Coordenadas 211

Fecha de subida 16 de septiembre de 2017

-
-
776 m
378 m
0
2,1
4,1
8,22 km

Vista 1698 veces, descargada 45 veces

cerca de Alforja, Catalunya (España)

RUTA 6: Pel camí de les mines fins al coll del Peiró, la Grallera i la cova del Baleta

SINOPSI:

Aquest itinerari de quasi 3 h pel cingle d’Arbolí és una bona oportunitat per a obtenir una de les millors vistes de la vall d’Alforja. A més a més et permetrà descobrir alguns dels més interessants indrets que ens ofereix aquesta característica formació rocosa com el Nassot, el balcó del Peiró o la cova del Baleta entre altres. També podràs conèixer vestigis d’antigues explotacions mineres molt importants en altres temps per l’economia de la comarca. La ruta tot i estar qualificada de nivell mitjà és assequible per un excursionista amb poca preparació.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA:

Es recomana deixar el cotxe al Parc d’Alforja (00) o bé en el nou aparcament del costat de la rotonda i iniciar la ruta per l’antic camí de Vilaplana, fins a la carretera (01), per on es recorren uns 250 metres més, fins a agafar el camí de les Guilletes (03) degudament senyalitzat amb un pal a l’inici (02). Ascendirem suaument rodejats per ametllers i olivers fins que el trajecte gira bruscament a la dreta i entrem en un espès bosc.

Molt aviat, en un descampat a la dreta del nostre curs trobem una de les entrades de les antigues mines de Barita (04) la qual passa per sota del camí i s’endinsa uns 200 m a la muntanya. Aquesta i altres, no molt llunyanes, van ser molt importants per l’economia local fins al seu tancament l’any 1953. La barita és un mineral que s’utilitzà com a component químic per la pintura, la seva explotació era molt superficial, això feia que els seus túnels no tinguessin gaire profunditat, anaven buscant el filó fent galeries cada vegada a uns nivells més inferiors. Algunes d’aquestes mines van ser reutilitzades posteriorment pel cultiu de bolets (xampinyons), però la iniciativa no va prosperar. Les seves galeries s’adentren més de 500 metres a la muntanya, encara que moltes de les seves ramificacions han estat tapiades. Les galeries de mines abandonades poden tenir desprediments de pedres i enfonsaments sobtats. Es desaconsella aventuran-se al seu interior sense algu que les conegui i sense prendre les mesures necessàries. Una mica més enllà de la mina encara és possible veure les restes d’una caseta que partanyia a l’empresa que l’explotava, sota l’esplanada que hi ha davant, podràs veure entre la vegetació unes instal·lacions on s’hi practica airsoft, un esport d’estretegia basat en la simulació militar.

Si continuem caminant, arribarem a una cruïlla on una creu senyala el coll de la Salve a 526 m altitud (05). Antigament seguint la tradició alforgenca es col·locaven creus en els punts del terme des d’on es podia veure el santuari de Puigcerver, encara que ara el bosc ja no ho permet. Deixarem el camí de les Guilletes i cal que agafem el senderó que puja cap a l’esquerra, conegut com el camí de la Grallera (05), buscant el Cingle. Quan ja quasi som a tocar del Cingle just on a l’esquerra hi ha un gros pi (06), ens desviem també a l’esquerra i caminant uns 300 metres per trobar la cova del Nassot (07). Aquest senderó ha estat rescatat recentment per l’Hilari Aragonès dels excursionistes d’Alforja. Transcorre pla quasi en la seva totalitat, ja que al final gira a la dreta i ascendeix bruscament, en aquesta part el camí es difumina una mica, per això cal que no perdem de vista el Nassot. A l’arribar a la paret del cingle, és fàcil distingir l’entrada a la cova formada per grans blocs de pedra despresos. No es necessita il·luminació artificial per travessar la cova de banda a banda. Aquí el Doctor Salvador Vilaseca va trobar un enterrament Prehistòric, i diverses peces de ceràmica, que es conserven al Museu de Reus.

A més a més de servir de lloc funerari, el Nassot és una pedra en forma de nas que servia de referència horària als pagesos, guiats per les seves ombres sabien si era hora d’anar a dinar o del final de la jornada de treball. L’erosió d’aquestes roques pels agents atmosfèrics: aigua, gel i vent, les ha esculpit donant formes capritxoses, que la gent de la contrada ha batejat amb els noms de les coses a les que s’assemblen. A part del Nassot, també tenim el Cul de la Vella, el Colom, l’Òrgan, etc.

Una vegada vista la cova del Nassot, tornem al camí que hem deixat (06) i avançarem una mica més fins a topar amb la paret del cingle. Aquesta paret de roques vermelles ens indica que hem arribat al que s’anomena Buntsandstein, la primera capa dels materials del Triàsic, de fa uns 250 milions d’anys. Disposats horitzontalment per sobre dels materials del sòcol paleozoic. Aquesta capa vermella ens indica que per aquí fa més de 300 milions d’anys hi discorrien rius immensos, que van anar dipositant els seus sediments. Sabem que aquestes roques van ser formades per rius degut al color vermell que presenten. Als rius, l’aigua està ben oxigenada, fet que provoca que els minerals de ferro que hi ha als seus sediments s’oxidin (rovellin) i presentin aquesta coloració vermellosa. Girarem a la dreta continuant per un empedrat antic que toca a la paret del cingle i ens porta directament a unes escales (08) amb graons excavats a la pedra arenisca que ascendeix abruptament fins a arribar al balcó del Peiró a 657 m d’altitud (09), des d’on hi ha una vista impressionant de tota la costa Daurada fins a la punta del Fangar al delta de l’Ebre, i també de l’entorn més proper del racó de les Guilletes inclosa la curiosa formació rocosa, anteriorment anomenada, denominada “el Cul de la Vella” una mica a l’esquerra.

El camí continua per sobre de les roques vermelles del cingle Roig. Just aquesta zona va ser fa anys l’epicentre d’una gran colònia de gralles que devia ser molt nombrosa i prolongada en el temps per a generar un topònim, la Grallera. L’àrea denominada així es prolonga en direcció a la Font de la Menuda sota el mas de l’Escolà i damunt del bosc de la Vila, per alguna raó a meitats del segle passat les gralles van desaparèixer, i ara el nom cada vegada s’utilitza menys. Si agafem, momentàniament la primera desviació a la dreta veurem una zona utilitzada pels escaladors on practiquen boulder. Al final en un replà arrodonit a la vora del Cingle hi ha l’Olla (10), un clot circular d’uns 60 centímetres de diàmetre i mig metre de profunditat, amb clares senyals d’haver estat fet per la mà de l’home. Per descomptat es desconeix quin podia haver estat l’ús d’aquest forat, potser un recipient on s’arreplegava l’aigua de la pluja o també podria haver estat la base per la col·locació d’un màstil... Tornem al camí pel qual veníem, la següent desviació a la dreta és el camí de la Cingla (11). Si necessitem abastir-nos d’aigua o volem veure-la només per curiositat, aquest camí ens conduirà al cap d’uns 350 metres a la font de la Menuda (12), utilitzada actualment per les bèsties i els caçadors. Si no és el cas, continuarem fins a trobar un encreuament amb un pal indicador (13), a partir del qual ens dirigirem cap a l’esquerra. Fins a trobar novament una altra cruïlla i un altre pal (14), on també ens desviarem a l’esquerra (si continuéssim per la dreta, arribaríem després d’uns 500 m a la cova Fumada).

El camí és d’un fort pendent en forma de ziga-zaga (15) i no està empedrat, però mostra el senyal del continuat pas de les bèsties. És l’antiga carrerada, un pas relacionat amb la transhumància sobretot de bens, que s’havia perdut i es va poder recuperar gràcies als excursionistes d’Alforja després d’un incendi forestal a la zona. A mig descens a l’esquerra trobarem un altre pal (16) que indica la direcció cap a la cova del Baleta (17), anomenada així per ser aquest un dels llocs preferits del Baleta, un pastor i meteoròleg del poble, és una bauma i a l’interior hi trobarem representat el seu bust, una de les primeres obres de l’escultor Josep Salvadó Jassans d’Alforja. Recentment el descobriment d’unes inscripcions a la pedra roja, just abans de l’entrada ens aporten indicis que antigament el lloc va poder estar habitat per algun eremita. A l’interior de la bauma encara és possible respirar cert misticisme i a més a més la panoràmica de tota la vall és impressionant.

L’itinerari continua descendint per la carrerada en mig d’un bosc, on trobarem restes de l’antiga pedrera del Pinyana (18), la petita de les Deveses, símbol d’una altra faceta minaire d’Alforja: la producció de llambordes (adoquins), principalment a començaments de segle XX. A Alforja eren nombroses les pedreres, la més important era la del Pere Taverna, que va arribar a tenir un centenar de treballadors. Fruit ďaquesta època és la dita popular. “Mare de Déu de Puigcerver, feu-me casar amb un adoquiner”. Ja que el sou d’un treballador de les pedreres era superior al d’un pagès.

Continuarem baixant per tota la Carrerada quan arribem a una bifurcació, agafarem a l’esquerra (19), aquí el camí és més ampli i està delimitat per alts marges de pedra per a conduir el pas de les ovelles. Arribarem a la carretera (20), la travessem i entronquem amb un senderó que continua paral·lel al barranc de les Creus (21). En el començament d’aquest barranc, tocant al poble, hi havia tres creus d’un calvari on s’hi anava per Setmana Santa, actualment ja no en queda ni rastre, el que trobareu és un safareig i la font de més amunt (22), d’on en raja una aigua molt fresca. Des d’aquí passant pel cementiri arribarem al lloc on hem deixat el cotxe.

FITXA TÈCNICA:

LLOC D’INICI: Parc Amics d’Alforja TIPUS DE RUTA: circular
DIFICULTAT: mitjana DURADA APROXIMADA: 3 h
RECORREGUT TOTAL: 8’2 km
DESNIVELL APROXIMAT: 505 m
ALTITUD: mínima 377 m màxima: 776 m
TIPUS DE CAMÍ: trams de pista alternant amb corriols
ANTICS CAMINS: antics camins recuperats
PASSOS PERILLOSOS: l’Olla (wpt 10)
PUNTS D’INTERÈS: mina de Barita, el Nassot, balcó del Peiró, l’Olla, cova del Baleta, etc. COBERTURA GPS I MÒBIL: GPS tota la ruta - cobertura Movistar
AIGUA: font de la Menuda (wpt 04) OPCIONS: antiga mina de Barita - camp de Airsof - font de la Menuda (wpt 04)
OBSERVACIONS: Aquesta Ruta entronca al punt 13 amb la Ruta 5
ON MENJAR: restaurant el Parc Arcoiris - tel. 977 816 414, bar Cotxero - tel 669 567 230, la Nau 8 - tel 977 816 561, Cal Pepe - tel. 977816244, Cal Flanxo - tel. 977 816 0 04, Bar la Rotonda, La Xurrera d’Alforja - tel. 722 17 20 07, Restaurant Rixixiu - tel. 977 054 894, Bar l’ermita de St. Antoni - tel. 606872067 , Menjador de l’ermita de Puigcerver - tel. 696 464 990. ON DORMIR: Mas Fullat - tel. 676 841 849, Mas Olivella - tel. 679 690 555 - Ermita de Puigcerver - tel. 696 464 990.

WAYPOINTS:

00-Parc Amics d’Alforja i Piscines 01- Carretera TP-7013 02- Pal d'inici del camí 03- Camí de les Guilletes 04- Mines de Barita 05- Coll de la Salve i Camí de la Grallera 06- Cruïlla cova del Nassot 07- Cova del Nassot 08- Escales del balcó del Peiró 09- Balcó del Peiró, 10- L’Olla 11-Cruïlla del camí de la Cingla 12-Font de la Menuda 13-Cruïlla del camí de la Grallera 14- Cruïlla de la cova Fumada 15- Escales del Baleta 16- Cruïlla cova del Baleta 17- Cova del Baleta 18- Carrerada i Antiga pedrera del Pinyana 19- Bifurcació carrerada 20- Carretera de Cornudella 21- Camí del barranc de les Creus 22- Font de més Amunt. Sense número: Parapent, mas Fullat, la Nau, Restaurant el Parc.

Ver más external

  • Foto de 01-Carretera TP-7013 a Vilaplana
  • Foto de 02-Pal d'inici del camí
  • Foto de 02-Pal d'inici del camí
  • Foto de 02-Pal d'inici del camí
  • Foto de 02-Pal d'inici del camí
  • Foto de 02-Pal d'inici del camí
  • Foto de 03-Camí de les Guilletes
  • Foto de 03-Camí de les Guilletes
  • Foto de 03-Camí de les Guilletes
  • Foto de 03-Camí de les Guilletes
  • Foto de Camp de airsoft - simulació militar
  • Foto de Camp de airsoft - simulació militar
  • Foto de Camp de airsoft - simulació militar
  • Foto de Camp de airsoft - simulació militar
  • Foto de Camp de airsoft - simulació militar
  • Foto de Camp de airsoft - simulació militar
  • Foto de 04-Mines de Barita
  • Foto de 04-Mines de Barita
  • Foto de 04-Mines de Barita
  • Foto de 04-Mines de Barita
  • Foto de 04-Mines de Barita
  • Foto de 04-Mines de Barita
Antiga Mina de Barita Iris II Les antigues mines de Barita, van ser molt importants per a l’economia local durant tota la primera meitat del segle. La mina del coll del Peiró era un filó de poca potència, situat entre les pissarres carboníferes (en contacte amb granits) de direcció N-S, vertical. En 1920 hi havia 25 minaires traballant 8 hores diàries a un jornal de 6 pessetas. El material s’extreia utilitzant vagonetes sobre rails de ferro. El 1931 la mina produia 10 tonelades i estava sent explotada per Baritas Iris d’aquí ve el nom amb el que es conèix: Iris II. El 1948 any que va ser intervinguda per l’estat es contabilitzà una producció de 1955 tonelades. Uns anys més tard el 1953 es deixà d’explotar. Algunes de les seves galeries van ser reutilitzades posteriorment i durant alguns anys pel cultiu de bolets (xampinyons), tot i que la iniciativa no va prosperar. La barita o baritina és un mineral format per sulfat de bari, (SO4Ba) el seu nom ve del grec “barus” que vol dir pesat. Tot i que pur és incolor en aquesta zona la trobem generalment de color blanc, semblant a la calcita a causa de les impureses. Els seus cristalls poden presentar-se en forma de grups laminars (com si fossin crestes de gall) o formant roses. La barita és un metall que s’utilitzà com a component químic de la pintura i el aigua oxigenada, també s’utilitzava en forma de fangs per la perforació de pous. A més a més de les que trobem al costat del camí de les Guilletes existeixen altres boques no molt lluny d’aquesta. Moltes de les seves galeries en l’actualitat romanen tapiades, tot i així és possible recórrer més de mig km de galeries amb una amplada d’entre 2 i 6 metres. Les galeries de mines abandonades poden tenir despreniments de pedres i enfonsaments sobtats. Es desaconsella aventurar-se al seu interior sense algú que les conegui i sense prendre les mesures necessàries.
  • Foto de 05-Coll de la Salve / Camí de la Grallera
  • Foto de 05-Coll de la Salve / Camí de la Grallera
  • Foto de 05-Coll de la Salve / Camí de la Grallera
  • Foto de 05-Coll de la Salve / Camí de la Grallera
  • Foto de 05-Coll de la Salve / Camí de la Grallera
  • Foto de 06-Cruïlla cova del Nassot
  • Foto de 06-Cruïlla cova del Nassot
  • Foto de 06-Cruïlla cova del Nassot
  • Foto de Tomb a la esquerra i pujada
  • Foto de Tomb a la esquerra i pujada
  • Foto de Tomb a la esquerra i pujada
  • Foto de 07-Cova del Nassot
  • Foto de 07-Cova del Nassot
  • Foto de 07-Cova del Nassot
  • Foto de 07-Cova del Nassot
  • Foto de 07-Cova del Nassot
  • Foto de 07-Cova del Nassot
  • Foto de 08-Escales del balcó del Peiró
  • Foto de 08-Escales del balcó del Peiró
  • Foto de 08-Escales del balcó del Peiró
  • Foto de 08-Escales del balcó del Peiró
  • Foto de 08-Escales del balcó del Peiró
  • Foto de 08-Escales del balcó del Peiró
  • Foto de 09-Balcó del Peiró
  • Foto de 09-Balcó del Peiró
  • Foto de 09-Balcó del Peiró
  • Foto de 09-Balcó del Peiró
  • Foto de 09-Balcó del Peiró
  • Foto de Giro a la derecha
  • Foto de Blocs d’escalada
  • Foto de Blocs d’escalada
  • Foto de Blocs d’escalada
  • Foto de Blocs d’escalada
  • Foto de 10- L’Olla
  • Foto de 10- L’Olla
  • Foto de 10- L’Olla
  • Foto de 10- L’Olla
  • Foto de 10- L’Olla
  • Foto de 11-Cruïlla del camí de la Cingla
  • Foto de 11-Cruïlla del camí de la Cingla
  • Foto de 12-Font de la Menuda
  • Foto de 12-Font de la Menuda
  • Foto de 12-Font de la Menuda
  • Foto de 13-Cruïlla del camí de la Grallera
  • Foto de 13-Cruïlla del camí de la Grallera
  • Foto de 13-Cruïlla del camí de la Grallera
  • Foto de 14-Cruïlla de la cova Fumada
  • Foto de 14-Cruïlla de la cova Fumada
  • Foto de 15-Escales del Baleta
  • Foto de 15-Escales del Baleta
  • Foto de 15-Escales del Baleta
  • Foto de 16-Cruïlla cova del Baleta
  • Foto de 16-Cruïlla cova del Baleta
  • Foto de 16-Cruïlla cova del Baleta
  • Foto de 17-Cova del Baleta
  • Foto de 17-Cova del Baleta
  • Foto de 17-Cova del Baleta
  • Foto de 17-Cova del Baleta
  • Foto de 17-Cova del Baleta
  • Foto de 17-Cova del Baleta
Rep aquest nom per ser aquest un dels llocs preferits del Baleta (1860-1932) un pastor i meteoròleg del poble, que des d’aquí i amb inusitada exactitud elaborava els seus pronòstics del temps a curt i mitjà termini, molt abans de l’arribada de la televisió i dels radars. A l’interior de la bauma hi trobarem el seu bust, una de les primeres obres de l’escultor Josep Salvadó Jassans d’Alforja, col·locat l’any 1961 per un grup de Joves. Encara és possible respirar cert misticisme i a més a més la panoràmica de tota la vall és impressionant.
  • Foto de 18-Carrerada / Antiga pedrera del Pinyana
  • Foto de 18-Carrerada / Antiga pedrera del Pinyana
  • Foto de 19- Bifurcació carrerada
  • Foto de 19- Bifurcació carrerada
  • Foto de 19- Bifurcació carrerada
  • Foto de 19- Bifurcació carrerada
  • Foto de 20-Carretera de Cornudella
  • Foto de 20-Carretera de Cornudella
  • Foto de 21-Camí del barranc de les Creus
  • Foto de 21-Camí del barranc de les Creus
  • Foto de 21-Camí del barranc de les Creus
  • Foto de 21-Camí del barranc de les Creus
  • Foto de 22-Font de més Amunt
  • Foto de 22-Font de més Amunt
  • Foto de 22-Font de més Amunt
  • Foto de 22-Font de més Amunt
  • Foto de Restaurant el Parc.
  • Foto de la Nau 8
  • Foto de La Xurrera d’Alforja
  • Foto de Bar la Rotonda
  • Foto de bar Cotxero

Comentarios

    Si quieres, puedes o esta ruta