• Foto de Espot a refugi Josep Maria Blanc
  • Foto de Espot a refugi Josep Maria Blanc
  • Foto de Espot a refugi Josep Maria Blanc
  • Foto de Espot a refugi Josep Maria Blanc
  • Foto de Espot a refugi Josep Maria Blanc
  • Foto de Espot a refugi Josep Maria Blanc

Dificultad técnica   Fácil

Tiempo  un día 23 horas 35 minutos

Coordenadas 1481

Fecha de subida 3 de octubre de 2012

Fecha de realización octubre 2012

-
-
2.326 m
1.288 m
0
5,3
11
21,25 km

Vista 4602 veces, descargada 198 veces

cerca de Espot, Catalunya (España)

(En el blog, se accede a la traducción automática al castellano, galego y euskera) (In the blog, you can access the automatic translation into English and other languages)

(Pallars Sobirà) Excursió des d’Espot fins al refugi Josep Maria Blanc. Inclou dues jornades, la de pujada i la de tornada, per tant presenta una distància de 21 quilòmetres (8 de pujada i 13 de baixada, més o menys), amb desnivells de + i – 1017 metres.

Hem deixat el cotxe a Espot (1321 m)i hem pujat fins al refugi per GR. Al refugi hem estat dues nits. La baixada a Espot l’hem fet per la pista fins al Pla de Pierró dels Vaquers. L’itinerari que es veu al mapa presenta, de fet, dos dies diferents: el de pujada, el primer dia, i el baixada, dos dies després.

Hem passat pel pont a la banda dreta del riu Escrita i pugem pels carrers que van en direcció sud per anar a seguir la vall del riu de Peguera. Aviat trobem el primer rètol que ens indica la direcció del refugi Josep Maria Blanc. És de moment una pista i també GR. La pista es torna pedregosa.

Hem anat pujant a poc a poc i com que el sender puja molt dret aviat veiem Espot als nostres peus. Espot i els altres pobles de la vall d’Àneu eren del domini del comte de Pallars i més endavant, des del final del segle XV fins a l’abolició de l’antic règim, dels ducs de Cardona. La vila d’Espot es troba ja esmentada, com a parròquia, en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 819.

Trobem una bonica imatge d’un bolet (més aviat dolent), una amanita muscaria. El seu nom “muscaria” és relatiu a les mosques, donat que té la propietat de paralitzar-les temporalment. En català és conegut com a reig bord, o reig de fageda. No és comestible perquè provoca vòmits i és psicoactiu, tot i que poques vegades la seva ingesta acaba causant la mort. Ara bé, gens recomanable tastar-lo i fa passar molt mals moments a qui el confonen amb l’ou de reig, que sí que és comestible.

Nosaltres seguim amunt, en aquest dia boirós. El bosc és bàsicament d’alzinar i més endavant s’anirà poblant de faig. Deixem al costat un dels saltants d’aigua que van nodrint el riu de Peguera, que és el que forma la vall per on pugem, antiga vall glacial.

A mida que hem pujat, podem disposar de millors vistes, com aquesta que ens comencen a presentar els cims que estan a prop del nostre destí d’avui. Es tracta de la serra del Carbonero (2296m)... ...

Si voleu llegir el text sencer podeu anar al blog vinculat.

Ver más external

Comentarios

    Si quieres, puedes o esta ruta