-
-
2.765 m
1.838 m
0
4,5
9,0
18,0 km

Vista 96 veces, descargada 2 veces

cerca de Incles, Canillo (Andorra)

La ruta a seguir es molt fàcil, només s'ha de seguir el fressat camí que surt del Pont de la Baladosa, al final de la pista asfaltada de la Vall d'Incles i que puja cap als estanys de Juclar i el seu refugi, guardat a l'estiu, un cop passat el refugi hem de seguir el camí que, després de passar per un petit pas equipat amb una corda per ajudar-nos a superar-lo, passa pel mig dels dos estanys i puja al coll de Juclar, pas natural al vessant francés, d'allà hem de seguir, vers llevant, seguin un camí que va pujant suaument, fins a l'ample coll d'Alba. Un cop al coll bé el tram més feixuc de la pujada, una pujada forta en mig de blocs de granit que ens farà sua de valent, si seguim les fitades, no tindrem problemes, i anirem a sortir a un petit collet al mig dels cims del Noé i de l'Escobes.

Primer vaig al Pic de Noé, es pot pujar directament però faig un flanqueig, un xic engorros, per pujar per l'altre costat, doncs he llegit que es més fàcil i, com vaig sol amb la meva gossa vull evitar el màxim els passos compromesos. Un cop al cim hi tinc un bon panorama cap a tots els vessants, tret de cap a ponent, ja que l'esvelt pic d'Escobes ens ho impedeix.

Baixo i començo el flanqueig fins a la base de l'Escobes, aquí tinc dues opcions, la ruta normal és pujar-la directament, amb grimpades de II grau, hem trobo igual que al Pic Noé, no tinc clar si poder fer-ho amb la gossa, si aquesta es bloqueja davant d'algun pas i no la puc ajudar serà un problema, i com també es pot pujar per un canal al sud del Pic vaig a buscar-la per anar més tranquil. Un cop trobada, pujo fàcilment fins l'última paret, aquí passa el que jo temia, la gossa es bloqueja i no pot passar per una pètita paret, l'ajudo però tampoc puc, miro pels costats i provo a dues canaletes més, no puc...............finalment la lligo a la motxilla i a un roc i pujo sol, sóc a 15 metres del cim, la sento bordar i gemegar, no gaudeixo del cim, faig 4 fotos i marxo, baixo fins a la Neila i m'assento al seu costat, la tranquil·lit-ço, després fem un most i ens preparem per baixar.

La baixada es pel mateix camí, mentre vaig baixant, una cosa va donant voltes pel meu cap, fa sis anys vaig patir un accident al vessant frances de Joclar, no he tornat a trepitjar aquest indret des de les hores, potser ha arribat el moment.....

Arribo al coll de Juclar i baixo pel vessant francès, primer per una baixada fàcil, després per una incòmoda pedrera fins a l'estany de Joclar, hem d'anar a buscar la seva sortida d'aigües i allà comença la baixada cap l'estanyol, aquí, a aquesta pala, va ser el moment fatídic, baixó de pressa, només miro als meus peus, vull baixar d'una vegada................arribat a l'estanyol m'assec, miro amunt i respiro profundament, ja està, he passat. Pels sentiments que tenia en aquell moment hi havia alguna cosa dintre meu que necessitava passar per aquí, alguna peça del puzle que es el meu cap sembla que es va posar al seu lloc, no se si els fantasmes que es van obrir aquell dia s'han tancat, això només ho dirà el temps, el que si ser que quan tornava a posar-me la motxilla per marxar ho feia sentint que havia tancat el cercle.........

La baixada segueix passant pel costat d'un petit estany i, a la seva sortida d'aigües, trobem el camí que, del refugi de Rulhe va cap als estanys de Fortangent, l'agafem i ens apropem fins aquests bonics estanys, s'han de travessar els estanys totalment per pujar cap al coll d'Incles o de Fortangent, una pujada suau però que s'hem fa molt pesada, ja porto uns quants quilòmetres a les cames i hem costa de pujar. Un cop a dalt només he de baixar per la Vall d'Incles fins a arribar al Pont de la Baladosa, punt d'on ge sortit aquest matí i que arribo després de 18 quilòmetres de sentiments molt diferents, he passat de l'angoixa de ser al cim escoltant a la gosa gemegar, als sentiments que surten quan sóc a l'Estanyol de Joclar, l'esgotament físic i psíquic (potser aquest més) al pujar al coll d'Incles i la satisfacció d'arribar al cotxe saben que he fet una gran ruta i he passat un magnífic dia de muntanya.
La catalogo com difícil per la seva distancia i per les petites grimpades que tenim per pujar als cims.

Ver más external

Comentarios

    Si quieres, puedes o esta ruta