Tiempo  6 horas 20 minutos

Coordenadas 1070

Fecha de subida 21 de abril de 2017

Fecha de realización abril 2017

-
-
1.026 m
702 m
0
2,7
5,4
10,89 km

Vista 1042 veces, descargada 36 veces

cerca de Peñarroya de Tastavíns, Aragón (España)

Entre la Terra Alta i el Matarranya existeixen tres cims de poca alçada pero de gran bellesa i atractiu, un d'ells son las Penyes de Masmut a tocar de la població de Pena-roja de Tastavins.
Aquest penya-segat te una estructura que recorda els llibres d'una estanteria, arriba a una alçada de vora 1030 metres i al igual que les Roques de Benet está formada per conglomerats amb algunes pedres de grans dimensions. En Desideri Lombarte, escritor aragonès en llengua catalana, va suposar que el topònim derivava de Masmuda, tribu bereber del Marroc que es va asentar en aquesta zona en la època dels almoràvits.
Per arribar-hi cal sortir de la població de Pena-roja de Tastavins pel camí de la bassa de Sant Miquel on deixarem el vehicle per seguir per un sender a la dreta de la bassa (sud est) deixant la pista a la nostra esquerra. Mes tard i farem cap i la seguirem fins entroncar amb el sender que hi puja.
Al trobar-nos amb les roques hem de grimpar per un lloc on una caiguda pot dur a greus conseqüències, d'aquí lo de la "dificultad". Cal doncs estar ben preparat i recordar que quasi sempre baixar es més complicat que pujar.
Atenció!, a les fotografies i waypoints trobareu més indicacions per dur a bon terme la excursió.
Vora la Bassa de Sant Miquel hi ha lloc per deixar el vehicle, no es una zona de gran aglomeració. Tot seguit voregem la bassa per la dreta i seguim un sender que de seguida es bifurca, seguirem el que va fent una suau pujada cap a l'esquerra i que inicialment va cuasi paral·lel a la pista que veiem a l'esquerra.
Ens creuem amb la pista que hem deixat abans i que per un costat torna enrere i per l'altra recorre aquesta zona tot passant per La Canaleta i la Valleta de Fort. En aquest punt trobarem uns bancs i un plafó de informació, al pasar-hi nosaltres encara hi havia la senyalització de la XVI Marxa Senderista de la Comarca del Matarranya que es va dur a terme dies abans. Seguim per la pista cap a la dreta fins la propera bifurcació.
Poca estona més tard, una nova bifurcació, la de l'esquerra retorna a la bassa de Sant Miquel o bé recorre aquesta zona tot passant a tocar els antics masos existents, alguns encara en funcionament com ara el mas Amargós, la Masia de Peret o el Mas de Fort. Trobarem a la dreta un pal de senyalització amb la informació adient per seguir el nostre camí sense problemes. Be, seguim per la pista a ma dreta direcció "Peñas de Masmut".
De la pista en surten dos senders, el de l'esquerra puja al cim de la penya de Masmut, el de la dreta baixa al riu Tastavins (es el que seguirem després de baixar per a tal de tancar el circuit). Mes cap a la dreta marxa la pista. Anirem doncs pel que puja a les roques, per terreny amb còdols i de color vermellós.
La grimpada no sembla massa complicada, però te un punt d'alt risc, ja que per la banda dreta ¡ni hi ha un bon pati que pot dur a un greu ensurt si no es posen els cinc sentits en aquesta petita trepada.
Es segueix ascendint i passem per una canaleta que ens du a una extensa planicie, seguim cap a la dreta (sud) per a tal de pujar a lo que per nosaltres sembla el punt més alt. Un extens panorama fa la seva aparició davant dels nostres ulls. Ens fem la foto de rigor i gaudim del paisatge cap a totes bandes abans de fer una llarga passejada fins l'altra extrem de les roques.
Situada just al extrem contrari del cim, on hi arribem després d'una curta caminada de 500 metres mes o menys, entre matolls i arbustos i des d'on contemplarem la serra d'Encanadé i mes al fons la serra de Fondespalda. Retornem sobre les nostres petjades, baixem per la canaleta i des grimpem les roques fins fer cap al punt d'encreuament amb la pista on seguirem el sender PR-TE 157 vers el riu Tastavins.
Si mirem cap dalt la muntanya en aquesta zona plena de marges d'antics cultius avui herms encara podrem veure les quatre parets dempeus del mas dels Atangasos. Seguim uns metres pel sender i passem a tocar el que era un abeurador pel bestia, avui només el podem localitzar per la gran quantitat de joncs que hi trobem.
Poc a poc fem cap al llit del riu que en aquest tram del seu recorregut es sec i ple de grans còdols.
Després de creuar el llit sec del riu, fem cap a una pista que seguirem cap a l'esquerra segons ens indica un pal de senyalització sent la direcció correcta per anar a Pena-roja.
Ens trobem en una bifurcació d'una nova pista que ve per la dreta. En aquest lloc la creuem i seguim per un corriol mig perdut en direcció nord est senyalitzat com "via pecuaria", deixant la pista de l'esquerra que mena a Pena-roja de Tastavins i la de la dreta que va a Fredes.
Es creua el riu Tastavins per sobre d'un pont d'aspecte medieval just abans d'encara la pujada cap el mas d'en Peret.
Una curta pujada per un bonic sender ens duu a la vora del mas d'en Peret que deixem a l'esquerra.
La pista bifurca pels dos costats, la de l'esquerra va al mas de Cuartilles, la de la dreta que puja un xic va al mas de Amargós. Seguim la direcció indicada pel pal vers Pena-Roja.
La deixem a l'esquerra envoltada de conreus d'ametllers, oliveres i pinars.
El Tastavins va seguint la pista pel costat esquerra, i ja anem veient alguns tolls producte del fenomen càrstic d'aquesta zona.
Per a tal de fer cap a Pena-roja hem de creuar el riu.
La cara nord de les Penyes ofereixen una curiosa silueta en contrallum.

Comentarios

    Si quieres, puedes o esta ruta