Tiempo  2 horas 13 minutos

Coordenadas 1305

Fecha de subida 2 de noviembre de 2018

Fecha de realización noviembre 2018

-
-
211 m
62 m
0
1,9
3,7
7,4 km

Vista 404 veces, descargada 11 veces

cerca de la Font d'en Fargues, Catalunya (España)

Aquesta ruta s’ha fet ajuntant dos rutes de la zona d’Horta:


El barri de la Font d’en Fargues s’ha anat fent a partir de què Montserrat de Casanovas, hereva del Mas Pujol (Can Fargues), i el seu marit Pere Fargas i Sagristà, van presentar a l’Ajuntament de Barcelona un projecte de parcel·lació de les seves terres per crear una ciutat-jardí, el 1912, a partir de l’eix del passeig Font d’en Fargues (ja obert). El 1915 es va obrir el carrer de Verdi (després de Pedrell).

En aquells primers anys del segle XX es van construir torres en parcel•les més petites (bàsicament en terres de la muntanya i de més difícil accés) i torres més grans amb jardins generosos, més avall, i més a prop de la carretera d’Horta (passeig de Maragall).

Uns anys més tard, un col•lectiu molt influent a l’època van formar la Cooperativa de Periodistes per a la Construcció de les Cases Barates i van tirar endavant el projecte de construcció de xalets per als seus associats. El primer grup es va construir en el sector del carrer Peris Mencheta (abans passeig de la Mulassa) i carrer Maryland (actual Marquès de Foronda); l’altre a la zona de la Font d’en Fargues.

Aquest barri es triava per fer-hi la torre o torreta per descansar i fer salut, ja que estava de ple a la muntanya; i en èpoques de tuberculosis freqüents, el metges recomanaven passar temporades en aquests barris allunyats de la ciutat.

Després de la guerra civil molts d’aquells veïns benestants de les torres més grans, ja no van tornar i amb els anys moltes cases es van transformar en escoles, després en llars d’avis i d’altres van caure per aixecar-hi pisos d’un cert nivell econòmic, ja que la tranquil·litat i la sensació encara de ser a la muntanya, es van transformar en un valor afegit.

Ara és un barri amb personalitat que malgrat no ser massa gran té un sòlid teixit associatiu, potser per herència d’aquells veïns pioners que se les haver d’arreglar amb les dificultats que representava ser un barri tan lluny de Barcelona (recordem que pels barris perifèrics sempre s’havia anat a Barcelona).

1 - Passeig de Maragall, 383-389. Can Fargas

El nucli original de Can Fargas, també coneguda com Mas Pujol, és la torre medieval que se situa actualment al centre de l’edifici. Fou construïda a finals del segle XI, moment de forta inestabilitat social i política en què es construïren torres defensives al pla de Barcelona. 

Al segle XIII la torre assumí la forma d’un mas fortificat, com ho fan pensar, entre d’altres, les pintures murals policromes de la última planta. Durant els segles XV i XVI, l’edifici fou subjecte a diverses modificacions que el transformaren en masia. Com en altres casos, sovint aquestes masies esdevingueren segones residències de l’oligarquia barcelonina. 

Al segle XVII es realitzà una gran transformació amb la construcció del cos principal de la masia, donant-li la fesomia actual. En aquest moment es produeix una separació física en la organització de la masia centrant els espais de producció en la planta baixa i separant la zona residencial en les plantes superiors. Les excavacions arqueològiques han posat en manifest que entre el XVIII i la primera meitat del segle XX hi havia una activitat de producció vinícola, segurament ja existent en el segle XVII i fases d’ocupació prèvia. 

La última gran fase de transformació de la masia consistirà en un canvi que la portarà a convertir-se, únicament, en un lloc de residència benestant. D’aquest moment daten els espais enjardinats que encara avui envolten la masia.

A mitjans del segle XIX, Montserrat de Casanovas heretà d’aquesta propietat (del seu marit Antoni de Casanovas, família propietària d’un extens territori que arribava fins a l’Hospital de Sant Pau), fins aleshores anomenada “Mas Pujol” segons el nom d’antics propietaris, importants especiers i adroguers que s’havien enriquit. El nom actual de la masia, i del barri, venen donats quan la heretera es casà amb Pere Fargas, descendent d’una família d’industrials. 

A partir de 1997 la masia va començar un periple de despropòsits que va culminar finalment (el febrer de 2009) en la recuperació de la masia per salvar-ne la integritat, en la seva vàlua patrimonial i històrica de primera magnitud.

El procés d’urbanització 

A finals del segle XIX es començaren a parcel·lar les terres dels masos d’Horta. Els processos urbanitzadors dels antics camps de conreu i terreny de les masies es duren a terme a iniciativa dels mateixos propietaris. La urbanització de les terres dels dos terratinents més importants, Can Fargas i Can Pujolet, foren l’origen del barri de la Font d’en Fargas. Al 1912 Montserrat de Casanovas i el seu marit presentaren a l’Ajuntament de Barcelona un projecte de parcel·lació de les seves terres per crear una ciutat-jardí. En aquell moment l’eix del passeig de la Font d’en Fargas ja era obert i a partir dels inicis del segle XX s’havien començat a construir les primeres torres a prop de la carretera d’Horta (avui passeig de Maragall) així com les primeres cases en parcel·les més petites, en zones de muntanya i de més difícil accés. La primera referència al barri data de 1905; llavors existien pocs carrers i no estaven asfaltats, quan plovia es transformaven en torrents o fangars. La urbanització va trigar molts anys en completar-se i va costar moltes lluites veïnals. La causa de l’abandó per part de l’administració municipal era que en urbanitzar el sector no s’havien cedit els vials a l’Ajuntament, i per això es negava a fer una despesa important en els terrenys d’un altre propietari.

Després de la guerra civil molts d’aquells veïns benestants de les torres més grans, ja no van tornar i amb els anys moltes cases es van transformar en escoles, després en llars d’avis i d’altres van caure per aixecar-hi pisos d’un cert nivell econòmic, ja que la tranquil·litat i la sensació encara de ser a la muntanya, es van transformar en un valor afegit. 

2 - Passeig de Maragall, 371. Can Joan Giol 

Es tracta de la primera torre que es va construir al passeig de la Font d’en Fargas. Una fotografia de l’any 1905 mostra que la casa ja existia. Va pertànyer sempre a la família Giol encara que hagi tingut usos diversos. Constitueix un exemple típic de torre d’estiueig. 

3 - Passeig de la Font d’en Fargas, 8. Paviment amb flors 

Paviment d’un passadís de l’edifici. Mosaic hidràulic realitzat amb peces de forma quadrangular. Es tracta d’una decoració composta per una peça que es repeteix amb un motiu central en forma de flor blanca i gris delineada de marró. Entre aquests ornaments es formen creus grises delineades de marró. El conjunt forma una successió de flors i creus sobre un fons en escaquer gris i groc. 

Molts paviments de la casa estan decorats amb diversos models de mosaics hidràulics dels quals aquest n’és un exemple. 

El primer propietari de la torre fou la família Casano; actualment és un local polivalent anomenat La Casa Modernista. 

La decoració de les cases d’estiueig 

Al barri de la Font d’en Fargas les façanes de les cases d’estiueig estan totes elles ornades amb algun element decoratiu, encara que sigui modest. No sempre hi trobem mosaic, la decoració també es manifesta en esgrafiats, motllures de finestres, baranes esculpides, reixes de ferro o en les mateixes formes arquitectòniques de l’edifici. Veiem un clar interès artístic que es concreta en funció dels recursos econòmics i de les preferències artístiques personals dels propietaris. Aquesta riquesa també es reflecteix a través dels mosaics que trobem al barri. En la seva majoria es tracta de revestiments decoratius realitzats amb rajoles de ceràmica ja sigui en una successió de motius o bé com a material reutilitzat per crear un trencadís. Són sovint llistons ornamentals de rajoles i bordons de ceràmica situats a la façana; només en alguns casos veiem plafons de ceràmica o àmplies zones de façana recobertes. Trobem alguns plafons realitzats amb la tècnica del mosaic de tessel·les -petits cubs de pedra, vidre o ceràmica esmaltada-, treball minuciós que requereix formació tècnica i artística. Ornen les torres del passeig de la Font d’en Fargas, com ja sabem, un emplaçament privilegiat del barri.

La riquesa decorativa no es limita però a l’exterior. Al moment de la urbanització del barri, els paviments de mosaic hidràulic estaven en ple auge. Es tracta d’un revestiment fet de rajoles de ciment colorat que imita les catifes. És probable que les torres i cases estiguessin decorades amb motius més o menys rics de l’àmplia gamma que es fabricava. Al 1913, només a Barcelona es comptaven 36 fàbriques de mosaic hidràulic, ciutat amb més productors de tota Espanya. Tenim un exemple de la varietat del repertori amb el següent punt de l’itinerari, l’únic del què podrem visitar l’interior.

4 - Passeig de la Font d’en Fargas, 10 

Plafó sobre la porta d’entrada d’una casa. El mosaic està realitzat amb tessel·les de rajola ceràmica esmaltada de forma quadrangular. La decoració representa una flor blanca emmarcada per branques amb fulles de diferents tonalitats de verds. Tot es sobreposa sobre un fons de color fosc. 

Antiga casa de la família Delapi, avui Centre Barcanova d’educació especial.

5 - Passeig de la Font d’en Fargas, 15 

Sis plafons ovalats sobre els matxons d’obra de la tanca exterior, així com el recobriment dels mateixos matxons. El mosaic dels plafons està realitzat amb tessel·les de ceràmica esmaltada de forma quadrangular. La decoració consisteix en medallons delineats de blau fosc acabats en volutes. L’interior està ornat amb penjolls del mateix color sobre fons blau clar. El mosaic dels recobriments està realitzat en trencadís de color blanc. 

Als anys 20 aquesta era la casa de la família Fiter, després i van viure els Valls qui la van batejar “Villa Amparo”. Des del 1967 s’hi ha instal·lat l’Escola Princess Margaret. 

6 - Carrer de Pedrell, 91

Revestiment de tota la façana de l’edifici. El pla del mosaic està realitzat amb rajoles de ceràmica esmaltada de forma quadrangular, rectangular i triangular mentre que l’acabament de la barana són peces en relleu. La decoració alterna motius en molinet de color vermell i blau sobre fons verd i rajoles de color groc clar. 

“Casa de les rajoletes”, dita així pel seu revestiment de façana. Inicialment, hi vivia la família Espín. 

7 - Carrer del Canonge Almera, 31 

Rètol situat a la part superior de la façana, a l’exterior. El trencadís està realitzat amb peces de ceràmica esmaltada de formes irregulars. La decoració és de forma rectangular sobre fons blanc i es llegeix “VILLA CARMEN” escrit amb peces blaves. 

8 - Passeig Font de la Mulassa, 19 

Plafons en forma de banda estreta situats a la façana de la casa, sobre les finestres. El mosaic està realitzat amb rajoles de ceràmica esmaltada amb peces de forma quadrangular. Es tracta d’una decoració composta per una peça que, simetritzada, es repeteix. El conjunt forma una doble ziga-zaga de color marró sobre un fons amb flors grogues i fulles verdes sobre blanc. 

9 - Passeig Font de la Mulassa, 13 

Plafó del mur de la tanca exterior. El mosaic està realitzat amb rajoles de ceràmica esmaltada de forma quadrangular i irregular. La decoració representa una successió d’estels ornats amb flors de color verd sobre fons beix. Aquesta banda està emmarcada entre dues bandes verdes. 

10 - Carrer de Maurici Vilomara, 74. Font d’en Fargas 

Revestiment de la pica de la font. La faixa superior està realitzada amb peces rectangulars de mosaic mentre que la part inferior és de trencadís, totes dues de ceràmica esmaltada. La faixa porta escrit “Font d’en Fargas” amb lletres blaves sobre fons blanc, el bordó d’acabament és de color verd, així com el llistó inferior de la faixa. El peu de la pica està fet amb peces irregulars de color blanc i verd clar. 

HORTA I L’AIGUA 

Pere Fargas, espòs de Montserrat Casanovas, va decidir explotar l’aigua que emanava dins de la seva propietat al puig Màger. Com hem vist, tota la contrada, incloent la font, van prendre el seu nom.  “Al final del segle XIX la seva aigua mineral es va canalitzar i, a poc a poc, va anar guanyant prestigi, fins al punt que el 1905 la font va ser declarada d’ús públic. De la part industrial, l’aigua s’envasava en garrafes, com Agua Fargas – Horta – La mejor agua de la mesa, i s’enviava a una botiga de Barcelona del carrer Roger de Llúria. Per fer el transport s’utilitzaven o bé uns carros retolats amb la marca de l’aigua i tirats per un cavall, o bé un carro amb un tir de sis cavalls. El 1900 es va construir una petita cova i es va adequar l’espai, perquè la gent del Clot, de la Sagrera i de Sant Andreu, principalment, pogués anar a fer berenades. Mentrestant, com passava en altres fonts de la ciutat, moltes persones s’apropaven a la font amb garrafes o càntirs per omplir-los d’una aigua que, més tard, utilitzarien a casa seva com a aigua de boca. I com també succeïa en algunes fonts que eren de propietari, en aquesta d’en Fargas també es cobrava un tant segons fos el recipient que s’omplia. Actualment, l’aigua de la font no està recomanada per al seu consum.

11 - Plaça de la Font d’en Fargas. Quiosc 

Teulada del quiosc que era el berenador de la Font d’en Fargas. El trencadís està realitzat amb peces de ceràmica esmaltada de forma irregular i de motius variats. Algunes peces provenen de rajoles decorades amb colors vius, la majoria en canvi són peces de color blanc. Les arestes del quiosc són teules esmaltades de color blau. 

Al costat de la font hi havia un berenador on les famílies anaven a passar el dia a l’estiu o els dies de festa. Com ho recorda un veí, “en un angle hi havia un rengle de fogons per cuina, on també hi venien feixos de llenya. La gent hi llogava cassoles i graelles i es feien grans tiberis”.

12 - Carrer del Pintor Pradilla, 21 

Plafó de la façana situat a nivell del terrat, a l’exterior. El mosaic està realitzat amb rajoles de ceràmica esmaltada de forma quadrangular. La decoració representa Sant Jordi sobre un cavall blanc matant del drac. La composició està emmarcada per una banda amb motius decoratius de color ocre, verd i blanc sobre fons blau. 

13 -  Carrer de Montserrat de Casanovas, 20 

Plafons en forma de banda estreta situats a la façana de la casa, a mode de llistó horitzontal entre les finestres. El mosaic està realitzat amb rajoles de ceràmica esmaltada amb peces de forma rectangular. Es tracta d’una decoració composta per una peça que es repeteix. El conjunt forma una sanefa amb quadrats còncaus de color verd i línies ondulades de color rosa sobre fons groc. 

14 - Carrer de Montserrat de Casanovas, 64 

 La preparació de l’estiueig 

“El fet que tota la família hagués de marxar dos o tres mesos de la casa de la ciutat, requeria una estratègia domèstica. En general, el procés anava d’aquesta manera: la mudança a la vida d’estiu demanava una feina extra per a la senyora que ho supervisava tot i per al marit que havia de canviar el seu ritme diari a la feina encara que no deixés de treballar del tot. Malgrat que aquetes famílies acostumaven a tenir servei domèstic, les feines de la casa tenien una complexitat important. Primer es feia una neteja general de la casa urbana i s’havien de tapar quadres, llums, sofàs, cadires, etc. Habitualment amb unes fundes gruixudes fetes exprés. La roba d’hivern es protegia amb boles de naftalina per evitar que l’ataquessin les arnes. Es preparava tota la roba i els estris que caldria emportar-se a la casa d’estiu i es col·locaven als anomenats mundos. Eren uns baguls grans i resistents, folrats de lona, pell o cartró; podien tenir calaixos o compartiments per col·locar-hi peces petites de roba. La quantitat de roba podien se importants ja que algunes famílies podien reunir entre 5 i 30 persones. També hi traslladaven la vaixella, els coberts, la roba de taula, de llit… Sovent s’emprava una empresa de transport per al trasllat. Tot era controlat i supervisat per la senyora de la casa. 

Primer de tot es facturava l’equipatge. Després amb diferents mitjans de transport, el personal domèstic se n’hi anava per condicionar la casa d’estiu abans no hi arribessin els propietaris. Finalment els senyors emprenien la marxa cap a la residència estiuenca. 

15 - Casal Font d’en Fargues

Amb l’empenta dels periodistes que es van instal•lar al barri i d’alguns veïns més, es va crear la Asociación de Propietarios de Fargas, Mulassa y sus entornos, per poder resoldre col·lectivament problemàtiques del barri (urbanització dels carrers, subministrament d’aigua, enllumenat, etc.) i alhora organitzar-se en l’aspecte social i lúdic. Amb aquesta idea es va tirar endavant, el 1928, la forma de finançament i la construcció d’una seu social: el Casino (després Casal Familiar i ara Casal Font d’en Fargues). L’arquitecte va ser Adolf Florensa, que tenia una casa d’estiueig al barri.

16 - Església de Sant Antoni de Pàdua

Producte del mateix afany de dotar de serveis el barri, els veïns van voler tenir una parròquia més a prop, ja que els feligresos havien d’anar o al Carmel o a Horta. Montserrat de Casanovas els va cedir un terreny al carrer Verdi i Adolf Florensa es va encarregar del projecte i la construcció d’una església. Es va inaugurar el 1927.

Tenia l’aspecte d’església marinera (ben lluny de mar), segons deien aquells veïns. Els primers dies de la guerra civil va resultar cremada i quasi totalment destruïda i posteriorment va ser reconstruïda pel mateix Florensa. Mossèn Josep Bundó va ser el primer rector de la parròquia durant molts anys.

17 - Cases del carrer Pedrell

Al carrer Pedrell hi ha diverses cases de les més antigues del barri. Val la pena destacar la casa del costat del Casal, rehabilitada integralment i amb gran cura pels seus propietaris. Aquesta cruïlla del passeig Font d’en Fargues i carrer Pedrell ha estat i és el punt neuràlgic del barri on podem trobar en una cantonada la part religiosa (la parròquia) i a l’altra la laica (el Casal), que durant molts anys han tingut relacions de diferent intensitat.

18 - On es va fundar el POUM (no la van trobar)

El 29 de setembre de 1935 es van reunir diversos representants del Bloc Obrer i Camperol i de l’Esquera Comunista: Joaquim Maurín, Andreu Nin, Jordi Arquer, Pere Bonet, Narcís Molins, Josep Coll, Josep Rovira i Ignasi Iglesias i van crear el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), partit marxista espanyol. Aquesta reunió fundacional es va dur a terme al carrer Montserrat de Casanovas, 24 (numeració antiga), que era a casa de Carlota Durany i Francesc de Cabo, destacats membres del partit. Podem trobar el lloc exacte d’aquesta efemèride de la nostra història.

19 - Entrada al Parc del Guinardó

L’entrada pel carrer Maurici Vilomara és una de les portes del Parc del Guinardó. En la nostra passejada número 2 vam poder recórrer i conèixer el Parc. Aquesta banda que es troba al barri de la Font d’en Fargues té el punt culminant en el mirador de la Mitja Lluna.

20 - Mirador de la Mitja Lluna

És un espai que s’aboca sobre la vall d’Horta i més enllà i que ens ofereix una bona panoràmica de part de la serra de Collserola i del Montseny.

21 - Cases dels Periodistes (grup Font d’en Fargues)

La Cooperativa de Periodistes es va acollir la llei de las Casas Baratas de 1911 (i modificada el 1921 i 1924) i van fer un projecte per construir 70 xalets entre els sectors de la Salut, de Fargues i de la Mulassa. Eren un sector social influent en les polítiques de la ciutat i tenien bons contactes a les mes altes esferes. Van tenir dificultats per aconseguir convèncer que aquells xalets podien considerar-se cases barates; i encara que no van construir la totalitat del projecte, al sector de Font d’en Fargues es van fer sis xalets amb jardí, el 1918.

22 - Casa de Joan Salvat-Papasseit

A la torreta del carrer de Can Pujolet, 51, durant una temporada de 1922 hi ha viure el poeta Joan Salvat-Papasseit per refer-se de la tuberculosi. En llibre Els nens de la meva escala, deixaria escrit: «Oh, com fa bo! De l’hort de casa s’albira el Montseny. Tant com és clar i quiet el dia, i retallat, el Parc de Catalunya apareix ple de neu!». Una visió que ara resulta com una evocació literària, ja que els blocs de pisos fa anys que han espatllat les bones vistes.

23 - Cases dels Periodistes (sector de la Mulassa)

Es van construir vuit xalets entre el carrer Peris Mencheta i el carrer Maryland, que als anys vint van canviar-li el nom pel de Marquès de Foronda, president de la Companyia de Tramvies de Barcelona i que havia concedit bitllets de lliure circulació als periodistes perquè es poguessin traslladar de les redaccions als diaris a casa seva. Es van inaugurar el 1917.

Encara podem veure en peu i rehabilitades dues torres a Peris Mencheta, amb una antiga torre d’aigua.

24 - Torre Maria - casa d’Antoni Rovira i Virgili

És una de les torres dels periodistes i va ser la casa d’estiueig d’Antoni Rovira i Virgili, insigne polític i periodista, diputat i vicepresident primer del Parlament de Catalunya en temps de la Generalitat republicana, als anys trenta.

Quan van marxar a l’exili i li van prendre la casa i es van endur tota la documentació que va anar a parar a l’Arxiu de Salamanca, com tanta documentació política i privada d’aquella època, requisada com a botí de guerra.

25- Can Carabassa (Col·legi de la Sagrada Família)

La casa data com a mínim del segle XVII. N’eren propietaris a començaments del XVIII, Llúcia Melgar i Ignasi Carabassa. El 1909 la comprava Carles Marés i Robert, que s’havia enriquit a Amèrica, el qual va convertir la vella casa en un palauet d’estil neoclàssic, molt del gust del temps i de la classe social del propietari.

Fins el 1954 hi van residir els fills de Carles Marés. La finca tenia terres agrícoles dedicades bàsicament a la vinya. Tenien cup, bótes i trull. Tenien totes les facilitats de regatge amb aigua abundant. La terra era treballada per masovers.

26 - Torrent de Carabassa

Aquest torrent és un dels pocs vestigis que queden dels espais per on corria l’aigua que s’escórrer des dels turons. Estava format per l’aigua que baixava del torrent del Carmel i del torrent del Paradís. Recorria les terres de Can Carabassa i els conferia gran fertilitat.
Jardins de Can Fargas
Can Joan Giol
La casa modernista
Escola Princess Margaret
Casa de les rajoletes
Villa Carmen
Passeig Font de la Mulassa, 19
Passeig Font de la Mulassa, 13
Font d'en Fargas i Quiosc
Carrer del Pintor Pradilla, 21
Carrer de Montserrat de Casanovas, 20 
Carrer de Montserrat de Casanovas, 64 
Casal Font d’en Fargues
Església de Sant Antoni de Pàdua
Cases del carrer Pedrell
Panorámicas desde el Mirador de la Mitja Lluna
Cases dels Periodistes (sector de la Mulassa)
Cases dels Periodistes (grup Font d'en Fargas)
Torre Maria - casa d’Antoni Rovira i Virgili
Can Carabassa (Col·legi de la Sagrada Família)
Torrent de Carabassa

Comentarios

    Si quieres, puedes o esta ruta