Dificultad técnica   Moderado

Tiempo  6 horas 41 minutos

Coordenadas 2699

Fecha de subida 27 de junio de 2015

Fecha de realización junio 2015

-
-
163 m
-18 m
0
4,9
9,7
19,43 km

Vista 1249 veces, descargada 28 veces

cerca de Banyuls de la Marenda, Région Languedoc-Roussillon (France)

Avui nova sortida amb els HH, toca la Catalunya Nord, Golf de Lleó.
Ens hem trobat a les 6 del matí al pavelló de la Bisbal, un cop tots junts agafem els cotxes i cap a la France, hem d’anar fins a Collioure i allí deixar els cotxes i agafar el tren fins a Banyuls-Sur-Mer.
(Banyuls de la Marenda (en francès Banyuls-sur-Mer) és un municipi del Rosselló, a la Catalunya Nord, que administrativament pertany al departament francès dels Pirineus Orientals i a la regió de Llenguadoc-Rosselló. La Marenda és el nom tradicional d'aquell tram de costa, que rep el nom turístic de Costa Vermella. )
Ens dirigim cap a l’estació, no hi ha taquilla i tenim que treure els bitllets a la maquina de l’andana, la cosa es complica, deixem en Pere com a cap de compres, compra barato agafa un bitllet per deu persones amb descompte de família nombrosa amb un descompte del 75%, falten sis bitlles més i no hi ha manera, així que parlem amb el revisor i ens deixa per impossibles i ens permet fer el viatge a tots sense bitllets.
El viatge amb tren es fa ràpid i aprofitem per fer unes fotos dins amb la penya ben alegre i distesa.
Arribem a l’estació de Banyuls i fem la primera fotografia de rigor, Clic clic primer photo-shop.
Aprofitem per fer un cafetó i alleugerar pes i apa trastos a l’esquena i a caminar.
Fa un dia preciós, gairebé sense núvols, la mar de fons moguda per la tramuntana, que durant tot el camí ens acompanyarà, de color blau i verd turquesa, aquest mar que ens meravella durant tot el recorregut.
Anem direcció al cap d’Ona, platja Elmes, Cap d’Elmes, Cap d’Ullestrell, Castell- Ruines Militars.
Les vistes són meravelloses i el camí tot un puja-baja, una mica trencacames però val la pena.
Aquest tros de costa està ple de detalls, sobre tot búnquers i barreres de formigó per la defensa de la costa, etc..., construïts durant la 2a Guerra Mundial.
Seguim camí cap a les Paulilles passant per la platja del Forat, platja de Paulilles, Pont de Ferro i rec de Cosprons, lloc preciós amb casetes baixes de pescadors i platja tranqui-la.
Seguim camí cap al Cap de Béar, passem per la platja de Bernardí, platja de Valentí, Far de Bear i l’Antena.
Ara cap a Port-Vendres passant per el Far d’entrada del port (Anse de l’Espelugas) i Port- Vendres.
(Portvendres ha existit des de l'Edat de Ferro, quan era utilitzada com un port connectat amb el poblat ibèric de Illiberis (l'actual Elna).[2] Més tard va ser més desenvolupada pels romans, que la van anomenar Portus Veneris en honor a la deessa Venus. Probablement hi havia un temple de Venus per donar bona sort als mariners.[3] Durant l'edat mitjana, Portvendres va ser ampliat pels governants de Regne de Mallorca i va servir com un punt clau en la connexió entre la part continental i les Illes Balears.[4]Posteriorment va passar a mans franceses igualment com la resta del Roselló el 1659, com a resultat del Tractat dels Pirineus. Vauban va fer obres per fortificar el port entre 1673 i 1700, construint tres reductes i fortaleses. [5]
Amb el regnat de Lluís XVI, es va dur a terme una expansió important del port sota la supervisió del Comte José Agustín De Mailly d'Haucourt, el tinent general de Rosselló i comandant en cap de les províncies. Ell va ser la força impulsora de la modernització de Portvendres com un port, i va seguir els plans concebuts inicialment per Sébastien Le Prestre de Vauban per obrir i ampliar les instal•lacions existents. Des 1776-1778, la terra va ser excavada i es van construir molls. Una quarta fortalesa, la Mailly Redoute, també es va construir en aquest moment per protegir el port.
Charles de Wailly, arquitecte i pintor del rei, se li va encarregar construir un obelisc de marbre de 30 m d'alçada que s'ha convertit en un punt de referència de Portvendres. La primera pedra va ser posada el 28 de setembre de 1780 per la dona de Mailly, Felicite de Narbonne Pelet, i va ser testimoni de gran part de la noblesa rossellonesa. L'obelisc està adornat per quatre baixos relleus de bronze que representen la llavors recent independència dels Estats Units d'Amèrica, a qui França havia donat suport durant la Guerra de la Independència, l'abolició de la servitud a França, el lliure comerç i l'enfortida Marina Francesa .[5] En commemoració de la construcció de l'obelisc, la Fete de Mailly se celebra cada mes de setembre. El dia comença amb una desfilada de disfresses pels carrers, seguida d'una reconstrucció de la col•locació de la primera pedra, tallers de circ, jocs històrics, passejades en carruatge, concert Xim Xim (amb música de ball tradicional del centre de França), sardanes, la representació d'una lluita de pirates, "jeu de fulard" (joc del mocador), etc.
Cap Béar i una de les seves bateries d'artilleria
Durant la Segona Guerra Mundial, la ciutat va ser part d'una de les zones costaneres fortament fortificada establerta per les forces d'ocupació de l'Alemanya nazi. Es van construir bateries d'artilleria a la costa, concretament a Cap Béar, uns quilòmetres al sud de la ciutat, però els alemanys van abandonar la zona l'agost de 1944 uns dies després del desembarcament dels aliats a la Costa Blava durant l'Operació Dragó. )

Ara toca la pujar fins al Castell de Sant-Elme, la pendent és llarga i aquí la tramuntana no arriba, fa molta calor i això ens fa pujar molt lents tot buscant alguna ombra per descasar, ja estem a dalt, fantàstiques vistes!!!! de Collioure, això ja està a prop.
Baixem cap al Molí als Jardins Pams, l’ambient és de xerinola, un grup de gent celebra un dinar de festa.
El Molí està obert i en funcionament, podem visitar-lo i fer algunes fotos del seu interior.
A la part de baix descobrim una font i recuperem l’alè amb uns bons glops d’aigua, omplim ampolles buides i cap a vall.
Ja estem a Collioure, passem pel costat del Chateau Royal, ens dirigim cap a l’Església de Notre Dame des Anges i cap a la platja a fer un petit banyet.
I per últim, anem a visitar la tomba d’Antonio Machado i així fem el nostre petit homenatge personal del seu record.
Ara cap al cotxe i a buscar un lloc per dinar. En Capi ho t’he tot pensat i ens porta a una petita àrea molt plena d’arbres, amb una ombra espectacular, i allí traiem taules, cadires i amb la germanor que sempre està present en aquest grup, traiem al menjar i ens el repartim com si d’una família es tractés.
Rialles, acudits i bon humor omple tot l’ambient del lloc, són Increibles, per acabar un bon Gintònic, i apa cap a recollir i carretera i manta.
Dia fantàstic com sempre, i això em fa pensar que la vida són aquest petits, però grans moments..

Adéu companys fins la propera

Banyuls-Sur-Mer - cap Béar - Port Vendres - Fort Saint Elme - Collioure from Salvador Hidalgo Gámez on Vimeo.

2 comentarios

  • Foto de Josep Mª Güell

    Josep Mª Güell 08-jun-2017

    Hola Santi
    Tinc ganes de fer la banyuls-colliure amb una colla el 24 d'aquest Juny, vosaltres també la vareu fer a finals de Juny i el tema calor que tal o vareu tenir la sort de que feia airet ?
    Nosaltres sortiriem en tren d'aqui girona i arribem a Banyuls a les 9,45 h.
    Sant Elm que tal ?

  • Foto de el capi

    el capi 10-jun-2017

    Hola, Josep Mª Güell...Tan la descripció de la ruta per par d’en Santi o la que vaig fer jo: https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10052759
    expliquem fil per randa tota la ruta, on el tema de la calor es molt present.
    Es una gran ruta que s’ha de valorar ferla o no amb molta calor, no hi ha cap zona ombrívol i l’esforç del camí amb aquestes condicions pot marcar el fet de que gaudiu de la ruta o hàgiu de patir per realitzar-la. Nosaltres tot i fer bastanta calor, bufava una tímida...i a vegades, forta “tramuntaneta” que ens alleujava una mica la calor...
    Referent al tema Sant Elm et diré que si al·ludeixes al castell, poca cosa haig de dir, nosaltres vàrem arribar als peus d’ell on es troba el coll i fantàstic mirador, per començar la bonica baixada fins Cotlliure. Si busques altres tracks de la mateixa ruta, veuràs que la majoria, al arribar a Portvendres, segueixen la costa, caminant per urbanitzacions i per la transitada carretera principal (D114). Nosaltres vàrem decidir buscar la tranquil·litat del camí fins el castell i la arribada a Cotlliure entre vinyers, visitant els Jardins Pams a on es troba el Moli de Cotlliure...val la pena l’esforç!!.
    Tan si decidiu ferla ara o la deixeu per mes endavant, espero que la gaudiu com nosaltres la vàrem gaudir al realitzar-la!!.
    Salut i bones caminades!!

Si quieres, puedes o esta ruta