Tiempo en movimiento  3 horas 28 minutos

Tiempo  4 horas 35 minutos

Coordenadas 7253

Fecha de subida 23 de enero de 2021

Fecha de realización enero 2021

-
-
726 m
589 m
0
4,2
8,4
16,76 km

Vista 152 veces, descargada 5 veces

cerca de Prats de Lluçanès, Catalunya (España)

Sortim de Prats per les Tres Fonts, el safareig, les hortes, Sorribes i passem la carretera de Sant Feliu Sasserra des del mateix carrer de Sorribes per arribar al Racó Fosc i la seva Font. Seguim per la carena per un corriol poc definit fins a trobar el Molí de Galobardes, per baixar al gorg i continuar uns metres a peu de rec fins a travessar-lo. Seguim alternant camí ample i corriols passant per davant de la casa de la Coma del Forn. Anem a buscar el corriol que ens portarà primer a la Balma Gran de Vallgatina i seguidament a la cinglera de les hortes.
Continuem el camí fins la Font d’en Pere Costa i la seva petita balma, on hi haurem arribat ja resseguint una part del PRC-44. Reprenem el camí pel PR i ens dirigim a la Balma de l’Horta vella de la Costa de la Cavalleria. El tram final fins a la balma el farem a peu de rec, per un corriol poc definit però que creiem prou interessant i que ens portarà al nivel inferior de la balma. Pujarem de nivell per travessar la balma i dirigir-nos a la bassa de la Costa de la Cavalleria.
Farem el retorn seguint un bon tros el PRC-44, passant per la Viscola, el rec de Galobardes i la Font del Clotet, on travessarem la carretera de Navàs per dirigir-nos a Sant Andreu de Llanars, Sant Sebastià i Prats.
Waypoint

Les Tres fonts

És una edificació de l’any 1746. Molt popular. L’any 1988 l’Ajuntament va encetar una col·lecció de llibres que porta el mateix títol. És un lloc tradicional de pas en la cercavila de les festes dels Elois. Les fonts són el cel, el purgatori i l’infern, d’esquerra a dreta. La gent sempre agafava aigua de la primera font, la del cel. Encara que hi hagués gent esperant, s’esperaven per no agafar ni la del purgatori ni la de l’infern.
Waypoint

Safareig

El safareig públic es troba situat a tocar del torrent Merdinyol, a uns 100 metres al sud de les Tres Fonts. Està format per una estructura contenidor rectangular que presenta una planta aproximada de 11 x 7 metres construït amb maçoneria de pedra irregular i obra, i teulada d’una sola vessant amb bigues i llates de fusta. Presenta obertures als tres dels quatre costats, de diferent alçada, construïdes amb brancals de maó i coronades amb arc de mig punt amb decoració de maó a plec de llibre. Sobre l’accés principal hi ha una placa de ceràmica amb la data de 1911. L’interior presenta un terra enrajolat i un safareig de grans dimensions de 7’70 x 3’55 x 0’75 metres, amb batents de pedra resseguits per taulons de fusta, i un passadís al seu voltant. Al centre hi ha un sobreeixidor circular, i a la paret nord (que no té obertures) hi ha un sistema de ferro a mode de comporta amb dos petits canals que serveix per controlar l’entrada d’aigua al safareig. Adossat a la façana exterior sud, i descobert, hi ha un petit safareig de pedra.
Intersección

Intersecció

Waypoint

El Racó Fosc i la Font dels Senyors

Waypoint

Galobardes

Antiga casa pairal restaurada. Recorregut per corriol al costat del Rec.
Waypoint

Gorg del molí de Galobardes

Intersección

Intersecció

Waypoint

Balma gran de Vallgatina

Waypoint

Cinglera de la Coma del Forn

Waypoint

Forn de calç

Intersección

Intersecció

Waypoint

Font d'en Pere Costa

Intersección

Intersecció

Waypoint

Balma de l'horta vella de la Costa de la Cavalleria

Part inferior de la balma
Waypoint

Balma de l'horta vella de la Costa de la Cavalleria

Part superior de la balma.
Waypoint

La Viscola

Waypoint

Rec de Galobardes

Waypoint

Font del Clotet

Waypoint

Tina de l'horta del Soler de N'Hug

Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s’utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès central en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d’haver de donar la meitat a l’amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el “jup” (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-les tendres i fresques tot l’any (VILARRASA:1975). Aquestes tines de glans es construïen en una zona rocosa i estaven formades per un forat circular picat a la roca natural i una entrada per on abocar-hi les glans i fer-hi entrar l’aigua. Algunes també tenien un forat lateral al fons de la tina que permetia buidar-la, i que es taponava amb una boixa. Hi ha pous de glans que presenten uns graons descendents per accedir a la part interior. Alguns d’aquests pous o tines es cobrien amb una estructura de pilars de fusta i coberta vegetal. La tina, situada a l’extrem d’un planell rocós, té una forma allargada i està formada per un pou circular excavat a la roca natural i una ampla zona per accedir a l’interior on hi ha uns graons per baixar-hi. Actualment es troba plena de vegetació per tal de preservar accidents. El pou presenta un diàmetre de 2’80 metres i una llargada total de 5’20 metres. La part lateral de la roca on es troba excavada la tina, d’uns 2’50 metres d’alçada hi ha una sortida, que servia per buidar l’aigua de la tina quan no s’havia d’utilitzar o tapar-la amb una boixa quan estava plena d’aigua i glans.
Waypoint

Tina del camp de l'Esquerda

És una tina de glans circular excavada a la roca natural, situada a l’extrem d’un planell rocós. La tina, que es troba parcialment plena de brossa i terra, conserva una profunditat vista de 1,10 metres i un diàmetre d’uns 2,00 metres. També conserva una entrada circular excavada a la roca que correspon a l’accés a la tina, i quatre forats circulars d’uns 20 centímetres al voltant del pou que corresponien als encaixos dels pilons que sostenien la coberta, generalment feta de branques i terra a sobre. La part lateral, la roca en què es troba excavada la tina, fa uns tres metres d’alçada i fonts orals expliquen que hi havia un forat per on es buidava d’aigua el pou i quedava taponat amb una boixa quan es volia conservar plena d’aigua i glans. 708 m
Waypoint

Tina de Sant Andreu de Llanars

Per aquelles casualitats de la vida, fa poc més d'un mes que vam descobrir-la. Suposem que talladors i propietaris de la finca ja li saben. Poques dades en podem donar més que és una tina circular excavada a la roca, aparentment, pel seu enclavament, sembla que força profunda. És coberta de vegetació i amb traces d'haver-hi arrelat un pi recentment tallat a l'interior de la tina.
Waypoint

Sant Andreu de Llanars

Església romànica de Sant Andreu de Llanars. Les primeres referències que en tenim daten de l’any 997. Apareix atestada l’any 1034 i l’any 1084 ja té la categoria de parroquial. L’edificació actual és del segle XII, d’una sola nau de dimensions mitjanes. L’absis té una finestra al centre, de doble esqueixada. A la banda sud de la nau, hi ha la porta i una petita finestra. La part més interessant de l’església és a la banda de ponent, on s’alça un mur amb una finestreta en forma de creu i sobre el qual descansa un campanar de planta quadrada amb dos pisos, finestres grans en el primer i geminades amb columna i capitell en el segon. Gràcies a la iniciativa de particulars i de l’Ajuntament, l’any 1982 s’hi va fer la primera fase de restauració, consistent en l’arranjament de la teulada i de tot el seu entorn. El mes d’abril de 1991 l’Ajuntament va finalitzar les obres de restauració de l’interior de l’església.
Waypoint

Tina del Molas

Tina més difícil de trobar per la quantitat de vegetació del seu voltant. Interessant per la seva ubicació, de construcció simple.
Waypoint

Sant Sebastià

La primitiva capella era una edificació de la primera meitat del segle XII, al costat del mas que rep el mateix nom. L’any 1777 el rector Antoni Vinyes construeix de nou el temple, que va quedar destruït per les guerres de començaments de segle. Les obres finalitzen a principis del segle XIX i mossèn Mirambell hi diu la primera missa el dia 27 d’octubre de 1804. En la seva petita esplanada, cada any hi té lloc l’acabament de les curses dels Elois. Des d’aquest indret a 744 metres d’alçada es pot contemplar una magnífica vista de tot el poble de Prats.

Comentarios

    Si quieres, puedes o esta ruta