Descarga

Distancia

98,49 km

Desnivel positivo

3.177 m

Dificultad técnica

Moderado

Desnivel negativo

2.525 m

Altitud máxima

1.073 m

Trailrank

64 5

Altitud mínima

62 m

Tipo de ruta

Solo ida

Coordenadas

3758

Fecha de subida

6 de septiembre de 2020

Fecha de realización

septiembre 2020
  • Valoración

     
  • Información

     
  • Fácil de seguir

     
  • Entorno

     
Sé el primero en aplaudir
4 comentarios
 
Comparte
-
-
1.073 m
62 m
98,49 km

Vista 1009 veces, descargada 67 veces

cerca de Hostalric, Catalunya (España)

>> Català:

No acostumo a fer recorreguts tan llargs i en aquesta ocasió m'ha enxampat la nit tot finalitzant aquesta ruta de prop de 100 Km.

Us presento una ruta força variada, molt entretinguda i amb molt que veure. Recorrerem una bona part del Espai Natural de les Guilleries - Savassona, territori del famós bandoler Serrallonga. Un espai frondós i verd on predomina l'alzinar i el castany. Trobareu bones vistes des d'els punts més elevats de la ruta.

Tot comença en la població d'Hostalric (La Selva). Un nucli medieval emmurallat, que juntament amb el seu castell, mereixen una detinguda visita.

Tot i que passareu per alguns trams asfaltats (inevitables), el gruix de la ruta transcorre per pistes i camins forestals molt variats.
Veureu que superarem els tres mil metres de desnivell positiu, sent el punt més baix de 62 m. i el més alt de 1073 m., detall que ja ens anuncia que el recorregut és d'un pujar i baixar quasi constant.

La dificultat va de moderat a més aviat fàcil en pràcticament tot el traçat. Amb terreny sec ho podria fer un SUV una mica alt sense gaires dificultats.

Donat que la ruta és un xic llarga, preveu aturades en petites poblacions per a avituallament, visites, repostar, etc.

A destacar algunes de les visites opcionals, però interessants, com la petita població de Sant Feliu de Boixalleu (lloc d'origen de l'actor Quim Masferrer del programa el Foraster de TV3). També Sant Segimon del Bosc. Sant Pere Cercada. La Roca Abellera. El Castell de Farners i l'Ermita Mare de Déu de Farners, molt propers a l'Àrea de lleure de Farners. La Castanyeda de la Casa Nova de la Muntanya, amb exemplars gegants de castanys que trobareu a peu del camí. La Font dels Abeuradors. Sant Andreu de Bancells. El Pont de Malafogassa sobre la Riera Major i finalment el pintoresc poblet d'Espinelves, lloc on es celebra la fira de l'avet al mes de desembre.

Us animo a fer-la, estic segur que us agradarà. Una ruta tranquil.la i molt bonica, indicada pels amants dels espais naturals on trobareu molts i molts quilòmetres de pau i desconnexió.
Recordem que estem en espais naturals protegits, no sortir de les pistes i respecteu l'entorn.

En els waypoints i peu de les fotos trobareu més informació d'interés (consulteu-la en la versió web per a ordinadors, no disponible en la versió per a mòbils).

Ruta feta amb un Land Rover Discovery Td5.

Salut i rutes en 4x4!

>> Castellano:

No acostumbro a hacer recorridos tan largos y en esta ocasión me ha pillado la noche finalizando esta ruta de cerca de 100 Km.

Os presento una ruta bastante variada, muy entretenida y con mucho que ver. Recorreremos una buena parte del Espai Natural de les Guilleries - Savassona, territorio del famoso bandolero Serrallonga. Un espacio frondoso y verde donde predomina el encinar y el castaño. Encontraréis buenas vistas desde los puntos más elevados de la ruta.

Todo empieza en la población de Hostalric (La Selva). Un núcleo medieval amurallado, que junto con su castillo, merecen una detenida visita.

A pesar de que pasaréis por algunos tramos asfaltados (inevitables), el grueso de la ruta transcurre por pistas y caminos forestales muy variados.
Veréis que superaremos los tres mil metros de desnivel positivo, siendo el punto más bajo de 62 m. y el más alto de 1073 m., detalle que ya nos anuncia que el recorrido es de un subir y bajar casi constante.

La dificultad va de moderado a más bien fácil en prácticamente todo el trazado. Con terreno seco lo podría hacer un SUV un poco alto sin muchas dificultades.

Dado que la ruta es un pelín larga, prevé paradas en pequeñas poblaciones para avituallamiento, visitas, repostar, etc.

A destacar algunas de las visitas opcionales, pero interesantes, como la pequeña población de Sant Feliu de Boixalleu (lugar de origen del actor Quim Masferrer del programa el Foraster de TV3). También Sant Segimon del Bosc. Sant Pere Cercada. La Roca Abellera. El Castell de Farners y la Ermita Mare de Déu de Farners, muy próximos al Àrea de lleure de Farners. La Castanyeda de la Casa Nova de la Muntanya, con ejemplares gigantes de castaños que encontraréis a pie del camino. La Font de les Abeuradors. Sant Andreu de Bancells. El Pont de Malafogassa sobre la Riera Major y finalmente el pintoresco pueblecito de Espinelves, lugar donde se celebra la feria del abeto en el mes de diciembre.

Os animo a hacerla, estoy seguro que os gustará. Una ruta tranquila y muy bonita, indicada por los amantes de los espacios naturales donde encontraréis muchos y muchos kilómetros de paz y desconexión.
Recordemos que estamos en espacios naturales protegidos, no salir de las pistas y respetad el entorno.

En los waypoints y pie de las fotos encontraréis más información de interés (consultadla en la versión web para ordenadores, no disponible en la versión para móviles).

Ruta hecha con un Land Rover Discovery Td5.

Salud y rutas en 4x4!
Parquing

Inici ruta. Hostalric (95 m)

> Documentació: "Castell d'Hostalric. El Castell-Fortalesa d'Hostalric és una fortificació d'origen medieval del municipi d'Hostalric (Selva). Està situat sobre un cingle estret de pedra basàltica a la riba esquerra del riu Tordera, a la seva confluència amb la riera d'Arbúcies. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional. El Castell-Fortalesa d'Hostalric és visitable. Consulta'n els horaris d'obertura. Del recinte emmurallat d'Hostalric es conserven uns 600 metres aproximadament, bàsicament els trams nord i oest amb el Portal de Barcelona a l'oest (reconstruït l'any 1969), que es troba protegit per la torre de l'Ararà. Des d'aquí fins a la Plaça dels Bous (on antigament hi havia el Portal de Girona), trobem altres torres, quasi totes semicilíndriques amb marlets: La torre dels Bous o d'en Riera (torre en la qual hi ha una part adossada de Can Elias), la Torre dels Cabrera, la Torre d'Arenes, Torre Baylina; Torre d'en Caís i Torre Tuies Negres. En els trams de muralla que hi ha entre la Torre dels Bous i part de la Torre Tuies Negres, trobem un conjunt de garatges i terrats.[1]Molt a prop del portal de Barcelona hi ha la Torre d'Ararà o dels presos (segle XIV- XV). Aquesta torre és més elevada que les altres, que trobem en el pany nord de la muralla. L'escarpa de la base és molt acusada, i a diferència de les altres torres que, estan coronades per merlets, està coronada per matacans. Damunt la planta baixa, coberta amb volta, trobem l'accés des del camí de ronda. Aquí trobem l'accés que s'ha adequat, a partir d'una escala, per poder pujar a la part superior de la torre. Sembla que antigament, hi havia hagut altres pisos, fets de fusta. L'altura de la torre s'explica pel fet que, és una torre d'angle i perquè a més, dominava el portal d'entrada a Hostalric pel camí de Barcelona. També cal destacar el seu sistema de defenses.[1] El portal de Barcelona (segle XIV- XV), va ser restaurat l'any 1969 i va perdre la seva estructura original, doncs va ser desplaçat lleugerament de la seva ubicació original. Està conformada per un arc de mig punt adovellat, sobre el qual trobem uns marlets defensius. A la part dreta, destaca una torre circular, i part de la muralla.[1] El portal de les Hortes, situat al sud- est (s.XIV), té un arc de mig punt amb dovelles. Per la part que dóna al carrer del Forn, és en arc carpanell. Aquest portal és l'únic que s'ha conservat en el seu estat originàri. Adossada al portal hi ha "Can Llibre" i la casa del carrer del Forn, 11 (consultar fitxes corresponents).[1] Desplaçada actualment del nucli emmurallat, trobem la Torre dels Frares (segle XIII), que té una altura i un volum major respecte les altres torres. El nom li ve donat pel fet que al seu davant, a l'actual Casa de la Vila, hi ha via un convent de mínims dels frares de l'orde de Sant Francesc de Paula. La torre (recentment restaurada i adequada com a indret expositiu de la història d'Hostalric i també com a mirador), fa 33 metres d'alçada, i està organitzada internament en tres plantes cobertes per volta de cúpula. L'accés es feia per la planta intermèdia a través d'una porta oberta sobre el camí de ronda de la muralla. Des d'aquí, a través d'una escala de cargol enbeguda al mur, s'arribava a la part superior. En aquesta torre s'aprecien diferents etapes constructives.[1] La Torre del Convent, adossada a l'antic convent de mínims (l'actual Casa de la Vila), pren el nom de l'antic convent al que es trobava adossada. La torre circular, de dos pisos interiors, és més baixa que la resta de torres.Sembla que mai fou acabada del tot.[1] Totes les torres són de maçoneria de pedra basàltica. Es feien filades circulars que es fixaven fins a arribar al nivell de la volta, que es construïa amb encanyissat i es deixava una obertura "trapa", on s'accedia a la planta superior. El parament emprat a la Torre dels Frares és més gran que a les altres torres.[1] Castell-Fortalesa: La construcció originària, d'època medieval, no es conserva, ja que va ser enderrocada pel duc de Noailles el 27 de juliol de 1695. L'any següent, es va reconstruir, segons un plànol de Josep Chifrion, però tornà a ser destruït el 1697, pel príncep Darmstadt. Finalment, el 1716 es va iniciar la construcció de l'actual fortalesa, per part del general Verboom i altres enginyers que estaven sota les seves ordres (seguint els models de Vauban). D'aquella fortalesa, aquesta és l'estructura que ens queda: entrada subterrània, portal dels carros, cos de guàrdia, baluard de Santa Tecla, segona porta, polvorí principal, baluard de la dent de serra, el portal principal, la plaça de les armes, la torre del rellotge i el camí de la vila.[1] El castell està conformat per tres baluards, torres de defensa, un fossat i dos revellins.[1] Hi ha un camí que des de la vila condueix al castell. És un camí fortificat, d'origen baix medieval. Els dos murs paral·lels al camí, estaven protegits per dues torres circulars (avui dia, només conserven un petit tram).[1] Història: Recreació històrica del 2016 de l'intent de captura de la fortalesa durant la Guerra dels catalans per part de l'Expedició del Braç Militar. Hostalric està situat sobre un cingle a la riba esquerra de la Tordera. A l'extrem de ponent hi ha el Turó del Castell, d'origen volcànic, que separa la part antiga del poble del nucli nou. A l'Edat Mitjana, Hostalric fou seu administrativa del vescomtat de Cabrera. El castell responia a la tipologia de molts castells gironins de l'època: un petit castell-palau, més funcional que estètic.[1] El recinte emmurallat fou construït per disposició del vescomte Bernat IV de Cabrera a finals del segle XIV.[1] Tenia quatre portes: l'arc de Barcelona (enderrocat a principis del segle XX i reconstruït el 1969 per Joan Bassegoda i Nonell) situat a l'entrada de l'actual barri de la Conna; el de Girona (desaparegut al segle XIX) situat a l'entrada del carrer Major; el Portal dels Ollers o de les Hortes (situat a l'extrem del carrer del Forn) i el de les Vinyes (situat al corredor del Ferrocarril).[1] El 27 de juliol del 1695 el duc de Noailles va enderrocar el castell i un any després fou reconstruït segons plànols de l'enginyer militar Josep Chafrion.[1] Entre el 1719 i el 1754 es construeix l'actual fortalesa militar a càrrec del general d'enginyers de Felip V, Pròsper de Verboom, autor també de la Ciutadella de Barcelona i de la fortificació de la Seu Vella de Lleida. Si bé l'edifici actual és del segle XV, la primera notícia d'una església dedicada a la Mare de Déu en aquest lloc data de l'any 1280.[1] Durant la Guerra de Successió (principis del segle XVIII) la capella de la Mare de Déu dels Socors que hi havia al peu del castell fou destruïda. Per això la imatge de la Verge fou traslladada a l'església parroquial.[1] El 1854 es va substituir l'altar per un de nou.[1] Durant la Guerra del Francès (1808-1814) Hostalric va tenir un important paper donant suport a l'entrada de queviures a la Girona assetjada i destorbant el pas a les tropes enemigues gràcies a la seva situació estratègica en una zona de pas. Per això als francesos els convenia prendre la vila. El primer atac va arribar el 7 de novembre del 1809 i només trobaren resistència a la Torre dels Frares i a l'església on un grup de gent s'hi havia fet fort. Molts habitants van haver de fugir, ja que els francesos van cremar el poble. D'altres es van poder refugiar al castell. Aquest estigué assetjat des del 13 de gener fins al mes de maig del 1810.[1] Mantingué la seva condició de fortalesa militar, amb governador i guarnició, fins ben entrat el segle XX. Després passà a propietat municipal i ha estat convertida en restaurant.[1] El conjunt es va declarar Monument històric el 13 de desembre del 1963 i quatre anys més tard començà la restauració.[1] L'any 1967 comencen les obres de rehabilitació del castell. El 1996 el camí del castell va ser excavat.[1" Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_d%27Hostalric
Túnel

Túnel sota la línia del tren (72 m)

Foto

Masia Casavella i cavalls (152 m)

Intersección

Cruïlla Massanes, per l'esquerra (200 m)

Panorámica

Al fons el Castell de Montsoriu (295 m)

Intersección

Carretera de Sant Feliu de Buixalleu (308 m)

Parquing

Sant Feliu de Buixalleu (398 m)

Intersección

Camí del Clos, per l'esquerra (555 m)

A peu d'aquesta vella alzina de la foto m'he trobat amb el seu amo (i del terreny que ens envolta), amb un amic fent tasques de prospecció forestal. Molt amablement m'han explicat el procés d'explotació del suro d'aquestes alzines. L'espera per a obtenir una escorça de gruix productiu triga uns 12 anys, quina paciència!!! Aquesta alzina en concret ja porta unes 7 o 8 retallades de suro (si mal no recordo), i es troba al final de la seva vida productiva. Aviat tindrà que ser talada per a deixar pas a les noves alzines que creixen al voltant d'aquesta avia. Amb aquest procés, l'equilibri natural del ecosistema està garantit i el bosc d'alzinar es manté jove, viu i productiu al mateix temps. Moltes gràcies per aquestes explicacions. Ha estat un plaer aquesta breu però interessant trobada!
Foto

Can Mananna (562 m)

Foto

La Mola Grossa (464 m)

Árbol

Bosc de les Femades (600 m)

Monumento

Accés i visita optativa a Sant Pere Cercada (510 m)

> Documentació: "Sant Pere Cercada és una entitat de població del municipi de Santa Coloma de Farners, situat a la comarca de la Selva. Els habitatges s'agrupen al voltant de l'església del mateix nom, i són la transformació del que fou un monestir agustinià el 1136. En el cens de 2006 tenia 9 habitants. Monestir de Sant Pere Cercada: L'església data del 1063, però l'oposició del monestir de Sant Salvador de Breda impedí l'establiment de la comunitat agustiniana fins al 1136. La nova església, de factura romànica, fou construïda entre finals del segle XII i principis del XIII i consagrada l'any 1245 pel bisbe de Girona Guillem de Cabanelles. A partir del 1480 la comunitat, ja decadent, va ser gestionada per priors comendataris, fins que el 1592 passà a dependre del convent d'agustinians de la Seu d'Urgell. L'església és un magnífic exemple de romànic tardà, de planta de creu llatina, cimbori octogonal i capçalera triabsidiada. Exteriorment, l'església presenta pocs elements ornamentals, excepte a la façana principal, orientada a ponent, de portalada amb arcs en degradació, columnes amb capitells decorats, llinda i timpà, una finestra superior de mig punt i campanar d'espadanya de dos ulls. L'estat de conservació del temple, recentment restaurat, és excel·lent. De les dependències del cenobi només en resten algunes vestigis a les cases, actualment habitades, que hi ha a ponent de l'església. El claustre i les cel·les han desaparegut. Capbreu de 1588: El capbreu del priorat de Sant Pere Cercada (1562-1588) és un volum de paper relligat, de 274 folis. Forma part del fons notarial de Santa Coloma de Farners, del temps del notari Pau Serra (1562-1581). El capbreu del priorat de Sant Pere Cercada (1562-1588) és un volum de paper relligat, de 274 folis. Forma part del fons notarial de Santa Coloma de Farners, del temps del notari Pau Serra (1562-1581). A causa del seu mal estat de conservació, que n’impedia la consulta, l'any 2004 es determinà restaurar-lo, tasca que va finalitzar pel març de 2005 i fou portada a terme per Dolors Velasco.[1] Sant Pere Cercada es troba en una zona, poblada des d’antic, a uns onze quilòmetres al sud-oest de Santa Coloma de Farners. Als segles XII i XIII s’hi construí un monestir agustinià i l'any 1198 el papa Innocenci III li atorgà les esglésies de Santa Coloma, l'Esparra, Sauleda i Vallcanera. L'església romànica, amb planta de creu llatina i amb cimbori octogonal sobre quatre trompes i tres absis que s'obren al creuer, va ser consagrada l'any 1245. Amb el temps, el 1592, el monestir passà a dependre dels agustinians de la Seu d'Urgell fins que, l'any 1835, va ser suprimit. De 1987 a 1997, l'església ha estat objecte de restauració per l'Associació d'Amics del Monuments Colomencs.[1] Un fragment del retaule de Sant Pere Cercada, del segle xiv, on apareix la resurrecció de Tabita, es conserva al Museu d'Art de Girona. També procedeix d’aquest monestir un teixit del segle xii que representa una àguila, el qual es conserva fragmentàriament al Museu Episcopal de Vic i al Museu Tèxtil de Terrassa.[1]" Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Pere_Cercada
Panorámica

Roca Abellera (460 m)

Intersección

Accés Castell Farners, per l'esquerra (400 m)

Picnic

Pàrquing i Àrea de lleure (387 m)

Monumento

Santuari Mare de Déu de Farners (387 m)

> Documentació: "L'església de la Mare de Déu de Farners és una ermita construïda als peus del castell de Farners, a 5 quilòmetres de Santa Coloma de Farners. La construcció inicial del segle XI estava ubicada a l'actual absis, si bé no es conserva. La construcció actual de l'absis semicircular i allargat, amb un diàmetre de 3,60 metres i cobert amb una volta de quart d'esfera allargada, correspon a l'any 1200 quan també es va ampliar amb el presbiteri i cambril de la Verge. Aquesta reconstrucció va ser gràcies a Raimon de Farners, que la donà a la diòcesi de Girona per al seu culte, en l'acte de consagració celebrat el 23 d'abril del 1200 pel bisbe de Girona Arnau de Creixell.[1] Al llarg del segle XVIII s'amplià l'ermita amb un creuer amb cúpula el·líptica, nau d'entrada i porxo deixant-la com és en l'actualitat; l'any 1883 es construí l'escala i el cor. A dins hi ha un senzill retaule barroc amb la Verge de Farners, una talla romànica del segle XII restaurada recentment. És una de les poques que encara conserven els vestits. És un xic moreneta i va ser modificada en la seva estructura a finals del segle XIX, quan es decidí vestir-la. L'any 1998 va ser restaurada pel Servei de Restauració de la Generalitat. La Mare de Déu es troba en actitud d'acolliment i amb els braços a prop del Fill, en senyal de mostrar-lo al devot que la visita. El Nen Jesús porta a la seva mà esquerra la bola del món. Durant la invasió francesa, la imatge va romandre a l'església parroquial des del 1809 fins al 1814. En temps de la Guerra Civil, dos joves colomencs la van salvar de la profanació que va patir el santuari. El 21 de maig de 1939 tornava a ser en el seu cambril, portada per una gran riuada de feligresos en solemne romiatge.[1] Els goigs que es canten són escrits per Josep Franquet i Serra amb una tornada que va repetint "Sigueu nostra protectora gran Regina de Farners".[2] Fruit de la devoció que molts colomencs tenen a aquesta Marededéu, podem trobar moltes persones que porten el nom de Farners.[1] Per darrere el retaule hi ha el cambril de la Verge. El retaule, restaurat l'any 1997, està adornat amb les escultures dels dos sants locals: sant Salvador d'Horta a la dreta i sant Dalmau a l'esquerra. Sota els peus de la verge, s'han conservat les antigues pintures que representen les Ànimes del Purgatori. L'altar a la dreta del creuer, té una imatge de sant Enric emperador i l'altar de l'esquerra, té les imatges de Sant Joaquim i Santa Anna amb la Marededéu." Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_Déu_de_Farners
Castillo

Castell de Farners (392 m)

> Documentació: "El Castell de Farners és una construcció romànica del segle XI ubicada al terme municipal de Santa Coloma de Farners. Història. Apareix documentat el 1046 al jurament de fidelitat del vescomte Ramon Folc I de Cardona al comte Ramon Berenguer I.[1] El castell era un feu del vescomtat de Cardona i la castlania la van ostentar la família Farners fins al segle XIII, en què va passar als Vilademany. El 1240 Pere Ramon de Vilademany ho va cedir en testament al seu fill Arnau, i va lligar la dependència senyorial al vescomte Ramon Folc IV de Cardona. Hi va haver discrepàncies a finals del segle XIII entre la sobirania que exercia el rei Pere el Gran, que reclamava la potestat del castell al vescomte Ramon Folc VI de Cardona, i aquest, que es resistia a cedir-la, la qual cosa va arribar a crear un greu problema de jurisdicció fins ben passat el segle XIV. El castell també va tenir episodis destacats en la guerra civil catalana contra Joan II: el van ocupar els remences el 1485 i després de la Sentència Arbitral de Guadalupe va tornar a ser ocupat altre cop els pagesos condemnats, que n'havien quedat exclosos dels beneficis. Després de Joan Pere de Vilademany va passar a Carles de Vilademany i de Cruïlles, i els últims senyors del patrimoni dels Vilademany van ser els comtes d'Aranda i el seu successor, el duc d'Híjar. El seu darrer ús data del segle XVIII, quan fou ocupat per un regiment borbònic arran de la Guerra de Successió. Arquitectura: El castell té una superfície de 200 m² en planta trapezial irregular. De la primera època constructiva es conserven els amples murs baixos (uns 4 metres, amb una ampliació de 2 metres datada en el segle XIV-XV) i la torre sobirana, de 8,40 metres de diàmetre, una alçada de 12 metres i amb la porta d'accés situada a 7 metres de terra. L'accés principal del castell és una porta a l'oest, amb arc de mig punt rebaixat, protegida per un reducte de 2,75 x 1,75 amb tres espitlleres. A tramuntana, hi ha una petita porta que comunica amb el Turó del Vent. Tots els murs estan rematats amb merlets.[2] Al peu del cim on s'enfila el castell hi ha una plana amb l'ermita de la Mare de Déu de Farners original del segle XIII però totalment reconstruïda al XVII." Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Farners
Avituallamiento

Parc de Sant Salvador, avituallament (145 m)

Parque

Parc de Sant Salvador i pont Riera de Santa Coloma (145 m)

Parquing

Pàrquing gratuït al costat del pont (145 m)

Avituallamiento

Hostal de Castanyet (248 m)

Collado de montaña

Collet de l'Espinau, per l'esquerra (695 m)

Monumento

La Fàbrica del Sobirà (689 m)

Monumento

El Sobirà de Santa Creu (820 m)

Árbol

Castanyers gegants (890 m)

Es troben al costat del camí en la Castanyeda de la Casa Nova de la Muntanya
Fuente

Font del Sobirà (960 m)

Planta embotelladora Aigua mineral Font del Sobirà
Fuente

Font dels Abeuradors (938 m)

Intersección

Sant Hilari Sacalm (780 m)

Carretera de Sant Hilari, girem a la dreta pel Carrer del Vern
Intersección

Cruïlla, per la dreta (980 m)

Continuem per la GI-541 direcció Espinelves, Viladrau, Vic
Intersección

Girem a la dreta (985 m)

Els rètols grocs indiquen "cabanes als arbres" i "Vivers Tortadès"
Intersección

Cruïlla, continuem per la dreta (929 m)

Sense foto. La trobareu un cop passat els vivers
Árbol

Cabanes en els arbres (975 m)

Ens trobem en la Carena de Puig d'Ases
Panorámica

Vallclara de les Guilleries (1065 m)

Panorámica

Al fons la cinglera de Tavertet (764 m)

A l'esquerra de la cinglera, el Puig Segaler (1025 m)
Puente

Pont de Malafogassa (455 m)

Camping

Càmping el Pont (455 m)

Intersección

Continuem per l'esquerra (455 m)

Panorámica

La Sala (485 m)

Río

Creuem la Riera de Castanyadell (480 m)

Panorámica

Detall del camí (919 m)

Intersección

Continuem per la dreta (945 m)

Sense foto. Arribem als vivers pels ja hem passat abans i continuem per la dreta fins arribar a la carretera de nou
Intersección

Girem a l'esquerra (965 m)

Monumento

Espinelves. Ajuntament (745 m)

Monumento

Final ruta. Espinelves. Església Sant Vicenç (745 m)

4 comentarios

  • NicoVV 19 oct. 2020

    He realizado esta ruta  verificado  ver detalle

    Feta amb moto trail, pistes fàcils i divertides, vistes i paisatges espectaculars. Gràcies!

  • Foto de Joan Rover

    Joan Rover 19 oct. 2020

    Gràcies NicoVV per escollir la ruta, per la valoració i els teus comentaris. Celebro que l'hagis gaudit :-) Amb moto trail deu ser una passada, hi ha pistes molt ràpides!!!
    Salutacions,
    Joan Rover

  • Foto de mamumo

    mamumo 6 jun. 2021

    Hem fet la ruta molt bonica el track perfecte i llocs on la natura ens deixa tota la seva potencia. Ruta molt tranquila i llocs interesant per dinar..............es una ruta per aturar-se i sentir els sorolls del bosc, moltes gràcies Joan

  • Foto de Joan Rover

    Joan Rover 6 jun. 2021

    Les gràcies a tu mamumo pels teus interessants comentaris de la ruta. Celebro que us hagi agradat i gaudit amb totes aquestes boniques sensacions que descrius.
    Salut!
    Joan Rover

Si quieres, puedes o esta ruta