Dificultad técnica   Fácil

Tiempo  3 horas 27 minutos

Coordenadas 854

Fecha de subida 14 de septiembre de 2014

Fecha de realización septiembre 2014

-
-
1.198 m
558 m
0
2,1
4,2
8,38 km

Vista 3990 veces, descargada 95 veces

cerca de Organyà, Catalunya (España)

Petita ruta des de la bonica població d’Organyà fins dalt de la muntanya de Santa Fe on trobem l’ermita amb el mateix nom.

Deixem el nostre vehicle a la plaça de les Homilies i ens enfilem cap a l’avinguda Santa Fe. A la poca estona trobarem a la nostra esquerra, a la vora d’un brollador, el camí indicat amb cartells de color groc el qual agafem. Des d’aquí ja podem contemplar la visió a l’esquerra de la muntanya de Santa Fe i, aguditzant una mica la vista, la de la seva ermita.
Seguim el camí entre camps de pastures i conreus fins que arribem a La Borda on tot just passar-la comença la pujada a través de corriol, sempre ben indicat i fins i tot amb cartells que ens van indicant la distancia, alçada i el tan per cent de desnivell. Val a dir que la pujada fins al Coll Marí també es pot realitzar per pista però aquí es tracta de fer senderisme, no?
Anem seguint les marques grogues del corriol, travessant varis cops la pista fins que arribem al Coll Marí. En aquest mirador trobem l’estàtua d’en Pep Cervilla, “Mirant a la nostra vila”, on precisament podem fer això, contemplar la vila d’Organyà als nostres peus.
Des del Coll Marí veiem el corriol que parteix des d’aquí i que al cap d’una estona i bona pujada ens durà al Collet dels Prats des d’on podem gaudir d’una majestuosa visió de les dues valls.
Un cop ens hem refet de la pujada, enfilem l’últim tram de corriol que en 10 minuts ens durà fins dalt del cim de la muntanya on hi trobem l’ermita que dona nom a la muntanya, Santa Fe. Des d’aquí les vistes son espectaculars i tot i que el dia és força calorós i la calitja ens limita la visió, podem distingir la serralada del Cadí, la serra de Turb, el Montsec de Tost i com no els Pirineus.

Després de gaudir d’aquestes vistes desfem el camí de nou fins a la vila d’Organyà on be si val un tomb pels seus carrers plens d’història.
  • Foto de Coll Marí
  • Foto de Coll Marí
  • Foto de Coll Marí
  • Foto de Coll Marí
  • Foto de Coll Marí
  • Foto de Coll Marí
  • Foto de Collet dels Prats
  • Foto de Collet dels Prats
  • Foto de Collet dels Prats
  • Foto de Ermita de Santa Fe
  • Foto de Ermita de Santa Fe
  • Foto de Ermita de Santa Fe
  • Foto de Ermita de Santa Fe
  • Foto de Ermita de Santa Fe
  • Foto de Ermita de Santa Fe
La muntanya de Santa Fe amb la seva forma característica, i la capella de la Santa al cim, és el tret que identifica més clarament el paisatge d'Organyà. Probablement la devoció a Santa Fe, és també, la més característica de la població, la que s'ha mantingut més constant al llarg dels segles. Entre els documents pertanyents a l'església-col·legiata d'Organyà que Joaquim Miret i Sans adquirí a començament d'aquest segle i que posteriorment publicà dins el seu treball Los noms personals y geogràfichs de la encontrada d'Organyà en los segles Xè y XIè, n'hi ha un de data 12 de gener de 1075 en el que s'esmenta la muntanya de Santa Fe; el fet que en aquella època s'anomenés a la muntanya Santa Fe ens indica que ja devia fer temps que en el seu cim es venerava a la Santa, martiritzada al voltant de l'any 300 durant la persecució de cristians efectuada pel governador d'Hispània Dacià, essent emperadors Dioclecià i Maximià. La festa de la Santa se celebra el 6 d'octubre; aquesta celebració, però, no és la més popular, l'aplec més concorregut es realitza el dilluns de Pascua granada o de Cincogesma. Després de la celebració de la missa es canten els goigs i tot seguit es baixa al prat on es beneeixen uns pans en forma d'i grega (Y) que es reparteixen a tots els assistents. Una magnífica explicació dels costums i tradicions relacionats amb Santa Fe, es troba en el llibre dels germans Josep i Francesc Espar i Tressens Coses d'Organyà d'ahir i d'avui. Una mostra de l'antiguitat d'aquestes tradicions la trobem en el treball de Francesc Carreras i Candi "Monedes de l'Urgellet", on l'autor publicà les actes del procés contra els falsificadors de moneda d'Organyà de l'any 1573, del qual transcrivim el següent fragment: ...se molt be que ses dit ques fege diners falsos de Organyà y es fama publica per tota la vila y jo trobantme lo dilluns de sinquagesma a Santa Fe perque aquex dia la vila d'Organya y acostuma de pujar ab professo y si ajuste molta gent per tal dia perque si fa caritat y estan alli en lo prat de la muntanya de dita Santa Fe hon acostumen de donar la dita caritat alguns minyons anaren a la spluga nomenada del frare y alli trobaren moltes storiscadures de diners que alli se eren fets y .... Una altra de les curiositats de Santa Fe, és la presència durant molts anys d'un ex-vot molt singular, es tracta d'una gran serp enpallada. Com altres moltes persones i objectes absolutament inofensius fou destruïda el juliol de 1936 per l'estupidesa i la ignorància. Coneixem dues versions sobre la procedència d'aquest ex-vot l'una, la que expliquen els germans Espar en el seu llibre ja esmentat, on afirmen que la van enviar dos germans del poble emigrats a Amèrica i resulta que la van caçar després d'haver-la confós amb un tronc i asseure-s'hi a sobre. L'altra la dóna mossèn Jacint Verdaguer en els seus quaderns "Excursions i Viatges" on explica el seu pas per Santa Fe el 27 de juliol de 1883 i diu: "En Santa Fe se tròban castanyas de mar petrificadas, hont la gent creu veure gravats los dits de la santa, y diu que son las pedras que li tiràvan y que ella copsava al vol, estampant-hi sa hermosa maneta. En eixa actitud està representada en l'altar major en una pobre i sencilla escultura a una banda d'ell, y, en l'altre, en l'acte de ser degollada. En la pared del temple hi ha penjat un enorme serpent enbalsamat; te de vint-i-cinch a trenta palms de llarch, y l'envià de l'Africa un missioner fill d'aquest pahís.". Per la seva part Artur Osona en la seva "Guia itineraria del Llussanes, de las concas del Llobregat, del Cardener y del Segre..." editada el 1899, ens apunta un altre possible origen de la serp, i referint-se a Santa Fe diu: ...,en la qual se conserva una serp colossal empallada. És tan gran aquell monstre empallat, desde temps inmemorial, com las majors serpents dels boscos d'Asia i d'America. S'explican moltas tradicions, més o menys verossimils.. El cert és que la tradició de la serp està fortament arrelada i sovint es troben persones nascudes molt més tard del 1936 que afirmen haver vist la serp penjada a la capella fa quatre o cinc anys. Això pot anar lligat a les explicacions que ens dóna Rafel Battestini al seu llibre "La vall de Cabó" on referint-se a la gran abundància de restes prehistòriques que hi ha a tota la Vall, afirma que la cristianització va adoptar diversos cultes tradicionals: "... El culte serpentari es retrobaria a Ares, amb Sant Bernabé, que en ésser escorxat passa "de mort terrenal a vida celestial" i també a la capella de Santa Fe hi ha hagut, de sempre, una serp com a "exvot". Tenim doncs una sèrie de reminiscències de cultes ibèrics: la mare eterna, el pare etern, el toro i la serp. Uns cultes que persisteixen, cristianitzats, demostrant un arrelament molt profund.". Tal com indica la lletra dels goigs, Santa Fe, és invocada per preveure o guarir-se de diferents malalties i dolències: sordesa, ceguesa, hèrnies, paràlisi, febres... Fins avui ha arribat la tradició segons la qual el fet de posar, dins de les orelles, una mica d'oli de la llàntia que hi ha al centre de la capella, just davant de l'altar, evita la sordesa i el mal d'orella. Segons una altra tradició popular profusament difosa i recollida per diversos autors, Santa Fe seria germana de Santa Pelaia i de Sant Ponç, per aquest motiu les seves respectives capelles a Organyà, Cambrils i Alinyà estarien encimbellades de manera que els tres germans sempre es poguessin observar. A reforçar aquesta llegenda i contribueix la lletra dels goigs de Santa Pelaia, on es diu que era germana de Santa Fe i Santa Carràmia, en realitat Mare de Déu de Carranima de l'Abella de la Conca. La llegenda dels germans, en la llista dels quals hi ha qui hi afegeix a Sant Germà de Tost, és evidentment falsa, els sants implicats pertanyen a èpoques i països molt diferents. Els que si que podríem considerar agermanats són els seus santuaris, per trobar-se tots ells en llocs enlairats i relativament propers, de manera que en dies clars, amb bona vista i molta voluntat des de cadascun d'ells es poden veure els altres. A la muntanya de Santa Fe i sobretot a la zona de sota el prat s'hi troba una quantitat considerable d'equinoderms fòssils. A causa de la seva forma arrodonida i amb cinc petites marques que parteixen d'un punt central propiciaren la llegenda segons la qual es tracta de les pedres que els seus botxins tiraven a Santa Fe. La Santa, però, les agafava al vol i tot seguit les deixava anar a terra deixant, això si, els seus dits marcats a cada pedra.
  • Foto de La Borda
  • Foto de La Borda
  • Foto de La Borda
  • Foto de Organyà
  • Foto de Organyà
  • Foto de Organyà
  • Foto de Organyà
  • Foto de Organyà
  • Foto de Organyà
Organyà és una vila i municipi de la comarca de l'Alt Urgell. El terme municipal d'Organyà és a la riba del mateix nom, entre el congost de Tresponts, al nord, i el pont d'Espia, al sud. A l'est, el terme limita amb el riu Segre i a l'oest amb la muntanya de Santa Fe (1.207 m), que domina la vila. Dins del terme d'Organyà, a migdia, hi ha l'enclavament de Fontanet, que pertany al municipi de Cabó. Reguen el terme el riu Segre, el riu de Cabó, poc abans de la seva confluència amb aquest, i el riuet de Fontanet. La vila s'abasta de l'aigua de la Font Bordonera. L'any 1904 es va trobar a la rectoria de la vila una de les proses més antigues escrites en català. El responsable d'aquesta troballa va ser l'historiador Joaquim Miret i Sans. El text, conegut com les Homilies d'Organyà, correspon a sis sermons amb comentaris de diversos evangelis i epístoles. La seva datació cal situar-la entre finals del segle XII i principis del XIII. Actualment l'original del manuscrit es troba a la Biblioteca de Catalunya de Barcelona. Malgrat tot s'ha creat un espai expositiu amb informació referent a les homilies, on es poden veure unes còpies d'aquests manuscrits, a la plaça del mateix nom.

Comentarios

    Si quieres, puedes o esta ruta