Rubió. Serra de bandolers

En Marimon i en Casulleres foren els caps d’una partida de bandolers.
S’havia acabat la Primera Guerra Carlina (1833-1840). En Marimon i Casulleres varen lluitar a la banda carlina i una vegada acabada la guerra, no varen voler encarar el futur com a perdedors i decidiren continuar fent la guerra pel seu compte. Subsistien rapinyant el que podien a pagesos i venedors ambulants.

Durant anys aconseguiren fugir de les Esquadres Catalanes amagant-se amb gran habilitat pels boscos i coves de la Serra de Rubió.
Finalment a la festa major de Rubió de l’any 1841, els Mossos i el sometent els trobaren i els perseguiren fins al Pla de les Bruixes, on acabarien amb la seva vida ajudats per un pastor.


DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Sortim del cementiri de Rubió, travessem el poble passant per l’esquerra de l’església de Santa Maria, quan veiem el castell de Rubió dalt d’un turó, anem per un camí que neix a la nostra esquerra.

Uns 300m més endavant trobem un camí a l’esquerra que fa baixada, un descens força pendent i pedregós, precaució. Quan trobem una cruïlla anem a la dreta, seguim aquest petit corriol, sempre en baixada, fins trobar una pista ample.

Seguim el camí i de seguida trobem un camí a la dreta que fa pujada, el continuem poc més d’un quilòmetre, en una lleugera corba, a la dreta, anem per un petit corriol que seguirà la mateixa direcció de la pista que hem deixat.

El continuem fins veure una forta pujada al nostra davant, nosaltres anem a la dreta pujant pel torrent. Quan hem arribat a un camp de conreu, hem de pujar el turonet que tenim a la dreta i seguir el camí que hi ha a l’altre vessant del turó.

Hem de envoltar la muntanya que tenim al davant, per tant, seguirem el camí fent corba a la nostra esquerra per arribar a l’altre vessant de la muntanya. Continuant el camí trobem una tanca que impedeix el pas, però als cotxes, nosaltres podem passar.

Travessant la carretera anem pel camí que segueix recte, estem al parc eòlic de Rubió. A la bifurcació anem a la dreta, seguint els molins de vent trobem una senyal que ens indica la direcció del pic Morrocurt, anant a la direcció on indica el cartell trobem una tanca, però a la esquerra hi ha un corriol que tot seguint-lo ens porta al pic.

Des de el pic veiem el camí que ens porta al següent, al Puig de Sant Miquel, per arribar-hi hem de seguir el corriol, quan trobem una bifurcació anem pel de la dreta, que segueix fent pujada. Un cop al Puig veiem l’església de Sant Pere d’Ardesa, però nosaltres baixem per l’altre direcció.

Baixem per un corriol pedregós fins arribar al camí, un cop aquí tenim l’opció de donar la volta pel camí a la dreta o seguint baixant pel corriol que tenim recte. En tot cas, ens aturem a les coves dels bandolers, s’hi pot arribar fins a l’entrada de la cova.

Veiem una senyal que ens indica la direcció del Pla de les Bruixes, fent cas del cartell anem pel torrent de les Maritxes. És un torrent llarg i una mica tècnic. Seguint el torrent arribarem al Pla de les Bruixes, es reconeix fàcilment ja que és l’únic indret ample i pla de tot el torrent, aquí és on van ser abatuts els bandolers.

Continuem poc més endavant, atents a la nostra esquerra on hem de trobar un petit corriol de pujada separat per una tanca metàl•lica, aquesta tanca l’hem de creuar i seguir el camí a l’esquerra.

En ocasions ens costa veure el camí, ja que hi ha molta vegetació, però, si anem seguint els pals de la tanca que tenim a l’esquerra, podem seguir sense perdre’ns.
Arribem a un punt on uns neumàtics ens impedeixen el pas, s’ha de continuar per aquí, per tant, passem per sobre els neumàtics i continuem.

La frondosa vegetació no ens deixa passar, però hem de continuar, ho farem pujant pel turó de la dreta i esquivant la vegetació. Ara el camí es més clar, continuem fins veure el corriol de pujada al cementiri.