Dificultad técnica   Moderado

Coordenadas 1314

Fecha de subida 22 de octubre de 2017

Fecha de realización octubre 2017

-
-
163 m
4 m
0
3,2
6,4
12,73 km

Vista 78 veces, descargada 1 veces

cerca de Calella de Palafrugell, Catalunya (España)



Zona: Badia de Llafranc i Tamariu / Litoral Nord.
Comarca: Baix Empordà.
Data de realització: Octubre 2017.

En resum: Caminada pel litoral que permet anar de Llafranc a Tamariu visitant fonts, el cim del Puig Gruí (164 metres) i un Pi monumental abans de tornar resseguint la costa en un puja i baixa constant entre cales, barrancs i petits turons. Es passa també, al tram final, per la muntanya i el Far de Sant Sebastià.

Inici: A l'aparcament gratuït que hi ha a tota vora del Carrer de Lluís Marquès Carbó de Llafranc. Uns metres després hi ha també un aparcament de terra.

Terreny i dificultat [Moderada]: A l'anada per l'interior: pinedes, pistes forestals, camps de conreu i sense dificultat. La tornada, per la costa, és més entretinguda: corriols, roques, algun tram equipat amb cadenes i desnivells forts. Durant gran part del recorregut se segueixen PR (groc i blanc) i GR (vermell i blanc).

Aigua: La Font d'en Cruanyes no és apte per al consum i la Font dels Ermitans no raja i tampoc ho semblaria. Al track, hi ha marcada una font municipal de Tamariu.





ANADA: DE LLAFRANC A TAMARIU PEL PUIG GRUÍ
Des de la platja de Llafranc, buida de bon matí, es va a buscar la part alta del poble de Llafranc per trobar la pista forestal que porta al Dolmen de Can Mina, primer punt d'interès de l'excursió. Aquest es troba seguint un corriol que s'endinsa al bosc i està en bon estat conservant les seves parets i coberta de roca. Vist el dolmen, es va a buscar un altre cop la pista seguint el corriol a l'esquerre entre la pineda.



Un bon tram de pista forestal i 110 metres de carretera asfaltada porten a trobar el Pou dels Veïns, que queda a la dreta del camí. Es tracta d'un pou d'obra tancat i aparentment embossat. Passat el pou cal parar atenció al GPS, doncs hi ha força interseccions de pista forestal fins a fer el cim del Puig Gruí (164 metres). El cim, coronat amb un gran dipòsit d'aigua, no ofereix vistes de la zona doncs es troben tapades pels pins.



Baixant del cim, un cop a la pista, cal seguir el corriol marcat amb pintura que baixa fent un zigzag. Superat un tram de fort desnivell negatiu s'arriba a una urbanització on cal deixar el camí marcat i continuar pel bosc, seguint un corriol que al principi sembla confús. Com està marcat al track, cal girar a la dreta abans de trobar un dipòsit d'aigua.

La Font d'en Cruanyes no és apta per al consum i es troba a tocar de la Riera de Tamariu, que caldrà creuar. Seguint el petit corriol paral·lel a la riera s'acaba trobant un petit gorg i que marca el moment de creuar-la un cop més per pujar pel dret per bosc net. El terreny està dividit en diverses ''plataformes'' a diferents nivells i cal anar pujant fins a trobar el corriol que condueix fins a la pista forestal, a una zona d'oliveres. Ja per pista, i passant abans pel costat d'un gran exemplar de pi (Pinus pinea) s'arriba a Tamariu tornant de nou a l'asfalt.




TORNADA: DE TAMARIU A LLAFRANC RESSEGUINT LA COSTA
Un cop a la Platja de Tamariu i seguint les marques del GR a tocar de l'aigua, passant un tram on cal esperar el retrocés de les onades per passar sobre les roques, s'arriba al corriol que segueix la costa passant per cales, puntes i turons. El corriol, còmode i equipat a estones amb baranes i escales passa per la Punta des Burro i la Punta de la Musclera Trencada. Entre aquestes, les salvatges cales d'en Roig i Gamarús.



La part interessant, en quant a desnivell positiu i ''aventura'' es refereix, comença a partir de la Cala Pedrosa. Des de la mateixa cala, a l'esquerre de l'edifici (i NO darrere) surt un corriol que puja fort, molt inclinat, pel bosc. En algun tram està equipat amb cordes que, tot i ser prescindibles, poden ajudar a fer més còmode la pujada.

Pujant fort s'arriba a un punt on hi ha un banc de fusta per descansar, una taula i una bústia amb una llibreta. Ve a ser el ''cim'' del Puig dels Frares, doncs el cim oficial (122 metres) està edificat i es troba dins d'una propietat privada.



El corriol, que se segueix bé però té ja algun tram una mica brut, continua fins a la Cala de Gens. Torna a ser una cala salvatge i rocosa. Després d'un petit tram de pista cal desviar-se a l'esquerre per continuar per un corriol que torna a pujar fort, amb desnivell, pel bosc. A l'octubre de 2017 hi havia un pi caigut que calia saltar per pujar per aquest corriol. Se segueix pujant fins a trobar el GR que porta a la muntanya de Sant Sebastià.

Al cim de la muntanya de Sant Sebastià, a part d'un restaurant i turistes, hi ha un conjunt monumental format per un poblat ibèric, una capella, una torre i un far. Bones vistes de Llafranc i del litoral des del mirador Joaquim Turró. La baixada és per un corriol que baixa gairebé fins al mar i que comença a la zona del far. En aquesta caminada, aquest corriol s'agafa després, fent uns 80 metres d'asfalt abans de desviar-se a l'esquerre i baixar per un camí una mica brut de vegetació. Cal dir que, seguint recte per l'asfalt, s'arriba a Llafranc de manera més còmode.



Seguint amb la caminada i baixant fort pel corriol no marcat, s'arriba a un tram on cal baixar un parell de metres per una zona rocosa equipada amb cadenes sense massa dificultat. Fet això, i des del Passeig Pau Casals, s'arriba de nou a Llafranc passant per sobre del port.

Comentarios

    Si quieres, puedes o esta ruta