Descarga

Distancia

24,48 km

Desnivel positivo

910 m

Dificultad técnica

Fácil

Desnivel negativo

910 m

Altitud máxima

858 m

Trailrank

40 5

Altitud mínima

556 m

Tipo de ruta

Circular
  • Foto de Serra de Miralles-Queralt

Tiempo

9 horas 13 minutos

Coordenadas

2255

Fecha de subida

16 de marzo de 2013

Fecha de realización

febrero 2013
  • Valoración

     
  • Información

     
  • Fácil de seguir

     
  • Entorno

     
Sé el primero en aplaudir
1 comentario
 
Comparte
-
-
858 m
556 m
24,48 km

Vista 2447 veces, descargada 24 veces

cerca de Sant Martí de Tous, Catalunya (España)

El recorregut proposat permet fer una volta per l’àrea d’espais d’interès natural de les serres de Miralles-Queralt amb vegetació típicament mediterrània i terreny calcari. La serra de Miralles presenta una allargassada successió de crestes rocoses d’orientació NE-SO i fortament inclinades cap al nord i separades per petites depressions intermèdies. La serra enllaça amb la de Queralt, a l’extrem sud-est de la comarca de l’Anoia, al llindar amb la Conca de Barberà. Durant el recorregut pujarem al seu punt més elevat, el Grony de Miralles de 866 m i a la veïna Agulla Grossa 847 m.

A part del seu interès natural, l’espai disposa d’un ampli catàleg de llocs amb elevat valor històric que també es visiten: les restes del Castell de Miralles amb la seva ermita romànica de Santa Maria de Miralles, les restes del castell de Queralt i l'esglèsia romànica de Sant Jaume de Queralt així com l’ermita de la Mare de Déu de la Roqueta i les restes del castell de la Roqueta.

ACCÉS PER CARRETERA.
Amb automòbil ens hem de dirigir fins al poble de Santa Maria de Miralles, una vila sense nucli urbà, però representada en aquest cas, pel restaurant Ca l’Escolà que és on comença l’excursió. Per fer-ho tenim les opcions de venir per la C-37 des de Valls, o bé per a mateixa carretera des de Manresa i Igualada. Venint de Barcelona per la A-2 i per tal de no fer-se un embolic per dins d’Igualada, podem prendre la sortida 559 que du a Igualada est i Vilafranca.
En sortir prenem direcció Igualada i per una circumval•lació a aquesta vila, sortirem per un ramal que du a Valls i Santa Margarida de Montbui. Seguim la C-37 i en uns 13 quilòmetres arribarem a Santa Maria de Miralles. Veurem en un revolt a l’esquerra de la carretera i també a l’esquerra el Restaurant masia de ca l’Escolà. Davant de la casa hi ha una pista asfaltada amb un mapa indicador que porta fins el castell i l’ermita. Podem aparcar en aquest indret o bé seguir la pista fins el castell, on hi ha un bon aparcament.

Ver más external

Ruinas

Castell de Queralt

El castell de Queralt està encinglerat en una crestallera rocosa a l'extrem occidental de la serra de Queralt, a la banda sud-occidental de la comarca de l'Anoia, prop de la línia divisòria amb la conca de Barberà, l'Alt Camp i l'Alt Penedès. Al segle X i per la seva ubicació estratègica, el castell representa l'extrem de la Marca. Del castell, ara totalment anorreat, en resten desconjuntats una bona part dels murs perimetrals d'un gran casalici que engloben altres dependències ara pràcticament colgades, entre les quals sobresurt una accada ogival de les estances interiors. L'edifici residencial se situa a la part més alta del turó. Es tracta d'un cos construtiu de factura gòtica, de planta rectangular amb la façana a tramuntana, amb la porta d'entrada, dues espitlleres a mitja altura i dues finestres a la part superior. A la façana nord s'hi pot observar el desenvolupament en altura de l'edifici: planta baixa, pis i terrat. L'aparell de paraments externs, força matusser, contrasta amb el dels paraments interns, fet amb carreus ben treballats i ordenats en filades horitzontals. Prop de la cantonada nord-oest s'observa una curiosa canal feta amb blocs de pedra sorrenca rectangulars, fusionats i buidats interiorment i restes d'una petita construcció rectangular, potser una cisterna. A l'extren occidental, prop de l'espadat, el mur de ponent de l'església del castell, ara totalment malmesa, i les despulles del que podrien ser l'estable, el corral, la pallissa... Aquetes ruïnes palesen les vicissituds i ensulsiades que experimentà aquest castell que si bé és l'assentament castral més primerenc en l'ocupació cristiana de la conca del Gaià, del primitiu edifici del segle X ja no en resten traces evidents. Història ndirectament, es pot remuntar l'existència d'aquesta fortalesa al govern del comte Guifred, entre els anys 880-897, quan aquest comte organitzà el repoblament del comtat d'Osona del qual el castell de Queralt era en aquell moment el límit més ponentí. L'any 976 el comte Borrell II i la seva muller Ledgarda vengueren a Guitard, vescomte de Barcelona el castell de Queralt situat als confins de la Marca contra Espanya. La familia vescomtal barcelonina es desprén del castell a favor de Trasoar de la família dels vescomtes d'Osona, els fills del qual s'adjudicaren la possessió del castell en la totalitat. A principis del segle XI fou discutida la propietat entre dos senyors, Sal·la, bisbe d'Urgell i Sendred de Gurb. L'any 1002, els comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda de Carcassona convocaren judici i se suposa que la sentència, que no es coneix, fou favorable al bisbe Sal·la. No obstant, l'indret es troba vinculat als Gurb-Queralt que en foren els únics senyors, no sabem si per compra o per usurpació, mètode sovint emprat a l'época. Durant el període de govern de Bernat Sendred de Gurb, es produí un important repoblament de les terres ponentines del castell, creant nous nuclis de població i els castells de Montargull, Rauric i Figuerola, tasca que continuà el seu fill Guillem Bernat de Queralt, mort el 1084 i primer en emprar el locatiu de Queralt com a cognom. Degut a diverses morts sense descendència la propietat es dividí en dues branques de la família anomenades Queralt i que posseïen diferent classe de domini; per exemple, una el domini eminent (el dret de propietat superior al domini útil dels senyors), i l'altre la possessió en feu o la castlania. A finals del segle XII i principis del XIII la branca principal desapareix i la branca secundària s'instal·la a Queralt. L'any 1212, Arnau de Timor compra a Berenguer III de Gurb Queralt el castell en lliure i franc alou i el seu fill es cognomena Queralt i reuneix la baronia de Santa Coloma. Senyors notables de Queralt foren Pere IV de Queralt, finat el 1408 i sobretot Pere VI de Queralt, militar, diplomàtic, home de lletres, que estigué al servei dels reis Pere el del Punyalet, Joan I i Martí l'Humà. El 1463 un successor de la nissaga, Guerau I, partidari de la causa catalana de la Generalitat es desposseït pel seu fill Dalmau II, partidari de Joan II. Pere VIII, el 1599, rep el títol de comte de Santa Coloma de mans de Felip III de Castella. L'hereu, Dalmau III de Queralt fou virrei de Catalunya en esclatar la Guerra dels Segadors i fou mort el dia del Corpus de Sang (7 de juny de 1640). El seu fill, distingit per Felip IV serà elevat a grande de España el 1647. L'any 1842, el comte de Santa Coloma ven el castell, muy deteriorado a Josep Safont i Lluch (1803-1861), comerciant i banquer. L'estat del castell és ruïnós, amb corrals de bestiar i voltat de terres. Font: Viquipèdia
Sitio religioso

Ermita de la Mare de Deu de la Roqueta

Sitio religioso

Ermita de Santa Maria de Miralles

Sitio religioso

Esglèsia de Sant Salvador - Bellprat

Sitio religioso

Esglèsia romànica de Sant Jaume de Queralt

Situada al peu de la mola rocosa dominada pel castell, es trovaba dins l'antic terme del castell de Queralt i des de molt aviat en degué assumir les funcions parroquials que posteriorment passaren a Sant Salvador de Bellprat. L'església apareix en una llista de parròquies datable entre els anys 1020 i 1050. L'edifici orriginal fou bastit el segle XI segons cànons arquitectònics romànics. Constava d'una sola nau capçada amb volta de canó, un absis semicircular i campanar d'espadanya que coronava el mur de ponent. Al llarg de la baixa edad mitjana l'edifici ha sofert diverses modificacions com ara la construcció d'un nou absis quadrangular. Externament, els panys dels murs originaris presenten una decoració llombarda a manera de fris d'arcuacions cegues distribuïdes en grups de tres, entre lesenes, fetes amb pedra fosca que es fan clarament diferenciables de la resta de fàbriques posteriors. Actualment l'edifici no té culte i es troba en procés de consolidació. Font: Viquipèdia
Cima

Grony de Miralles

Cima

L'Agulla Grossa

1 comentario

Si quieres, puedes o esta ruta