Tiempo en movimiento  56 minutos

Tiempo  59 minutos

Coordenadas 2180

Fecha de subida 27 de noviembre de 2020

Fecha de realización noviembre 2020

-
-
786 m
697 m
0
1,3
2,7
5,34 km

Vista 227 veces, descargada 2 veces

cerca de Santa Maria de Merlès, Catalunya (España)

Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s’utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès central en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d’haver de donar la meitat a l’amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el “jup” (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-les tendres i fresques tot l’any (VILARRASA:1975). Aquestes tines de glans es construïen en una zona rocosa i estaven formades per un forat circular picat a la roca natural i una entrada per on abocar-hi les glans i fer-hi entrar l’aigua. Algunes també tenien un forat lateral al fons de la tina que permetia buidar-la, i que es taponava amb una boixa. Hi ha pous de glans que presenten uns graons descendents per accedir a la part interior. Alguns d’aquests pous o tines es cobrien amb una estructura de pilars de fusta i coberta vegetal.

Bibliografia: VILARRASA, S., La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975.
Inventari del Lluçanès: Marta Homs i Jordi Compte
Arxiu Vilarmau, secció etologia, costums

El 2007, la Unió Excursionista de Prats de Lluçanès, va organitzar una passejada pels voltants de Prats i el terme municipal de Santa Maria de Merlès amb l’objectiu de donar-les a conèixer.

Amb aquesta ruta podreu descobrir-ne unes quantes, cada una amb les seves característiques particulars.

Sortim de Prats fins a Sant Andreu de Llanars seguint el recorregut del PRC-44, passant per la Caseta i Sant Sebastià.
A Sant Andreu de Llanars iniciem el recorregut (wikiloc) sortint pel camí ample direcció la Roca del Feliu, on després d’uns pocs metres trobem la primera tina. Seguidament, agafem un corriol a la dreta, direcció sud, fins la tina del camp de l’Esquerda. Seguirem direcció sud tot travessant el rec de la Vila i arribant a les envistes del Soler de N’Hug. Tombant camí a l’esquerra, a peu d’horta, hi trobarem la tina. Retornarem al camí, ara direcció Taulats, fins que, més amunt de la Font de la Cabra, a la dreta, agafarem un corriol poc definit que ens portarà a les hortes de Taulats.
Des de la tina petita, ens enfilarem carena amunt per un corriol que ens portarà al pla d’alzines, on trobarem el PRC-44 que seguirem fins a trobar l’antic camí de Sant Andreu de Llanars a Sant Sebastià. Tot just iniciar-lo, dalt d’un petit turonet trobarem la tina de la Vila.
Continuarem el recorregut per l’antic camí direcció Sant Sebastià.
Waypoint

Tina de Sant Andreu de Llanars

Ja només iniciar el camí i per aquelles casualitats de la vida, fa menys d'un mes que vam descobrir-la. Suposem que talladors i propietaris de la finca ja li saben. Poques dades en podem donar més que és una tina circular excavada a la roca, aparentment, pel seu enclavament, sembla que força profunda. És coberta de vegetació i amb traces d'haver-hi arrelat un pi recentment tallat a l'interior de la tina.
Waypoint

Tina del camp de l'Esquerda

És una tina de glans circular excavada a la roca natural, situada a l’extrem d’un planell rocós. La tina, que es troba parcialment plena de brossa i terra, conserva una profunditat vista de 1,10 metres i un diàmetre d’uns 2,00 metres. També conserva una entrada circular excavada a la roca que correspon a l’accés a la tina, i quatre forats circulars d’uns 20 centímetres al voltant del pou que corresponien als encaixos dels pilons que sostenien la coberta, generalment feta de branques i terra a sobre. La part lateral, la roca en què es troba excavada la tina, fa uns tres metres d’alçada i fonts orals expliquen que hi havia un forat per on es buidava d’aigua el pou i quedava taponat amb una boixa quan es volia conservar plena d’aigua i glans.
Waypoint

Tina de l'horta del Soler de N'Hug d'interès

La tina, situada a l’extrem d’un planell rocós, té una forma allargada i està formada per un pou circular excavat a la roca natural i una ampla zona per accedir a l’interior on hi ha uns graons per baixar-hi. Actualment es troba plena de vegetació per tal de preservar accidents. El pou presenta un diàmetre de 2’80 metres i una llargada total de 5’20 metres. La part lateral de la roca on es troba excavada la tina, d’uns 2’50 metres d’alçada hi ha una sortida, que servia per buidar l’aigua de la tina quan no s’havia d’utilitzar o tapar-la amb una boixa quan estava plena d’aigua i glans.
Waypoint

Tina gran de Teulats

Ja en terme municipal de Santa Maria de Merlès, la tina gran de glans de Teulats es troba situada sobre una esplanada rocosa a 2,30 metres al sud-est de la masia de Teulats. Es tracta d’una tina d’estructura circular picada a la roca mare de 2’80 metres de diàmetre interior revestida per un mur perimetral de maçoneria de pedra de 1’50 metres d’altura i 50 centímetres de gruix, i coronat per una renglera de pedres a mode de plec de llibre. La tina presenta un accés a la part est per on s’accedia a l’interior. Dia rere dia podem veure com el mur de pedra es va deteriorant.
Waypoint

Les hortes de Teulats

Només de reiniciar el camí, a la nostra esquerra, podrem veure algun mur de pedra que sobressut d'entre els esbarcers. L'horta éstà estructurada en diferents nivells i conduccions de pedra per on circulava l'aigua de rec. Al fons, la balma amb el seu degotall.
Waypoint

Tina petita de Teulats

Tina petita de Teulats Es troba situada sobre una esplanada rocosa a 175 metres al sud-est de la masia de Teulats I a uns 70 metres al nord-oest de la tina gran. Es tracta d’una estructura circular picada a la roca mare de 1’65 metres de diàmetre interior. Es troba parcialment tapada, plena d’escombraries, i conserva una profunditat vista de 75 centímetres.
Waypoint

Tina de la Vila

Es tracta d’un tina de glans situada a l’extrem sud d’un serradet rocós. La tina, que es troba parcialment plena de brossa, terra i escombraries (ampolles de vidre), conserva un diàmetre de 2’20 metres, i un forat d’encaix per un piló de la coberta. La part lateral, la roca en què es troba excavada la tina, fa uns tres metres d’alçada i una part d’aquesta s’ha desprès deixant una escletxa en el contorn de la tina.

Comentarios

    Si quieres, puedes o esta ruta