Tuc de la Llança ( 100 Cims), circular des del Port de la Bonaigua

Senzilla i molt, molt bonica sortida des del Port de la Bonaigua fins al Tuc de la Llança. Per distància i per desnivell es una ruta que pot fer qualsevol persona que estigui una mica acostumada a caminar. Jo la vaig disfrutar molt. Es cert que en la majoria del trajecte es camina sense camí definit ja que es travessa per zones herbades en que només hi ha les traces que han deixat les vaques o per zones pedregoses però en general sempre es té bastant clar cap a on s’ha d’anar. Nosaltres vam fer la sortida a l’endemà d’un dia de pluja i vam poguer caminar per les pendents herbades sense massa dificultat, això si no vaig poguer evitar una forta caiguda al caminar entre blocs de pedra quan estava baixant des del Tuc de la LLança cap al Coll que separa els Tucs d’Escòrnacrabes del Tuc de la Llança. La pedra estava seca però la sola de les meves sabates no i al apoiar sobre una roca inclinada la relliscada va ser inevitable. Compte doncs si hi ha humitat a l’herba.

El cotxe es va quedar a l’ampli aparcament que hi ha al Port de la Bonaigua. Des d’allà vam travessar cap a l’altre costat de la carretera i vam començar a pujar per una pista en lleugera pujada que vam deixar al cap de 1,5 km. Aqui vam entrar en una zona plana i molt bonica que passa per les Bassetes dels Arcoïls i l’Estanyet d’Escornacrabes. Quan vam arribar a aquest Estanyet portàvem 3 km. caminats i haviem superat un desnivell de poc més de 300 mts. Aqui ja ens vam dirigir cap al Coll d’accés al Tuc de la Llança pujant per una vessant herbada que en poc més de mig km. ens va fer superar 150 mts de desnivell. Des del coll ja només cal anar pujant cap al cim superant trams a on hi ha blocs de roca i trams herbats. A vegades es veuen fites però hi ha moments en que no es possible guiar-se per elles. Es questió d’anar pujant sense preses i aviat s’arriba a la avantcima doncs la distància no es massa llarga. Des de l’avancima fins al cim vam pujar fent un petit flanqueig per la vessant que dona als Estanys de Becivers. Es un pas una mica aeri però que es fa força bé. Al tornar del cim cap al coll vaig probar de fer-ho per la cresta i també es fa sense masses problemes. Tant al pujar com al baixar a/del Tuc es fan servir les mans en algunes ocasions per ajudar-se, però també es pot passar sense fer-les servir. Les vistes des del Tuc de la Llança son magnífiques. Son vistes panoràmiques, de 360o, en les que destaca la vista del Circ de Becivers. Vam baixar pel mateix lloc per on haviem pujat fins arribar al Coll. Des d’allà vam anar baixant suament per una pala herbada que resegueix les parets del Tuc de la LLança, en direcció a la Collada de Muntanyó (5,,5 km. caminats). En aquest punt vam decidir pujar cap al Tuc de la Cigalera, ascensió que no presenta cap mena de dificultat ja que té 2500 mts d’altitut i ell coll està 50 metres més avall. Un cop fet aquest cim vam caminar una mica mes per la carena, ample i herbada per gaudir de les magnífiques vistes que hi ha des de tota aquesta zona. Val la pena pujar-hi per veure les boniques valls que hi ha als dos costas d’aquesta cima. Des del Tuc de la Cigalera vam retrocedir fins arribar de nou a la collada de Muntanyó. Des d’allà vam baixar per la vessat herbada que porta als Estanys que hi ha a sota per anar baixant suaument en direcció a la Bassa de Boscàs. Per a mí aquest va ser el racò més bonic de tota la jornada. La resta del camí va continuar anant pel Plà de Moredo, sense baixar massa, fins que al arribar a la vista de la pista per la que haviem començat a caminar vam tirar fort cap avall, fins arribar al final de la ruta.