Sant Pere de Rodes

Ruta que ens porta des d el Port de la Seva fins al monastir de Sant Pere de Rodes, a través d una ruta circular que ens permetra descobrir l entorn.
Val a dir que vaig fer la ruta desprès d uns dies d aiguats importants i que això em permet descobrir una ruta humida, verda i plena d olors, amb tots els cabdals d aigua que aniré trobant pel camí rebossants d aigua, una vista molt diferent a la d altres vegades que m he mogut per la zona.
Deixem el cotxe al parquing que hi ha devant el mar a l entrada del Port de la Selva, i després d esmorzar una mica, seguim el cami de Ronda, direcció Llança, fins a l alçada del camping. Just on s acaba el camping, hi ha un camí a l esquerra que una mica mes endevant i una vegada travessada la carretera, ens posa ja en cami seguint la Riera de la Vall. Pel camí hem de travessar algun cabdal d aigua que s uneix a la riera i que en aquesta ocasió va ple. En aquest tram fins a la Vall de Santa Creu, l aigua es present en tot moment al igual que els colors de la tardor, oferint unes vistes en tot moment, excepcionals. Val la pena aturar se a l entrada del poble, Vall de Santa Creu, i gaudir del entorn en el que ens trobem. La visita al poble es ràpida, es molt petit, però molt gratificant. en aquest punt el camí ens ofereix dos possibilitats: la primera ens portaria pel Coll del Perer, la segona ens ofereix la possibilitat de travessar algun capdal d aigua. Opto per la segona ja que entenc que les vistes de que gaudiria pel coll de Perer ja les tindré des d el monastir i es mes temptador el segon cami.
Seguint el camí, es travessen quatre cabdals d aigua, podem veure algun salt i el camí es ple dels colors de la tardor, crec que ha estat una bona tria. El final del camí es just a l entrada a Sant Pere de Rodes.
Començo la visita al conjunt apropant me al poblat de Santa Creu de Rodes on hi ha una antiga esglesia i les restes del poblat en el que encara s està excavant per tal de treure a la llum mes restes. Des d aqui hi ha la possibilitat d anar directament cap el castell de Verdera sense pasar pel monastir. Pel camí es pasa pel menhir de Santa Helena. Per aquest camí hi han unes vistes del castell millors que pujan des d el monastir, podem veure el castell de front, la badia de Roses a la dreta i Llança a l esquerra, molt mes recomenable que puja des d el monastir.
Vist el castell i les seves vistes, es baixa al monastir, la joia del conjunt.
Desprès de la visita, comença el retorn cap a Port de la Selva per un camí amb un descensa mes pronunciat que el que hagues trobat si hagues desfet cami.
L arribada a Selva de Mar es fa per l esglesia fortificada de Sant Sebastià. Es una capella del segle X que va acabar fortificada. Ja al poble, trobem 4 torres fortificades i algunes restes de les muralles del poble, tot integrat dintre del poble actual.
Fins al Port de la Selva, seguim cami al costat de la carretera.
Crec que vaig ensopegar un dia perfecte per fer aquesta ruta, les plujes dels dies anteriors, van fer que tots els cabdals fossin plens d aigua, els colors de la tardor eren presents per tot el camí, aixi com les olors, a aixo li afegim les vistes sobre el mar, desde Colera fins el Cap de Creus, el pas per la Vall de Sant Creu i Selva de Mar, dos pobles molt agraits de visitar, i sense oblidar la vessant cultural que implica la visita al conjunt monumental de Rodes: monastir, poble i castell.