Tiempo  7 horas 55 minutos

Coordenadas 500

Fecha de subida 29 de julio de 2015

Fecha de realización julio 2015

  • Valoración

     
  • Información

     
  • Fácil de seguir

     
  • Entorno

     
-
-
3.343 m
2.452 m
0
1,4
2,8
5,64 km

Vista 6960 veces, descargada 280 veces

cerca de Ciamp dello Stanzon, Veneto (Italia)

Dolomites de Fascia

Ascensió a Punta Penìa per la cresta occidental i retorn per la glacera

La Marmolèda (en ladí), Marmolada (italià) o Marmolata (alemany), és el massís més alt dels Dolomites, situat entre les províncies de Belluno (Vèneto) i Trento (Trentino-Alto Adige).
El seu sostre, la Punta Penìa (3.343 m) corona una llarga cresta que conserva un parell de glaceres a la cara nord: la del Vernel i la de la Marmolèda. El vessant meridional cau a plom, com tallat per una destral, sobre la vall d’Ombreta.
Accedim al cim des del Pian di Fiacons (Pian dei Fiacconi), per la glacera del Vernel fins a l’inici d’una via ferrada que ens permet guanyar l'Sforcela de la Marmolèda, on continua per la cresta occidental fins prop del cim.
Davallem per una altra via habitual: per un camí equipat baixem del llom Schena de Mul a la glacera de la Marmolèda i retornem al Pian di Fiacons.
Variada i completa travessa que requereix bona condició física, meteorologia propícia, experiència i equipament per al pas per la glacera.

Accés
De Cianacèi (Canazei) prenem la carretera 641 en direcció al Pas de Fedaa (Fedaia). Passem per sobre la presa del llac homònim i aparquem a l’estació inferior de la cistella de Pian di Fiacons, on hi ha un museu dedicat a la Gran Guerra. Consulteu horaris i preus
Opcionalment podem pujar a peu pel sender 606. En aquest cas cal afegir-hi 1,8km i 525 metres de desnivell per bon camí.

Refugi Pian di Fiacons (2626m)
Estació superior de la cistella. Anem a buscar el sender 606 que puja del llac Fedaa (indicat), vers W, perdent alçària. Fites i senyals ens ajuden a seguir el desdibuixat sender fins a la base d’un contrafort molt evident, previ a l’inconfusible Gran Vernel.

Glacera del Vernel (2495m)
Amb un gir de 90º (S) revoltem el contrafort i entrem a la comella entre aquest i els Vernel. Ens hi endinsem pel marge dret (hidrogràfic) encara per sender fitat. Segons la temporada, la glacera pot començar més o menys amunt. La creuem deixant per sobre, a mà esquerra, l’evident bretxa (Sforcela de la Marmolèda), en direcció (SW) a la base de la paret llevantina del Picol Vernel, on localitzem l’inici de la ferrada.

Ferrada (2815m)
S’enfila per una lleixa als peus del Picol Vernel. Cable de vida i trams esglaonats ens ajuden a guanyar el coll.

Sforcela de la Marmolèda (2896m)
Collet entre el Picol Vernel i la cresta occidental de la Marmolèda, per on continua el sender 606, baixant (tram ferrat) a la vall i refugi de Contrin.
Excavat a la roca hi ha les restes d’un lloc de guàrdia de la Gran Guerra (1)
En aquest punt virem a SE i guanyem alçària ràpidament pel vessant nord, fins que atenyem l’ample cresta i la seguim.

Fi de la ferrada (3239m)
El tram equipat acaba en una ampla pala, de suau pendent. La creuem i atenyem el cim.

Punta Penìa (3343m)
Punt culminant dels Dolomites coronat per una gran creu. Mirador excepcional. Poc prominent sobre una ampla carena, talment un tossal, que s’allargassa vers ponent on hi ha un petit refugi.
Baixem (S) per l’Schena de Mul que, com el seu nom dóna a entendre, és un llom evident on localitzem un camí equipat per atènyer a la glacera.

Schena de Mul (3210m)
Com en tantes altres, el retrocés de la glacera fa que calgui baixar una bona graonada per arribar-hi. Un tram equipat amb cable ens ajuda a desgrimpar els 50 metres de desnivell.
Baixem per la glacera, de moderat pendent, tot esquivant les esquerdes, fins a la morrena frontal i d’allí, per camí fàcil, al punt de partida.

(1) Aquí hi hagué la línia de front durant la Primera Guerra Mundial. Els italians ocupaven la punta Serauta. Els austrohongaresos van construir la "Eisstadt" (ciutat de gel) excavada al gel de la glacera de la Marmolèda. Tenia uns 10 km de túnels que connectaven diverses coves on hi havia instal·lats barracons de fusta, utilitzats com a magatzems, refugis, infermeria, bar, etc. amb capacitat per a unes 300 persones.
Obra d’enginyeria, única al món militar, va permetre als soldats austrohongaresos mantenir la possessió de la glacera fins a la retirada italiana. La densa xarxa de túnels albergava una important base logística i oferia protecció contra els bombardejos, les allaus i el fred.

Cartografia Ed. Kompas. KOM 617 Cortina D'Ampezzo (1:25000)
Ed. Tabacco. 03 Cortina d’Ampezzo (1:25000)
Documentació Via Ferratas of the Italian Dolomites (vol 1) J.Smith & G. Fletcher. Ed. Cicerone (pàg. 166)



Itinerari relacionat: Ferrata delle Trincee

Ver más external

Estació superior de la cistella. Anem a buscar el sender 606 que puja del llac Fedaa (indicat). Anem vers W, perdent alçària. Fites i senyals ens ajuden a seguir el desdibuixat sender fins a la base d’un contrafort molt evident, previ a l’inconfusible Gran Vernel.
Amb un gir de 90º (S) revoltem el contrafort i entrem a la comella entre aquest i els Vernel. Ens hi endinsem pel marge dret (hidrogràfic) encara per sender fitat. Segons la temporada la glacera pot començar més o menys amunt. La creuem deixant per sobre, a mà esquerra, l’evident bretxa (Sforcela de la Marmolèda), en direcció (SW) a la base de la paret llevantina del Picol Vernel, on localitzem l’inici de la ferrada.
S’enfila per una lleixa als peus del Picol Vernel. Cable de vida i trams esglaonats ens ajuden a guanyar el coll.
Collet entre el Picol Vernel i la cresta occidental de la Marmolèda, per on continua el sender 606, baixant (tram ferrat) a la vall i refugi de Contrin. Excavat a la roca hi ha les restes d’un lloc de guàrdia de la Gran Guerra (1) En aquest punt virem a SE i guanyem alçària ràpidament pel vessant nord, fins que atenyem l’ample cresta i la seguim.
El tram equipat acaba en una ampla pala, de suau pendent. La creuem i atenyem el cim.
Punt culminant dels Dolomites coronat per una gran creu. Mirador excepcional. Punt poc prominent sobre una ampla carena, talment un tossal, que s’allargassa vers ponent on hi ha un petit refugi. Baixem (S) per l’Schena de Mul que, com el seu nom dóna a entendre, és un llom evident on localitzem un camí equipat per atènyer a la glacera.
Com en tantes altres, el retrocés de la glacera fa que calgui baixar una bona graonada per arribar-hi. Un tram equipat amb cable ens ajuda a desgrimpar els 50 metres de desnivell. Baixem per la glacera, en moderat pendent, tot esquivant les esquerdes, fins a la morrena frontal i d’allí, per camí fàcil, al punt de partida.

4 comentarios

  • Foto de daerrius

    daerrius 14-sep-2018

    He realizado esta ruta  ver detalle

    Magnifica explicació! Gràcies per la gran quantitat de dades, tant històrica com excursionista de la ruta!

    Equipament imprescindible: grampons, piolet i material de travessa glaciar

  • Foto de Toni Planas

    Toni Planas 15-sep-2018

    daerrius, gràcies pel comentari i la valoració. D'acord amb l'equipament necessari. Quan la vàrem fer (primera desena juliol 2015) hauríem pogut passar sense (bona neu i traça) i una sola esquerda a la glacera. L'any passat, a primers d'agost, era tot glaç. Enguany una mica de tot. El guarda del refugi és alpinista i us pot informar bé.

  • Sir_Larue 06-jul-2019

    He realizado esta ruta  verificado  ver detalle

    Very good trail awesome views

  • Foto de Toni Planas

    Toni Planas 06-jul-2019

    Thanks Sir_Larue for the comment and the evaluation

Si quieres, puedes o esta ruta