-
-
2.812 m
1.916 m
0
3,5
6,9
13,88 km

Vista 183 veces, descargada 1 veces

cerca de Porté-Puymorens, Région Languedoc-Roussillon (France)

Ens apropem al Coll d Puymorens per fer una ruta que pensem que serà molt interessant i potent. Volem pujar al Pic de la Mina i després, seguint la cresta de l'Orri de Vinyola, anar fins als cims de Fontnegre, per tornar fins al coll de Puymorens, passant pel coll de l'Orri de Vinyola, resseguint tota la coma del mateix nom. Un plan que, ja de bon matí, vam veure molt optimista, doncs la poca neu que hi havia per aquestes dates, i la forta calor que ja feia de bon matí, ens va fer pensar que no ho podrem fer.
.
De moment sortim del coll de Puymorens amb la idea original al cap, i a mesura que anem cremant objectius, veurem el que fem finalment. I el que vam fer és retallar un bon tram la sortida, ens vam quedar al primer cim dels Fontnegre, doncs entre que el tram de la cresta de l'Orri de Vinyola va ser més llarg del que pensàvem i, com també feia molta calor, la neu va anant transformant molt ràpidament i, com creiem (i aixi va ser), que el tram de baixada per la llarga Coma de l'Orri de Vinyola seria molt feixuc, vam decidir deixar els altres dos cims per un altre dia.

La pujada al Pic de la Mina no té cap dificultat tècnica, és més, és tot un clàssic a l'hivern, després seguir la cresta de l'Orri de Vinyola és un xic més complicat, especialment el primer tram, fins a salvar un esperó rocós que trobem només començar la cresta. Aquest esperó, es pot salvar seguint-lo per l'aresta, o fent un flanqueig pel seu vessant occidental, les dues opcions ens donen petits passos de IIº, que són fàcilment superables amb tranquil·litat. Nosaltres vam fer servir l'opció del flanqueig i només vam haver d'anar amb cura a un petit pas, molt aeri, però amb roca molt bona, pel que no vam tenir cap problema per superar-lo.

La resta de la cresta ja no té cap problema, és més ampla i es pot fer caminant, sempre amb les precaucions que hem de tenir per aquest tipus de terreny.

El Pic de Fontnegre Oriental te una petita cresta per accedir al seu punt culminant, és fàcil, tot i que com hi havia neu vam haver de passar-la amb un xic de atenció.

Als Pics de Fontnegre tenim el problema de què no és clar si et trobes a la punta adient, doncs és un indret amb moltes puntes que poden fer-nos anar un xic bogos per identificar-les, als mateixos mapes no acabant d'anomenar-los igual, és més, alguns, com el mateix Geoportail francés. els hi posen el nom de Fontnegre d'una forma general, sense definir-los amb exactitud, a la majoria d'ells donen les tres puntes més altes, per sobre dels 2800 metres, a llevant de la Portella de les Valletes com a cims Occidental, Central i Oriental de Fontnegre. Per tant, si volem pujar algun d'aquests cims, haurem de vigilar atentament les dades que disposem per poder assegurar-nos de què pugem a la punta adient.

Nosaltres vam fer servir el TopoPirineos pel GPS, però a casa, com vaig veure que també era un xic pobre amb l'informació d'aquell indret, i per comprovar dades, vaig fer servir el Geoportail francès, doncs tota la ruta va per terreny d'aquest país.

Ver más external

Comentarios

    Si quieres, puedes o esta ruta