Coordenadas 227

Fecha de subida 3 de mayo de 2019

-
-
670 m
397 m
0
1,8
3,7
7,38 km

Vista 73 veces, descargada 8 veces

cerca de Alforja, Catalunya (España)

SINOPSI:

En aquest recorregut et proposem endinsar-te al Racó de les Guilletes, partint des de la Urbanització Portugal, un espai recòndit i deshabitat que amaga vestigis de la seva antiga activitat econòmica, on s'imposa el bosc amb pas lleuger. La ruta creua en diverses ocasions el riu del Bosc de la Vila, passa per l’antiga pedrera del Xato i puja fins a la font del Bosc. La tornada la farem per l’antic camí de la Mussara passant per antics masos com el mas d’en cama, el mas Nou, o mas Baget.

DESCRIPCIÓ

Es recomana deixar el cotxe al Bar Portugal (00) o bé pujar una mica fins al carrer de la Mussara (01). A partir d’aquí avançarem pujant suaument fins al dipòsit de l’aigua (03) de la urbanització. Al costat dret del dipòsit trobarem l’inici d’un caminet (04) que recorre la cresta d’aquestes elevacions entre pins i algunes clarianes fins a una cruïlla on una creu senyala el coll del Peiró o de la Salve (05) a 526 m d’altitud. Antigament seguint la tradició alforgenca es col•locaven creus als punts del terme des d’on es podia veure el santuari de Puigcerver, encara que ara el bosc ja no ho permet. Va ser col•locada pel Josep Fusté i un grup de joves als anys seixanta. Recentment en aquest coll han construït un curiós banc fet de pedres. En aquest punt el nostre recorregut connecta amb les rutes 5 i la 6 que pugen seguint un senderó fins al balcó del Peiró. En aquest cas giraren a la dreta pel camí de les Guilletes (06) travessant primer “la vinya del Frare”, un erm que fins a l'arribada de la fil•loxera havia estat conreu.

El Racó de les Guilletes, dit així per la seva configuració geogràfica, és una extensa partida de terme encerclada pel cingle d’Arbolí i pel de la Mussara que ocupa tota la capçalera “del Riu del bosc de la vila”(07). Abans també l’anomenaven riu del mas d’en Fort, en referència a un mas impossible d’identificar en l’actualitat. Anys enrere per la seva capçalera sempre corria aigua i hi havia tolls on es podia pescar. Antigament va ser un lloc de masades, terres de conreu i boscos per fer llenya, però en l’actualitat és un lloc desolat on a poc a poc s’imposa el boscatge. Al mas del Jordi, un dels primers masos que hi ha a la seva riba, s’hi va refugiar el reconegut fotògraf i músic Jordi Olivé durant la Guerra Civil. Segons em va comentar alimentant-se sobretot del que pescava copejant les pedres del riu.

El camí de les Guilletes (06) circula planer pel vessant obac del riu i creua tres barrancs fins a arribar molt a prop del mas de la Roja, segurament deu la seva construcció a l'explotació de la pedrera del Xato activa fins a meitats del segle passat. A més a més també hi havia aquí la pedrera del mas d’en Brunet. El primer barranc que veurem al nostre pas és el del bosc de la Vila també conegut com a barranc del Sano just en un revolt on avui es poden veure semi abandonades les obres de l'últim que es va aventurar a colonitzar aquestes terres. Uns 20 metres després del tomb parteix un senderó a l’esquerra que puja vertiginosament cap amunt del cingle Roig: és la Ruta 7.

A la Ruta 7B, molt més curta que la 7, et proposem continuar per la pista passant per l’antiga pedrera de Xato (07) on fins a la postguerra s’hi van fer llambordes de granit i de la que encara en queda una caseta i altres vestigis. Una mica més enllà travessaràs novament el riu donant un tomb a la dreta. La pista continua zigzaguejant dins del bosc fins a una cruïlla en la qual cal desviar-se a l’esquerra. La pista es va tancant a poc a poc fins a arribar novament al riu on encara és possible observar les restes d’un pont (08), utilitzat, segurament, fins a 1994 quan l’intens aiguat de sant Tomàs va afectar dràsticament aquesta geografia per sempre. A partir del riu un senderó ens conduirà fins al deshabitat mas de “La Roja” (09). A partir d’aquí el senderó puja ràpidament per una escala bastant danyada pel pas de les motos fins a una cruïlla (10) on connectarem novament amb la ruta 7.

Girarem cap a la dreta i caminarem pla sota el cingle Roig esquivant grans blocs de pedra despresos de la paret que en caure formen petites i curioses cavitats. Just en el revolt a un costat del camí trobarem la font del bosc (11) encara que en algunes cartografies apareix identificada com font de la Pedrola. Pel que sembla ara l'aigua s'escapa per sota del dipòsit metàl•lic de la que possiblement se’n serveixen les bèsties. També es parla de la font del Conill un mica més avall, però segurament són les mateixes aigües.

A partir d'aquí es fa més visible el camí i s’observen marges de pedra als costats que donen testimoni que antigament eren zones d’intens conreu. Ara tot ho cobreix un espès i ombrívol bosc majoritàriament format d’alzines que ens alegren al nostre pas. L’antic camí dels masos de la Mussara (12) ha estat recuperat recentment i encara es poden apreciar els monticles de llenya a banda i banda. En sortir del bosc arribem a un collet on val la pena aturar-se per a contemplar un moment l’extens panorama (13) Després el camí davalla suaument pels vessants del cingle de la Mussara passant pel bosc de la Balcella i el bosc de la Torre. La vegetació ha anat envaint el que antigament també eren zones d’intens conreu, del qual donen testimoniatge únicament els marges de pedra al costat del camí. Hi ha trams en els quals encara es poden apreciar restes de l'antic empedrat (14) senyal de la importància d'aquesta via en l'antiguitat.

El primer signe d'ocupació i activitat actualment, el trobarem a les antigues terres de cultiu del mas Manou o mas Nou (15) al que s’accedeix deixant el camí a l’esquerra (16). Aquesta propietat, en total abandó durant gairebé 40 anys, està sent aprofitada per una prolífera comunitat de neopagesos els quals duen a terme un projecte de rescat de diverses activitats vinculades al camp: com el pasturatge, fer formatge, pa, carbó, etc. Hi seràs ben rebut si desitges donar un cop d’ull. La idea inicial de l’“Associació el Manou” contempla també la construcció d’una casa rural però el projecte avança lentament. Una mica més endavant toparem amb el mas d’en Cama (17) també conegut com “El Palacio” segurament per les seves generoses proporcions o perquè aquí segons s'explica s'hi amagava el general Prim.

El camí continua fent un gir a l’esquerra i supera després el barranc de la Monja (18) fins a un pal indicador (19) que ens indica girar a dreta. A menys de 200 metres s’alça la imponent silueta del mas d’en Baget (20) de planta quadrada, conformat per uns grossos murs i rematat amb taulada a quatre vessants. De factura noble és un dels masos amb més caràcter del terme. També se’l coneix com el mas de la Torre, possiblement perquè està edificat aprofitant una antiga torre de vigilància. Probablement ens trobem davant del que abans va ser el mas d’en Fort (família la qual pertanyia a la baixa noblesa) i de més antic, fou el mas dels Tuixans.

L’aparença que ambdós tenen de construcció defensiva, es deu segons Miquel Jassans, a què es van fer per a protegir la zona anomenada les Benes, avui les Guilletes, en ser un indret on els moriscos podien davallar amb facilitat de les cingleres i per estar allunyat de la protecció del castell d’Alforja. Encara que segurament la seva actual aparença defensiva tingui més relació amb la seva utilització durant les guerres carlistes en la que es va guanyar l’apel•latiu de "Cuartel del Norte" essent veí de la torre Regina (ruta-8) al terme de l’Aleixar el “Cuartel de Ponent”. Per rematar es comenta que a principis del s. XIX durant un prolongat període d’abandó va ser habitat per una bruixa o almenys això asseguraven els primers “parcel•leros” de Portugal qui tenien prohibit a la canalla apropar-se a la masia. Actualment el mas del Baget està molt ben reformat i funciona com una granja escola. El traçat de la ruta ens obliga a donar un tomb, ja que és propietat privada, però l’antic camí, com tots, passa pel costat de mas. El propietari assegura que si es passa respectuosament, no hi ha inconvenient. Tant si travesses el mas com si ho fas pel perímetre arribaràs a l’entrada principal de la finca del mas (21).

En aquest punt deixarem la pista i agafarem un senderó que neix al costat del pilar que sosté la figura d’un gall. S’endinsa amb un suau pendent en un petit bosc i després ho fa més abruptament fins a arribar al llit del Riu de la Vila. En l’últim tram queda un dels empedrats (22) millor conservats de tot el terme aportant una clara idea de la importància d’aquest traçat en l’antiguitat. Cal donar les gràcies per com s’ha conservat aquest tram d’uns 20 metres, potser perquè les motos aquí no tenen per on sortir. Una vegada travessat el curs del riu s’ha de pujar per l'altre vessant del barranc fins a incorporar-se al carrer de les Flors (23). Ja estàs a la urbanització de Portugal que conserva el nom d'una finca i una gran masada propietat del Sr. Sebastià, qui tenia el costum d’anomenar a les seves propietats amb el nom de l'últim país que havia visitat. Després d'un gir a la dreta trobaràs el carrer de la Mussara (00)

FITXA TÈCNICA:
Lloc d’inici: Urb. Portugal
Durada aproximada: 2 h

Comentarios

    Si quieres, puedes o esta ruta