Tiempo en movimiento  una hora 25 minutos

Tiempo  3 horas 7 minutos

Coordenadas 991

Fecha de subida 24 de febrero de 2019

Fecha de realización febrero 2019

-
-
891 m
727 m
0
1,5
3,1
6,19 km

Vista 510 veces, descargada 17 veces

cerca de Sant Martí de Centelles, Catalunya (España)

>> Català:

1ª Edició de la "Ruta dels Castells". Del Castell de Sant Martí de Centelles al Castell de Castellcir o la Popa. Interessant ruta a mig camí entre les comarques d'Osona i el Moianès.

Un paratge solitari, poc transitat però molt agradable de caminar, amb desnivells suaus. Superarem un desnivell de 400 m. en un recorregut total de 12,5 Km. d'anada i tornada (el track enregistra només el camí d'anada. La tornada es fa pel mateix camí).

Impressiona apropar-se al Castell de Centelles, el primer que visitarem, tot i que es troba en estat ruïnós. Pel que sembla, es van iniciar treballs de restauració i rehabilitació del espai intern del castell, baranes de protecció, reconstrucció d'alguna part de la muralla, l'ermita i cartelleria informativa de les diferents dependències de la construcció.
Es tracta d'un castell de generoses dimensions i que malgrat el seu estat ruïnós, deixa endevinar el passat gloriós que de ben segur va viure dins de les seves altives muralles.

Continuarem ruta i ens dirigirem al segon castell del programa d'avui, el Castell de Castellcir o la Popa. Es tracta d'un castell de dimensions moderades, més petit i modest que el que acabem de visitar de Centelles, però no exempt d'encant.
És molt curiós el lloc on s'aixeca aquesta fortificació, a sobre d'una impressionant roca, que en la seva part nord, li confereix la silueta de la popa d'un vaixell, d'aquí el seu sobrenom.
Vigileu, el castell es troba en un estat molt deteriorat i qualsevol acció sobre les seves parets pot provocar la caiguda d'alguna pedra, millor no enfilar-se.

En definitiva, una ruta fàcil de fer i molt agradable per paratges tranquils i que de ben segur us agradarà.

En el peu de les fotos trobareu més informació d'interés i l'història d'aquests interessants castells, avui oblidats, però testimonis d'una altra època més gloriosa.

Salut i senderisme de muntanya!

>> Castellano:

1ª Edición de la "Ruta dels Castells". Del Castell de Sant Martí de Centelles al Castell de Castellcir o la Popa. Interesante ruta a medio camino entre las comarcas de Osona y el Moianès.

Un paraje solitario, poco transitado pero muy agradable de andar, con desniveles suaves. Superaremos un desnivel de 400 m. en un recorrido total de 12,5 Km. de ida y vuelta (el track indica solo el camino de ida, la vuelta la haremos por el mismo camino).

Impresiona acercarse al Castell de Centelles, el primero que visitaremos, a pesar de que se encuentra en estado ruinoso. Al parecer, se iniciaron trabajos de restauración y rehabilitación del espacio interno del castillo, barandillas de protección, reconstrucción de alguna parte de la muralla, la ermita y cartelería informativa de las diferentes dependencias de la construcción.
Se trata de un castillo de generosas dimensiones y que a pesar de su estado ruinoso, deja adivinar el pasado glorioso que a buen seguro vivió dentro de sus altivas murallas.

Continuaremos ruta y nos dirigiremos al segundo castillo del programa de hoy, el Castell de Castellcir o la Popa. Se trata de un castillo de dimensiones moderadas, más pequeño y modesto que el que acabamos de visitar de Centelles, pero no exento de encanto.
Es muy curioso el lugar donde se levanta esta fortificación, encima de una impresionante roca, que en su parte norte, le confiere la silueta de la popa de un barco, de aquí su sobrenombre.
Vigilad, el castillo se encuentra en un estado muy deteriorado y cualquier acción sobre sus paredes puede provocar la caída de alguna piedra, mejor no subirse.

En definitiva, una ruta fácil de hacer y muy agradable por parajes tranquilos y que a buen seguro os gustará.

En el pie de las fotos encontraréis más información de interés y la historia de estos interesantes castillos, hoy olvidados, pero testigos de otra época más gloriosa.

Salud y senderismo de montaña!
parquing

Inici de la ruta. Sant Martí de Centelles (721 m)

Intersección

Deixem el Carrer de la Font i en aquest punt girem a l'esquerra (730 m)

Ens enfilem per una petita sendera que s'amaga dins la vegetació i el arbrat. Seguirem per aquesta sendera estreta sempre cap amunt
foto

Camí equipat amb baranes de protecció (757 m)

Castillo

El Castell de Centelles a la vista (757 m)

panoramica

Un altre tram de camí equipat (805 m)

foto

Abeurador dels cavalls (840 m)

Es troba en la muralla exterior, en el camí de accés al castell
panoramica

Mirador del castell (845 m)

Es troba a l'extrem nord-est del castell, s'accedeix per una petita sendera al costat de la muralla nord
Castillo

Entrada principal del castell situada en la cara nord (850 m)

> Documentació del Castell de Centelles. "- El castell. Aquest castell apareix documentat des del l’any 898, quan és conegut amb el nom de castell de Sant Esteve. A mitjan del segle XI el lloc apareix ja relacionat amb la família dels Centelles tot i que el castell no va passar a les seves mans fins el 1242. A partir del 1208 ja és conegut amb el nom de castell de Centelles. Aquest llinatge tenia la seva residència aquí fins que a començament del segle XV es van traslladar a un casal situat a l’actual vila de Centelles. El castell fou ocupat durant la Guerra Civil Catalana (1462-1472), quan fou atacat, assetjat i finalment pres, el 1465. Seguidament a l’ocupació es van fer importants obres de reparació i millora. El lloc va mantenir el seu ús fins la Guerra de Successió, quan va començar la seva decadència. Bombardejat a començament del segle XIX, més tard va quedar abandonat. Aquest abandó, i la mateixa naturalesa fràgil del terreny on s’assenten els murs, fa que la seva conservació sigui problemàtica. Actualment (2011) s’hi estan fent treballs d’excavació, estudi i consolidació. El castell té dos recintes, el jussà i el sobirà, més protegit i de difícil accés, en el recinte inferior es troba la capella de Sant Esteve." Font: monestirs.cat
Castillo

Casa del Moro (860 m)

Castillo

Interiors del castell (860 m)

Castillo

Interior de la casa del Moro (860 m)

Edificio de interés

Interior de la Capella de Santa Maria del castell (855 m)

> Documentació de la capella: "Sant Esteve / Santa Maria de Centelles. La capella del castell de Centelles ja és esmentada l’any 898, juntament amb el castell. Possiblement inicialment aquesta capella estès situada en el recinte sobirà i tingués funcions parroquials. Des del 1039 hom coneix també l’església de Sant Martí, situada sota el castell, amb el nucli habitat. Més endavant la de Sant Esteve esdevindria una capella de la parroquial de Sant Martí. Des del segle XIII apareix l’advocació de Santa Maria per la capella del castell; podria ser que la primera església de Sant Esteve estigués situada al recinte sobirà, mentre que la de Santa Maria fos la nova capella que encara s’aixeca al recinte jussà. L’any 1217, Bernat de Centelles fa fundar i dotar una comunitat de clergues a l’església del castell, més endavant aquella comunitat havia crescut i tenia ja set membres, que seguien la regla de Sant Agustí. Amb el temps va anar agafant importància i en algun moment tenia vuit membres a més d’alguns deodats. El lloc servia de panteó funerari dels Centelles. A partir del trasllat de residència dels Centelles a la plana, la comunitat va començar a decaure, durant els segles XV i XVI es va anar reduint i el 1770 només tenia un sacerdot, que hi residia esporàdicament. L’edifici religiós va patir els efectes de la Guerra del Francès. Però encara es va poder restaurar. A finals del segle XIX va quedar abandonat, traslladant el panteó a la vila de Centelles. Es tracta d’una capella de nau única, romànica, amb la volta lleugerament apuntada. Té capelles o més aviat nínxols laterals, algun d’ells és un arcosoli amb finalitats funeràries, relacionat amb el panteó dels Centelles." Font: monestirs.cat
Castillo

Exterior de la Casa del Moro (858 m)

foto

La Rovira de Cerdans (852 m)

Passarem pel costat d'aquesta masia i us rebran uns quants gossos molt sorollosos però no fan res, semblen acostumats al pas d'excursionistes. Si porteu gossos, millor lligats en aquest tram
Puerta

Trobareu un parell de tanques, deixeu-les tancades! (850 m)

Estem en la Solella del Castell, un paratge planer molt agradable de caminar
Puerta

Trobareu un parell de tanques, deixeu-les tancades! (800 m)

Castillo

Entrada del Castell de Castellcir (840 m)

> Documentació del Castell de Castellcir: "El castell de Castellcir, o Castell Cir, és un castell romànic del terme municipal de Castellcir, a la comarca del Moianès. És un monument històric inscrit en el registre de Béns Culturals d'Interès Nacional del patrimoni català i en el de Béns d'Interès Cultural del patrimoni estatal amb el codi RI-51-0005246 .../... - Història: Documentat des de l'any 1014, la seva principal funció era la defensa de la vall de la riera de Castellcir - el Tenes. Popularment, és conegut per castell de la Popa, nom al·lusiu a la forma del penyal que li fa de base, el qual li confereix un aspecte espectacular. - Els Castellcir: Aquest castell apareix documentat el 1014 a la documentació de Sant Benet de Bages, tot i que anteriorment se sap de la seva existència, amb el nom de Castell de Tenes. A partir del 1020 s'abandona del tot la denominació antiga, i, amb variants com Castello-cirvi, Castro-cirvi o Castro Cervi, ja apareix en la forma que, amb el pas del temps, donaria Castell Cir i Castellcir. A principis del segle XI aparegué la dinastia dels Castellcir, el més conegut de la qual és Gerard de Castellcir, qui el 1032 dotava l'església nova de Sant Andreu de Castellcir. El seu fill Guillem Gerard consta que s'havia criat a Sant Benet de Bages, i que era parent de l'abat Miró. Aquest darrer l'any 1070 tornava al monestir del Bages una sèrie de possessions en els termes de Castellterçol i Castellcir de les quals el seu pare, Gerard, s'havia apropiat de forma fraudulenta. Al segle XII Castellcir experimenta un canvi d'orientació: Bertran de Castellcir, entre el 1113 i el 1120 es lliga al monestir de Santa Maria de l'Estany, fent-hi donacions i cedint-hi l'alt domini del castell. Així, se'n reconeixien vassalls, però alhora servaven per a ells el domini útil i directe de les terres i rendes del castell. Ben aviat els Castellcir començaren a forjar una fama de bel·licosos, que s'estén al llarg de la seva història, com es veurà tot seguit. El 1107 va passar a domini de Guillem Ramon d'Òdena, un dels membres de la família Òdena, qui testà a favor d'Arnau i Ponça la Roca de Castellcir. El 1132 està documentat un Bernat, fill de Bertran, casat amb Dolça, de kastrum Ciruo, qui signa un censal amb el monestir de Santa Maria de l'Estany. El 1193 un membre de la mateixa família ingressa en el capítol de canonges de Vic, Guillem de Castellcir, qui hi aporta com a dot el mas Vall de Castellcir. Continua havent-hi esments a la família dels Castellcir: el 1228, Bernat de Castrociro renova la dependència de l'Estany, i el 1269 consta explícitament en un document que Castellcir pertanyia al monestir de l'Estany, cosa que es confirma encara en documents del 1287, 1294 i 1295. Fins aquells anys, la vida del castell i la seva relació amb l'Estany discorria aparentment sense estridències. Tanmateix, el 1294 el castell fou assaltat pels soldats del rei Jaume el Just i en van enderrocar la torre mestra. Es tracta, sens dubte, d'una seqüela dels enfrontaments entre la casa de Montcada i el bisbe de Vic. Roger de Castellcir, en aquell moment senyor del castell, militava en el bàndol dels Montcada, i els seus enfrontaments amb l'església eren constants. El 1298, a Vic han de cobrir una canongia vacant per la cruel mort de Pere de Castell; el 1299 consta que Gilabert de Castellcir està excomunicat per l'assassinat d'un canonge de Vic i un altre clergue, i les ferides causades a un tercer. Es tracta, doncs, d'un cas clar: el conflicte dels de Castellcir amb els membres de l'església de Vic havien arribat a l'extrem. El castell de Castellcir fou refet per Roger i Gilabert de Castellcir el 1300, i, posteriorment, es féu la pau entre els Montcada i el bisbe de Vic, mitjançant la intervenció reial. Roger de Castellcir fou un dels comissionats dels Montcada davant del rei. Però no arribà del tot la pau: els de Castellcir entraren en conflicte amb els seus veïns, els Centelles, fins aleshores aliats seus en el bàndol dels Montcada. El 1337 la lluita era oberta entre les dues famílies; consta com una de les causes els abusos comesos per Gilabert de Castellcir i els seus fills Roger i Bernat contra la dona i la filla d'Eimeric de Centelles. Poc abans, el 1330, Marc de Castellcir, senyor d'aquest castell, havia pronunciat el jurament de fidelitat a Eimeric en el mateix castell de Centelles, però havia caigut una malvestat damunt de Marc de Centelles i la seva família, i havien mort el 1348. Es tractava de la Pesta negra. Gilabert els havia succeït. - Els Planella: El juny del 1337 els Centelles assetjaven el Castell Cir, i, finalment, el 1349 era presa a Gilabert de Castellcir, Guillot, la seva jurisdicció sobre el castell i terme. Gilabert de Centelles la comprava el 1363 al rei per 3.000 sous, però la venia als Bell-lloc ben aviat: en els fogatjaments de 1359 i de 1365-1370. El 1383 Castellcir era en mans de l'infant Joan, qui venia el castell altre cop per 3.000 sous a Ramon de Planella, que servia l'infant com a armer. Ramon de Planella ja havia rebut anys abans el Castell de Montbui i les seves parròquies. En aquell moment Pere de Planella era bisbe, primer d'Elna, després de Barcelona, i un altre Pere de Planella, cavaller, havia adquirit el Castell de Clarà i la vila de Moià. Els Planella esdevenien així una de les famílies més importants del Moianès i zones limítrofes. El 1348 consta com a senyor de Castellcir Bernat de Planella, a qui succeí Ramon de Planella. Els Planella abandonaren Castellcir per anar a viure a Moià, i el 1389 declaraven ser senyors de Castellcir, Mura i Granera. El 1411 és Gispert de Planella, casat amb Joana de Vilanova, filla del senyor d'Esparreguera, i el 1439 és Isabel de Planella qui és reconeguda per la reuna Maria com a senyora de Castellcir. Esdevingué aleshores la guerra civil del segle XV, i els Planella es decantaren pel bàndol contrari a Joan el Sense Fe. Els joanistes, capitanejats pels Altarriba i els Verntallat, atacaren Castellcir, alhora que Marc de Planella moria en combat. El rei Joan II destituïa del senyoriu de Castellcir Pere de Planella, i n'atorgava el domini a un partidari joanista, Crisògon de Centelles, però després de la guerra, els Planella degueren recuperar-ne el domini. El castell, des de la Torrassa dels Moros Els descendents dels Planella continuen amb el domini de possessions al Moianès i entorns, i aviat tornen a esmentar Castellcir entre els seus béns. El 1511 i el 1519 és Pere de Planella qui s'intitula senyor de Castellcir. El 1555 Joan de Planella, fill de Manuel de Planella, senyor de Calders i de Talamanca, és el senyor de Castellcir, i el 1560 i 1569 ho és Francesc de Planella. El 1599 Joan Francesc de Planella rebia les jurisdiccions anteriors, que havien estat confiscades pel rei a la branca principal de la seva mateixa família. Encara, el 1657 el virrei de Catalunya, marquès de Mortara, alliberava Joan Baptista de Planella d'allotjar tropes en el seu castell de Castellcir, i en els altres de la seva propietat. Posteriorment, i fins al 1942, Castellcir ha pertangut a la mateixa família, sempre per transmissió directa, a través d'enllaços matrimonials. Els títols, però, anaren variant: comtes de Llar, barons de Maldà, marquesos de Castellbell... Finalment, el 1942 Enric Torelló i Cendra el comprà al seu propietari, Salvador de Vilallonga i de Càrcer, marquès de Castellbell, pare de José Luis de Vilallonga y Cabeza de Vaca." Font: ca.viquipèdia.org
panoramica

Vistes al sud des d'el mirador del castell (848 m)

Darrera del turó Roques Sitjanes que tenim davant es troba la petita població de Castellcir
Castillo

Interior del castell (850 m)

Castillo

Entrada del castell des d'el interior (850 m)

Castillo

Escales d'accés al castell (850 m)

Castillo

Accés al costat nord del castell (850 m)

Castillo

Detall dels murs i la Capella de Sant Martí de la Roca al fons (852 m)

Edificio de interés

Capella de Sant Martí de la Roca (852 m)

Castillo

Costat nord del castell (852 m)

Castillo

Detall de les dependències interiors (852 m)

panoramica

Petit mirador (852 m)

Castillo

Detall de la torre (852 m)

Castillo

Passadís interior que comunica els dos extrems del castell (852 m)

Comentarios

    Si quieres, puedes o esta ruta