ares, des d’on desfem els 250m coneguts de l’anada fins el punt d’inici.

***NOTA: Breu tram de camí (400m) envaït per la vegetació entre la Borda del Rei i poc abans de la Borda del Pedregat (evitable seguint un breu tram de carretera). Algún tram d’herba alta en les dreceres de la pista entre Les Pedrisses i Taús (evitables seguint la pista des de Les Pedrisses fins Taús). El recorregut de la Serra de Taús i el Serrat de Planavall en gran part es sense camí definit, pero el terreny es de bon fer (obert i herbat) i podem escollir anar per on vulguem.

***ALTRES RUTES PER LES VALLS D’AGUILAR:

-”Muntanya i Ermita de St Quiri pels Camins Vells de Noves de Segre, Argestues i Berén, St Martí i la Carena de Roques Roges”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/muntanya-i-ermita-de-st-quiri-pels-camins-vells-de-noves-de-segre-argestues-i-beren-st-marti-i-la-c-17426938

-”Roc de les Agudes i Puig Serreïnes per Torà de Tost, Colldarnat, Ermita de St Antoni i Cova Fontaubac desde Castellar de Tost”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/roc-de-les-agudes-i-puig-serreines-per-tora-de-tost-colldarnat-ermita-de-st-antoni-i-cova-fontaubac-13443338

1 comentario

  • Foto de lamu

    lamu 02-may-2019

    Molt bona resenya! zona solitaria i interesant.

Si quieres, puedes o esta ruta