Dificultad técnica   Moderado

Coordenadas 292

Fecha de subida 16 de junio de 2017

-
-
820 m
489 m
0
3,3
6,7
13,3 km

Vista 603 veces, descargada 7 veces

cerca de Alforja, Catalunya (España)

SINOPSI:
Aquest recorregut està pensat fonamentalment perquè descobreixis l’entorn de Puigcerver i la històrica vall de Cortiella, famosa antigament per la seva riquesa minera i ser l’amagatall del militar Carlista Antoni Mestre. Actualment qui li dóna vida a la vall és l’explotació vitivinícola mas del Botó. Et recomanem aparcar i iniciar la ruta des de l'ermita, un lloc on fins i tot es pot pernoctar i per descomptat gaudir d'una recomanable cuina. Encara que si ho prefereixes pots, venir caminat des d'Alforja ja sigui pel camí històric de Puigcerver o l’antic camí de Porrera.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA:

Des de l'ermita de Puigcerver (00) iniciarem el camí per entremig d’un bosc d’alzines dirigint-nos a la Miranda (01) a 839 m i només mig quilòmetre del santuari. A la cima hi ha un punt de servei de vigilància forestal i una creu d’uns 2 m d’alçada col·locada en substitució d’una que existia anteriorment molt més elaborada que va ser destruïda durant la Guerra. És costum de tothom que arriba en pelegrinació al Santuari pujar-hi per a gaudir de les vistes. Es diu així per la magnífica panoràmica que es té: Al N, es veu el Montsant, el coll d’Alforja i la serra de les Deveses d’Arbolí de la qual sobresurt el puig de Gallicant. Al NE la vall d’Alforja, l’ermita de Puigcerver i la plana del Camp de Tarragona. A l’E aquest s’eixampla fins a la mar, en la qual es destaca el cap de Salou. Al SE queda el Puigmar, amb el petit agrupament de les Irles al davant. Al S hi ha el turó d’Escornalbou, i al SO el coll de la Teixeta, amb les serres de Cardó i de Tivissa pel fons. A l’O les serres de l’Ebre després la de sant Pau i la de la Garranxa. Al NO es dreça, majestàtic el Mirador o Motllo destorbant tota altra perspectiva.

Aquí descendim suaument seguint un senderó molt bonic entre les alzines que parteix de darrere del pessebre que van posar els excursionistes de Reus. Per aquí arribarem al coll de les Teles (02), que es diu així perquè antigament es col·locaven aquí unes enormes teles subjectes amb uns troncs per atrapar a les aus que volaven baixes pel fort vent. Com a nota curiosa si mires cap a la vall de Cortiella des d’aquí, veuràs un Simca 1200 de color verd, pel que passarem d’aquí molt poc. Una mica més endavant hi ha una zona rocosa on destaca una enorme roca de més de sis metres d’altura. Continuarem per un espès alzinar fins a arribar al coll de Cortiella (03), just on el vell camí de Porrera travessa la carretera de Puigcerver, i des d’on hi ha una panoràmica molt interessant, a una banda tota la vall d’Alforja i a l’altra la vall de Cortiella. Aquest tram també es podria fer seguint el GR-7, molt més planer però menys boscós.

Cortiella és també el nom d’un antic despoblat constituït per diverses masades moltes de les quals actualment estan deshabitades. El riu Cortiella dóna nom tant al poblat com a la vall, neix al coll de Cortiella i descendeix travessant la Vall de nord a sud. Gran part del terreny actualment està ocupat per un bosc d’alzines. L'antic camí de Porrera pel que es descendia antigament es troba actualment perdut entre una frondosa vegetació i en el seu lloc s'empra una pista de carro que parteix cap a l'esquerra creuant el verderal del Vidu. Ens endinsarem en la vall passant per la caseta del Ronda (04) on algú deixà per sempre l’esmentat Sinca 1200 a un costat del camí. Més endavant passarem per la font Servera (05) també anomenada mina Verge de Puigcerver, encara que d'aquesta només veurem un toll d'aigua del que se'n serveixen les bèsties. Si continuem per la ruta, arribarem a una bifurcació (06) en la qual girem a la dreta i després d'uns 200 m fem cap a un altre creuament de camins. A l'esquerra trobarem el celler Mas del Botó (07).

La vall de Cortiella malgrat pertànyer administrativament al municipi d'Alforja, presenta unes condicions climatològiques i geogràfiques pròpies del Priorat. Aprofitant aquestes condicions, es produeix aquí l'únic vi fet a Alforja. L'explotació vitivinícola, mas del Botó, està situada a 600 m d'altitud on les vinyes (08) s'esglaonen fins als 700 m a la part solana de la vall de Cortiella. Petits bancals, fets amb marges de pedra seca, vencen els desnivells. És possible realitzar una visita a les instal·lacions del celler combinant-la fins i tot amb una experiència com a apicultor (cal reservar prèviament trucant al tel. 630 982 747), la visita inclou el tast de dos vins elaborats al celler i la degustació de productes locals, els seus vins Mas del Botó i Ganagot també els pots adquirir, al mateix preu, al Bar-restaurant de l'Ermita.

Si a partir de l'última cruïlla girem a la dreta, en 5 minuts farem cap a les runes del mas de l'Asens (09). Uns veïns de Porrera explicaren que antigament hi havia aquí un cementiri amb esteles circulars (possiblement les mateixes que veuràs més endavant en mas d'en Mestre) lo qual podria indicar que aquest fou el lloc on estava situada la primitiva capella de santa Maria de Cortiella i on es creu va ser venerada la primitiva Mare de Déu abans de la invasió sarraïna. La presència d'un batlle a Cortiella està documentada l'any 1341.

Després de visitar les ruïnes o el celler tornarem a la primera cruïlla i continuarem paral·lels al riu Cortiella fins a un encreuament de camis (10). El de la dreta ens conduirà a les mines del Mas d’en Mestre i a una sèrie de masos vinculats a aquestes com el mas del Cobo, el mas de la telefonista o el mas Blau, on estaven les antigues oficines de les mines just darrere d’aquest últim (11) és possible veure una de les entrades d'aquesta immensa xarxa de túnels que s'endinsen a la muntanya però que actualment romanen negats d'aigua, també encara és possible apreciar restes visibles de maquinària incloent un petit cementiri on descansen les restes d'alguns miners. Tot i que la més gran i antiga d’aquestes galeries està molt més amunt en direcció a la roca del Llamp i la Terra Blanca. I a no gaires metres més amunt també si va treballar a cel obert per extreure pirrotina. Des de temps preromans fins ben entrat el segle XX aquestes mines van donar importància a aquesta vall i influir en el destí d’aquest territori. Les vetes de galena argentífera són les mateixes que les de Bellmunt.

Continuant el camí, arribarem a una cruïlla amb el GR-174 (12) cap a la dreta, a uns 100 metres just davant d’un petit xalet, i a l’ombra d’uns plataners hi ha la que creiem que és la font del Ferro (13). Està encastada en un marge de pedra i aboca l’aigua en una bassa coberta. Aquí podràs reomplir la teva cantimplora d’aigua això sí, amb un fort regust a ferro fent honor al seu nom. Si continues el camí, trobaràs el riu (14) sempre amb una mica d’aigua i poc més endavant seguint un senderó a la dreta que puja fins dalt del turó, arribaràs al que queda del mas del Vicari (15) una altra de les importants masades que van donar vida a aquesta vall. Durant molt temps va servir com una mena de fonda on es feien grans banquets. No sabem si el seu nom té relació amb el líder carlista ajusticiat “el vicari d’Alforja”, lo que explica la gent de Porrera és que pels seus voltants hi ha amagat un tresor, ja ens avisaràs si t’atreveixes a buscar-lo. Si continuéssim pel GR-174 en aquesta direcció arribaríem, al cap d'uns 8 km, al terme de Porrera on el Cortiella, ja fora del terme d’Alforja s’aboca al riu Siurana. Però el nostre destí ens espera en sentit contrari, cap al coll de la Teixeta.

Després de poc més d'1 km de recorregut enmig de frondosos arbres i gaudint d'interessants vistes de tota la vall trobarem el mas d’en Mestre (16), la masada més gran de tota la vall i també del terme d’Alforja. Sembla que ha estat habitat des de temps remots, inclús es creu que va poder ser refugi d’algun càtar fugit de la persecució a la qual van ser sotmesos. Té l’aparença d’una gran fortificació i no en va, ja que essent propietat de Josep Anton Mestre, qui va reclutar un regiment de soldats i va arribar al grau de general dels exèrcits carlins al segle XIX, la seva masia va ser el seu quarter general. Integrada a la masia s’hi pot veure l’antiga parròquia de Sta. Maria de Cortiella (en el seu segon emplaçament) identificada per un petit campanar.

L’entorn del mas d’en Mestre és un dens bosc mixt en el qual queden algunes parades d’avellaners abandonades, que sumades a l'abandó en què es troba el mas, transmet una sensació de tranquil·litat i desolació gens semblant al que va ser antany aquest lloc. Si pugem una escala a l’esquerra del camí i avancem uns 50 m, és possible trobar ocult en el bosc, però assenyalat per uns alts xiprers, un antic cementeri circular (17) on encara descansen les restes del líder carlista. Podem observar esteles discoidals romàniques encastades en el mur circular, portades fins aquí des del seu emplaçament original. Continuant el camí trobaràs una font (18) protegida per un arc de volta de canó on hi ha la data de 1881. Un poc més endavant amagada en l’herbatge hi ha una altra font. Ambdues fonts seques, una d’aquestes hauria de ser la font Vella, però no podem identificar quina. Just darrere hi havia un camp de tir a l’arc, en el que actualment trobem alguns ruscs d’abelles, per tant millor que ni t’hi apropis.

Continuem fins al coll dels Feixos (19) una cruïlla de diversos camins on connectaràs amb el GR-7. Aquest tram que prové del coll de la Teixeta fins al coll d’Alforja passant per l’ermita de Puigcerver, és el final de l’etapa 12a i el principi de la 13a, d’una gran ruta amb més de 1000 km des d’Andorra fins a Tarifa. Si continuem les indicacions del camí, toparem de cara amb un molí de vent (20) símbol de nous temps i noves devastacions. Després del molí el camí continua pujant per un senderó a l’esquerra fins dalt de tot d’un turó on hi ha un gran dipòsit d’aigua (21) i des d’on podràs contemplar unes impressionants vistes.

La primera part del camí està desproveïda de vegetació una cosa que sumada a la devastació causada pels molins eòlics provoca certa angoixa. Però en la mesura què ens allunyem del parc eòlic el paisatge es torna més plaent. Hi ha un moment que situat just a la carena, podràs contemplar novament la vall de Cortiella (22) molt a prop d'aquí unes peces de formigó (23) bloquegen el pas de les motos. Després arribaràs a l’encreuament amb l'antic camí de les Irles a Puigcerver (24) i passant per un recolze albiraràs l'impressionant edifici de l'ermita, amb seguretat la millor vista del santuari que es pot tenir. És hora de gaudir d'un bon àpat al menjador de l'ermita (25).

FITXA TÈCNICA:

LLOC D’INICI: ermita de Puigcerver
TIPUS DE RUTA: circular
DIFICULTAT: mitjana
DURADA APROXIMADA: 4 h
RECORREGUT TOTAL: 13,3 km
DESNIVELL APROXIMAT: 490 m
ALTITUD: mínima 489 m màxima: 820 m
TIPUS DE CAMÍ: trams de pista i senderons que coincideixen amb el GR-174 i el GR-7
ANTICS CAMINS: Antic camí de Porrera
PASSOS PERILLOSOS: no
PUNTS D’INTERÈS: Puigcerver - la Miranda - coll de Cortiella - mas del Botó - Mines - font del Ferro -mas del Vicari - mas d'en Mestre - coll dels Feixos, etc. (veure waypoints)
COBERTURA GPS I MÒBIL: GPS tota la ruta - cobertura Movistar
AIGUA: Font del Ferro - ermita de Puigcerver (Veure waypoints)
OPCIONS: antigues Mines - mas del Botó (amb reserva) - mas del Vicari
OBSERVACIONS: aquesta ruta connecta amb la Ruta 3 al punt 12 i amb la Ruta 4 al punt 3
ON MENJAR: menjador de l’ermita de Puigcerver - tel. 696 464 990
ON DORMIR: ermita de Puigcerver - tel. 696 464 990

WAYPOINTS:

00- Ermita de Puigcerver, 01- La Miranda de Puigcerver, 02- Coll de les Teles, 03- Coll de Cortiella, 04- Caseta del Ronda, 05- Font Cervera, 06- Cruïlla de mas del Botó, 07- Mas del Botó, 08- Vinyes mas del Botó, 09- Mas de l'Asens / Antiga Capella, 10- Cruïlla del camí de les Mines, 11- Mines de mas d’en Mestre, 12- Cruïlla del GR 174, 13- Font del Ferro, 14- Riu Cortiella, 15- Runes del mas del Vicari, 16- Mas d'en Mestre, 17- Cementeri circular, 18- Font vella de mas d'en Mestre, 19- Coll dels Feixos, 20- Parc eòlic, 21- Bassa d’aigua, 22- Carena / Vedat del Pany, 23- Blocs de formigó 24- Cruïlla del camí de les Irles, 25- Menjador de l'Ermita

Ver más external

  • Foto de 00-Ermita de Puigcerver
  • Foto de 00-Ermita de Puigcerver
  • Foto de 00-Ermita de Puigcerver
  • Foto de 00-Ermita de Puigcerver
  • Foto de 00-Ermita de Puigcerver
  • Foto de 00-Ermita de Puigcerver
  • Foto de 01-La Miranda de Puigcerver
  • Foto de 01-La Miranda de Puigcerver
  • Foto de 01-La Miranda de Puigcerver
  • Foto de 01-La Miranda de Puigcerver
  • Foto de 01-La Miranda de Puigcerver
  • Foto de 02-Coll de les Teles
  • Foto de 02-Coll de les Teles
  • Foto de 02-Coll de les Teles
  • Foto de 02-Coll de les Teles
  • Foto de 03-Coll de Cortiella
  • Foto de 03-Coll de Cortiella
  • Foto de 03-Coll de Cortiella
  • Foto de 04-Caseta del Ronda
  • Foto de 04-Caseta del Ronda
  • Foto de 04-Caseta del Ronda
  • Foto de 04-Caseta del Ronda
  • Foto de 04-Caseta del Ronda
  • Foto de 05 -Font Cervera
  • Foto de 05 -Font Cervera
  • Foto de 06 –Cruïlla de Mas del Boto
  • Foto de 06 –Cruïlla de Mas del Boto
  • Foto de 07 - Mas del Botó
  • Foto de 07 - Mas del Botó
  • Foto de 07 - Mas del Botó
  • Foto de 07 - Mas del Botó
  • Foto de 07 - Mas del Botó
Cortiella és el nom d’un antic despoblat constituït per diversos masos, molts dels quals actualment estan deshabitats o completament enrunats com el mas del Vicari o el del Roca. El mas d’en Mestre antany propietat del líder carlí Josep Anton Mestre és la masada més gran de tota la vall i també del terme d’Alforja. Integrada a la masia s’hi pot veure l’antiga parròquia de santa Maria de Cortiella identificada per un petit campanar. El riu Cortiella dóna nom tant al poblat com a la vall, neix al coll de Cortiella i descendeix travessant la vall de nord a sud fins a desembocar al Siurana després de passar per Porrera. Gran part del terreny actualment està ocupat per un bosc d’alzines. Malgrat pertànyer administrativament al municipi d’Alforja, la vall de Cortiella presenta unes condicions climatològiques i geogràfiques pròpies del Priorat. Aprofitant aquestes condicions, al costat del riu que dóna nom a la vall, trobem el celler i les vinyes de Mas del Botó, on es produeix l’únic vi fet a Alforja el vi Ramon de Ganagot i el Mas del Botó.
  • Foto de 08 – Vinyes Mas del Botó
  • Foto de 08 – Vinyes Mas del Botó
  • Foto de 08 – Vinyes Mas del Botó
  • Foto de 08 – Vinyes Mas del Botó
  • Foto de 09 - Mas de l'Asens - Antiga Capella
  • Foto de 09 - Mas de l'Asens - Antiga Capella
  • Foto de 09 - Mas de l'Asens - Antiga Capella
  • Foto de 09 - Mas de l'Asens - Antiga Capella
  • Foto de 09 - Mas de l'Asens - Antiga Capella
  • Foto de 09 - Mas de l'Asens - Antiga Capella
  • Foto de 11 - Mines de Mas d’en Mestre
  • Foto de 11 - Mines de Mas d’en Mestre
  • Foto de 11 - Mines de Mas d’en Mestre
  • Foto de 11 - Mines de Mas d’en Mestre
  • Foto de 11 - Mines de Mas d’en Mestre
  • Foto de 11 - Mines de Mas d’en Mestre
Des dels romans fins ben entrat el segle XX l’explotació minera va donar importància a aquesta vall i influir en el destí d’aquest territori. Les vetes de galena i plata són les mateixes que les de Bellmunt. El mas Blau, conegut anys enrere com el mas del telefonista, eren les antigues oficines de les mines. Encara és possible apreciar aquí restes visibles de la maquinària utilitzada en l’extracció del mineral i un petit cementiri on descansen les restes d'alguns miners. Just darrere del mas hi ha una de les entrades d'aquesta immensa xarxa de túnels que s'endinsen a la muntanya.
  • Foto de 10 - Cruïlla del camí de les Mines
  • Foto de 10 - Cruïlla del camí de les Mines
  • Foto de 10 - Cruïlla del camí de les Mines
  • Foto de 10 - Cruïlla del camí de les Mines
  • Foto de 12 - Cruïlla del GR 174
  • Foto de 13 - Font del Ferro
  • Foto de 13 - Font del Ferro
  • Foto de 13 - Font del Ferro
  • Foto de 13 - Font del Ferro
  • Foto de 14 - Riu Cortiella
  • Foto de 14 - Riu Cortiella
  • Foto de 14 - Riu Cortiella
  • Foto de 15 - Runes del mas del Vicari
  • Foto de 15 - Runes del mas del Vicari
  • Foto de 15 - Runes del mas del Vicari
  • Foto de 15 - Runes del mas del Vicari
  • Foto de 16 - Mas d'en Mestre
  • Foto de 16 - Mas d'en Mestre
  • Foto de 16 - Mas d'en Mestre
  • Foto de 16 - Mas d'en Mestre
Cortiella és el nom d’un antic despoblat constituït per diversos masos, molts dels quals actualment estan deshabitats o completament enrunats com el mas del Vicari o el del Roca. El mas d’en Mestre antany propietat del líder carlí Josep Anton Mestre és la masada més gran de tota la vall i també del terme d’Alforja. Integrada a la masia s’hi pot veure l’antiga parròquia de santa Maria de Cortiella identificada per un petit campanar.
  • Foto de 17 - Cementeri circular
  • Foto de 17 - Cementeri circular
  • Foto de 17 - Cementeri circular
  • Foto de 17 - Cementeri circular
  • Foto de 18 - Font vella de mas d'en Mestre
  • Foto de 18 - Font vella de mas d'en Mestre
  • Foto de 18 - Font vella de mas d'en Mestre
  • Foto de 19-Coll dels Feixos
  • Foto de 19-Coll dels Feixos
  • Foto de 19-Coll dels Feixos
  • Foto de 19-Coll dels Feixos
  • Foto de 20 - Parc eòli
  • Foto de 20 - Parc eòli
  • Foto de 20 - Parc eòli
  • Foto de 21 - Bassa d’aigua
  • Foto de 21 - Bassa d’aigua
  • Foto de 21 - Bassa d’aigua
  • Foto de 21 - Bassa d’aigua
  • Foto de 22 - Carena - Vedat del Pan
  • Foto de 22 - Carena - Vedat del Pan
  • Foto de 22 - Carena - Vedat del Pan
  • Foto de 23 - Blocs de formigó
  • Foto de 24 - Cruïlla del camí de les Irles
  • Foto de 24 - Cruïlla del camí de les Irles
  • Foto de 24 - Cruïlla del camí de les Irles
  • Foto de 25-Menjador de l'Ermita
  • Foto de 25-Menjador de l'Ermita
  • Foto de 25-Menjador de l'Ermita

Comentarios

    Si quieres, puedes o esta ruta